Qui aprova el Projecte Educatiu de Centre? Estat de la qüestió

Dintre del continu canvi normatiu que envolta el món educatiu cal anar fent revisions d'un determinat tema. Avui em centro en l'aprovació del projecte educatiu de centre. Anem a pams.

A Catalunya, la LEC (art. 148), i els decrets que la desenvolupaven (sobretot el d'autonomia i el de direcció), s'establia que el PEC (i també les NOFC, la Programació General Anual, ...) era aprovat pel consell escolar. El claustre era l'encarregat d'elaborar el PEC, que un cop discutit era proposat al consell escolar per a la seva aprovació.

Anant a les fonts, la LEC estableix que entre les funcions del claustre hi ha: "Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu" (art. 146.2)

Està clar que d'acord amb la nostra llei, el director fa una proposta inicial de PEC (o de la seva modificació), el claustre l'elabora i el consell escolar del centre l'aprova. I en tot moment l'administració vetlla perquè el projecte educatiu de centre s'adeqüi a la normativa vigent.

Però el Congrés dels Diputats va aprovar la LOMCE el 2013, en forma de modificació de la LOE, i va canviar les normes del joc. En l'article 132.I del text consolidat, s'especifica com a funcions del director del centre: "Aprobar los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente Ley Orgánica." I com és d'esperar, en el capítol II del títol V, hi ha el Projecte Educatiu de Centre (art. 121 de la LOE).

Així doncs, tenim una llei autonòmica que indica una manera d'aprovar el PEC, i una llei orgànica que indica una altra. Atenent al principi de jerarquia normativa, cal aplicar la LOMCE. Però el Departament d'Ensenyament, de manera molt encertada, ja havia anunciat al seu moment la seva voluntat de continuar aprovant els Projectes Educatius d'acord amb  allò que s'establia en la legislació autonòmica i l'anterior normativa estatal. O si més no, de la manera més semblant possible.

I davant del conflicte calia trobar la manera de sortir al pas i permetre continuar actuant gairebé de la mateixa manera que s'havia fet fins al moment. Tot i això calia no modificar les competències del director/a del centre per a evitar el corresponent contenciós administratiu del govern central. Com ho va fer el Departament?

Va utilitzar la resolució que aprova els documents per a la gestió i organització de centres del passat mes de juliol per a introduir el nou procediment.

D'una banda, el director és qui aprova el PEC "Correspon al director del centre la competència d'aprovar la proposta de projecte educatiu" però el text continua  i diu "prèvia consulta preceptiva al consell escolar de centre -òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre-, el qual expressa el seu suport al projecte per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres."

O sigui que el Departament opta per no modificar els decrets corresponents (tot i que posteriorment els ha modificat per a introduir-hi altres aspectes), però assegura que continuarà sent el consell escolar del centre qui donarà suport al projecte educatiu.

El mateix text continua dient "L'aprovació del projecte educatiu per part del director es farà constar en acta si el projecte té el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supòsit que la decisió del director no sigui concordant amb la del consell escolar, el director haurà de motivar la seva decisió davant d'aquest òrgan col·legit i es farà constar en acta".

Amb aquest afegit, el Departament s'assegura que el director ha de justificar l'aprovació unilateral del PEC, en contra del criteri del Consell Escolar. I òbviament, aquest fet actua de detonant de l'alarma que alguna cosa està passant en aquell centre, i permet a l'administració prendre mesures. Però al mateix temps, també permet a l'administració permetre l'aprovació unilateral d'un projecte educatiu si una determinada situació s'enquista en el centre educatiu.

Avaluació de la tasca docent abans de ser nomenat director/a de centre docent?

El passat 10 de març es va convocar el concurs de mèrits per a la selecció de directors/es de diversos centres educatius. En aquests moments s'estan escollint ja els diferents membres de les comissions de selecció que hauran de jutjar els diferents projectes presentats.

El procés té dues fases, en la primera s'avaluen els mèrits perfeccionats fins al moment, i en la segona, el projecte de direcció i les capacitats de lideratge. 

En aquest post em centro en respondre la pregunta aquest mateix post. Es pot arribar a ser director/a d'un centre docent sense que s'hagi avaluat la tasca docent? O el que és pitjor, es pot ser director/a d'un centre tenint una avaluació negativa de la tasca docent? Anem a veure què en diu la normativa.

El concurs de mèrits parla de l'avaluació positiva tant de la tasca docent com de l'exercici de càrrecs de direcció i de coordinació. En el punt 7.2 de l'annex 1 de la convocatòria especifica quina puntuació s'atorga a cada apartat, sempre que s'obtingui una avaluació positiva.

En referència als càrrecs exercits, la convocatòria diu:

• b) Per l’exercici del càrrec de director o directora (també coordinador o coordinadora d’aula de formació de persones adultes) amb valoració positiva: 2 punts per cada any, fins a un màxim de 16 punts. 
• c) Per l’exercici d’òrgans unipersonals de govern, inclosos els addicionals, amb valoració positiva: 1,5 punts per cada any, fins a un màxim de 7,5 punts. 
• d) Per l’exercici d’òrgans unipersonals de coordinació, amb valoració positiva: 0,5 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts.

I pel que fa a la tasca docent desenvolupada trobem els següents ítems:

• h) Pels anys d’experiència docent que superen els cinc anys exigits com a requisit, si es valora de manera positiva l’exercici de la docència: 0,25 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts.
• i) Per l’avaluació positiva de l’activitat docent en centres i serveis educatius, realitzada per la inspecció d’educació durant el procés selectiu, fins a un màxim de 10 punts.
• l) Per tenir la destinació i exercir efectivament la docència en el curs escolar de la convocatòria en centres de dificultat especial o en centres de referència educativa amb avaluació positiva: 3 punts.

Haureu notat que en tots els casos he destacat en negreta "avaluació positiva". No tindria sentit que es puntués l'activitat docent només en funció de l'antiguitat. Cal que, a més, aquesta activitat docent sigui positiva. Cal fixar-se ara en qui ha de ser l'encarregat de l'avaluació per als aspirants a ser seleccionats.

En el següent punt de la convocatòria, en el 7.3, trobem qui ha de fer aquesta avaluació. Des de la llei orgànica 10/2002, de la "calidad de la educación", es la inspecció d'educació qui ha de fer aquesta avaluació.

• Correspon als inspectors d’educació realitzar la valoració de l’exercici de càrrecs i de l’experiència docent del professorat candidat a la direcció dels centres docents que preveuen els apartats b), c), d) i h) d’aquest barem, prestats a partir de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre.

També és cert que la pròpia convocatòria estableix que els càrrecs desenvolupats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'una determinada norma, s'entenen avaluats positivament (en tots els punts anteriors hi ha el moment a partir del qual s'entén com a avaluació postiva, per defecte).

En el mateix punt, i a continuació del darrer fragment transcrit s'especifica qui ha de fer aquesta avaluació dintre de la mateixa inspecció d'educació:

• Així mateix, han de realitzar l’avaluació de les capacitats pedagògiques de l’aspirant, del domini de les tècniques de treball docent i de la seva participació en el funcionament del centre que componen l’activitat docent a puntuar a l’apartat i), assegurant la intervenció d’un inspector de perfil professional adient amb les especialitats docents de l’aspirant relacionades amb l’activitat docent duta a terme.

