dilluns, de juliol 27, 2015

Concursos de direcció. Quina és la situació a la Secundària? Post 6

Fins al moment he anat descrivint la situació general dels concursos de direcció, i també la de les escoles. En aquest post analitzo l'evolució dels concursos a la secundària (exclosos els instituts escola) durant els darrers 5 anys.

La situació a secundària és similar a la de primària, però amb un percentatge lleugerament per sota del de les escoles. A més, el nombre de centres convocats és molt menor. Mentre que a primària es convoquen anualment entre 350 i 450 centres (amb puntes superiors en anys determinats), a secundària aquest nombre es redueix molt, amb una forquilla d'entre 70 i 100 centres (amb una punta l'any 2012 de 146 centres).

Però tot i aquesta reducció de centres convocats, el percentatge de vacants que repeteixen convocatòria arriba gairebé al 40 %. I en aquest cas, si que es pot eliminar el factor "ruralitat" d'entre els motius d'aquest alt percentatge de vacants. Hi podeu trobar l'explicació en el post anterior on explico la situació de les escoles. Els instituts es concentren en zones urbanes o bé en caps de comarca de zones rurals.


ConvocatsRepeteixen% Repeteixen
2009700,00
2010741722,97
2011932627,96
20121464128,08
20131046259,62
2014844250,00
2015893438,20

La distribució per Serveis Territorials és molt similar a la de primària. Així, tres dels Serveis Territorials que ja tenien un percentatge més alt que la mitjana tornen a repetir aquestes dades. A més, el Vallès Occidental també té dades superiors a la mitjana. Per contra Lleida, que tot i que té un 100 % de centres que repeteixen convocatòria, només té 1 únic centre de secundària convocat (per aquest motiu s'ha optat per no modificar el color de la seva cel·la).

Menció a part es mereix la situació de la secundària a l'Ebre i al Baix Llobregat, territoris amb característiques molt diferents on hi ha un 0% de centres que repeteixen convocatòriaI

ConvocatsRepeteixen% repeteixen
Barcelona 8112,50
BCN comarques7342,86
Baix Llobregat600,00
Vallès Occidental19947,37
Catalunya Central16637,50
Maresme - V11218,18
Girona12758,33
Lleida11100,00
Tarragona8562,50
Ebre100,00

divendres, de juliol 24, 2015

Concursos de direcció. Aclariments metodològics. Post 5

Haureu notat que he iniciat una sèrie d'escrits explicant la situació dels concursos de direcció. I abans de continuar, perquè la sèrie té continuïtat, cal aclarir un parell de qüestions.

1.- Els escrits fan referència únicament als concursos de direcció i als nomenaments extraordinaris, no al conjunt de centres, sinó només a aquells que tenen la direcció vacant.

2.- Les dades s'han extret de fonts públiques, tan públiques com el propi DOGC. Fins al moment, no hi ha cap dada que no s'hagi aconseguit mitjançant el tractament de dades del propi DOGC.

dijous, de juliol 23, 2015

Concursos de direcció. Què passa a primària? Post 4

Seguint l'anàlisi que vaig fent sobre els concursos de direcció, cal ara fixar-se en l'evolució per etapes. Quina és la situació a primària? Queden moltes vacants?

En primer lloc cal fixar-se en l'evolució de centres convocats. En tots els anys analitzats, el nombre de centres convocats es mantenen entre 350 i 450, amb l'excepció del 2012 que es situar en gairebé 600 centres. Al mateix temps, i en les mateixes dades veiem ja que en les escoles, en la convocatòria del 2015, el 60 % dels centres convocats, ja havien estat convocats l'any anterior.
 
 
ConvocatsRepeteixen% Repeteixen
20093570,00
20102609837,69
201134411533,43
201258818932,14
201344932371,94
201439326166,41
201537522459,73

S'observa clarament que a partir de l'any 2013 hi ha un increment de les vacants que resulten els concursos de mèrits convocats. Tot i que és cert que sembla que hi ha un descens els anys 2014 i 2015, el percentatge de centres que repeteixen convocatòria continua estant al voltant d'un 60%.

Quina explicació pot justificar aquest 60 % de vacants? Habitualment es parla de la ruralitat dels centres, molt present en aquesta etapa. Cal recordar que a Catalunya, l'entorn rural disposa d'escoles, però en la secundària (a excepció de les poblacions que disposen d'instituts-escola), la població escolar es concentra, en zones rurals, en centres de referència gairebé comarcals. Potser una anàlisi acurada per Serveis Territorials ens pot ajudar a entendre si aquest factor rural condiciona la generació de vacants en els concursos de direcció.

