Quines dades teves pots localitzar a la xarxa?

Ja fa dies que circula aquest video d'un mentalista. Hi ha un set de gravació enmig del carrer i conviden els vianants a entrar per a que el suposat mentalista els hi digui coses sobre la seva pròpia vida. Mireu-lo i després continuo escrivint.

 

He iniciat aquest post amb aquest vídeo per a ilustrar la quantitat de dades que pots arribar a trobar per la xarxa. I no cal que haguem estat nosaltres els que per descuit les haguem introduit, poden haver estat altres els que les hi hagin posat.

Per exemple, els que som funcionaris de carrera, tenim bona part de la nostra vida laboral penjada en les pàgines del DOGC i BOE, i aquests dos portals, s'indexen ràpidament en la majoria de buscadors. Però si a més t'has dedicat a produir materials, has tingut activitat pròpia a la xarxa, la quantitat de rastre que has deixat fa que ens puguem fer una idea bastant aproximada de la teva vida personal i laboral.

A tall d'exemple, fa uns dies buscava reprendre el contacte amb un amic, mestre funcionari, i vaig "googlejar-lo". Quan vaig aconseguir establir-hi contacte pràcticament estava al dia de la seva vida. Per a que us feu una idea de les dades que pots trobar de qualsevol docent:

• Noms i cognoms
• DNI
• Correu professional
• Correu personal (en la majoria de casos)
• Destinació actual
• Destinacions provisionals obtingudes al llarg dels darrers 10 anys (i amb quina modalitat les ha obtingut)
• Destinacions definitives obtingudes en concursos de trasllats
• Participació en tribunals d'oposicions
• Participació en concursos de mèrits per a la selecció de directors/es
• Llicències d'estudi obtingudes
• Peticions per a marxar a l'estranger en escoles espanyoles
• Llocs ocupats en escoles espanyoles a l'estranger
• Especialitat d'oposició
• Especialitat que ocupa actualment
• Càrrec que ocupa actualment
• Càrrecs que ha ocupat en el passat
• Any que va aprovar les oposicions
• Número que va ocupar en la seva oposició
• Nota que va ocupar en la seva oposició
• Universitat on va realitzar els seus estudis
• En alguns casos, nota del seu expedient acadèmic
• Segones i terceres titulacions
• Data d'aniversari
• Fotografies seves i de la seva parella
• Tots els mestres de la seva escola
• Fotografies d'alguns dels seus companys de claustre
• Companys de claustre que a més són amics
• Data de cadascuna d'aquestes dades
• Comentaris de companys seus quan comenten fotografies seves
• Viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
• Acompanyants als viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
• Nacionalitat dels acompanyants
• Opinions d'alguns pares respecte la seva feina (positives, per cert)
• Alguns cursos de formació que ha cursat
• ...

Com podeu imaginar-vos, el meu amic es va quedar parat que estigués tant informat de la seva vida. Passada una estona, vaig començar a explicar-li com havia trobat totes aquestes dades. Es va quedar sense paraules, no sabia que tota la seva vida (o bona part d'ella) estava a la xarxa. És com si hi hagués un "gran hermano" vigilant-ho tot.

Em va preguntar: "I què puc fer per a que no se sàpiga tot això de mi?" Jo li vaig respondre que no podia fer-hi res, però que podia donar-hi la volta. Ja que no pot fer-hi res per a ocultar aquesta part de la seva vida, pot utilitzar-ho per a explicar-se. I no em referia a la seva vida personal, però si a la professional. 

Ja que les dades professionals estan a la xarxa, podem aprofitar-ho per a explicar el perquè dels nostres comportaments. Si en algun moment algú busca les nostres dades es trobarà amb totes les que heu pogut veure anteriorment. Si, a més, busca explicacions al nostre comportament, sens dubte, la primera explicació que buscarà serà la nostra. Potser per això seria convenient que els mestres, i els que són directors encara més, tinguin presència activa a la xarxa. 