Com es pot veure, l'inspector que fa l'avaluació de la tasca docent no és necessàriament l'inspector de referència del centre, sinó aquell que té un perfil professional adient. És cert que el concepte "perfil professional adient" és un xic difús, però crec que una possible aproximació al concepte seria tenir en compte l'especialitat de l'inspector/a d'acord amb l'article 12 del Decret 266/2000 (Decret d'imminent modificació). 

O sigui, que l'inspector que avalua la tasca docent és algun inspector/a que té alguna especialitat "propera" a la de l'aspirant. Les especialitats de la inspecció que diu el Decret 266/2000 són:

• Relacionades amb àrees de coneixement: ciències de la naturalesa, ciències socials, educació artística, educació física, llengua, llengües estrangeres, matemàtiques i tecnologia.
• Relacionades amb etapes educatives de singularitat específica: educació infantil i formació professional específica.
• Relatives a dos aspectes especialment significatius de la gestió educativa dels centres docents: atenció a la diversitat i orientació i organització de centres.

Queda clar que qui ha d'avaluar la tasca docent ha de ser algun inspector/a amb suficients coneixements de l'especialitat de l'aspirant. I això implica necessàriament que, si hi ha més d'un candidat d'especialitats diferents, seran diferents inspectors/es els que faran aquesta avaluació. Vaja, que no té cap mena de sentit que un inspector amb l'especialitat de ciències de la naturalesa avaluï una programació docent d'educació artística.

Tornant a la convocatòria, la inspecció d'educació avalua allò que està establert en l'annex 5 de la convocatòria. En aquest annex hi consten tots els ítems avaluables.

Bé, arribats a aquest punt cal contestar a la pregunta que encapçala aquest post: "S'ha d'avaluar la tasca docent abans de ser nomenat director/a d'un centre?" Com heu vist, alguns dels mèrits a avaluar són la tasca docent (amb doble puntuació per la pròpia avaluació i per l'antiguitat com a funcionari de carrera), i també l'exercici de càrrecs.

Ara bé, el concurs s'estructura en dues fases, i es dóna el cas que un aspirant potser no necessita aquesta avaluació per a superar la primera fase. Tot i això, no he detectat cap apartat que prevegi la renúncia a aquesta avaluació. O sigui, que tot i que no faci falta la puntuació de l'avaluació docent per a superar la primera fase del concurs, enlloc es diu que aquesta avaluació sigui voluntària.

D'altra banda, des d'un punt de vista purament professional, com es pot defensar que un aspirant a director/a renunciï a la seva avaluació quan des del moment del seu nomenament com a director/a tindrà en les seves funcions, d'acord amb l'article 102.4 la Llei d'educació de Catalunya:

• La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d'establir els procediments i criteris d'aquesta intervenció i els efectes de l'avaluació i ha de garantir els drets d'informació i audiència del personal afectat.

A mode de resum final, un seguit de preguntes amb resposta interpretant la normativa:

- En un concurs de mèrits, es pot renunciar a l'avaluació de la tasca docent prèvia? 

No està contemplada aquesta renúncia enlloc.

- I si és un concurs de mèrits amb un únic candidat/a? 

La renúncia a l'avaluació de la tasca docent prèvia, i també de l'exercici de càrrecs previs, no està contemplada enlloc.

- Per tant, l'avaluació de la tasca docent ha de ser positiva si vols ser director/a? 

No, no he dit això. El que he dit és que l'avaluació s'ha de fer, però si aquesta avaluació és negativa, es pot superar igualment la primera fase del concurs. Recorda que la tasca docent positiva és un mèrit, però no un requisit.

- O sigui, que un director/a pot tenir una avaluació de la tasca docent negativa, i igualment superar un concurs de mèrits? 

Doncs si, és així. És trist que una persona amb una avaluació de la tasca docent negativa pugui ser director/a d'un centre educatiu, però la norma diu el que diu.

- I pot ser que en centres on hi hagi dos candidats, el que tingui avaluació negativa superi al que té avaluació positiva de la tasca docent? 

Si, si el que té avaluació negativa, té altres mèrits que superen als del candidat amb avaluació positiva, podrà superar-lo en el concurs i guanyar la plaça de director/a. 

- I tot això que has explicat, s'aplica també als nomenaments extraordinaris en ocasió de vacant? 

No. En els nomenaments extraordinaris, no hi ha prevista una avaluació formal de la tasca docent prèvia.

- Per tant, pot ser que un candidat al que se l'hagi avaluat positivament quedi sense nomenament extraordinari en un altre centre i que a altres candidats ni tan sols se'ls hagin avaluat?

Si, és una situació que és possible, i que, de fet, s'ha donat en més d'una ocasió.

Concurs de direcció de centres. Post 1

La setmana passada es publicava la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de director/a de diferents centres públics. Aquesta resolució està basada ja en el nou decret de direcció, del que ja en vaig explicar les principals novetats en el post anterior.

Inicio amb aquest post un seguit d'escrits on intentaré analitzar algunes de les dades d'aquesta convocatòria.

En aquesta edició s'han convocat 464 centres entre escoles i instituts (no s'ha comptabilitzat ni centres de formació d'adults, ni tampoc els Instituts-Escola). D'aquests centres, 375 són escoles i 89 instituts.

La distribució de centres convocats segons els seus Serveis Territorials són:

Es pot observar que en els territoris amb més presència de centres "rurals" hi ha una quantitat més elevada de centres convocats. Així, en primer lloc apareixen els ST de Girona amb 78 centres, Catalunya Central amb 71 i Lleida amb 60.

És interessant veure l'evolució de la quantitat de centres convocats. Mentre que al 2013 es van arribar a convocar a concurs 734 centres, en aquesta convocatòria, "només" se'n convoquen 464.

En el proper post, veurem com ha evolucionat la convocatòria de centres al llarg del temps dintre dels diferents Serveis Territorials.

Novetats en el Decret de Direcció

Avui s'ha publicat la modificació del Decret de direcció, concretament els articles del 13 al 21, el 27 i el 36, que són els que fan referència a les condicions que cal tenir per a accedir a un nomenament de director/a de centre públic. Bàsicament es modifiquen les condicions d'accés a la direcció.

Tot i que el govern ha publicat aquesta nota de premsa amb les modificacions cal mirar a fons el text del propi decret, perquè hi ha alguns canvis.

Composició de la comissió de selecció

El primer canvi significatiu és la composició de la comissió de selecció. Des de bon principi, el decret ja especifica que en el procés del concurs de mèrits hi intervé la comunitat escolar (tot i que en versions preliminars del decret especificava comunitat educativa), i l'administració educativa.

En la primera versió que va presentar el Departament al mes de juliol s'especificava que l'administració passava a tenir 5 representants en la comissió de selecció (que sempre està presidida per un inspector, tot i que no es diu enlloc que hagi de ser l'inspector assignat al centre).

Hi va haver protestes sindicals i de les AMPAs perquè perdien representativitat en la comissió de selecció. Així, la consellera anunciava que tot i que l'administració continuaria mantenint els 5 representants, dos d'aquests serien membres del claustre i de la resta de la comunitat escolar, mantenint així la ràtio que es marcava en el decret del 2010.

Finalment el Departament ha optat per reorganitzar la comissió i ha quedat distribuïda de la següent manera: 5 representants de l'administració (4 representant el Departament d'Ensenyament i 1 de l'Ajuntament on estigui el centre), 3 membres del claustre, i 1 de la resta de la comunitat escolar.

