El weblog de Jordi Perales

Ja fa una setmana que van sortir els resultats de les oposicions de música, en el procediment E, el restringit als mestres funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de 6 anys. Com fa dos anys, em vaig tornar a presentar. I aquest any, sigui per A o per B he aprovat.

Se suposa que hauria d’estar content d’haver aprovat unes oposicions que fa algun temps que vaig al darrera. I en canvi, aquesta alegria es torna en un estrany gust de boca després de tot el que ens ha tocat viure en tot el procediment.

Si alguna cosa vaig aprendre l’any que em va tocar estar de secretari en un tribunal de música de primària és que el procediment és la regla de joc i que, per sobre del tribunal està el procediment marcat pel marc legal. En poques paraules, el tribunal només pot fer allò que se li és permés, i res més que això.

Em reservo el dret a explicar tot el que ha anat passant i que us he anat explicant a alguns de vosaltres quan us he trobat. I evidentment, tothom qui vulgui, pot contestar-me a aquest escrit, o als futurs, amb total llibertat, exceptuant els insults.

Estic content per haver aprovat, però molt trist i defraudat per l’actitud d’alguna persona en concret. Els que em coneixeu ja sabeu a qui m’estic referint.

Deixeu-me que us doni un consell als opositors per a properes convocatòries, especialment per als que us vulgueu presentar per l’especialitat de música. Abans d’estudiar qualsevol tema, estudieu-vos els textos legals que regulen les diferents convocatòries. Us asseguro que aprendreu molt més i us sentireu molt més segurs quan hagueu d’actuar davant del tribunal.

Continuarà?

Divendres 19 de juny, comencen les oposicions. Tot i que l’acte de presentació serà demà dissabte pel matí, aquesta tarda comencen les proves prèvies d’acreditació de les dues llengües oficials a Catalunya.

Serà demà quan tots els que finalment ens presentem fem acte de presència davant del tribunal per a començar el procés selectiu. Tinc esperança en que aquest any em vagi millor que fa dos anys, quan el tribunal va considerar que no era apte per a fer el pas del cos B a l’A. Em torno a presentar pel mateix procediment, en el qual, tenim reservades 10 places i només ens hem inscrit 6 aspirants.

Fa dos anys ja vaig publicar un post explicant quina probabilitat tenia de que em toqués algun tema dels que m’havia estudiat. Aquesta vegada he augmentat encara més aquest percentatge i sobrepasso el 99 %.

M’he preparat a consciència, he revisat totes les unitats de programació que tenia preparades i les he adaptat a la nova ordenació curricular i, sobretot, tinc les unitats de programació adaptades a la realitat que ens trobarem en 200 centres de Catalunya a partir del proper setembre.

Per tant, si la teoria no falla, i els elements que no puc controlar no m’afecten negativament, dintre de 10 dies hauria de poder dir que he superat el procés selectiu. Seria una simple qüestió de temps.

Des de fa un parell de mesos assisteixo absolutament al•lucinat a l’espectacle públic que estan donant els dos IES de Tortosa. I quan em refereixo als dos IES ho faig pensant en tota la comunitat educativa dels dos centres: pares, docents, alumnes, ...

No entraré a valorar les decisions jurídicament vàlides que poden prendre qualsevol dels òrgans que tenen els dos centres, això si, en el marc de les competències que corresponen a cadascú. El que trobo inadmissible des d’un punt de vista educatiu és el comportament de molts dels membres d’aquests dos centres.

Creia que estàvem parlant de centres educatius on el principal objectiu de tota la comunitat era educar i formar els futurs ciutadans per a que puguin desenvolupar-se, amb capacitat crítica, en la societat en la que els ha tocat viure. Però es veu que no, aquí el que interessa és competir amb el que tens al davant.

Déu ni do quin exemple estem donant a aquests estudiants. Si tens un problema, enlloc d’intentar entendre la decisió proposada (tot i que no la comparteixis, la pots entendre), llença el carro pel pedregal, i posa tots els mitjans que tinguis al teu servei per al teu objectiu. Encara que aquests mitjans siguin estudiants de 12 anys que no entenen res del problema de fons. Uns estudiants als que, enlloc de fomentar la capacitat crítica i l’esperit de col•laboració, només s’ha fomentat el servilisme que en alguns moments s’assembla ja al borreguisme (un va al davant i els altres es limiten a seguir-lo incondicionalment sense analitzar què està fent).

La situació fa pena, enmig d’aquesta baralla ja veig qui hi sortirà guanyant, i no serà ni l’Ebre ni el Bau, ni el Bau ni l’Ebre. Seran uns que estan mirant-s’ho des de dalt de la ciutat i morint-se de riure veient com dos es barallen a mort mentre ells es queden com a garants de la seva qualitat educativa.

No crec que mai hagi de portar els meus fills a un institut de Tortosa, simplement perquè no hi visc. Però si hi visqués, demanaria a les administracions que acceleressin el tercer institut de la ciutat per a poder-hi portar als meus fills.