En el següent gràfic es pot observar el nombre de centres que es convoquen per primer cop al Servei Territorial i el nombre de centres que ja és el segon cop que es publiquen.

 
ConvocatsRepeteixen% Repeteixen
Barcelona18633,33
Comarques231777,27
Baix Llobregat281346,43
Vallès Occidental392358,97
Catalunya Central553258,18
Maresme - Vallès371848,65
Girona664568,18
Lleida593762,71
Tarragona352777,14
Ebre15640,00
En la taula anterior es poden observar els territoris que se situen per sobre de la mitjana en vacants de direcció a primària. Sense extreure conclusions, destaca que el percentatge més baix de vacants es produeix a Barcelona Ciutat, i el més alt a Barcelona Comarques, tot i que en aquest ST té una forta presència urbana (Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i l'Hospitalet, però també té comarques més rurals com el Garraf i Alt Penedès. En la franja baixa també destaca l'Ebre, amb "només" un 40% de vacants a primària.

dimecres, de juliol 22, 2015

Concurs de direcció de centres. Vacants reiterades. Post 3

Al mes de març vaig iniciar una sèrie de posts explicant l'evolució dels concursos de direcció en els centres educatius. En el primer escrit explicava quants centres s'havien convocat, distribuïts per Serveis Territorials. En el segon, mostrava una petita evolució temporal de la distribució de places des de l'aprovació de la LEC.

Un dels aspectes, al meu entendre, més cridaners és la reiteració de convocatòria que es produeix en molts centres. O sigui, una direcció de centre que queda vacant. I la preocupació ve donada perquè, tal i com està legislat el nomenament extraordinari (quan hi ha vacant), el fet de tenir vacant la direcció posa el centre en una situació d'interinitat durant massa temps.

Com a exemple pràctic, un centre al que se li convoca la direcció i resulta vacant una única vegada, pot tenir aquest període transitori durant dos anys!! Imaginem doncs si aquesta reiteració es va produint més cops. Com s'ha de desenvolupar un projecte estable en aquesta situació? Com es poden desenvolupar acords de coresponsabilitat? Com es poden canviar PECs sense saber cap on es vol anar?

El nombre de centres que acaben tenint la direcció vacant ha experimentat  un creixement important durant els darrers anys. L'any 2009, any en que s'aprovava la LEC però sense tenir encara un desplegament normatiu, el percentatge de centres que van quedar vacants va ser del 27%, en canvi el 2014, aquest percentatge ha pujat fins al 54 %


ConvocatsVacants%
200942711526,93
201033414142,22
201143723052,63
201273438552,45
201355330354,79
201447725854,09

Més preocupant encara és la situació que representen aquests centres. Del total de centres convocats, els que repetien convocatòria el 2010 eren 1/3, en canvi al 2015 aquesta situació ha pujat també fins al 55 %, si bé és cert que el pic màxim va ser el concurs de l'any 2013 amb gairebé un 70% de centres que repetien convocatòria.


ConvocatsRepetits%
201033411534,43
201143714132,27
201273423031,34
201355338569,62
201447730363,52
201546425855,60

Però cal reconèixer que aquesta situació no es produeix en tots els Serveis Territorials del Departament. En propers posts analitzaré quines dades es presenten en cadascun d'ells.


dimarts, de maig 19, 2015

Qui aprova el Projecte Educatiu de Centre? Estat de la qüestió

Dintre del continu canvi normatiu que envolta el món educatiu cal anar fent revisions d'un determinat tema. Avui em centro en l'aprovació del projecte educatiu de centre. Anem a pams.

A Catalunya, la LEC (art. 148), i els decrets que la desenvolupaven (sobretot el d'autonomia i el de direcció), s'establia que el PEC (i també les NOFC, la Programació General Anual, ...) era aprovat pel consell escolar. El claustre era l'encarregat d'elaborar el PEC, que un cop discutit era proposat al consell escolar per a la seva aprovació.

Anant a les fonts, la LEC estableix que entre les funcions del claustre hi ha: "Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu" (art. 146.2)

Està clar que d'acord amb la nostra llei, el director fa una proposta inicial de PEC (o de la seva modificació), el claustre l'elabora i el consell escolar del centre l'aprova. I en tot moment l'administració vetlla perquè el projecte educatiu de centre s'adeqüi a la normativa vigent.