Cal fer notar, però que els representants de l'administració seran inspectors, directius professionals docents, altres directors o membres d'equips directius que hagin ocupat una direcció.

Requisits per a presentar-se

El segon aspecte important que varia són els requisits per a poder-se presentar al concurs de mèrits. Fins al moment era necessari:

- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Estar prestant serveis en un centre on hi hagi algun dels ensenyaments que s'imparteixen en el centre al que s'opta.

Però en el nou Decret 29/2015, aquests requisits varien i passen a ser:

- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Tenir el curs de directors que organitza, o bé algun màster o postgrau o alguna habilitació anterior a l'entrada en vigor de la LOMCE.

• 14.1 Les persones candidates a participar en el procés de selecció han de complir els requisits següents: ”
• a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funció pública docent. 
• b) Haver impartit docència directa com a funcionari de carrera, durant un període de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta. 
• c) Tenir acreditada la competència lingüística en català, i a Era Val d’Aran també en aranès, d’acord amb la regulació vigent per a l’acreditació de competència lingüística dels funcionaris docents en el moment d’obtenirla. 
• d) Disposar de la certificació acreditativa d’haver superat un curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva, impartit per les administracions educatives de les comunitats autònomes o pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport o tenir l’acreditació de directiu professional docent o les habilitacions o acreditacions equivalents. 
• e) Presentar un projecte de direcció d’acord amb el que estableix el capítol 4 d’aquest Decret.

Això vol dir que qui no tingui o bé el curs, o alguna habilitació per a la direcció, no pot presentar-se ... teòricament. Perquè el mateix decret també té una disposició transitòria (la quarta) que diu que no és un requisit per a poder-se presentar al concurs de mèrits aquesta habilitació fins a l'any 2019. O sigui, que tot i que el govern va anunciar aquest requisit, no és menys cert que aquest requisit no ho serà fins dintre de 4 anys.

•  En les convocatòries anuals de concurs de mèrits de selecció de directors que es realitzin abans de l’any 2019 no serà requisit estar en possessió de la certificació acreditativa d’haver superat el curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva previst a l’article 14.1.d).

És interessant també l'eliminació del requisit d'estar prestant serveis en algun ensenyament dels centres als que s'opta.

Centres on presentar-se

Fins al moment els candidats es podien presentar a un sol centre educatiu (o un centre i una ZER en cas d'escoles rurals), però en la nova redacció es permet ser candidat/a a tres centres diferents sempre i quan aquests tres centres siguin del mateix servei territorial.

O sigui, que si vius en zones limítrofs, no pots presentar-te a centres de dos serveis territorials diferents.

Es tracta d'una limitació de caire organitzatiu. Quan es fan els concursos de direcció tots els centres els fan al mateix temps, i per tal de poder organitzar les defenses dels projectes el Departament ha optat per aquesta limitació.

Clar que es fa díficil d'entendre que a l'any 2015 no puguin coordinar-se dos serveis territorials i es produeixin situacions com, per exemple, una persona es pot presentar a un centre de Blanes i un de Puigcerdà (a dues hores i mitja de viatge en cotxe), però que no es pugui presentar a un centre de Blanes i un de Palafolls (situats a 8 minuts de viatge).

Eliminació de la priorització "interna"

Fins al moment tots els candidats que es presentaven s'ordenaven en la seva actuació segons si tenien destinació al centre o no. Primer defensaven el seu projecte els candidats interns al centre i, posteriorment, el defensaven els externs, només en el cas que els candidats interns no haguessin superat el concurs de mèrits.

Vaja, que l'extern estava en inferioritat de condicions respecte a l'intern al centre. Aquesta priorització s'ha eliminat en la LOMCE, i conseqüentment també en el Decret que s'acaba de publicar. Però a canvi, seguint la demanda que havia fet el Consell d'Estat, s'atorga major puntuació als serveis prestats en el centre al que s'opta.

Nomenaments extraordinaris

Els nomenaments continuen venint regulats per l'article 19, que fa referència a l'article 14. És interessant la redacció de l'article 19 i més interessant encara és l'absència de referència a la nova disposició transitòria quarta (la que dispensa de tenir el curs de directors, o l'habilitació/acreditació corresponent).

Si us hi fixeu, l'article 19 diu textualment:

• "Si no hi ha candidats, la comissió no ha seleccionat cap aspirant perquè cap d’ells ha obtingut la puntuació mínima o en el supòsit que el candidat seleccionat hagi accedit en aquest concurs a la direcció d’un altre centre, el director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o l’òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d’un any. El nomenament, que s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge, ha de recaure en un professor o professora que tingui l’acreditació de personal directiu professional docent o en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l’article 14. En aquestes circumstàncies no es pot ocupar, encara que n’hi hagi al centre, el lloc de treball reservat a directius professionals docents."

El que diu l'article 19 és que en cas d'absència de persones que superin el concurs de mèrits, s'ha de nomenar algun docent que compleixi els requisits de l'article 14. Per tant, s'ha de tenir el curs fet, o bé tenir l'acreditació o habilitació. Com que no s'ha fet menció explícita en la disposició transitòria quarta als nomenaments extraordinaris, s'entén que aquesta necessitat de tenir el curs fet abans de tenir un nomenament extraordinari és una obligació anterior a la possibilitat de ser nomenat extraordinàriament (amb les excepcions òbvies de centres de menys de 8 unitats, i altres que ja figuren en el l'article 14.2).

Resulta remarcable també l'absència total de qualsevol referència a la priorització d'un possible "voluntari" intern al centre. No cal que es busqui, aquesta priorització no existeix, per més que alguns s'entestin a buscar-la. De fet, ni tan sols existia en la normativa anterior i tampoc existeix ara.

Resumint, que per a presentar-se a un concurs de mèrits no caldrà tenir el curs (o l'acreditació/habilitació corresponent) fins al curs 2019, però si en un centre no hi ha candidats, o cap d'ells supera el concurs, el Departament nomenarà algun docent que compleixi els requisits de l'article 14.

Tot i això, estic segur que aquest serà un dels punts que generarà més polèmica i discussions els propers anys.

I quan entra en vigor?

Doncs demà mateix. O sigui que, si encara no s'ha produït formalment un nomenament a dia d'avui (estic pensant sobretot en centres de nova creació), caldrà aplicar el nou Decret i la propera convocatòria que segurament sortirà publicada la setmana vinent.

Nota final: S'han modificat altres punts del Decret que analitzaré en propers textos, però aquests són els que al meu entendre marcaran la diferència més gran des de demà mateix.

Canvis normatius en la selecció de directors/es?

El passat dilluns dia 9, la Consellera d'Ensenyament anunciava una adaptació de la LOMCE a l'àmbit català (tot i que sigui amb caràcter transitori). Segons la titular, cal adaptar la normativa però ho farà d'acord amb allò que diu la LEC.

Suposo que, tal com algú ja ha comentat en privat, aquesta adaptació de la normativa consistirà en recomanar a les direccions dels centres que, tot i que la LOMCE digui qui té unes competències, es consulti sempre a qui té les competències segons la LEC. Per exemple, la LOMCE diu que la direcció aprovarà la programació anual de centre, és previsible que l'adaptació de la norma del Departament recomani la consulta al Consell Escolar abans de la seva aprovació.

