Canvis normatius en la selecció de directors/es?

El passat dilluns dia 9, la Consellera d'Ensenyament anunciava una adaptació de la LOMCE a l'àmbit català (tot i que sigui amb caràcter transitori). Segons la titular, cal adaptar la normativa però ho farà d'acord amb allò que diu la LEC.

Suposo que, tal com algú ja ha comentat en privat, aquesta adaptació de la normativa consistirà en recomanar a les direccions dels centres que, tot i que la LOMCE digui qui té unes competències, es consulti sempre a qui té les competències segons la LEC. Per exemple, la LOMCE diu que la direcció aprovarà la programació anual de centre, és previsible que l'adaptació de la norma del Departament recomani la consulta al Consell Escolar abans de la seva aprovació.

D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.

En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.

Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.

En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a

requisit per a participar en els concursos de direcció. La disposició transitòria primera de la LOMCE diu que no cal estar en possessió del "curs de directors" durant els primers 5 anys de vigència de la llei. Però també diu que les administracions faran els seus propis reglaments (Decrets) i establiran de quina manera s'ha de desenvolupar la selecció de candidats. Hi ha marge per a la "millora" d'aquest requisit en el sentit que ja s'especifica en el Decret 155/2010.

No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.

En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.

L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).

Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.

En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)

Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".

Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.

Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.

Què suposen 3.000.000.000 d'Euros de retallada en educació

Ahir dilluns de pasqua, el gabinet de premsa del govern de l’estat va emetre una nota de premsa indicant que es farien unes retallades adicionals per valor de 10.000 milions d’Euros entre la despesa en sanitat i educació (posar enllaç a nota de premsa). No entraré a valorar la poca valentia a l’hora d’anunciar aquestes mesures amb una simple nota de premsa i no donant la cara davant dels representants del poble, o davant del propi poble. Però analitzem què suposa, fent uns números ràpids d’aquesta mesura.

Com que no disposem de les dades complertes, estimarem que és real la xifra que ha publicat el mundo avui i que diu que la retallada serà per a educació de 3.000 M€ a retallar entre totes les comunitats autònomes (les competències en educació estan transferides de fa anys a les comunitats autònomes). Si no us diu prou aquesta xifra, potser que ho diguem en pessetes. Es volen retallar un total de 499.158.000.000 de les antigues pessetes. Si si, heu llegit la quantitat correcta, tots aquests zeros són els que es volen retallar.

I és evident que aquesta immensa quantitat de diners a retallar aniran a parar a retallades en personal i sou dels que hi quedin.

A quants professors equival aquesta xifra? El sou del professorat és molt variable en funció de l’antiguitat, el cos al que pertany, la comunitat autònoma, etc, però podem establir que entre el sou, complements, IRPFs, i seguretat social (o MUFACE), un professor pot costar a l’erari públic uns 45.000 €/any. Si dividim 3.000 M€ entre 45.000 € ens dona una retallada de 66.700 professors.

I retallar aquesta quantitat de professors és molt? Doncs no sé si és molt o és poc, el que si que sabem és que el curs anterior, hi havia 681.182 professors entre pública i privada (per cert, els treballadors de la privada patiran les retallades igual que la pública, ni més ni menys, ja que la immensa majoria d’ells cobren a través del pagament delegat). Això implica que es voldrà acomiadar a un 10 % de professors.

Fent una estimació de l’estalvi que es vol aconseguir, a Catalunya li toquen uns 540 milions d’Euros (18 % del sistema educatiu espanyol), que equival a la massa salarial d’uns 12.000 professors (d’un total de 97.000). Gairebé un 12,4 % del total.

I com faran aquesta retallada? Bàsicament se centraran en dues mesures: 1.- Increment de ratio per alumne i 2.- Increment d’hores de docència directa.