Però el Congrés dels Diputats va aprovar la LOMCE el 2013, en forma de modificació de la LOE, i va canviar les normes del joc. En l'article 132.I del text consolidat, s'especifica com a funcions del director del centre: "Aprobar los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente Ley Orgánica." I com és d'esperar, en el capítol II del títol V, hi ha el Projecte Educatiu de Centre (art. 121 de la LOE).

Així doncs, tenim una llei autonòmica que indica una manera d'aprovar el PEC, i una llei orgànica que indica una altra. Atenent al principi de jerarquia normativa, cal aplicar la LOMCE. Però el Departament d'Ensenyament, de manera molt encertada, ja havia anunciat al seu moment la seva voluntat de continuar aprovant els Projectes Educatius d'acord amb  allò que s'establia en la legislació autonòmica i l'anterior normativa estatal. O si més no, de la manera més semblant possible.

I davant del conflicte calia trobar la manera de sortir al pas i permetre continuar actuant gairebé de la mateixa manera que s'havia fet fins al moment. Tot i això calia no modificar les competències del director/a del centre per a evitar el corresponent contenciós administratiu del govern central. Com ho va fer el Departament?

Va utilitzar la resolució que aprova els documents per a la gestió i organització de centres del passat mes de juliol per a introduir el nou procediment.

D'una banda, el director és qui aprova el PEC "Correspon al director del centre la competència d'aprovar la proposta de projecte educatiu" però el text continua  i diu "prèvia consulta preceptiva al consell escolar de centre -òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre-, el qual expressa el seu suport al projecte per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres."

O sigui que el Departament opta per no modificar els decrets corresponents (tot i que posteriorment els ha modificat per a introduir-hi altres aspectes), però assegura que continuarà sent el consell escolar del centre qui donarà suport al projecte educatiu.

El mateix text continua dient "L'aprovació del projecte educatiu per part del director es farà constar en acta si el projecte té el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supòsit que la decisió del director no sigui concordant amb la del consell escolar, el director haurà de motivar la seva decisió davant d'aquest òrgan col·legit i es farà constar en acta".

Amb aquest afegit, el Departament s'assegura que el director ha de justificar l'aprovació unilateral del PEC, en contra del criteri del Consell Escolar. I òbviament, aquest fet actua de detonant de l'alarma que alguna cosa està passant en aquell centre, i permet a l'administració prendre mesures. Però al mateix temps, també permet a l'administració permetre l'aprovació unilateral d'un projecte educatiu si una determinada situació s'enquista en el centre educatiu.

dimarts, d’abril 28, 2015

Avaluació de la tasca docent abans de ser nomenat director/a de centre docent?

El passat 10 de març es va convocar el concurs de mèrits per a la selecció de directors/es de diversos centres educatius. En aquests moments s'estan escollint ja els diferents membres de les comissions de selecció que hauran de jutjar els diferents projectes presentats.

El procés té dues fases, en la primera s'avaluen els mèrits perfeccionats fins al moment, i en la segona, el projecte de direcció i les capacitats de lideratge. 

En aquest post em centro en respondre la pregunta aquest mateix post. Es pot arribar a ser director/a d'un centre docent sense que s'hagi avaluat la tasca docent? O el que és pitjor, es pot ser director/a d'un centre tenint una avaluació negativa de la tasca docent? Anem a veure què en diu la normativa.

El concurs de mèrits parla de l'avaluació positiva tant de la tasca docent com de l'exercici de càrrecs de direcció i de coordinació. En el punt 7.2 de l'annex 1 de la convocatòria especifica quina puntuació s'atorga a cada apartat, sempre que s'obtingui una avaluació positiva.