D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.

En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.

Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.

En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a

requisit per a participar en els concursos de direcció. La disposició transitòria primera de la LOMCE diu que no cal estar en possessió del "curs de directors" durant els primers 5 anys de vigència de la llei. Però també diu que les administracions faran els seus propis reglaments (Decrets) i establiran de quina manera s'ha de desenvolupar la selecció de candidats. Hi ha marge per a la "millora" d'aquest requisit en el sentit que ja s'especifica en el Decret 155/2010.

No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.

En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.

L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).

Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.

En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)

Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".

Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.

Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.

Aplicació del Decret de Plantilles en les adjudicacions d'estiu 2014

El passat 5 de maig es va publicar la resolució per la qual es dicten les instruccions per a fer les adjudicacions d'estiu dels cossos docents de cara al curs 2014-2015. És el primer cop que aquestes adjudicacions es regiran pel que diu el Decret de Plantilles, i s'hi presenten novetats importants que s'estan explicant en diferents espais.

Avui però em dedicaré a veure com influeixen els mecanismes garantistes del Decret en la resolució de destinacions provisionals.

Resulta que per al curs 2014-2015 hi haurà tres tipus de llocs de treball:

- Llocs ordinaris
- Llocs específics temporals. (Aules d'acollida, aules obertes, USEEs,...)
- Llocs específics estructurals. (Atenció a la diversitat, TICs, perfils lingüístics, ...)

En principi, i segons la resolució, tots els llocs de treball del centre són ordinaris, però la direcció pot demanar a la direcció dels serveis territorials convertir aquests llocs de treball en llocs específics estructurals (els que fins l'any passat es coneixien com a places de diversitat, entre altres). I és aquí on el Decret de Plantilles esdevé una eina garantista per a evitar aquelles situacions d'abús que diuen els sindicats que es poden produïr.

Fins al moment, l'adjudicació dels llocs de treball de diversitat venien donats per les característiques del centre, i la proposta que provenia des dels serveis territorials. Però, d'acord amb el Decret de Plantilles, els llocs de treball estructurals els ha de demanar la direcció del centre.

Perquè faig tant d'èmfasi en aquests tipus de llocs? Doncs perquè, fins ara, eren els que les direccions dels centres podien proposar facilment docents amb gairebé la total seguretat que les persones que proposaven acabaven arribant al centre.

Però ara ja no és així. En primer lloc cal que la direcció del centre defineixi el lloc de treball docent específic estructural d'acord amb una plantilla. En la descripció del lloc de treball hi ha de constar obligatòriament

- el contingut funcional (què farà el docent que ocupa aquella plaça)
- els requisits de perfil propi (requisits específics d'aquella plaça, i no val a dir que sàpiga fer ganxet amb la mà esquerra).
- els requisits de titulació específica (docent de música que tingui el B2 d'anglès).
- l'experiència docent o formació requerida (persona que hagi impartit docència en CAEPs per exemple).

I a més, tots aquests requisits per a la descripció del lloc han d'estar en consonància ambProjecte Educatiu de Centre i el Projecte de Direcció en vigor. Resulta evident que el departament no podrà autoritzar la conversió d'un lloc de treball ordinari en un d'específic estructural si no es compleixen tots aquests requeriments.
el que diu el

Però encara hi ha més elements garantistes, i aquí està una de les novetats, al meu entendre, més importants. El punt 3.4 de la convocatòria d'aquest any diu explícitament que la descripció del lloc de treball s'ha d'adequar al que diu l'article 2, 3 i 5 del Decret de Plantilles.

Us semblarà una tonteria, però el punt 2 de l'article 2 diu textualment:

"La direcció del centre públic intervé en la definició dels requisits específics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre, d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i informa el claustre de professorat i el consell escolar del centre de les propostes sobre els requisits o perfils propis dels llocs de treball, en els termes indicats a l’apartat C de l’annex 1."

Si, heu llegit bé, la direcció del centre ha d'informar obligatòriament el claustre de professorat i el consell escolar de centre si singularitza un lloc de treball. Per si no en teniu prou, podeu llegir el post que el propi Director General de Professorat, Alberto del Pozo va fer fa uns dies i consultar el document resum amb les principals novetats del Decret de Plantilles.

Tenint en compte que la resolució de convocatòria de destinacions provisionals del proper curs dóna de termini a les direccions, fins al 14 de juny (punt 3.4 de la convocatòria), és previsible que en les properes setmanes, i un cop s'hagi format les direccions dels centres, es facin una gran quantitat de claustres en els centres educatius. Compte eh! Que el Decret diu que ha d'informar, però no hi diu que el claustre o el consell escolar ho hagin d'aprovar.

La pregunta final és: I si no se n'informa el claustre i el consell escolar? Doncs que, tal i com marca el mateix punt de la convocatòria d'aquest any: "En el supòsit de no complir amb les condicions establertes, la direcció dels serveis territorials/Consorci d’Educació de Barcelona, comunicarà a la direcció del centre la no acceptació de la proposta de requisits específics dels llocs de treball, i aquests es consideraran ordinaris".


Per anar tancant aquest post cal aclarir que he fet tant esment en les places específiques estructurals perquè estan situades en punts molt incials de les adjudicacions, i és on aquesta categorització laboral et pot donar una adjudicació o no. Tot i això cal tenir en compte que, com a criteri general, un funcionari de carrera que compleixi els requisits sempre anirà pel davant d'un funcionari interí en el moment d'adjudicar el lloc de treball.

Nota final: En els casos de centres d'especial dificultat (el que abans en dèiem CAEPs), tots els llocs de treball poden ser proposats per la direcció del centre.

Projectes educatius de centre i projectes de direcció. Eines garantistes del Decret de Plantilles

El passat 25 de març el govern va aprovat el Decret 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docent. Es tracta del tercer dels Decrets que desenvolupen la LEC, juntament amb el 102/2010 d'autonomia de centres i el 155/2010 de la direcció de centres.

És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials  i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.


Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.

I en canvi, de la seva lectura no arribo a les conclusions a les que arriben alguns dels actors del panorama educatiu. Anem a pams.

Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.

I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.

En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.

Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:

Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).

Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.

Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.

Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.

Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.

Formació de directors. Quina? Quan? I qui?

Aquests dies s'estan produint les propostes de nomenaments extraordinaris en els centres en els que ha quedat vacant la direcció. Una de les novetats que s'havia introduit en la resolució de convocatòria d'aquest curs era una prelació de persones que s'han de valorar per a ocupar les places vacants.


En el punt 4 de la resolució ENS/2510/2013 s'especifica molt clarament quin és l'ordre sobre el que la inspecció del centre ha de formular la proposta de nomenament. A mode de resum és:

1.- Els directius professionals docents, dels que només n'hi ha 80 en tota Catalunya, pràcticament tots ells exercint ja la direcció o la inspecció.

2.- Docents que hagin superat el curs de formació inicial relatiu a la funció directiva organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament. En tota Catalunya hi ha 262 persones que han superat aquesta formació. A aquestes s'hi han de sumar les que tinguin algun postgrau o màster reconegut pel Departament d'Ensenyament. La convocatòria parla clarament de la formació és la referida en l'article 27 del Decret 155/2010.