Increment de ràtios: Actualment la ràtio d’alumnes per classe és de 30 alumnes a secundària amb un marge d’un 10 %, cosa que situa el màxim d’alumnes per classe en 33. Però és bastant factible que el govern l’incrementi fins a 35 amb un marge d’un d’10%, cosa que situa la ratio màxima permesa en 39 alumnes per classe.

Com afecta aquesta mesura en la distribució d’aules? Suposem un institut de 4 línies actuals que té 29 alumnes (molt prop del límit de 30 alumnes per aula). En total té 116 alumnes a primer d’ESO. Actualment té 4 línies d’ESO. Amb l’augment de ràtio, es pot arribar a tenir 39 alumnes per aula (35 + 10%), amb la qual cosa s’elimina una línia. Per tant, si per a impartir totes les classes de primer d’ESO es necessitaven 120 hores de docència de professors, ara se’n necessitaran només 90. S’estalvia més d’un professor i mig. Abans es necessitaven 6,31 jornades de professorat per a atendre els 116 alumnes i ara se’n necessitaran 4,73. I això vol dir que es necessita un 35 % menys de dedicació horària.

Increment hores lectives. A Catalunya en l’actualitat els professors imparteixen 19 hores setmanals (tot i que en treballen 37,5). S’incrementaran les hores fins a 21. I això vol dir que hi haurà docents que ja no seran “necessaris” per a cobrir totes les hores de docència. Concretament un 10 % per aquesta mesura. Per cert, a les comunitats on governa el PP com Madrid, ja fa un parell d’anys que ho fan. De fet el propi ministre Wert ja fa dies que ho va anunciar a les comunitats autònomes.


Només em queda una pregunta? Quins seran els professors afectats? No us càpiga cap dubte, els que no tenen la condició de funcionari, els interins. I això suposarà un increment de les llistes de l'atur. 

Combinació de les dues mesures: Com a exemple seguim agafant el mateix exemple, un institut de 4 línies amb una mitjana actual de 29 alumnes per classe. Abans es necessitaven 6’31 jornades de professorat per a atendre a tot l’alumnat. Amb les noves condicions es necessitaran només 4’28 jornades de professorat. Això representa un decrement de dotacions del 32 %

Resultats finals: Els resultats seran realment impactants en els centres educatius. Per al mateix exemple que estava comentant, (4 línies d’ESO i dues de batxillerat), els números ràpids indiquen que si actualment es compta amb 60 professors, amb les noves condicions es pot passar perfectament a uns 48 aproximadament. Això són 12 professors menys (si s’aplica la reducció del 32 % en sortirien aproximadament uns 18 menys, però no sempre és factible aplicar l’increment de ràtios que suposo que es farà).


També és cert que l'administració podrà optar per fer una rebaixa de salaris que mitiguin una mica aquestes números, però bàsicament ... "Esto es lo que hay"

En fi, ja sabeu per on aniran les coses a partir del setembre ...

Antonio Robles utilitza el fidbuc?

Fa uns dies vaig seguir la comissió d'educació de la LEC al Parlament. El cas és que el dia que va intervenir el Ferran Ruiz i va parlar de qüestions TIC amb unes aportacions certament valuoses, el diputat de "Ciutadanos" Antonio Robles va fer una intervenció en la que va demostrar que no en té ni idea de tot el que parlava. He capturat un fragment de la seva intervenció. A sota teniu la transcripció del vídeo ...



Pero he echao en falta algo que en mi modo de ver es mmm muy importante, no es porque lo sea más que lo otro sinó porqué no se ha dicho ... que no ... se ha tocado los protocolos de usos de las herramientas por ejemplo de internet eeee mmm estas herramientas han immersionado, nos han immersionado a todos pero nos están immersionando también a nuestros hijos en un peligroso mundo de eeeeee en un peligroso mundo en el sentido de desconocido donde hay de todo intt también existe el mal no? Y donde ellos pueden ser víctimas por ejemplo eeee herramientas tan interesantísimas para para casi todo como messenyer, las redes sociales como fidbuc etcéteca no? eee pueden ser mmm utilísimos los blogs, las páginas web, mil cosas ... pueden ser utilísimos pero mal utilizadas o sin criterios o protocolos pueden ser una trampa para todos nosotros, no sólo para nuestros pequeños, no? jjjmmmm ... eee Quiero hacer una referencia, estamos en un sist....

