Fem clic, un xic d'humor real

Avui hem celebrat la castanyada. Com cada 31 d'octubre toca torrar castanyes i menjar panellets (això qui els pugui pagar, perquè als preus que van). Avui però apetia més un gelat de castanyes que castanyes torrades, però ... castanyes torrades toquen.

Hem sortit al pati i s'han format els típics grups d'alumnes ... i de mestres. En un d'aquests grups estaven xerrant sobre les anècdotes que ens anem trobant en el nostre dia a dia i m'ha fet riure molt l'anècdota que ha explicat una de les companyes. Una anècdota real sobre el ratolí, el clic, i la comprensió dels ordinadors.

Per a posar-vos en situació. La mestra de primer curs de primària estava a l'aula d'informàtica amb un grup de nens i al final de la classe es produeix el següent diàleg:

Mestra: Va nois i noies, ara tancarem el clic. Ja sabeu que per a tancar-lo hem d'anar a la porta (una de les opcions del clic) i dir-li clic.
Alumna: - Posa el ratolí a sobre la porta de sortida i se sent una veu que diu amb veu baixa i temerosa ... - clic.
Mestra: Apa noia - dirigint-se a l'alumna - , però perquè li dius clic a l'ordinador? Que no veus que no et sent?
Alumna: - Apropant-se a l'ordinador i situant la flexeta sobre la porta que indica la sortida, agafa aire i fent un crit diu ... - CLIC!!!!!

Perdoneu el meu llenguatge poc teatral però m'ha fet tanta gràcia que ho volia compartir. Si us ha fet gràcia, imagineu-vos a vosaltres amb un grup d'alumnes i que algun dels vostres alumnes us digui això, tanqueu els ulls i rieu una estona.

Aprofitant Linkat, recuperem ordinadors vells

Feia temps que buscava alguna sol·lució per als ordinadors vells que tenim en tots els centres educatius i que al final acaben arraconats al final de les aules perquè ja no sabem ni on posar-los ni què fer amb ells. Sempre he pensat que era una pena acabar retirant aquests ordinadors perquè al cap i a la fi, de material, no anem precisament sobrats a les escoles.

La sol·lució me la va donar el Francesc Busquets la passada moodlemoot durant una xerrada en un dinar. Em va comentar que estaven treballant des del Departament amb la possibilitat de fer una reutilització d'ordinadors antics i molt antics. Això si, havia de ser a través de la Linkat. Òbviament els senyors de Microsoft no ens posaran fàcil això de reutilitzar màquines (qüestió de llicències, ja sabeu). Al principi era una mica incrèdul però a través de diverses experiències que havia llegit em vaig engrescar i res, li vaig demanar a veure si ens podrien donar un cop de mà des del Departament.

Com sempre, és demanar una cosa i s'acompleix gairebé màgicament (algú deu tenir poders sobrenaturals per a tirar projectes endavant). Vam estar parlant i em va adreçar al Joan de Gràcia per a que vingués un dia i ens fes la instal·lació d'un servidor Linkat amb diversos ordinadors antics funcionant com a terminals lleugers. Tot el divendres vam estar treballant i al final ... TACHAN!!!! Hem reutilitzat 13 ordinadors que estaven contínuament apagats (massa lents) i funcionen increïblement ràpids (clar, és el servidor qui treballa, no els terminals).

Demà acabaré de donar-hi els últims retocs i de cara a dijous començaran a treballar-hi ja els nens. Ah, i divendres tinc una sessió amb tot el claustre de professors. Tècnicament el problema s'ha resolt, els ordinadors estan llestos per treballar, ara la responsabilitat és meva, a veure si me'n surto i la gent utilitza aquests ordinadors amb "normalitat".

Dintre de pocs dies se celebrarà una jornada tècnica de LINKAT per als coordinadors d'informàtica dels centres educatius tant de primària com de secundària, és una possibilitat que caldria donar a conèixer.