3.- Els aspirants que tot i haver-se presentat al concurs, no han obtingut prou puntuació per a superar la primera fase del concurs de mèrits. Però no fa cap menció als que si que han superat la primera fase però no la segona.

4.- Tota la resta de professorat que mostri la seva disponibilitat.

Com que sembla que hi ha alguns dubtes respecte a qui està en possessió de la formació inicial, cal consultar què diu el Decret 155/2010. En ell cal anar als articles 27 i 28.

L'article 27 defineix la formació per a l'exercici de la direcció. En ell s'hi diu que la formació s'encomana a institucions públiques o privades, de reconegut prestigi o a les universitats. El Departament d'Ensenyament en valida el contingut i molts altres aspectes i en fa la convocatòria per a accedir-hi.

Fins al moment el Departament ha encarregat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya tres edicions, la darrera de les quals tot just està començant ara. El sistema d'accés, a partir de la segona edició del curs és el següent:

1.- Prova escrita amb casos pràctics
2.- Valoració dels mèrits acadèmics i professionals perfeccionats fins al moment de la convocatòria
3.- Entrevista individual i grupal

I un cop superada la selecció, cal formalitzar la matrícula i superar tots els mòduls del curs i el projecte final de curs, amb un reconeixement de 155 hores. Certament, no és un procés fàcil. Val a dir que en la darrera convocatòria s'hi van presentar 390 aspirants per a només 60 places. O sigui, una plaça per cada 6,5 aspirants.

També tenen el reconeixement d'aquesta formació els docents que han superat un postgrau o màster relatius a la formació de directors. Com a mínim la UB, la URV, la UdLL i la UdG ofereixen aquests estudis.

D'altra banda, l'article 28 del mateix Decret estableix un programa específic per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Aquesta formació, organitzada directament pel Departament d'Ensenyament està adreçada a les persones que s'incorporen a la direcció sense haver passat per la formació referida en l'article 27, ja sigui per la via del concurs de mèrits o del nomenament extraordinari.

Es tracta d'una formació d'unes 60 hores, amb elements de reflexió pràctica sobre l'exercici de la direcció. En aquest article hi troba cabuda la formació rebuda amb anterioritat a l'entrada en vigor del Decret que regula tots aquests aspectes. Així si un l'ha cursat amb anterioritat segurament tindrà el reconeixement d'aquesta formació de manera gairebé automàtica.

Però cal no confondre la formació referida en l'article 27 i la que fa referència l'article 28. I per sort o per desgràcia, la formació a la que dóna prelació el punt 4 de la resolució de convocatòria ENS/2510/2013 és la referida en l'article 27.

Sovint llegir la normativa ajuda a aclarir les idees i comprendre com està regulat el sistema. Una altra qüestió és l'aplicació que es fa i els objectius no propis del sistema.

Canvis en l'elecció de directors/es de centres públics

Quan fa poc més de dos anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la LEC, el govern de l'estat presenta una nova llei educativa. És la setena en tota la democràcia, així que si els comptes no em surten malament, toquem a una reforma cada cinc anys.

S'ha comentat ja moltes coses sobre aquesta nova reforma. De fet, el que presenta el govern és literalment una reforma de la LOE. No hi ha una llei nova, sinó una reforma aprofitant l'articulat de la llei anterior.

Com heu vist els que seguiu aquest bloc, darrerament he escrit algunes entrades sobre el model de direcció que impulsava la LEC i que estava desenvolupat a partir de la LOE. Comparo a continuació el model existent i el model que proposa el govern de l'estat. No en faré judicis de valor, simplement exposo els fets.

En el model LEC-LOE, hi ha amb caràcter general, 5 condicions que s'han de complir per a poder ser nomenat director d'un centre educatiu

• 5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
• 5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments q ofereix el centre
• estar prestant serveis en centre públic de l'administració, amb una antiguitat d'un curs en el moment de la convocatòria
• tenir acreditada la competència lingüística
• presentar un projecte de direcció

A més la LOE, i també la LEC, establia la preferència dels candidats que ja treballen en el centre envers els que treballen en un altre centre. Aquest model també estableix que els cursos de formació, com el que s'ofereix a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, com a mèrit preferent en les diferents convocatòries. O sigui, que els cursos d'aquest tipus (i els que estiguin homologats per l'administració), donen una puntuació molt àmplia a l'hora de fer el recompte de mèrits.

Però la proposta del govern central és canviar aquest punt i fer obligatori aquest curs. Literalment, el que diu la proposta és:

"Estar en posesión de la certificación acreditativa de haber superado el curso selectivo sobre el desarrollo de la función directiva, impartido por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, o en el ámbito de las Comunidades Autónomas el organismo que éstas determinen". 

Resumint. A més de tots els requisits que ja havies de tenir, els candidats que hagin de superar un concurs de mèrits per a esdevenir director de centre, hauran d'haver cursat oblgiatòriament el curs de directors. Ni tan sols està previst en la reforma plantejada que puguin obtenir l'acreditació a posteriori. Si no tens el curs, no pots participar en el concurs de mèrits.

I, també elimina la prioritat que tenien els candidats que ja treballaven en el centre. Si s'aprova la reforma tal i com està proposada, qualsevol funcionari de cossos docents partirà en igualtat de condicions.

Però no és la única cosa que canvia. Els concursos de mèrits són qualificats per una comissió de selecció. Fins ara, el model ens portava cap a una composició de terços en que eren representats:

• Administració (amb presència de l'Ajuntament del municipi)
• Professorat del centre
• Pares i mares, alumnes i PAS

A la pràctica, aquest model atorgava al centre el poder decisori al conjunt de membres del centre ja que comptava amb una proporció del 66 % dels vots. 

La proposta del govern de l'estat canvia aquesta proporció i atorga a l'administració el 70 % dels membres en els concursos de mèrits, deixant el 30 % restant als membres del centre. D'aquest 30 %, el professorat en tindrà un mínim del 50 %. O sigui, a la pràctica la distribució dels membres de les comissions de selecció queda reflectida així.

Em sembla que els canvis són evidents. La pregunta és:  i què farà el Departament? Perquè la reforma indica que els articles que regulen la direcció del centre educatiu no tenen rang de llei orgànica. Continuarem sota el paraigua de la LEC o s'optarà pel model LOMCE?

Mites i llegendes en el nomenament de directors de centres

Com sabeu els que em seguiu per twitter, en l'actualitat estic fent el curs de formació inicial de directors de centres públics que organitza l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. El curs ja està ben avançat i coincideix amb el temps amb el fet que s'hagin de nomenar les direccions dels centres públics que han quedat vacants en el concurs de mèrits que es va convocar el 26 de gener. Dintre d'aquestes situacions també hi ha els casos on s'acaba proposant el seu nomenament com a director/a a persones que sembla que no compleixen amb els requisits marcats per la normativa.

Ja el passat mes de març vaig publicar un apunt sobre qui podia ser nomenat director en un centre educatiu quan no hi havia candidats, però em permetreu que faci un comentari més ampli sobre diferents situacions que es van donant i que comentem entre els companys del curs.

Aquest apunt parla dels mites i les llegendes en la selecció de directors/es de centres públics.

Tenir el curs de formació inicial de directors de centres públics, és un requisit per a poder ser nomenat director/a? No, en cap cas. Els requisits per a ser nomenat director/a els marca l'article 14 del Decret 155/2010, i entre ells no hi consta haver cursat aquest curs. És fals que només pugui ser nomenat algú que hagi cursat aquest curs. El curs és només un mèrit, un mèrit preferent, però en cap cas és un requisit.