Els 10 errors dels partits polítics en les xarxes socials

Fa uns dies que vinc observant la massiva incorporació a les xarxes socials de membres de diferents partits polítics de les Terres de l'Ebre. Ara, això si, salvant alguna excepció, moltes d'aquestes incorporacions es fan només a Facebook, però obvien en canvi canals a youtube, twitter, flickr, etc ...

Fa uns dies César Calderon publicava un article molt interessant que passo a traduïr a continuació

1.- Atomització: Cada agrupació local i inclús barri/pedania de cada partiti polític creu que té un missatge que hem de llegir obligatòriament. I el llença a través de les xarxes socials sense tenir en compte allò que s'està fent en el poble del costat. Amb això només es genera cansanci entre el públic objectiu, i clar, deixen de ser amigables.

2.- Falta de segmentació: No és intel·ligent ni útil que una agrupació del PSC o de CIU d'un poble de les Terres de l'Ebre anunciï la celebració d'una "interessant" conferència sobre el canvi climàtic a ciutadans de l'Empordà. Tenim-ho clar, és que els ciutadans de l'Empordà no acudiran a un acte a La Sénia!

3.- Utilizació errònia de les eines: Cada eina serveix per a allò que serveix. No podem enviar missatges a Tuenti de la mateixa manera que ho fem amb Twitter o Facebook.

4.- Falta de Feed-Back: Els mitjans socials són conversacionals, no n'hi ha prou d'emetre missatges unidireccionalment, s'ha de conversar.

5.- Llenguatge no adequat: No us ha arribat missatges de partits o polítics singulars que no són res més que notes de premsa sense una mínima adaptació al canal? Escoltin senyors, que la gent ho nota!

6.- Falta de planificació: En general els partits no es prenen en serio els mitjans socials, actuen sense planificació i a impulsos electorals, i això els hi resta credibilitat i audiència.

7.- Disgregació: Si com s'ha demostrat en la campanya d'Obama, la sectorialització de missatges en els mitjans socials és part del seu èxit, no passa el mateix amb la disgregació dels mateixos en diferents perfils, grups i repositoris, despisten al ciutadà i dificulten la participació.

8.- Nul·la personalizació: Un altre dels elements fonamentals de l'exitosa campanya de Barack Obama ha estat això que en diuen micropolítica, la personalització dels missatges fins a gairebé individualitzar-los. Per aquí no tenim notícies d'aquetes coses fins avui.

9.- El papee del ciutadà: Els partits espanyols (i catalans) utilitzen les xarxes socials per a llençar consignes, no per a debatre ni cridar a accions concretes. Això és infrautilitzar el canal. Les xarxes socials poden i han de ser mobilitzadores.

10.- Afegiu en els comentaris el seu error preferit. Segur que n'hi ha molts.

Seguiment de la nit electoral dels EEUU - Sessió de Live Blogging

Com sabeu avui s'estan celebrant les eleccions als Estats Units i segurament seran les primeres eleccions globals transmeses per tots els mitjans imaginables.

Seguint la invitació de César Calderon, a partir de les 12 de la nit farem una sessió de Live Blogging totalment distribuït i global en el que participaran bloggers d'arreu del planeta.

Si també sou blocaires i voleu participar posar aquesta mateixa sessió en el vostre blog, podeu demanar-me el codi per correu electrònic i us el faré arribar.

I ja de passada, podeu seguir el canal a ustream de Barack Obama, aquí mateix (idea copiada de Marc Pallarès).