No es tracta d'explicar-ho tot, però si de tenir un espai on poder-ho fer i no haver-lo de crear ràpidament quan algú et demana explicacions. Ens podem avançar als esdeveniments i ser nosaltres els que donem les explicacions abans que ningú digui res.

Qui pot ser director quan no hi ha candidats en un centre?

En l'actualitat s'està desenvolupant tot el procés de selecció de directors de centres públics convocat a finals de gener mitjançant aquesta convocatòria del Departament d'Ensenyament.

I precisament ahir, arran d'una conversa que vam tenir els alumnes del Curs de Formació Inicial de Directors de Centres Públics que es fa a Girona, va sortir la qüestió de què passa quan en un centre no es presenta cap candidat o bé, cap dels candidats superen el procediment. Qui pot ser director/a llavors?

Des de l'aprovació de la LEC, hi ha alguns decrets que la desenvolupen. Un d'aquests és el Decret 155/2010, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Quan es realitza una convocatòria com la que es va fer al gener, la normativa fa referència a aquest decret. Aquesta és la font normativa principal sobre la que es basa tot el procés.

Tornant a la qüestió del post, qui pot ser director d'un centre docent quan no hi ha candidats? Ens hem de remetre necessàriament al Decret 155/2010, concretament al seu article 19. Aquest article fa referència al nomenament amb caràcter extraordinari, situació que es produeix quan "Si no hi ha candidats o quan la comissió no hagi seleccionat cap aspirant ... el director o directora dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d'un any". I el mateix article diu que poden ser nomenats qualsevol professor que compleixi tots els requisits exposats en l'article 14; que són:

• 5 anys de funcionari de carrera en la funció pública docent.
• 5 anys d'experiència en algun dels ensenyaments que imparteix el centre.
• estar prestant servei en actiu, amb una antiguitat d'un any en algun centre on s'imparteixin alguns dels ensenyaments que també s'imparteixen els ensenyaments que té el centre.
• tenir la competència lingüística corresponent.
• presentar un projecte de direcció (en el cas dels directors extraordinaris, l'han de presentar com a màxim, en acabar el primer trimestre del mandat).

I els requisits imposats per l'article 14 acaben aquí. Per tant, queda clar que qualsevol professor de qualsevol centre que compleixi els requisits pot ser nomenat director de qualsevol centre. Enlloc es diu que no es pugui nomenar director d'un centre un professor d'un altre centre. 


I per cert, tampoc es diu enlloc que qui nomena el director d'un centre educatiu sigui el seu inspector. No és cert, i d'entre les seves feines no està la de nomenar les direccions. Les inspeccions fan la seva feina, dintre de les seves competències, i entre d'elles estarà la d'assessorar les direccions territorials del Departament d'Ensenyament, però enlloc es diu que les inspeccions nomenen directors de centres educatius. És més, el cap d'un director de centre no és l'inspector, és el director territorial corresponent. 


Però com he comentat abans, el que ens marca les condicions per a ser nomenat director extraordinari venen marcades per l'article 19 del Decret 155/2010. I d'aquest article només hem tractat el primer punt. Cal segui llegint el segon punt on s'especifica clarament que "Si el director o directora nomenat amb caràcter extraordinari no té reconeguda una experiència d'almenys quatre anys en la funció directiva, abans del nomenament haurà de superar el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció."

El segon punt de l'article 19 afegeix un nou condicionant a més dels exposats en l'article 14. S'especifica clarament que o tens 4 anys d'experiència com a director, o abans del teu nomenament superes el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Per tant, qui no compleixi amb aquests requisits, no pot ser nomenat director d'un centre educatiu públic, per molt que hi hagi gent que s'encaparri a dir que si que ho pot ser. 