I quins són els requisits per a poder ser nomenat director/a?  Els requisits estan marcats en l'article 14 del Decret 155/2010 i són:

• 5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
• 5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments que ofereix el centre
• estar prestant serveis en centre públic del Departament, amb una antiguitat d'un curs en el moment de publicar-se la convocatòria
• tenir acreditada la competència lingüística
• presentar un projecte de direcció

El decret 155/2010 de direccions de centres públics, s'ha d'aplicar sempre? Doncs si. En un estat de dret, la normativa està per a complir-se a no ser que s'hagi declarat il·legal. I aquest no és el cas del decret que regula les direccions de centres públics. Per tant, responent a la pregunta ... Si, s'ha d'aplicar sempre ja que no hi ha cap disposició adicional que en permeti la seva excepció ni tampoc cap sentència judicial contrària.

Si no hi ha candidats en un centre, es pot nomenar algú que no compleixi els requisits marcats en l'article 14 del Decret 155/2010? Les excepcions estan marcades en el punt 2 del mateix article, i només hi ha alguna excepció en els casos de centres de menys de 8 unitats, o ZERs i centres d'ensenyaments minoritaris. En la immensa majoria de casos, el compliment dels requisits marcats en l'article 14 del Decret és obligatori.

A mi m'han dit que en els centres on no s'hi presenta ningú, i hi ha un nomenament extraordinari, es pot nomenar algú que no compleixi els requisits? Doncs t'han enganyat. I a més, t'han enganyat sabent que això no és cert. Cal que consultis l'article 19.1 i veuràs que cap al final del punt diu explícitament que es nomenarà "professor o professora que compleixi els requisits que estableix l'article 14." Queda clar que ens estem referint a centres com escoles i instituts amb més de 8 unitats eh!

Val, ja ho entenc, però en centres de nova creació, si que es pot nomenar algú que no compleixi els requisits de l'article 14, oi? Doncs no és del tot cert. Tens la resposta a aquesta afirmació en l'article 20.1, al final hi diu "en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l'article 14". Tot i això cal dir que, normalment, quan un centre comença a funcionar ho fa parcialment i és provable que tingui menys de vuit unitats, llavors una part dels requisits no són necessaris (bàsicament els que fan referència a l'antiguitat com a funcionari de carrera). Però si és un centre amb més de vuit unitats, cal complir obligatòriament amb els requisits marcats per l'article 14, encara que sigui un centre de nova creació.

Però aquest article s'aplica a totes les direccions que hi ha actualment? Si, s'aplica a tothom, tot i que hi ha una adaptació a la realitat de les direccions que van ser nomenades abans de la públicació del Decret 155/2010. Hi ha la seva adaptació en la Disposició transitòria tercera.

És cert que els candidats que ja treballen en el centre tenen prioritat sobre candidats que vinguin de fora del centre? Si, és així. l'article 17.5 diu explícitament que "en el procés de selecció es consideren primer els candidats ja destinats al centre. Si no hi ha candidats del centre o quan cap d'aquests no hagi estat seleccionat, es consideraran les candidatures docents d'altres centres".

Per tant, si hi ha algú de dintre del centre que es presenta al concurs de mèrits, no podrà venir ningú de fora a dirigir el centre, no? Doncs no és del tot certa aquesta afirmació. Cal que el candidat de dintre el centre compleixi els requisits de l'article 14, i a més, cal que superi el procés selectiu. I és cert que superar la primera fase no és precisament una qüestió fàcil. Si no té els requisits de l'article 14 o no supera el procés selectiu, no té cap validesa aquesta preferència.

Si compleixes tots els requisits i et presentes al concurs de mèrits, i ets l'únic candidat, vol dir que et seleccionaran com a director? No necessàriament. Cal que superis el procés selectiu, i per a això has de superar les dues fases. En la primera d'elles, a més, es fa difícil aconseguir 20 punts (els mínims exigits) si no tens o molta experiència en càrrecs directius o de coordinació o bé, tens el curs de formació inicial de directors o una altra formació validada pel Departament d'Ensenyament.

M'estàs liant, si jo no supero el procés selectiu, puc ser nomenat director d'un centre? Si no superes el procés selectiu, i no hi ha més candidats, però tu tens els requisits, pots ser nomenat director/a si la direcció dels serveis territorials ho creu convenient; però també pot ser nomenat qualsevol altre funcionari que compleixi els requisits de l'article 14. I amb aquesta afirmació s'inclouen també els funcionaris que presten serveis en altres centres, eh! En aquest cas seràs nomenat director amb caràcter extraordinari i el teu mandat serà d'un any. Després es convocarà el concurs de mèrits per a la selecció de director/a en el que podràs tornar a presentar-te.

I si al cap d'un any torna a quedar vacant la direcció? Doncs es repeteix el procés que t'he explicat en el punt anterior.

Doncs a mi em nomena l'inspector directament i no passo per cap concurs de mèrits. T'equivoques, l'inspector no té entre les seves tasques el nomenament dels directors de centre. És més, l'article 18 del decret de direccions ho diu clarament "Un cop la persona seleccionada ha superat el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció, la direcció dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona la nomena director o directora del centre que correspongui per un període de quatre anys." Per tant, tingues clar que qui et nomena és el director/a dels serveis territorials. Però cal saber que segurament la direcció dels serveis territorials demanarà assessorament a la inspecció, i és bo que sigui així, perquè l'inspector és qui, almenys teòricament, coneix el centre de primera mà.

Pot ser que el director/a del meu centre no compleixi els requisits de l'article 14 del decret 155/2010? Doncs no hauria de passar, no, però fent l'adaptació de la frase eclesiàstica "los caminos de la administración son inescrutables". Tenir un director nomenat que no compleix els requisits deixa el centre en una posició molt feble a tots nivells; ja parlaré d'això en un altre post.

I perquè està nomenat un director/a si no compleix els requisits i no és un dels centres que tenen aquella excepció que havies dit abans? Això ho hauries de preguntar a la direcció dels serveis territorials, però la normativa és d'obligat compliment. A més, quin exemple donaria una administració que no compleix la seva pròpia normativa?

Pot passar que una directora actual hagi de deixar el càrrec en acabar el seu mandat si no compleix els requisits? Si, és així. Et poso un exemple per a que ho vegis clar. Una funcionària amb les oposicions aprovades l'any 2009, és nomenada funcionària de carrera el setembre de 2010. Se la nomena directora d'un centre de nova creació de menys de vuit unitats per 4 anys el mateix setembre de 2010, segons el que marca l'article 20 del Decret 155/2010. El centre creix ràpidament i el 2014 ja té més de vuit unitats. El 2014 es convocarà el concurs de mèrits per a la selecció de director, però ella no complirà amb els requisits marcats ja que aquell any portarà 4 anys com a funcionària de carrera (i no cinc com marca el decret 155/2010).  Per tant, no podrà participar en el concurs de mèrits, i si hi participa, no complirà amb els requisits marcats per l'article 14.