A veure qui es posa la primera medalla

Ja friso (aquest verb l'he aprés últimament) per veure qui serà el primer en atorgar-se el mèrit de la derogació el Decret que permet la interconnexió de xarxes. Trobo que casi donaria per a fer un blog nou tipus "Posa't la medalla".

Ja he començat a veure algunes manifestacions posant-se medalles, quan encara no s'ha fet ni l'anunci oficial, però ... què passarà quan realment es faci oficial?

Algú vol fer una porra?

Una última pregunta: ¿Cuando dimite Gallardón?

Dels resultats d'ahir tothom en surt guanyant. Bé, gairebé tothom. Però una pregunta morbosa em passa pel cap des d'ahir a les 12 de la nit.

De tots és ben sabut que Gallardón volia anar a les llistes electorals i que el seu cap, "jefe", li va dir que ni parlar-ne. Rajoy no ha sortit molt tocat, per tant a Gallardón, en teoria no li queden gaires més opcions que ... que fer el que va dir que faria.

Tancant el tema de les eleccions ... o potser no

Ja és dilluns i convé anar tancant el tema de les eleccions. Avui tothom analitzarà els resultats i tothom, o casi tothom, sortirà guanyant. Ara bé, ja veurem quines parelles de ball es formaran a Catalunya, si és que hi ha realment canvi de parella.

Us deixo, per a que gaudiu del moment, les frases d'una persona molt centrada ahir a la nit a la "Calle Génova".

Guanya el PSC ... i el PSOE

Bé, sembla que el recompte ja està arribant al seu final i els resultats són lleugerament diferents del que s'havia anunciat al principi de la nit electoral. Tot i això, una cosa està clara, a Catalunya el PSC ha guanyat per molt. I ara aquí us deixo algunes de les idees que crec que poden marcar el futur:

1.- EL PSOE guanya les eleccions, el PP no només no baixa sinó que seguirà més fort que fins ara.
2.- El PSOE pot parlar amb tothom, el PP continuarà sol com un mussol.
3.- A Catalunya, ERC casi s'enfonsa. Afectarà això al tripartit?
4.- Tenim un sistema electoral totalment injust. No és just que un partit com IU, que treu casi 900.000 vots, només tingui 3 diputats, i que un que en treu sobre uns 9 milions (10 vegades més que IU) tregui 50 vegades més diputats. Això, ho sento molt, no és just.

I ara, algunes cosetes breus:

5.- Dimitirà demà Gallardón i fundarà un nou partit?
6.- Definitivament, la nena de Rajoy és socialista!

Dia de democràcia. A votar!

Aquest matí m'he despertat, m'he estirat un momentet al sofà i ... cap a la dutxa. En sortir m'he sentit net, tranquil, m'he posat una camisa, uns pantalons i hem anat a esmorzar fora de casa. Avui és festa!

En acabar, hem agafat el cotxe i hem pujat cap a Amposta a votar. I això he fet, he agafat la papereta que més m'ha agradat (quina serà, quina serà?) i l'he deixat sobre la taula electoral. He ensenyat el meu DNI i ... cap a dintre.

Llàstima que avui hi ha una persona que no ha pogut votar perquè algun subnormal el va matar.

Aquesta és la unitat del PP. Jimenez Losantos lladrant ....

Estic al·lucinant del que diu aquesta tropa. Mireu què han dit avui divendres a les 21'30!!! Senzillament indignant!!!!

Nota: Se han eliminado comentarios. Lo siento pero no voy a consentir que se llame a atentar contra nadie, CONTRA NADIE! A partir de ahora, comentarios moderados. Perdonen las molestias

Cesar Vidal insultant. Aquesta gent ens ha de governar?

Us copia una part del post de César Vidal. Aquesta gent està tant ansiosa de poder ... Impressionant. Aquí teniu l'enllaç.