En referència als càrrecs exercits, la convocatòria diu:
  • b) Per l’exercici del càrrec de director o directora (també coordinador o coordinadora d’aula de formació de persones adultes) amb valoració positiva: 2 punts per cada any, fins a un màxim de 16 punts. 
  • c) Per l’exercici d’òrgans unipersonals de govern, inclosos els addicionals, amb valoració positiva: 1,5 punts per cada any, fins a un màxim de 7,5 punts. 
  • d) Per l’exercici d’òrgans unipersonals de coordinació, amb valoració positiva: 0,5 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts.
I pel que fa a la tasca docent desenvolupada trobem els següents ítems:
  • h) Pels anys d’experiència docent que superen els cinc anys exigits com a requisit, si es valora de manera positiva l’exercici de la docència: 0,25 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts.
  • i) Per l’avaluació positiva de l’activitat docent en centres i serveis educatius, realitzada per la inspecció d’educació durant el procés selectiu, fins a un màxim de 10 punts.
  • l) Per tenir la destinació i exercir efectivament la docència en el curs escolar de la convocatòria en centres de dificultat especial o en centres de referència educativa amb avaluació positiva: 3 punts.
Haureu notat que en tots els casos he destacat en negreta "avaluació positiva". No tindria sentit que es puntués l'activitat docent només en funció de l'antiguitat. Cal que, a més, aquesta activitat docent sigui positiva. Cal fixar-se ara en qui ha de ser l'encarregat de l'avaluació per als aspirants a ser seleccionats.

En el següent punt de la convocatòria, en el 7.3, trobem qui ha de fer aquesta avaluació. Des de la llei orgànica 10/2002, de la "calidad de la educación", es la inspecció d'educació qui ha de fer aquesta avaluació.
  • Correspon als inspectors d’educació realitzar la valoració de l’exercici de càrrecs i de l’experiència docent del professorat candidat a la direcció dels centres docents que preveuen els apartats b), c), d) i h) d’aquest barem, prestats a partir de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre.
També és cert que la pròpia convocatòria estableix que els càrrecs desenvolupats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'una determinada norma, s'entenen avaluats positivament (en tots els punts anteriors hi ha el moment a partir del qual s'entén com a avaluació postiva, per defecte).

En el mateix punt, i a continuació del darrer fragment transcrit s'especifica qui ha de fer aquesta avaluació dintre de la mateixa inspecció d'educació:
  • Així mateix, han de realitzar l’avaluació de les capacitats pedagògiques de l’aspirant, del domini de les tècniques de treball docent i de la seva participació en el funcionament del centre que componen l’activitat docent a puntuar a l’apartat i), assegurant la intervenció d’un inspector de perfil professional adient amb les especialitats docents de l’aspirant relacionades amb l’activitat docent duta a terme.
Com es pot veure, l'inspector que fa l'avaluació de la tasca docent no és necessàriament l'inspector de referència del centre, sinó aquell que té un perfil professional adient. És cert que el concepte "perfil professional adient" és un xic difús, però crec que una possible aproximació al concepte seria tenir en compte l'especialitat de l'inspector/a d'acord amb l'article 12 del Decret 266/2000 (Decret d'imminent modificació). 

O sigui, que l'inspector que avalua la tasca docent és algun inspector/a que té alguna especialitat "propera" a la de l'aspirant. Les especialitats de la inspecció que diu el Decret 266/2000 són:
  • Relacionades amb àrees de coneixement: ciències de la naturalesa, ciències socials, educació artística, educació física, llengua, llengües estrangeres, matemàtiques i tecnologia.
  • Relacionades amb etapes educatives de singularitat específica: educació infantil i formació professional específica.
  • Relatives a dos aspectes especialment significatius de la gestió educativa dels centres docents: atenció a la diversitat i orientació i organització de centres.
Queda clar que qui ha d'avaluar la tasca docent ha de ser algun inspector/a amb suficients coneixements de l'especialitat de l'aspirant. I això implica necessàriament que, si hi ha més d'un candidat d'especialitats diferents, seran diferents inspectors/es els que faran aquesta avaluació. Vaja, que no té cap mena de sentit que un inspector amb l'especialitat de ciències de la naturalesa avaluï una programació docent d'educació artística.

Tornant a la convocatòria, la inspecció d'educació avalua allò que està establert en l'annex 5 de la convocatòria. En aquest annex hi consten tots els ítems avaluables.

Bé, arribats a aquest punt cal contestar a la pregunta que encapçala aquest post: "S'ha d'avaluar la tasca docent abans de ser nomenat director/a d'un centre?" Com heu vist, alguns dels mèrits a avaluar són la tasca docent (amb doble puntuació per la pròpia avaluació i per l'antiguitat com a funcionari de carrera), i també l'exercici de càrrecs.