I si la directora del meu centre no es presenta al concurs de mèrits però la continuen nomenant com a directora extraordinària? Doncs si compleix els requisits marcats per a ser directora (article 14), no hi ha cap problema. És més, fins i tot seria desitjable que això passés si no hi ha cap altre candidat que vulgui ser director/a. Però si no compleix els requisits de l'article 14, no pot continuar en el càrrec. No hi ha cap article que permeti excepcions en el compliment dels requisits de l'article 14 encara que ja sigui directora.

Si, però si que hi van haver candidats que s'hi van presentar. Doncs cal veure perquè no van superar el procés selectiu. Poden passar moltes coses. Que no complís els requisits per ser nomenat (article 14), que no superés la primera fase del concurs (arribar a 20 punts és difícil), que no superés la segona fase (exposició i defensa del projecte de direcció).

De fet era una persona que venia de fora del centre i el claustre vam acordar que no volíem cap direcció de fora del centre. El claustre escull 3 membres (d'un total de 9) per a la comissió de selecció d'entre els professors del centre (article 16.1.c). Ara bé, entre les funcions del claustre no està la d'acordar, en cap cas, si es vol o no es vol una direcció que vingui de fora del centre. És més, els membres escollits han d'actuar d'acord amb l'article 17 i també segons els criteris marcats en l'Annex 1 i 2 del Decret 155/2010, que fa referència a la convocatòria del procediment de selecció de la direcció i al barem dels mèrits. I si no ho fan així s'estaran saltant el procediment administratiu, cosa que pot donar lloc a sancions.

Doncs els tres membres del claustre li van donar una nota tan baixa que no va superar la segona fase, així que ens vam sortir amb la nostra i no va superar el procés de selecció. Segurament si no va superar el procés de selecció va ser perquè els altres membres de la comissió també van puntuar-lo molt baix. Si realment el claustre va acordar que no volien cap direcció de fora del centre, i hi ha constància documental; i a més, els membres de la comissió de selecció actuen segons el que ha acordat el claustre i no segons el que marca la normativa, es pot estar cometent no només una infracció administrativa sinó alguna cosa bastant més greu. A més, cal tenir en compte que el mecanisme de presa de decisions de la comissió de selecció permet saber quina puntuació ha atorgat cada membre per a que es puguin fer vots particulars (Punt 5 de l'Annex 1 del Decret 155/2010).

A mi m'han dit que no es compleix sempre la normativa de nomenament dels directors/es. I segurament tenen raó, però això no vol dir que no s'hagi de complir sempre la normativa, sobretot perquè l'administració (també els funcionaris) té el deure de complir i fer complir la normativa vigent, i òbviament això inclou la seva pròpia normativa.

Saps què? En el centre on treballo, aquest any tocava renovar la direcció i l'inspector s'ho ha saltat tot a la torera i ha nomenat directament a la directora que va superar el concurs fa 4 anys. Quin tongo! Compte que t'equivoques!! No pots anar fent aquestes afirmacions tan alegrement. Anem a pams. És cert que cada 4 anys s'ha de renovar la direcció, però això no vol dir que necessàriament hi hagi d'haver un concurs de mèrits. Veuràs, el mandat de la direcció és de 4 anys, i al cap de quatre anys, la inspecció avalua l'exercici de la direcció segons els criteris que marca el Departament d'Ensenyament. Si l'avaluació és negativa, es convoca el concurs de mèrits corresponent, però si l'avaluació és positiva, el director actual pot decidir unilateralment si vol continuar exercint la direcció. Per a fer-ho, només cal que ho manifesti davant els serveis territorials corresponents i presenti l'actualització del seu projecte de direcció. Tot això està regulat en l'article 21 del Decret. A més, hauries de saber ja que l'inspector no nomena ningú, qui nomena és la direcció dels serveis territorials.

Llavors, si un director té l'avaluació positiva, i vol continuar exercint de director, el claustre no pot dir res? Doncs no, el claustre no pot dir res, en tot cas serà el consell escolar que podrà elevar a la direcció dels serveis territorials una proposta motivada per incompliment de les funcions inherents a la direcció del centre. Llavors, se li obre un expedient contradictori al director i es veu si realment no està complint les seves funcions. Només en el cas que així ho constati la direcció dels serveis territorials es pot revocar el nomenament. Ho pots comprovar tu mateix en l'article 21 del Decret.

Una última pregunta, i què passa si l'administració no compleix la seva normativa? Em deixes que t'ho respongui en un altre post més endavant? Gràcies.

Nota final: En aquest post no s'ha tingut en compte els "directors professionals" per tal de simplificar la cosa, però a partir de l'1 de setembre entraran en joc els 80 primers directors professionals que tindran prioritat sobre qualsevol altre aspirant.

Què suposen 3.000.000.000 d'Euros de retallada en educació

Ahir dilluns de pasqua, el gabinet de premsa del govern de l’estat va emetre una nota de premsa indicant que es farien unes retallades adicionals per valor de 10.000 milions d’Euros entre la despesa en sanitat i educació (posar enllaç a nota de premsa). No entraré a valorar la poca valentia a l’hora d’anunciar aquestes mesures amb una simple nota de premsa i no donant la cara davant dels representants del poble, o davant del propi poble. Però analitzem què suposa, fent uns números ràpids d’aquesta mesura.

Com que no disposem de les dades complertes, estimarem que és real la xifra que ha publicat el mundo avui i que diu que la retallada serà per a educació de 3.000 M€ a retallar entre totes les comunitats autònomes (les competències en educació estan transferides de fa anys a les comunitats autònomes). Si no us diu prou aquesta xifra, potser que ho diguem en pessetes. Es volen retallar un total de 499.158.000.000 de les antigues pessetes. Si si, heu llegit la quantitat correcta, tots aquests zeros són els que es volen retallar.

I és evident que aquesta immensa quantitat de diners a retallar aniran a parar a retallades en personal i sou dels que hi quedin.

A quants professors equival aquesta xifra? El sou del professorat és molt variable en funció de l’antiguitat, el cos al que pertany, la comunitat autònoma, etc, però podem establir que entre el sou, complements, IRPFs, i seguretat social (o MUFACE), un professor pot costar a l’erari públic uns 45.000 €/any. Si dividim 3.000 M€ entre 45.000 € ens dona una retallada de 66.700 professors.

I retallar aquesta quantitat de professors és molt? Doncs no sé si és molt o és poc, el que si que sabem és que el curs anterior, hi havia 681.182 professors entre pública i privada (per cert, els treballadors de la privada patiran les retallades igual que la pública, ni més ni menys, ja que la immensa majoria d’ells cobren a través del pagament delegat). Això implica que es voldrà acomiadar a un 10 % de professors.

Fent una estimació de l’estalvi que es vol aconseguir, a Catalunya li toquen uns 540 milions d’Euros (18 % del sistema educatiu espanyol), que equival a la massa salarial d’uns 12.000 professors (d’un total de 97.000). Gairebé un 12,4 % del total.

I com faran aquesta retallada? Bàsicament se centraran en dues mesures: 1.- Increment de ratio per alumne i 2.- Increment d’hores de docència directa.

Increment de ràtios: Actualment la ràtio d’alumnes per classe és de 30 alumnes a secundària amb un marge d’un 10 %, cosa que situa el màxim d’alumnes per classe en 33. Però és bastant factible que el govern l’incrementi fins a 35 amb un marge d’un d’10%, cosa que situa la ratio màxima permesa en 39 alumnes per classe.