Per acabar aquest post, un resum de casuístiques a mode de cloenda:

• En un centre on no hi ha candidats, pot ser nomenat un professor que no compleixi els requisits de l'article 14 o el 19 del Decret 155/2010? Resposta: No.
• En un centre on hi ha candidats, però que cap d'ells supera el procediment, pot ser nomenat algun dels aspirants de manera extraordinària? Resposta: Si, si compleix els requisits dels articles 14 i 19 del Decret 155/2010, com qualsevol altre professor que treballi en qualsevol altre lloc i que compleixi els requisits marcats per l'article 14 i 19.
• En un centre que es presenta un únic candidat, però que no té tots els requisits dels articles 14 i 19, pot ser nomenat extraordinàriament aquest únic candidat? Resposta: No, si no compleix els requisits de l'article 14 i 19, no pot ser nomenat director.
• En un centre on no hi ha hagut candidats (o cap dels que s'hi han presentat compleixen els requisits dels articles 14 i 19), pot ser nomenat director algun membre del claustre del centre? No, s'han de tenir els requisits marcats en els articles 14 i 19 del Decret. Llavors ... només pot ser director una persona que vingui de fora del centre? Doncs si, això és el que diu el Decret.

Nota: aquestes explicacions serveixen també per als centres de nova creació, tot i que en aquest cas el nomenament és per quatre anys, i no per un, com en el cas del nomenament extraordinari.

Incident amb personal de seguretat de renfe a Passeig de Gràcia

Sóc viatger habitual dels regionals renfe ja que treballo a Barcelona i baixo cada dia des de l'estació de Caldes de Malavella. Ahir vaig tenir un incident força desagradable amb personal de seguretat de renfe a l'estació de Passeig de Gràcia, just abans d'agafar el meu tren. Però abans de continuar permeteu-me que us mostri l'escaneig del meu abonament mensual (si si, val 152 € al mes). Us fixareu que hi consta el meu DNI que podeu comprovar fent una búsqueda del meu nom a través de google.

El cas és que ahir, últim dia de mes, vaig anar a validar el meu bitllet i el torn em va dir que el bitllet no era vàlid. Vaig canviar de torn i l'error persistia. Així que em vaig adreçar a un pas per a personal de renfe i adif que hi ha un lateral i com que la porta estava oberta perquè hi passava personal vaig mostrar el meu abonament mensual i vaig passar.

A l'instant personal de renfe se m'adreça a mi dient-me que no podia passar i que me n'anés a "las taquillas" a que em fessin un altre bitllet. Acte seguit el personal de seguretat contractat per renfe ve cap a mi i em diu que l'acompanyi a fora. Abans d'entaular cap mena de conversació li mostro el meu abonament mensual i li dic que jo no tinc la culpa que els torns de la renfe no funcionin correctament però que li mostro el meu bitllet per a que pugui verificar la seva validesa.

El senyor (per dir-li d'alguna manera), em diu que l'acompanyi a fora i jo em nego. Li reitero que porto un bitllet vàlid que em permet fer viatges il·limitats durant el mes de novembre (com faig cada mes) i que els torns no estaven funcionant correctament. I que, a més, estic perdent el tren per culpa seva, i torno a insistir en mostrar-li el meu abonament mensual.

Acte seguit, em demana el meu DNI i li dic que prèviament s'identifiqui ell, que em mostri la seva identificació com a autoritat pública i que si no ho fa trucaré jo als mossos. Es nega a mostrar-me-la i truco al 112 que pren nota de l'incident i de la meua identificació i envia una patrulla dels Mossos d'Esquadra.

I mentre estava esperant, el vigilant, que em continua impedint la marxa en contra de la meva voluntat cap a qualsevol direcció, em mostra una targeta on vaig veure el logo del Ministeri de l'Interior. Quan li vaig demanar que em deixés apuntar el seu número de llicència la va amagar d'immediat. De fet portava un número teòricament visible a la solapa de la seva americana. Dic teòricament perquè aquella placa estava plena de ronyai impedia clarament la distinció dels números que hi figuraven. Si si, una placa plena de brutícia, de cosa negra, ...