Com segurament sabeu, si és que em seguiu pel twitter, estic preparant les oposicions pel torn E al cos professors d'ensenyament secundari.

Ja us aniré explicant com va tot el procés. De moment comencem el dissabte amb la presentació, però encara no sé quan em tocarà fer la meva prova.

Entre les estones d'estudi, ahir em vaig trobar amb un vídeo que em va fer somriure i pensar en com no hauria de ser una presentació davant un tribunal.

Ja em perdonareu però últimament estic una mica atrafegat preparant les meues oposicions al cos de professors de secundària i no em queda massa temps per a escriure sobre els diferents temes que es van generant al voltant de l'educació.

Fa uns dies va sortir una notícia a la premsa on es posava de manifest algunes mancances en la posada al dia de les aules dels centres educatius. En vaig escriure un post que va rebre moltíssimes visites des d'unes IPs d'una coneguda empresa de manteniment. En l'article es deia que una empresa no se sentia al·ludida. Certament, el periodista cometia una errada a l'atribuïr la instal·lació de l'Heura a una empresa en un determinat centre quan això no era així.

Però ahir per la tarda em va arribar un missatge a través d'una llista de distribució en la que hi participo. Un docent enviava un missatge queixant-se de com li havien deixat la instal·lació en el seu centre.

Ja fa gairebé un any que es va presentar el projecte de llei d'educació de Catalunya, un projecte amb el qual el govern volia (i vol) millorar la realitat educativa d'aquest país. Ja en parlava el passat novembre de les possibilitats organitzatives que s'obrien amb la LEC dintre dels centres educatius de Catalunya.

Però sembla que alguna cosa trontolla perquè les últimes mesures proposades, com les que anunciava el diari Segre la setmana passada, van més aviat en contra de la proposta de la pròpia llei.

Un dels objectius de la LEC era potenciar moltíssim l'autonomia de centre, i ara, ens trobem amb la proposta de restringir la capacitat organitzativa del centre amb una normativa que suposa la comptabilització de les hores de coordinació (entre les quals deuen estar les TIC) com a hores no docents.

El projecte de llei deia en el seu article 88: "Els centres que presten el servei d'educació de Catalunya desenvolupen la seva autonomia organitzativa definint la seva estructura i les normes de funcionament intern del centre". En l'article següent diu textualment: “Els centres públics poden determinar l'existència d'òrgans unipersonals addicionals als quals es poden assignar responsabilitats específiques”.

Doncs si realment són els centres els que defineixen la seva estructura i normes de funcionament, perquè no se'ls deixa als centres la potestat per a decidir qui fa què i en quines condicions?

Si bé és cert que existeixen una certa quantitat d'hores per a tasques de coordinació (cicle, activitats vàries, projecte lingüístic, TIC, ...) també és cert que algunes d'aquestes reduccions d'horari lectiu són de difícil justificació, però la proposta que s'ha filtrat a la premsa, em resulta difícil de justificar perquè aplica un mateix criteri a situacions completament diferents.

Clar que ... haurem d'esperar a que es faci la presentació oficial de la proposta a veure com queda la racionalització dels recursos.

Sembla que les coses van mogudes pel que fa a les mesures d'estalvi impulsades a les escoles i instituts de Catalunya.

En els moments de crisi com els actuals, crec que és obvi que a l'administració hi estan mancant recursos, ja sigui perquè hi ha un mal finançament, ja sigui perquè s'ha estirat més el braç que la màniga. El cas és que els recursos amb els que s'havia planificat, a l'hora de la veritat no existeixen.

Fa uns mesos el Conseller proposava que els mestres i professors que volguessin poguessin fer 4 hores setmanals més de docència amb un petit complement econòmic. Els sindicats s'hi van oposar i fins i tot van acabar muntant una vaga en el sector que, amb la justificació de la LEC, també atacava aquesta proposta. La proposta es va acabar congelant.

Sembla que la setmana passada, en una reunió amb els sindicats, es van posar sobre la taula noves mesures d'optimització de recursos. D'entre aquestes mesures hi hauria:

• La comptabilització de les hores de coordinació per càrrec com a hores no docents. O sigui, que no hi haurien hores de reducció de docència per càrrec (suposo que els càrrecs directius estarien al marge d'aquestes hores).
  

• La consideració com a hores de coordinació de les hores de vigilància de pati.

Sembla que demà i dimecres hi haurà una mesa sectorial entre els sindicats i el Departament on s'exposaran aquestes mesures. A veure què hi ha de nou, no?

Per cert, aquí podeu llegir la notícia.

Aquest matí, mentre pujava des d'Amposta a primeríssima hora, he posat Catalunya Informació. Sempre m'agrada anar escoltant les novetats del dia, així quan arribo a la feina ja estic informat.

Avui és el dia de Sant Jordi, una diada realment festiva a Catalunya tot i que és laborable. La polèmica d'un dia com avui és si ha de ser festiu o no. I jo, tot i celebrar el meu sant, sóc dels que penso que ha de ser un dia laborable.