I ja per acabar, resulta sorprenent que els projectes estrella del Departament - Àrea TIC provinguin gairebé totalment de projectes realitzats sobre programari lliure (Linkat, Intraweb, cursos de moodle, pàgines web sota CMSs lliures, ...). Potser no s'ha fet tant com alguns esperàvem, però si que s'ha fet més, molt més, del que alguns esperaven. Qüestió de treball.

Educampus encara? Feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig

Fa dies que hi vaig donant voltes i no entenc què passa amb aquest entorn virtual d'ensenyament -prenentatge de que disposa el Departament d'Educació.

Des de la seva presentació pública es va detectar unes greus mancances d'operativitat i d'opcions pedagògiques bàsiques en entorns d'aquesta mena. La interactivitat és tant limitada que més d'una vegada et donen ganes d'enviar-ho tot a ... serem educats, a pastar fang. Com és possible que després de tant de temps utilitzant aquesta "super-eina" encara estigui tant poc desenvolupada? Com és possible que les possibilitats de comunicació entre els alumnes sigui tant limitada? Com és possible que les eines disponibles es limitin a un fòrum i un correu intern i poca cosa més? Tinc tantes preguntes que ningú em contestarà ... Oi que no? (ara és quan alguns dels que llegiu feu que no amb el cap, jeje).

Però el que realment m'impressiona són algunes decisions que es prenen relatives al seu ús. I és que no es pot practicar allò de "feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig".

Per exemple, com és possible que als que som formadors de l'Àrea TIC (algun dia opinaré sobre els criteris d'adjudicació de cursos als formadors, però ara ja tinc prou feina) ens facin fer un curs sobre Linkat (distribució educativa de Linux del Departament d'Educació) amb l'argument que és una eina molt potent i sobretot que és programari lliure que ara s'utilitzarà als centres educatius sobre una plataforma d'ensenyament-aprenentatge propietària?

A veure, no estem venent les bondats del programari lliure? I què fotem, perdoneu l'expressió, treballant sobre plataforma propietària? Perquè ... tot i que Educampus ho hem pagat entre tots (diners públics), i ho hem pagat molt ben pagat, ningú s'ha plantejat alliberar codi, no?

Però no n'hi havia prou. Resulta que aquest any s'ofereix un curs de Moodle gràcies a la feina d'alguna persona (gràcies Joan!). L'altre dia m'explicaven la feinada que van tenir per convèncer qui havien de convèncer sobre la necessitat de fer un curs de moodle sobre la mateixa plataforma de la qual la gent ha d'obtenir aprenentatges. Us imagineu fer un curs de Moodle a través de l'Educampus? Quina paranoia no? Doncs alguns la tenen, o alemnys això m'han explicat.

Us imagineu que en algun lloc us puguessin oferir un "Curso de cocina fácil" però que en comptes de fer-se a la cuina es fes ... en el lavabo? Iep, que no dic que enviem l'Educampus a cagar eh! Era un simple símil.

I un curs per a treure's el carnet de conduïr de cotxe en el que les pràctiques es fessin amb una bicicleta? En aquest cas si que comparo l'Educampus amb una bicicleta, i altres entorns d'ensenyament-aprenentatge virtual amb un cotxe.

En fi, que això sembla no tenir remei. Un cop més ens tocarà tirar endavant malgrat els entrabancs. Vaig a veure si acabo d'instal·lar per primer cop una LINKAT. Ja us explicaré ...

Bon cap de setmana.

Recomençant pedagogia

Avui he sabut que m'han acceptat a la UDG per a poder acabar d'una punyetera vegada els meus estudis de pedagogia. Hi havia una rebuda per part dels alumnes de cinquè (jo faré entre quart i cinquè perquè ja vinc de la UAB amb moltes assignatures fetes) i després una rebuda de l'equip directiu de la facultat i una xerrada d'una antiga alumna de l'escola i regidora de Banyoles.

Al final he optat per marxar perquè no estava de gaire bon humor. Pujant cap a Girona des de Sant Feliu m'ha agafat cert "mal rollo" i en veure que m'havien concedit el trasllat d'expedient, he marxat cap a casa. I ara aquí estic, escrivint en el meu weblog una estona.