ETA clausura la campaña

El gran proyecto político de ZP ha sido el llegar a un acuerdo con la banda terrorista ETA. Para alcanzar esa meta, ZP traicionó el pacto anti-terrorista en la época de Aznar manteniendo contactos clandestinos con los terroristas. Para alcanzar esa meta, ZP bendijo el pacto del Tinell que significaba la exclusión del PP de la vida política en Cataluña y la redacción de un nuevo estatuto catalán que desbordaba la constitución. Para alcanzar esa meta, ZP ha perseguido y vejado a las víctimas del terrorismo mientras sus terminales mediáticas las sometían a una campaña de denigración propia de una dictadura totalitaria. Para alcanzar esa meta, ZP permitió que ETA regresara a las instituciones aunque eso significara que se quedara con el dinero de los ciudadanos y que obtuviera fuentes de información que le facilitarían la comisión de nuevos atentados. Para alcanzar esa meta, ZP volvió la mirada hacia otra parte cuando la organización terrorista asesinó a dos personas en la T-4 y a otras dos más en Capbreton. Para alcanzar esa meta, ZP siguió dialogando con la banda a pesar de los asesinatos. Para alcanzar esa meta, ZP se empeñó y logró con la ayuda de IU y de sus aliados nacionalistas que el congreso no revocara la autorización para pactar con la banda terrorista. Para alcanzar esa meta, ZP mintió una y otra y otra vez a los ciudadanos. Hoy, la banda terrorista ha hecho lo que sabe hacer mejor: asesinar y una vez más ha quedado de manifiesto la irresponsabilidad, la falta de escrúpulos y la mentira utilizada masiva y reiteradamente por ZP. Es justo que, siquiera por una vez, ZP salde su responsabilidad con los ciudadanos. Es justo que, siquiera por una vez, ZP que siguió hablando con los criminales después de que asesinaran a más ciudadanos pague, al menos en parte, su comportamiento. Es justo que, siquiera por una vez, ZP que tanto ha ambicionado hermanarse con los que desean acabar con España y con la libertad reciba el fruto de sus hechos y Es justo que suceda en las elecciones del 9 de marzo.

Aquesta és la unitat del PP? Ni en un dia com avui ...

Per saber si el teu vot és útil o ho podria ser més.

S'ha parlat moltes vegades del vot útil però el cas és que en unes eleccions tant ajustades, per a un votant d'algun partit li pot ser més convenient que acabi guanyant un altre partit més proper ideològicament que no aquell que acaba votant. Vaja, parlant clar, que a un votant d'IC li pot convenir més votar un altre partit, ni que sigui per a que goberni la opció que per a ell li sembli la menys dolenta.

Aquesta web permet saber en quina mesura el teu vot és útil. Us recomano que llegiu tot el text i no us limiteu a fer la consulta. Llegiu tot el text, l'explicació que hi surt és bastant bona. Igualment us aconsello que feu la prova amb diferents províncies i diferents vots per a comprovar que no es tracta d'una aplicació dirigida a votar a un sol partit.

El telediario que no s'emetrà

Per sort, això no s'emetrà. De tu depèn!

Iniciant la campanya electoral. Posa el ^ davant del nom del blog

Com sabeu, dintre de poc hi haurà eleccions generals i haurem de triar qui volem per a president del govern. Bé, de fet, haurem d'escollir els diputats que volem que elegeixin el futur president del govern.

La meva opció és ben clara, i si heu llegit el meu bloc sabreu per on va la cosa. I com que no estic disposat a tenir un susto el dia 9 per la nit, començo a posar el meu granet de sorra.

Per això, veureu que fins al 9 de març, el meu bloc començarà amb un símbol: ^

A buen entendedor ...

Nota de rectificació: sembla que no és bona idea posar el ^ en el nom del bloc, així que ho posaré només en alguns posts.

Educación para la ciudadanía, resposta Pepera

Sembla ser que als del PP no els hi va agradar el vídeo i, tot i que van criticar-lo, ara ells han fet le mateix. Serà que no prediquen amb l'exemple?

Com que m'agrada donar les visions de tot, aquí teniu el vídeo.