En aquella estona, va acudir un altre treballador, que també es va negar a ensenyar qualsevol credencial, dient que havia de validar el bitllet. Jo li vaig tornar a mostrar el meu abonament mensual i li manifesto la meva disconformitat amb la retenció que m'estan fent. Aquest segon senyor em manifesta que a les guixetes diu ben clar que en cas de que el bitllet no funcioni s'ha de tornar a passar per la guixeta. Però s'oblida de dir que aquesta indicació és només per a trens de rodalies (competència de la Generalitat). Enlloc fa menció de que els usuaris d'abonaments mensuals de regionals haguem de tornar a passar per guixeta.

Pensareu que estic ple de punyetes, i segurament tindreu raó. Però el cas és que a la guixeta de l'estació de Caldes de Malavella hi ha un cartell ben clar on diu que s'ha de validar el bitllet (cosa que jo vaig intentar) i que si per causes mecàniques no es pot validar, es notifiqui aquesta situació al revisor (ho sento però no disposo de cap fotografia). Interpreto que l'ordre és pujar al tren i notificar-ho al revisor.

L'incident va continuar quan van arribar els mossos. Dos agents (un amb número capicua i l'altre sense cap número visible, és cert que tampoc els hi vaig demanar la seva identificació eh!) van entrar a l'estació i, tot i que havia estat jo qui havia requerit la seva presència, van anar a parlar directament amb el "senyor" de seguretat. Abans de parlar amb mi els hi vaig mostrar el meu DNI i el meu bitllet mensual. Quan van parlar amb mi els hi vaig demanar que em deixessin apuntar el número de l'agent de seguretat, però no vaig obtenir cap resposta positiva. I només van fer que insistir en el fet que jo no portava bitllet vàlid quan jo els hi estava mostrant.

Això si, em van fer fora del recinte i em van obligar a passar per guixeta. Els hi vaig manifestar la disconformitat per enèssima vegada i els hi vaig dir que tornaria a entrar amb un bitllet de metro (com si anés a agafar un simple tren de rodalies) i que pujaria al tren i que si volien que em denunciessin.

El "segon senyor" de renfe, insisteixo en el fet que tampoc es va identificar en cap moment, em diu que si el revisor del tren em veia amb el bitllet sense "marcar" em sancionaria. I com que ja n'estava tip, li vaig dir que ell ja sabia que els revisors no revisaven si havíem picat el bitllet o no en els abonaments mensuals. I que si n'estava tant segur ens podíem jugar el salari de tot el mes de novembre a que el revisor no posaria cap problema. I a més, vaig tornar a dir-li que no l'havia picat pel mal funcionament del maquinari de la renfe, no per voluntat meva.

Efectivament, va passar el revisor del tren que sortia de Barcelona- Sants a les 16'15. I què va passar? Que em va donar les gràcies per ensenyar-li el bitllet!!!!!

Qun vaig arribar a casa, me'n vaig anar a la comissaria dels mossos. Els mossos em van parlar amb total franquesa (cosa que és d'agrair) i em van dir que la denúncia per detenció ilegal no aniria enlloc perquè el jutge l'arxivaria directament. Però que m'entenien perfectament i que em recomanaven fer pública la situació i la queixa (si, si, els propis agents em van recomanar que ho fes públic). I com que no han estat els únics que m'ho han dit, doncs aquí queda la meva versió.

Nota posterior a la publicació: Aquí teniu les condicions generals del transport dels bitllets de mitjana distància de renfe on es diu que un viatger no té bitllet quan "A los efectos de esta Condición, se entenderá que el viajero carece de título de transporte cuando no lo haya formalizado, haya caducado, lo presente con enmiendas, raspaduras, tachaduras, esté deteriorado de tal forma que impida comprobar sus datos, o plastificado, o cuando no lo acompane de la documentación necesaria habilitante para la naturaleza del título de transporte adquirido". Jo vaig formalitzar el títol a principis de novembre, l'he mostrat, està en bones condicions i vaig mostrar el meu DNI per a corroborar que aquell bitllet era meu!