Ara bé, el concurs s'estructura en dues fases, i es dóna el cas que un aspirant potser no necessita aquesta avaluació per a superar la primera fase. Tot i això, no he detectat cap apartat que prevegi la renúncia a aquesta avaluació. O sigui, que tot i que no faci falta la puntuació de l'avaluació docent per a superar la primera fase del concurs, enlloc es diu que aquesta avaluació sigui voluntària.

D'altra banda, des d'un punt de vista purament professional, com es pot defensar que un aspirant a director/a renunciï a la seva avaluació quan des del moment del seu nomenament com a director/a tindrà en les seves funcions, d'acord amb l'article 102.4 la Llei d'educació de Catalunya:
  • La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d'establir els procediments i criteris d'aquesta intervenció i els efectes de l'avaluació i ha de garantir els drets d'informació i audiència del personal afectat.
A mode de resum final, un seguit de preguntes amb resposta interpretant la normativa:

- En un concurs de mèrits, es pot renunciar a l'avaluació de la tasca docent prèvia? 

No està contemplada aquesta renúncia enlloc.

- I si és un concurs de mèrits amb un únic candidat/a? 

La renúncia a l'avaluació de la tasca docent prèvia, i també de l'exercici de càrrecs previs, no està contemplada enlloc.

- Per tant, l'avaluació de la tasca docent ha de ser positiva si vols ser director/a? 

No, no he dit això. El que he dit és que l'avaluació s'ha de fer, però si aquesta avaluació és negativa, es pot superar igualment la primera fase del concurs. Recorda que la tasca docent positiva és un mèrit, però no un requisit.

- O sigui, que un director/a pot tenir una avaluació de la tasca docent negativa, i igualment superar un concurs de mèrits? 

Doncs si, és així. És trist que una persona amb una avaluació de la tasca docent negativa pugui ser director/a d'un centre educatiu, però la norma diu el que diu.

- I pot ser que en centres on hi hagi dos candidats, el que tingui avaluació negativa superi al que té avaluació positiva de la tasca docent? 

Si, si el que té avaluació negativa, té altres mèrits que superen als del candidat amb avaluació positiva, podrà superar-lo en el concurs i guanyar la plaça de director/a. 

- I tot això que has explicat, s'aplica també als nomenaments extraordinaris en ocasió de vacant? 

No. En els nomenaments extraordinaris, no hi ha prevista una avaluació formal de la tasca docent prèvia.

- Per tant, pot ser que un candidat al que se l'hagi avaluat positivament quedi sense nomenament extraordinari en un altre centre i que a altres candidats ni tan sols se'ls hagin avaluat?

Si, és una situació que és possible, i que, de fet, s'ha donat en més d'una ocasió.

dimecres, de març 18, 2015

Concurs direcció de centres. On es convoquen més centres? Històric. Post 2

En el post anterior us mostrava com estaven distribuïts els centres que es convocaven en el concurs de direcció aquest any. Però potser us interessa veure quina ha estat l'evolució al llarg del temps.

He escollit els anys 2009, el 2012 i el 2015 per a fer aquesta distribució per Serveis Territorials. Sembla que es confirma que els llocs amb més centres convocats són gairebé sempre els mateixos.

Així, si al 2009 eren els ST de Lleida qui tenia més centres convocats, a partir del 2010 (No hi ha dades en els gràfics adjunts) són els ST Girona els que any rere any convoquen el major nombre de centres.

Quina explicació hi pot haver al darrera? És molt aviat encara per a arribar a conclusions, tot i que de l'anàlisi de les dades es pot començar a intuir els motius d'aquest gran nombre de centres convocats


Si ho preferiu podeu veure els gràfics de cada any en els següents enllaços

Any 2009 - Any 2010 - Any 2011 - Any 2012 - Any 2013 - Any 2014 - Any 2015

En el proper post, veurem quin és el percentatge de vacants que any rere any es van produint en el concurs de direcció. Evidentment, si en una determinada zona es produeixen moltes vacants un any, en la següent convocatòria hi haurà més centres a concurs.

dilluns, de març 16, 2015

Concurs de direcció de centres. Post 1

La setmana passada es publicava la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de director/a de diferents centres públics. Aquesta resolució està basada ja en el nou decret de direcció, del que ja en vaig explicar les principals novetats en el post anterior.

Inicio amb aquest post un seguit d'escrits on intentaré analitzar algunes de les dades d'aquesta convocatòria.

En aquesta edició s'han convocat 464 centres entre escoles i instituts (no s'ha comptabilitzat ni centres de formació d'adults, ni tampoc els Instituts-Escola). D'aquests centres, 375 són escoles i 89 instituts.