11 de septiembre. Cuestión de banderas?

Ya estamos a 11 de septiembre y como es habitual una de las polémicas del día es qué bandera tiene que ondear. Sólo la catalana, las oficiales? Curiosamente los más preocupados por la oficialidad son los dirigentes del PP. Leía ayer que el señor Sirera pedía que se denunciase a los ayuntamientos que sólo colocasen la señera y no la bandera española.

Supongo que debe estar muy bien informado el señor Sirera del estado de Catalunya, pero ... Sabe el sr. Sirera que algun municipio gobernado por el PP sólo ha colgado la señera? Y sabe el señor Sirera y su amigo sr. Rajoy que no termina el mundo porque un municipio gobernado por el PP no cuelgue la bandera española? Son ganas de buscar tres pies al gato. Algunos se inventan conflictos donde no los hay.

Aquí tenéis la fotografia del Ayuntamiento de la Galera (Montsià) donde sólo se ve la senyera.

11 de setembre. Qüestió de banderes?

Ja som a 11 de setembre i com és habitual una de les polèmiques del dia és quina bandera s'ha de penjar. Només la catalana, les oficials? Curiosament els més preocupats per la oficialitat són els dirigents del PP. Llegia ahir que el senyor Daniel Sirera demanava que es denunciés els ajuntaments que només col·loquessin la senyera i no posessin la bandera espanyola.

Suposo que deu estar molt ben informat el senyor Sirera de l'estat de Catalunya però ... Sap el sr. Sirera que algun municipi governat pel PP avui només ha penjat la senyera? I sap el sr. Sirera i el seu amiguet el sr. Rajoy que no s'acaba el món perquè en un municipi governat pel PP no pengi la bandera espanyola? Són ganes de marejar la perdiu. Alguns s'inventen conflictes on no els hi ha.

Aquí teniu la fotografia de l'Ajuntament de La Galera (Montsià) on només es veu la senyera.

Les fonts, la fiabilitat i la política

Ahir vaig llegir a través del blog de Manel Zaera un escrit que feia referència a una notícia sobre la discoteca Metro d'Amposta. En el text, que enllaçava a una notícia d'El País, es deia que la discoteca Metro havia estat clausurada per la junta de seguretat local d'Amposta.

El cas és que Manel es va equivocar i va donar per actual una notícia de fa 7 anys. Que no és que sigui falsa, sinó que va passar fa 7 anys.

Com us podeu imaginar, alguns se li han tirat a la iugular. I no m'estranya, hi ha eleccions municipals d'aquí a menys d'un mes i cal aprofitar-ho tot. Va explicar ahir que li havia trucat algun dels propietaris demanant-li explicacions de perquè havia dit que havien tancat la metro. La resposta que li va donar Manel la podeu trobar aquí.

I ja que alguns han donat explicacions i han demanat perdó ara seria interessant saber algunes coses:

1.- La notícia font de la polèmica és real o no? Em sembla que tot i que desplaçada en el temps, si que és real. És evident que hi va haver un error per part de Manel, però de mentida en va dir alguna? I encara més, quan va saber que no era actual, quan va tardar en reaccionar.

2.- S'ha tancat alguna vegada la discoteca Metro?

3.- Han demanat perdó els socis/propietaris de la discoteca Metro per les contínues molèsties que causaven als veïns quan estaven al mig d'Amposta?

4.- A l'igual que ha fet el candidat Manel Zaera quan ha demanat perdó per l'errada (que no mentida), pensen els candidats número 7 i 15 de CiU demanar perdó per les contínues molèsties que provocaven als veïns de la zona els seus negocis o empreses en les que treballen o hi tenen accions?

Fa uns dies que no he baixat per Amposta, però m'hi jugaria lo que vulgueu a que ja hi deu haver algú que haurà començat a escampar més d'una mentida en relació a les intencions d'alguns partits polítics. Ens hi juguem un esmorzar?