dissabte, de febrer 28, 2004

Per fi cap de setmana

Ahir a la tarda volia posar-me una estoneta a escriure quatre cosetes que m'havien passat, però la veritat, no vaig tenir temps. De l'escola a la facultat, d'allà a l'hospital de visita familiar, i d'allà cap a casa. Ja veieu ...

Ahir a la classe de pedagogia un professor ens va demanar que féssim un diari de la classe amb reflexions que s'anaven produïnt. El tema d'ahir va ser la formació continuada i la utilització d'internet com a eina formativa. M'estic plantejant d'utilitzar aquest diari personal per a publicar les meves reflexions que es vagin produïnt durant la classe, ja veurem què faig.

La setmana de carnaval per fi ha acabat. Ja va arribar la vella quaresma i va repartir les primeres "xuxes" als nens en tallar-li la primera cama. No acabo d'entendre aquesta costum de fer arribar la vella quaresma i encara menys una cosa tant bèstia com la de donar una gominola per tallar una cama a una "persona". Si els nens raonessin com un adult, potser ens tallarien la cama a més d'un mestre. Però bé, com que és una "tradició" d'infantil, i jo no en sóc especialista no entraré a discutir.

Dimecres vinent marxem de colonies a Palamós. Unes 110 nens de l'escola, des de P5 fins a 6è marxaran durant 3 dies a dormir fora de casa. La veritat, tot i considerar les colònies una activitat motivadora (per als nens) no acabo d'entendre l'enrenou que es genera al voltant d'aquestes. Sobre l'esforç que suposa per als mestres ni tan sols us ho explico, suposo que ja us el deveu imaginar, però de tant en tant apareix algun individu-pare-mare que arriba a plantejar que un mestre s'hagi de pagar les seves pròpies colònies!!!!!!!!! Com si anéssim a la casa de colònies de vacances.

En fi, que aquesta setmana que ve hauré de trobar algun momentet per a escriure el meu diari, espero trobar-lo perquè cada dia m'ho passo millor deixant anar els meus pensaments i posant-los a la xarxa.

Ai si!!!! Me n'oblidava, el dimarts, abans de les colònies, haig d'anar a explicar als professionals que estan matriculats en un curset d'entorns dinàmics l'experiència d'aquest portal. La Bea (la formadora) m'hi ha convidat i ja veurem què els explico. La veritat? La veritat deformada? Una mentida? Ja veurem, ja veurem.

Vinga, ara si que us deixo. Fins la propera.

dimecres, de febrer 25, 2004

Dimecres de cendra

Quina mala hora que fa avui. Està plovent i el pati està tot mullat. Avui els nens no podran sortir al pati a córrer i jugar una estona, per tant, el soroll als passadissos serà enorme. No podrem descansar ni l'estoneta del pati.

És el tercer dia que faig el meu diari. Avui us explicaré una mica més de mi. Com haureu vist, sóc mestre de l'escola i, això ja no ho sabreu (segurament), sóc formador de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació. Però a més, també sóc estudiant. Estic fent tercer de pedagogia.

O sigui, que quan acabo de l'escola, marxo cap a la Universitat i canvio de rol. De vegades em sento un xic estrany. A l'escola et fas un tip de dir com s'han de fer les coses i arribes a la universitat i ... bé, què us he d'explicar.

Em vaig decidir a estudiar pedagogia després que l'any passat (el primer any de la meva vida en què no vaig estudiar res de res) em passés moltes tardes mirant a la televisió programes com l'Ana Rosa Quintana, la Patricia Gaztañaga i la ... en fi, com veieu l'any passat vaig aprofitar moltíssim el temps

De sobte, va arribar a les meves mans un díptic de la UAB on ens deia que et podies llicenciar en dos anys per les tardes. Si, si, creieu-vos-ho, m'hi vaig apuntar. Ara bé, també hauríem de reconèixer que la propaganda tenia trampa. De dos anys ni parlar-ne, ara bé, l'engany institucional ja el comentaré un altre dia.

Tornant al dimecres de cendra. Avui hauríem de cremar el carnestoltes però veient com plou dubto molt que puguem arribar ni tan sols a sortir al pati, així que potser aquest any haurem d'indultar el nostre Carnestoltes particular. Això però ho decidirem a les 12'30 en una reunió que s'ha convocat per a veure què fem a la tarda.

Ja us explicaré demà com ha acabat la història.

dilluns, de febrer 23, 2004

Dia de novetats

Aquest matí, com de costum, he arribat a l'escola cap a les 8 i fins les 9 he estat acabant d'editar els vídeos de la festa de carnaval. Si, ja sé que ho havia d'acabar fa dos dies però, van sortir alguns problemetes i ho hem ajornat fins avui.

Hem preparat les descàrregues i ho hem pujat tot a l'apartat de la televisió. Desprès he enviat un missatge a la Laura, de la XTEC i ens han posat un enllaç a l'especial de carnaval. Fa gràcia veure la teva feina "penjada" en un lloc on la gent s'ho va mirant ...

Ahir dilluns va prendre possessió la nova consellera d'ensenyament, la sra. Marta Cid, que resulta que és de la meua ciutat, Amposta. Sobre la seua feina ja en parlaré quan hagi avançat una mica la legislatura, ja que no tinc per costum fer avaluacions "a priori". No obstant, penso que se li ha de donar com a mínim un període de confiança i veure com actua.

De la resta, avui ja no comento res més. Són les 12'30 i haig de començar a pensar en altres cosetes, de la web i de més enllà.

Fins la propera

dissabte, de febrer 21, 2004

Començo el meu blog

Avui dia 22 de febrer de 2.004 començo el meu quadern de bitàcola i ho faig justament en el primer portal phpnuke que vaig crear.

Ara fa 9 mesos em posava a treballar en aquesta eina que teniu al davant i el resultat de tot plegat, penso que prou positiu, està i espero que estigui en constant evolució.

Aquí aniré posant les meves idees referents a a l'escola, els estudis, la política ... i tot allò que com a usuari, a més d'administrador, cregui que pot estar en un diari personal.

Avui, tot i ser diumenge de carnaval, m'he dedicat a fer el muntatge i creació dels videos de les danses de la festa de carnaval que vam celebrar el divendres passat a l'escola on treballo (aquest és el seu portal) i espero poder posar-les a la secció de descàrregues entre aquesta nit i demà pel matí, a veure si el dia té prou hores com per a permetre-m'ho.

En fi, espero que la lectura d'aquest quadern us pugui ajudar, o si més no, us faci passar una bona estona.

Fins la propera