Adenda 2: En les mateixes condicions diu "Los viajeros están obligados a presentar su título de transporte y los documentos expresamente determinados que autoricen su uso, cuantas veces lo solicite el personal de Renfe-Operadora, antes de acceder al tren, en su recorrido o antes de abandonar la estación de destino. De no presentarlo, a todos los efectos, será considerado viajero sin billete." Crec que ho vaig fer en tot moment!!!

Inicis joteros

Quan era adolescent anava a acompanyar al Teixidó amb la rondalla tocant el clarinet. L'estiu passat vaig decidir-me a fer un curs de cant de jota que feia Artur Gaya (Quico el Celio) a Roquetes. I fa uns mesos els meus amics Xavi i Maria van dir-me que se casaven i vaig pensar ... esta és la meua!!! Aquí teniu el resultat de tot plegat.

Bon nadal

Com cada any, aquí us deixo el poema de nadal que vaig aprendre quan era petit.

L'escola és tancada,
hi ha llum al carrer
la senyora Pepa
saluda al carter.

Que tingui bon dia,
avui és Nadal,
no té una carteta?
no té una postal?

Li porto una carta
del seu fill Pasqual
que des de Suïssa
li diu ... Bon Nadal!

I us deixo també, un petit vídeo que he fet aquests primers dies de descans.



Que tingueu unes bones festes!

Opinions genials d'Emílio Calatayud

Avui m'han passat un enllaç on hi havien incrustat aquests dos vídeos. En ells es pot veure el jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud Pérez. Us recomano que els veieu, digne de passar-lo a tots els membres de qualsevol comunitat educativa. De veritat.

Cinquè aniversari del blog.

Aquesta tarda mentre tornava cap a casa he recordat que tenia entre mans el post del cinquè aniversari del blog. Doncs si, ja fa cinc anys que des del portal de l'escola on treballava vaig posar en marxa el meu weblog. Us confesso que no tenia gaire fe en això d'escriure i explicar tot allò que em va passant en el dia a dia i els pensaments que em venen al cap. I malgrat això, ja veieu, 5 anys aquí donant la tabarra.

Durant els anys vaig canviar de plataforma i, sobretot, de continguts. El que al principi era simple text, avuien dia és el centre de la meva activitat a la xarxa on hi incorporo tots els recursos que, o bé crec interessants, o bé genero jo mateix.

Si el blog ha canviat molt des dels inicis, el públic i la manera com el consulten també. Mentre que al principi gairebé la totalitat de les visites eren directament al blog, avui en dia el 70 % de les visites que rebo són a través del canal RSS.

I a partir d'ara què? Doncs a partir d'ara igual que fins ara, explicant allò que m'interessa i exposant el meu punt de vista a aquells que vulguin llegir-me.

Moltes gràcies a tots per la companyia de la que m'heu permès gaudir durant aquests anys. Moltes gràcies, de veritat.

Qui guanya amb la baixada de tipus d'interés a partir d'ara?

Avui em permetreu que us parli un xic d'economia. Ja sé que aquest bloc és fonamentalment d'educació, però no me'n puc estar de comentar el que ja comença a passar amb moltes hipoteques d'aquest país.

Ja fa uns dies que em van comentar que les entitats bancàries continuaven mantenint els tipus d'interés de fa un parell de mesos (i en els últims dos mesos l'euríbor realment ha baixat moltíssim). El cas és que ha baixat tant que les famílies han de començar a notar el descens de les hipoteques. Però ... arribem ja al límit que van marcar al seu dia les diferents entitats bancàries.

Amb l'Euríbor tant baix com el d'avui (ja sé que l'euríbor diari no és el que s'utilitza per a calcular el tipus d'interés de les hipoteques, però si que reflexa una tendència constant cap a la baixa) i uns diferencials com els que s'utilitzaven fa tres o quatre anys, ens aproximem a uns tipus d'interés reals propers ja al 3 %.