No crec que aquest any pugui acabar pedagogia perquè és possible que hi hagi convocades oposicions a secundària de música i m'agradaria intentar treure-les. Esperem que qui governi (o PSC o CIU) a partir del novembre, les convoqui igualment i no es dediquin a prendre's el seu temps.

En fi, demà excursió a la platja de la Conca a fer observació de l'entorn. A veure com va.

ATIC2a. Tecnologies de la informació i la comunicació a Amposta

Aquest cap de setmana se celebra la tercera edició de les jornades "ATIC" (Amposta + TIC, no penseu que es fan en un piset no, jeje). La veritat és que tot l'equip organitzatiu s'ho ha treballat moltíssim. Ho he anat seguint des de gairebé els inicis i, tot i no participar més que en la impartició d'un taller sobre GoogleEarth, un no pot estar més que orgullós d'aquest projecte. Tota la gent que ho ha organitzar conformen allò que en podríem dir una Xarxa Ciutadana on tothom treballa en benefici de la comunitat. Felicitats!

Des d'avui, de fet quan estic escrivint aquesta reflexió ja hi han hagut algunes xerrades i conferències, fins diumenge al matí hi ha una gran quantitat d'activitats. Noms ben coneguts del panorama TICaire català hi participen: Manel Sanromà, Ricardo Galli, Robert Rallo ...

I evidentment els internautes d'Amposta també hi participem organitzant tallers sobre les moltes aplicacions que han desenvolupat la gent de Google. Hi haurà tallers de Googletalk/Gmail; Bloger/Page Creator; GoogleEarth/GoogleMaps; Picasa/PackGoogle així com una videoconferència amb Tomàs Lloret des de la seu central de Google.

Unes jornades molt interessants per als que vulguin passar un cap de setmana entretingut. Us hi animeu?

365 dies i només vuit hores per jugar amb la play?

Després de la moodlemoot d'ahir i abans d'ahir a Tarragona, avui ha estat un dia dur. Costa tornar a la normalitat del centre després de dos dies d'experiències interessants i propostes noves i sobretot ... idees noves que se't passen pel cap veient noves funcionalitats. En fi, moltes idees noves per a portar a la pràctica al centre.

Però avui tocava entrar a les aules i començar les classes de socials amb els alumnes de cinquè de primària. Total que he començat explicant el sistema solar i d'aquí hem anat derivant cap a l'explicació de la duració d'un any (365 dies). Clar, també has d'explicar que l'any són 365 dies i algunes hores, aproximadament 8 hores. He preguntat "només dura 365 dies?" i un nen m'ha respost "no, 365 dies i 8 hores".

Evidentment aquestes 8 hores ens expliquen els anys de traspàs. Tu et vas preparant la resposta i vas preguntant ... "doncs si un any dura 365 dies i vuit hores, què en fem d'aquestes vuit hores?" i els nens tots pensant ... I tu que vas motivant-los per a que pensin més i dius "vinga va, què fem amb aquestes vuit hores que ens sobren?" i tothom allà pensant fins que una nena, aixeca la mà tota decidida i diu "Juguem amb la play (playstation)".

Suposo que aquesta és una d'aquelles respostes que poden aparèixer fàcilment en els llibres d'experiències educatives dels mestres, així que apunteu-la:

Pregunta: "Què fem amb les vuit hores que ens sobren si l'any dura 365 dies i 8 hores?"
Resposta: "Juguem amb la play"

Fins la propera

Tornem a començar

Ufff, quants dies sense haver penjat ni una sola ratlla. Quan de temps, gairebé ni m'enrecordava que tenia un weblog i que hi havia gent que em llegia. Avui he descobert que hi havia gent que em llegia. Avui i demà es realitza la Moodlemoot en castellà a Tarragona i allà m'he trobat amb alguns d'aquests "lectors". En Josep Maria Fontana i en Joan Queralt, dos excel·lents moodlers m'han fet saber que feia dies que no penjava cap coseta. Doncs vinga, ara que estic a casa, bé, a casa els meus pares a Amposta, ho faig. A partir d'ara aniré explicant algunes cosetes, així almenys ells dos no s'aburriran (o si ho fan, almenys no em podran dir que no escric res, jejeje).