La distribució de centres convocats segons els seus Serveis Territorials són:

Es pot observar que en els territoris amb més presència de centres "rurals" hi ha una quantitat més elevada de centres convocats. Així, en primer lloc apareixen els ST de Girona amb 78 centres, Catalunya Central amb 71 i Lleida amb 60.

És interessant veure l'evolució de la quantitat de centres convocats. Mentre que al 2013 es van arribar a convocar a concurs 734 centres, en aquesta convocatòria, "només" se'n convoquen 464.

En el proper post, veurem com ha evolucionat la convocatòria de centres al llarg del temps dintre dels diferents Serveis Territorials.

dijous, de març 05, 2015

Novetats en el Decret de Direcció

Avui s'ha publicat la modificació del Decret de direcció, concretament els articles del 13 al 21, el 27 i el 36, que són els que fan referència a les condicions que cal tenir per a accedir a un nomenament de director/a de centre públic. Bàsicament es modifiquen les condicions d'accés a la direcció.

Tot i que el govern ha publicat aquesta nota de premsa amb les modificacions cal mirar a fons el text del propi decret, perquè hi ha alguns canvis.

Composició de la comissió de selecció


El primer canvi significatiu és la composició de la comissió de selecció. Des de bon principi, el decret ja especifica que en el procés del concurs de mèrits hi intervé la comunitat escolar (tot i que en versions preliminars del decret especificava comunitat educativa), i l'administració educativa.

En la primera versió que va presentar el Departament al mes de juliol s'especificava que l'administració passava a tenir 5 representants en la comissió de selecció (que sempre està presidida per un inspector, tot i que no es diu enlloc que hagi de ser l'inspector assignat al centre).

Hi va haver protestes sindicals i de les AMPAs perquè perdien representativitat en la comissió de selecció. Així, la consellera anunciava que tot i que l'administració continuaria mantenint els 5 representants, dos d'aquests serien membres del claustre i de la resta de la comunitat escolar, mantenint així la ràtio que es marcava en el decret del 2010.

Finalment el Departament ha optat per reorganitzar la comissió i ha quedat distribuïda de la següent manera: 5 representants de l'administració (4 representant el Departament d'Ensenyament i 1 de l'Ajuntament on estigui el centre), 3 membres del claustre, i 1 de la resta de la comunitat escolar.

Cal fer notar, però que els representants de l'administració seran inspectors, directius professionals docents, altres directors o membres d'equips directius que hagin ocupat una direcció.

Requisits per a presentar-se


El segon aspecte important que varia són els requisits per a poder-se presentar al concurs de mèrits. Fins al moment era necessari:

- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Estar prestant serveis en un centre on hi hagi algun dels ensenyaments que s'imparteixen en el centre al que s'opta.

Però en el nou Decret 29/2015, aquests requisits varien i passen a ser:

- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Tenir el curs de directors que organitza, o bé algun màster o postgrau o alguna habilitació anterior a l'entrada en vigor de la LOMCE.
  • 14.1 Les persones candidates a participar en el procés de selecció han de complir els requisits següents: ”
    • a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funció pública docent. 
    • b) Haver impartit docència directa com a funcionari de carrera, durant un període de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta. 
    • c) Tenir acreditada la competència lingüística en català, i a Era Val d’Aran també en aranès, d’acord amb la regulació vigent per a l’acreditació de competència lingüística dels funcionaris docents en el moment d’obtenirla. 
    • d) Disposar de la certificació acreditativa d’haver superat un curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva, impartit per les administracions educatives de les comunitats autònomes o pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport o tenir l’acreditació de directiu professional docent o les habilitacions o acreditacions equivalents. 
    • e) Presentar un projecte de direcció d’acord amb el que estableix el capítol 4 d’aquest Decret.
Això vol dir que qui no tingui o bé el curs, o alguna habilitació per a la direcció, no pot presentar-se ... teòricament. Perquè el mateix decret també té una disposició transitòria (la quarta) que diu que no és un requisit per a poder-se presentar al concurs de mèrits aquesta habilitació fins a l'any 2019. O sigui, que tot i que el govern va anunciar aquest requisit, no és menys cert que aquest requisit no ho serà fins dintre de 4 anys.
  •  En les convocatòries anuals de concurs de mèrits de selecció de directors que es realitzin abans de l’any 2019 no serà requisit estar en possessió de la certificació acreditativa d’haver superat el curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva previst a l’article 14.1.d).
És interessant també l'eliminació del requisit d'estar prestant serveis en algun ensenyament dels centres als que s'opta.