Què passa? Doncs que moltes entitats bancàries van fixar un tipus d'interès mínim al voltant d'aquest 3 %, o sigui que, per molt que baixi l'euríbor, les nostres hipoteques no baixaran més ja.

Per tant, a partir d'aquest moment, les entitats bancàries estaran augmentant de facto els marges de benefici amb la hipoteca que ens van concedir fa uns anys. Si fins ara les entitats bancàries ens cobraven "només" el diferencial, a partir d'ara ens cobraran el diferencial aplicat a la pròpia hipoteca més el diferencial "inferior" fins a arribar al tipus d'interés mínim. Negoci redó.

I de passada, el govern continua garantint aportacions a les grans corporacions bancàries per a garantir liquiditat. Ho diuen en castellà "A dios rogando con el mazo dando".

Bon nadal

L'any passat ja vaig felicitar el nadal amb el poema que vaig aprendre el primer any que vaig anar a l'escola. Em permeteu que el torni a recordar ...

L'escola és tancada

hi ha llum al carrer

la senyora Pepa 

saluda al carter

Que tingui bon dia

Avui és Nadal,

no té una carteta?

no té una postal?

Li porto una carta

del seu fill Pasqual

que des de Suïssa

li diu Bon Nadal!

Estigui contenta

Jesús ha nascut

per dur-nos la joia

al món ha vingut.

Bon nadal

La punyetera RENFE! Com està l'estació de Caldes de Malavella?

Els que em seguiu pel plurk sabeu que divendres passat, quan arribava a l'estació vaig caure en una de les sortides "naturals" que utilitza tothom per a sortir cap al pàrking. A conseqüència de la caiguda, em van haver de portar al metge a curar-me i a posar-me 8 punts a la mà esquerra, una cura ràpida a la dreta i l'antitetànica de record. Aquí podeu veure un detallet de la ferida una setmana després d'haver-me-la fet.

A continuació un mapa de situació del lloc on passa això ...



Però el que em rebenta més és que després de 7 dies, i tot i haver obert un "parte de accidente" ningú de RENFE s'ha posat en contacte en mi ni tan sols per a preguntar-me com estic.

I el que ja em cabreja és que ningú, absolutament ningú, ha pres cap mesura per a que un accident com el que vaig tenir torni a passar. I mostra d'això, i com a prova de que moltíssima gent està sortint per un lloc perillós, aquí teniu el vídeo que vaig gravar ahir a la tarda quan vaig arribar a Caldes.



Veieu com, entre les vies mortes hi passa moltíssima gent i que aquest espai està ple de brossa i vidres. Qui n'és el responsable?

Fi de festes - Focs artificials

Ahir es van acabar les festes d'Amposta. Com sempre, un dels últims actes van ser els focs artificials. Vaig fer algun vídeos que us deixo en el meu canal de youtube. Però aquí podeu veure directament la traca final.

Situació lamentable dels WC de l'estació de l'Aldea

El dijous vaig fer cap a l'estació de l'Aldea a portar a una "viatgera" que havia d'agafar el tren. Total que vaig atrevir-me a entrar als WC de l'estació. Tot el que per fora semblava que estava correcte, per dintre ... Ni us ho explico! O potser si, allà feia una olor a pixat que tombava a qualsevol mortal.

Evidentment, com que ja hi estic acostumat, vaig dirigir-me cap a la guixeta i li vaig dir a la noia que estava despatxant bitllets que els WC no estaven en condicions, que allò no era manera de tenir-los. Em va dir que ja venia una empresa a fer la neteja, però us asseguro que allò no estava net del mateix dia.

En fi, que vaig demanar el llibre de reclamacions i vaig posar-ne una més. Però al final vaig afegir un petit escrit dient-los que gravaria l'estat dels lavabos i el penjaria al youtube, per a que ho puguessin veure en directe. Aquí teniu el vídeo:



Recordeu, a aquestes imatges hi heu d'afegir una pestilència en el moment d'entrar-hi.