Prometo tornar ben aviat a postejar alguna opinió sobre les moltes coses que em passen. Per començar, avui, no he vist el cor de la ciutat, així que hauré de consultar la web i, almenys, llegir el resum. Per tant, us deixo, fins la propera.

Sobre les oposicions - Carta al Diari de Girona

Fa dies que no escric res en el meu weblog. No faré avui cap escrit de gran importància, simplement postejaré un article que he llegit en el diari de Girona i que ve signat per una directora d'una escola de Figueres.

Com alguns sabeu, aquest any estic en un tribunal d'oposicions de mestres de música i aquest article (que contestaré properament) m'ha sobtat, sobretot venint d'una directora d'un CEIP. Aquí el teniu, la meva resposta, en els propers dies:

Joana Rodríguez, directora d´un centre públic i formadora d´interins novells, ho he viscut tres anys seguits: tres de les mestres més competents, amb més sensibilitat i amb aquella actitud oberta i necessària per anar adaptant-se als canvis, tan socials, com pedagògics han suspès les oposicions.

Sincerament, dubto molt de la competència d´algunes de les persones que estan «jutjant» aquestes mestres amb majúscula. Com s´escullen les persones que formen part d´un tribunal? Qui valora les aptituds dels membres dels tribunals? Qui avalua la tasca dels tribunals? Evidentment ningú, i el que és més greu, les decisions dels tribunals són inapel·lables, és a dir, que les persones que han desenvolupat els temes a valorar, no tenen cap dret, ni tan sols el dret a que se´ls hi expliqui el perquè del seu suspès.

S´ha donat el cas que formadores convençudes de les polítiques educatives del Departament, durant els darrers anys, i després de treballar l´horari laboral complet, es dediquen a formar mestres en actiu (la majoria ja amb oposicions). Bé, doncs algunes d´aquestes formadores en Competència Social i Educació Emocional, Mitjans Audiovisuals i Noves Tecnologies, amb el discurs teòricament oficial, també han suspès en els temes dels quals tenen certificats com a expertes... i no sols això, sinó que també s´ha donat la paradoxa que una altra de les mestres que s´ha format a l´estiu (voluntàriament) i al llarg de tot el curs, i que ha organitzat i dirigit la biblioteca escolar, l´ha dinamitzada i el que és més important, ha acostat els nostres alumnes als llibres i contes despertant el gaudi per llegir, també l´han «tombat» en el desenvolupament del tema de «biblioteca escolar». Quantes persones d´aquests tres tribunals eren «expertes» en els temes sobre els quals s´han sentit capaces de suspendre les oposicions a les meves companyes?

Arribat a aquest punt, la conclusió a la qual arribo és ben senzilla. Les oposicions no són un procés de selecció gens just i el que és més greu, no asseguren que les persones que les aproven siguin professionals competents adaptables a les noves necessitats educatives. És en la tasca quotidiana, del dia a dia, que els bons professionals de l´educació demostren si serveixen per educar.

En aquests moments, en que la nostra societat està immersa en canvis profunds, l´educació ha d´anar adaptant-se. Hauria de comprometre´s en formar noies i nois democràtics, solidaris i capaços de fer evolucionar positivament la història del nostre país, això comporta prendre posició davant aquests nous reptes, sobretot, lingüístics i de cohesió social. Qui és que valora i jutja el treball a les escoles? Qui és que valora tots els mestres interins que desenvolupen la seva acció educativa en aquest sentit? O posats a valorar, qui és que valora l´acció educativa dels mestres en actiu?

Acabem amb aquest sistema d´oposicions com a procés d´accés a l´educació pública, desenvolupem un procés d´accés més qualitatiu i just. Treballem tots junts per un ensenyament públic i de qualitat. Reconeguem el dret a la revisió dels exàmens d´oposicions.