Centres on presentar-se


Fins al moment els candidats es podien presentar a un sol centre educatiu (o un centre i una ZER en cas d'escoles rurals), però en la nova redacció es permet ser candidat/a a tres centres diferents sempre i quan aquests tres centres siguin del mateix servei territorial.

O sigui, que si vius en zones limítrofs, no pots presentar-te a centres de dos serveis territorials diferents.

Es tracta d'una limitació de caire organitzatiu. Quan es fan els concursos de direcció tots els centres els fan al mateix temps, i per tal de poder organitzar les defenses dels projectes el Departament ha optat per aquesta limitació.

Clar que es fa díficil d'entendre que a l'any 2015 no puguin coordinar-se dos serveis territorials i es produeixin situacions com, per exemple, una persona es pot presentar a un centre de Blanes i un de Puigcerdà (a dues hores i mitja de viatge en cotxe), però que no es pugui presentar a un centre de Blanes i un de Palafolls (situats a 8 minuts de viatge).

Eliminació de la priorització "interna"


Fins al moment tots els candidats que es presentaven s'ordenaven en la seva actuació segons si tenien destinació al centre o no. Primer defensaven el seu projecte els candidats interns al centre i, posteriorment, el defensaven els externs, només en el cas que els candidats interns no haguessin superat el concurs de mèrits.

Vaja, que l'extern estava en inferioritat de condicions respecte a l'intern al centre. Aquesta priorització s'ha eliminat en la LOMCE, i conseqüentment també en el Decret que s'acaba de publicar. Però a canvi, seguint la demanda que havia fet el Consell d'Estat, s'atorga major puntuació als serveis prestats en el centre al que s'opta.

Nomenaments extraordinaris


Els nomenaments continuen venint regulats per l'article 19, que fa referència a l'article 14. És interessant la redacció de l'article 19 i més interessant encara és l'absència de referència a la nova disposició transitòria quarta (la que dispensa de tenir el curs de directors, o l'habilitació/acreditació corresponent).

Si us hi fixeu, l'article 19 diu textualment:
  • "Si no hi ha candidats, la comissió no ha seleccionat cap aspirant perquè cap d’ells ha obtingut la puntuació mínima o en el supòsit que el candidat seleccionat hagi accedit en aquest concurs a la direcció d’un altre centre, el director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o l’òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d’un any. El nomenament, que s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge, ha de recaure en un professor o professora que tingui l’acreditació de personal directiu professional docent o en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l’article 14. En aquestes circumstàncies no es pot ocupar, encara que n’hi hagi al centre, el lloc de treball reservat a directius professionals docents."
El que diu l'article 19 és que en cas d'absència de persones que superin el concurs de mèrits, s'ha de nomenar algun docent que compleixi els requisits de l'article 14. Per tant, s'ha de tenir el curs fet, o bé tenir l'acreditació o habilitació. Com que no s'ha fet menció explícita en la disposició transitòria quarta als nomenaments extraordinaris, s'entén que aquesta necessitat de tenir el curs fet abans de tenir un nomenament extraordinari és una obligació anterior a la possibilitat de ser nomenat extraordinàriament (amb les excepcions òbvies de centres de menys de 8 unitats, i altres que ja figuren en el l'article 14.2).

Resulta remarcable també l'absència total de qualsevol referència a la priorització d'un possible "voluntari" intern al centre. No cal que es busqui, aquesta priorització no existeix, per més que alguns s'entestin a buscar-la. De fet, ni tan sols existia en la normativa anterior i tampoc existeix ara.

Resumint, que per a presentar-se a un concurs de mèrits no caldrà tenir el curs (o l'acreditació/habilitació corresponent) fins al curs 2019, però si en un centre no hi ha candidats, o cap d'ells supera el concurs, el Departament nomenarà algun docent que compleixi els requisits de l'article 14.

Tot i això, estic segur que aquest serà un dels punts que generarà més polèmica i discussions els propers anys.

I quan entra en vigor?


Doncs demà mateix. O sigui que, si encara no s'ha produït formalment un nomenament a dia d'avui (estic pensant sobretot en centres de nova creació), caldrà aplicar el nou Decret i la propera convocatòria que segurament sortirà publicada la setmana vinent.