Concert de la plaça - La Lira Ampostina i la Unió Filharmònica

Dimarts passat es va fer el concert de les dues bandes d'Amposta. Un concert, com sempre, molt esperat, tot i que algún il·luminat/da va canviar sense motiu el dia del concert. Sigui com sigui, vaig gravar uns fragments. Aquí us els deixo.

Entrada de les dues societats








Fragments de la Lira Ampostina


Danses del Renaixement



En un llogaret de la Manxa





Simfonia Apperport





La Unió Filharmònica


Entrant a la plaça - Pasdoble de Tomàs Simon






Danses Armènies - Alfred Reed





Sortida de la plaça - La Lira Ampostina





Arribada a la societat - La Lira Ampostina

La Flor de sal

Fa uns mesos vaig anar a l'agrobotiga d'Amposta i vaig veure uns envasos amb un producte etiquetat amb el nom de "flor de sal". No sabia ben bé el que era, però com m'agrada provar totes aquestes coses que van sortitn, vaig agafar-ne un paquet.

En molts dels plats que anem cuinant a casa, tot i que últimament no cuinem massa, acabem posant la flor de sal enlloc de la sal comú que comprem al súper. La diferència? Tot i que no sóc cap expert, diria que si que es potencien els sabors i a més, en ser una sal més gruixuda, tens aquella sensació agradable del "crec crec" a la boca.

El preu és molt diferent, també és veritat, però realment val la pena. Mentre que un quilo de sal "normal" te pot costar 60 cèntims en algun dels supermercats de la ciutat, un paquet d'aquesta flor de sal et pot costar més de 6 €. No obstant, us recomano que almenys la proveu. Total, de sal no se'n gasta tanta!

Bé, l'altre dia, al programa "De vacances" de Tv3, vaig veure un reportatge sobre l'elaboració de la flor de sal. Aquí el teniu.

La urbanització de l'Aldea i Martinsa-Fadesa

Doncs finalment ha caigut el concurs de creditors d'una de les majors immobiliàries espanyoles. I a l'Aldea, ja tremolen, i en tota la raó del món. Avui m'he dedicat a donar una ullada pels diferents mitjans i veig que tots anomenen la urbanització de l'Aldea com un dels projectes que poden quedar encallats.

Però el que més m'ha sobtat és que, segons la notícia publicada pel Punt, diuen que aquest any s'havien de lliurar 270 habitatges. I que no hi havia planificació per a la resta de la urbanització. M'ha sobtat aquesta dada perquè, pel que he vist en la web de comercialització de l'empresa, a mi em surten un total de 186 vivendes encara a la venta. Pot ser que dintre de l'oferta de comercialització hi hagin pisos a la venta que no estaven ni projectats? Segurament, però la xifra és molt alta.

Si feu una resta de 270 habitatges projectes per a entregar al 2008 li restem les 186 vivendres que té la pròpia Martinsa-Fadesa en stock, em surt un total de 84 vivendes venudes!!! Només 84 vivendes d'un total de 1.000 habitatges projectats? Déu ni do, no?

Però això no és tot. M'he dedicat a buscar "mirador del ebro" a google, i me surten algunes webs immobiliàries que tenen anuncis d'aquesta urbanització. Són petits compradors que han posat ja a la venta els seus pisos a uns preus sensiblement inferiors als preus de la pròpia Marinsa-Fadesa (exemple 1, exemple 2, exemple 3, exemple 4, exemple 5, exemple 6, ). També he trobat una oferta d'un solar per poder-hi construïr més de 116 vivendes, això si, per un preu que passa dels 4 milions d'euros. Una ganga, vaja, però dintre de 6 mesos aquest terreny no el voldrà ni l'antic propietari.