-Joana Rodríguez Llopis. Presidenta del Consell Escolar del CEIP Amistat. Figueres.

Aquí teniu l'enllaç a l'article

Situacions vàries sobre la sisena hora a primària.

Fa uns dies explicava que en el meu centre ja s'havia de prendre la decisió sobre la proposta horària a fer el proper curs. Una decisió complicada, ben cert. I la cosa continua embolicant-se. Avui s'ha tornat a fer un claustre i s'ha explicat que com la resta de centres de Ripollet (poble on treballo) havia decidit fer de 9 a 1 i de 15 a 17, la proposta del claustre per a fer al consell escolar també seria aquesta.

Per primer cop s'ha llegit una acta de claustre, fins ara mai abans s'havia fet, clar que per això, cap de les actes anteriors tenen validesa precisament perquè no s'han aprovat mai. Tot i fiar-nos de la bona fe de la gent convé anar aprovant actes de claustre si no ens podem trobar amb més d'un problema.

Aquesta tarda hi ha consell escolar i no sé com haurà anat però m'ho imagino després d'haver sentit la opinió d'alguns companys. Demà ho esbrinarem.

Però el tema d'avui era què fer a la sisena hora. De sobte un neguit ens ha invaït. Segons la direcció del centre, l'any que ve les hores de dedicació al centre serien 6 però que en aquestes hores hi podien haver hores de substitució. Alguns hem dit que això no podia ser. Si oficialment nosaltres tenim 24 hores lectives, no podem tenir hores de substitució a més d'aquestes 24 perquè òbviament això implica que en més d'una ocasió acabarem fent 26 i 27 hores de docència directa amb els alumnes. L'equip directiu ha manifestat que així havia de ser perquè ho havia manat la inspecció.

Fins ara tothom havia acceptat tàcitament que serien 24 hores lectives a la setmana i cap més. Les altres 6 serien per a altres tasques, tal com es fa actualment amb les 5 hores de permanència al centre. El cert és que entre aquestes altres tasques que s'han de fer durant les 6 hores de permanència en el centre no hi figura enlloc les "substitucions" de curta durada, no obstant, l'equip directiu ha insistit en què això seria així.

Arribats a aquest punt cal preguntar-se qui ha enganyat a qui:

- El Departament als sindicats colant més hores lectives de les que es deien públicament?
- L'administració central del departament a les delegacions canviant pel darrera uns acords que hi havia?
- Les delegacions als inspectors amagant-los informació?
- La inspecció a les direccions dient algo que no era cert?
- Les direccions al claustre dient algo que no és cert?

Avís a navegants, no estic acusant ningú, simplement estic dient que això no és allò que ens van explicar quan s'exposava el projecte per implantar la sisena hora. Però alguna cosa no quadra, quina?

Comiat de la consellera d'educació

Avui m'ha escrit la consellera, vull dir antiga consellera d'educació. Els polítics tenen un do especial per escriure cartes de presentació i de comiat, però durant el seu mandat no reps cal altra notícia directament d'ells al teu correu electrònic. Evidentment, se m'ha acomiadat, però jo em pregunto, per a què s'acomiada de mi si mai ha tractat un tema educatiu amb mi? Queda molt bonic, però ...

Us deixo la carta de comiat ...

Benvolguts,
Benvolgudes,

En nom propi i de totes les persones 

que han estat al capdavant del Departament

d’Educació des del desembre de l’any 2003, 

vull acomiadar-me de vosaltres després

del cessament efectuat per Pasqual Maragall.

Durant aquests dos anys hem treballat amb 

il·lusió i amb la voluntat de millorar la

qualitat del sistema educatiu del nostre país. 

De ben segur que hem tingut encerts i

hem comès errades que espero que ens sabreu disculpar.

D’aquesta etapa que ara s’acaba en guardarem els 

bons records, la il·lusió, el compromís i l’aprenentatge, 

i estem molt satisfets d’haver pogut comptar en tot

moment amb el vostre suport i dedicació, cosa que us 

agraïm sincerament.

Moltes gràcies i endavant!


Marta Cid i l’Equip