Nota final: S'han modificat altres punts del Decret que analitzaré en propers textos, però aquests són els que al meu entendre marcaran la diferència més gran des de demà mateix.



dimarts, de febrer 10, 2015

La dona del Cèsar: Ètica i estètica en la funció pública.

Plutarc explicà, en temps de l'imperi romà, la història que havia viscut el Cèsar en relació a la seva dona Pompeia. Es veu que un patrici romà estava enamorat de la dona del Cèsar. En una festa intentà entrar per a poder estar amb ella, però va ser descobert i el van castigar. El Cèsar, tot i saber que la seva dona no li havia estat infidel va decidir repudiar-la.

La història va donar lloc a la frase coneguda que encapçala aquest post. La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho.

Faig un paral·lelisme entre la dona del Cèsar i el funcionariat actual, entès com a conjunt de treballadors que cobren un sou per part de l'administració. Si a la dona del Cèsar no li valia només ser honrada, sinó que a més ho havia de semblar, resulta obvi que el treballador públic també hauria de respondre a aquesta afirmació. Però malauradament, no sempre és així.

He començat amb aquesta petita explicació tot recordant l'article d'opinió escrit per Germà Bel a la Vanguàrdia el 13 de gener i que parlava de Corrupció i regeneració. Es veu que precisament els paisos amb una menor càrrega regulatòria hi ha una major percepció de transparència. Resulta curiós oi? El que passa és que tot i la menor càrrega regulatòria, la possibilitat d'arbitrarietats per part de l'administració en aquests països també són bastant menors.

Si un analitza a fons qualsevol aspecte regulat per l'administració veurà que hem convertit aquest país en un país d'excepcions. Sempre hi ha una excepció a la norma, sempre. I quan no trobes l'excepció a la norma en el decret corresponent sol passar que hi ha un altre decret més antic que no ha estat derogat i que permet saltar-se la norma nova. O que hi ha qui pensa que ningú anirà a veure si realment s'està complint la norma.

Però els temps han canviat. I han canviat no perquè l'administració hagi disposat canviar, sinó perquè la societat actual, amb el big data com a centre d'actuació de nombrosos interessos, aporta moltes dades que poden arribar a ser creuades de manera fàcil i arribar a conclusions més que evidents.

Fa uns dies el recent ex-Director General de Professorat del Departament, Alberto del Pozo, escrivia un post més que interessant en que es fa una explicació detallada de la llei 19/2014, de transparència, accès a la informació pública i bon govern. No obstant, una llei per si sola no canviarà res. Al contrari, les persones contràries a aquesta transparència buscaran les excepcions a la norma que contè la pròpia norma per a evitar que es facin públiques segons quines actuacions. I si no la troben, tranquils, la capacitat inventiva fa meravelles.

Llegia fa poc una intervenció d'un/a candidat/da a les properes eleccions. En ella es comprometia a textualment "Volem retre comptes periòdicament!". Una gran frase buida de contingut. En primer lloc perquè el retiment de comptes no ha de ser periòdic sinó continu. I en segon lloc, per a retre comptes has de permetre que la ciutadania tingui accès a les dades que puguin qüestionar la teva activitat. Però si tu no permets l'accés a aquesta informació de manera clara, transparent i lliure de pressions (o sigui, amb algú vigilant mentre consultes les dades), no pretenguis donar lliçons de transparència. I menys encara si en la teva esfera de treballador públic has comès en els darrers temps una quantitat massa gran d'arbitrarietats. 

Els treballadors públics hauríem de tenir molt clar que allò que afectava a la dona del Cèsar, ens afecta també a nosaltres. I a més, hauríem de tenir encara més clar, que tot i que l'administració no és gaire procliu a alliberar dades que afectin a la nostra feina, aquestes es poden trobar a la xarxa de manera extremadament fàcil. Només cal creuar-les adequadament i observar amb deteniment. Això si, sempre et quedarà el remei fàcil de dir "aquell que m'està acusant és un follonero", excusa massa fàcil que posa de manifest que el follonero, realment, ets tu.

Em permetreu acabar el post amb una reflexió final. Si a més de ser treballador públic, pretens ser representant evita qualsevol acte que et pugui avergonyir i que faci avergonyir el col·lectiu de treballadors. 

Corolari: Els treballadors públics som com la dona del Cèsar, a més de ser honestos hem de semblar-ho.