Com afecta aquesta mesura en la distribució d’aules? Suposem un institut de 4 línies actuals que té 29 alumnes (molt prop del límit de 30 alumnes per aula). En total té 116 alumnes a primer d’ESO. Actualment té 4 línies d’ESO. Amb l’augment de ràtio, es pot arribar a tenir 39 alumnes per aula (35 + 10%), amb la qual cosa s’elimina una línia. Per tant, si per a impartir totes les classes de primer d’ESO es necessitaven 120 hores de docència de professors, ara se’n necessitaran només 90. S’estalvia més d’un professor i mig. Abans es necessitaven 6,31 jornades de professorat per a atendre els 116 alumnes i ara se’n necessitaran 4,73. I això vol dir que es necessita un 35 % menys de dedicació horària.

Increment hores lectives. A Catalunya en l’actualitat els professors imparteixen 19 hores setmanals (tot i que en treballen 37,5). S’incrementaran les hores fins a 21. I això vol dir que hi haurà docents que ja no seran “necessaris” per a cobrir totes les hores de docència. Concretament un 10 % per aquesta mesura. Per cert, a les comunitats on governa el PP com Madrid, ja fa un parell d’anys que ho fan. De fet el propi ministre Wert ja fa dies que ho va anunciar a les comunitats autònomes.


Només em queda una pregunta? Quins seran els professors afectats? No us càpiga cap dubte, els que no tenen la condició de funcionari, els interins. I això suposarà un increment de les llistes de l'atur. 

Combinació de les dues mesures: Com a exemple seguim agafant el mateix exemple, un institut de 4 línies amb una mitjana actual de 29 alumnes per classe. Abans es necessitaven 6’31 jornades de professorat per a atendre a tot l’alumnat. Amb les noves condicions es necessitaran només 4’28 jornades de professorat. Això representa un decrement de dotacions del 32 %

Resultats finals: Els resultats seran realment impactants en els centres educatius. Per al mateix exemple que estava comentant, (4 línies d’ESO i dues de batxillerat), els números ràpids indiquen que si actualment es compta amb 60 professors, amb les noves condicions es pot passar perfectament a uns 48 aproximadament. Això són 12 professors menys (si s’aplica la reducció del 32 % en sortirien aproximadament uns 18 menys, però no sempre és factible aplicar l’increment de ràtios que suposo que es farà).


També és cert que l'administració podrà optar per fer una rebaixa de salaris que mitiguin una mica aquestes números, però bàsicament ... "Esto es lo que hay"

En fi, ja sabeu per on aniran les coses a partir del setembre ...

Qui pot ser director quan no hi ha candidats en un centre?

En l'actualitat s'està desenvolupant tot el procés de selecció de directors de centres públics convocat a finals de gener mitjançant aquesta convocatòria del Departament d'Ensenyament.

I precisament ahir, arran d'una conversa que vam tenir els alumnes del Curs de Formació Inicial de Directors de Centres Públics que es fa a Girona, va sortir la qüestió de què passa quan en un centre no es presenta cap candidat o bé, cap dels candidats superen el procediment. Qui pot ser director/a llavors?

Des de l'aprovació de la LEC, hi ha alguns decrets que la desenvolupen. Un d'aquests és el Decret 155/2010, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Quan es realitza una convocatòria com la que es va fer al gener, la normativa fa referència a aquest decret. Aquesta és la font normativa principal sobre la que es basa tot el procés.

Tornant a la qüestió del post, qui pot ser director d'un centre docent quan no hi ha candidats? Ens hem de remetre necessàriament al Decret 155/2010, concretament al seu article 19. Aquest article fa referència al nomenament amb caràcter extraordinari, situació que es produeix quan "Si no hi ha candidats o quan la comissió no hagi seleccionat cap aspirant ... el director o directora dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d'un any". I el mateix article diu que poden ser nomenats qualsevol professor que compleixi tots els requisits exposats en l'article 14; que són:

• 5 anys de funcionari de carrera en la funció pública docent.
• 5 anys d'experiència en algun dels ensenyaments que imparteix el centre.
• estar prestant servei en actiu, amb una antiguitat d'un any en algun centre on s'imparteixin alguns dels ensenyaments que també s'imparteixen els ensenyaments que té el centre.
• tenir la competència lingüística corresponent.
• presentar un projecte de direcció (en el cas dels directors extraordinaris, l'han de presentar com a màxim, en acabar el primer trimestre del mandat).

I els requisits imposats per l'article 14 acaben aquí. Per tant, queda clar que qualsevol professor de qualsevol centre que compleixi els requisits pot ser nomenat director de qualsevol centre. Enlloc es diu que no es pugui nomenar director d'un centre un professor d'un altre centre. 


I per cert, tampoc es diu enlloc que qui nomena el director d'un centre educatiu sigui el seu inspector. No és cert, i d'entre les seves feines no està la de nomenar les direccions. Les inspeccions fan la seva feina, dintre de les seves competències, i entre d'elles estarà la d'assessorar les direccions territorials del Departament d'Ensenyament, però enlloc es diu que les inspeccions nomenen directors de centres educatius. És més, el cap d'un director de centre no és l'inspector, és el director territorial corresponent. 


Però com he comentat abans, el que ens marca les condicions per a ser nomenat director extraordinari venen marcades per l'article 19 del Decret 155/2010. I d'aquest article només hem tractat el primer punt. Cal segui llegint el segon punt on s'especifica clarament que "Si el director o directora nomenat amb caràcter extraordinari no té reconeguda una experiència d'almenys quatre anys en la funció directiva, abans del nomenament haurà de superar el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció."

El segon punt de l'article 19 afegeix un nou condicionant a més dels exposats en l'article 14. S'especifica clarament que o tens 4 anys d'experiència com a director, o abans del teu nomenament superes el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Per tant, qui no compleixi amb aquests requisits, no pot ser nomenat director d'un centre educatiu públic, per molt que hi hagi gent que s'encaparri a dir que si que ho pot ser. 

Per acabar aquest post, un resum de casuístiques a mode de cloenda:

• En un centre on no hi ha candidats, pot ser nomenat un professor que no compleixi els requisits de l'article 14 o el 19 del Decret 155/2010? Resposta: No.
• En un centre on hi ha candidats, però que cap d'ells supera el procediment, pot ser nomenat algun dels aspirants de manera extraordinària? Resposta: Si, si compleix els requisits dels articles 14 i 19 del Decret 155/2010, com qualsevol altre professor que treballi en qualsevol altre lloc i que compleixi els requisits marcats per l'article 14 i 19.
• En un centre que es presenta un únic candidat, però que no té tots els requisits dels articles 14 i 19, pot ser nomenat extraordinàriament aquest únic candidat? Resposta: No, si no compleix els requisits de l'article 14 i 19, no pot ser nomenat director.
• En un centre on no hi ha hagut candidats (o cap dels que s'hi han presentat compleixen els requisits dels articles 14 i 19), pot ser nomenat director algun membre del claustre del centre? No, s'han de tenir els requisits marcats en els articles 14 i 19 del Decret. Llavors ... només pot ser director una persona que vingui de fora del centre? Doncs si, això és el que diu el Decret.

Nota: aquestes explicacions serveixen també per als centres de nova creació, tot i que en aquest cas el nomenament és per quatre anys, i no per un, com en el cas del nomenament extraordinari.