Davant d'aquesta situació, i sense voler "hacer leña del árbol caído", suposo que caldrà posar diners públics per a no deixar indefensos els treballadors de les empreses que hi treballaven directa o indirectament; ni tampoc les persones que havien adquirit un pis per a fixar-hi la seva residència. A aquests, totes les garanties els hi semblaran poques. Però ... I els petits especuladors que van comprar sobre plano i que esperaven vendre el seu pis abans d'escriturar-lo i que ara es trobaran en que val menys del que van acordar pagar per ell? I els grans especuladors que van pagar comissions multimilionàries (parlo només de les legals eh!) per a tirar endavant aquesta obra faraònica? Sincerament, en el fons ... en el fons no em preocupen gens.

Urbanització de Fadesa a l'Aldea. Què passa si hi ha concurs d'acreedors?

Els que som d'Amposta veiem cada vegada que anem cap al riu que a l'altra banda hi estan construïnt una gran urbanització, amb mil vivendes projectades segons consta en la pàgina web de Martinsa-Fadesa.

Realment és una urbanització important, amb una inversió prou gran. El cas és que aquesta urbanització ja fa anys que es va a començar a parlar, i es va començar a urbanitzar fa uns dos anys, aproximadament. Des de fa un any, van començar a construïr (suposo que a l'Ajuntament de l'Aldea deuen estar ben contents amb els diners dels permisos d'obres). Però sembla que, com a moltes constructores, els ha enxampat la crisi.

Suposo que, com a moltes urbanitzacions que es fan des del principi, es va construïnt per fases i, quan surto de l'autopista a Amposta, no veig que estigui tot en construcció. Vaja, que dubto molt que en aquest moment estiguin construïnt les 1.000 viviendes (entre viviendes i parceles). Doncs bé, buscant a la seva web veig que tenen disponibles més de 200 vivendes.

Si fem un simple càlcul, veiem que, entre que no estaran en construcció les 1.000 viviendes; els pisos que s'hauran repartit entre els comissionistes i vividors varis; les compres dels inversos que posaran el seu pis a la venta; i altra gent que va comprar la seva vivenda per a especular ... Tinc la sensació que en els propers anys, aquesta urbanització serà una mica "fantasma".

Suposo que haureu sentit a parlar de la urbanització de Seseña, construïda per Paco el Pocero. Doncs imagineu-vos què podria passar si Martinsa-Fadesa se'n va directa al concurs d'acreedors.

Sessió de Live Blogging del curs d'edublogs

Un vídeo divertit

Avui en el plurk m'he trobat amb aquest plurk de David. Un vídeo divertit. Aquí us el deixo:

La vaga de transportistes fa que la RENFE vagi plena

Ahir pel matí, com cada dia, vaig agafar el tren que surt de Caldes de Malavella per a baixar a treballar al Departament d'Educació. Ja vaig notar dilluns que el tren anava més ple que últimament i vaig suposar que algun efecte havia tingut la vaga de transportistes i la manca de benzina i gasoil. Però com que era dilluns i els dilluns el tren sempre va una mica més ple que altres dies, vaig pensar que era una qüestió puntual.

Però ahir dimarts, en pujar al tren ja vaig veure que anava encara més ple. Em vaig haver d'estar dret una estació. Per sort, em vaig situar al costat d'un viatger que sabia que baixava a la següent parada. Ho sabia perquè és un usuari habitual de la RENFE, i com que ja ens comencem a conèixer tots. Al final, a Sils em vaig poder seure en el lloc que havia deixat lliure, però altres van haver de viatjar drets fins a Barcelona. Una hora i quart drets!! Mireu com van haver de viatjar aquesta gent.

Fa temps que penso que la RENFE no té capacitat de reacció davant de fets que, tot i que siguin puntuals, estan molt anunciats. Però alguna cosa podrien fer, no?

Jo també vull aquesta WII!!

Fa un moment que en el Keoki Bloc he vist aquest joc. Confesso que desitjo tenir una wii, el que no sabia era que de menut, realment, ja la gaudia.