Concursos de direcció. Quina és la situació a la Secundària? Post 6

Fins al moment he anat descrivint la situació general dels concursos de direcció, i també la de les escoles. En aquest post analitzo l'evolució dels concursos a la secundària (exclosos els instituts escola) durant els darrers 5 anys.

La situació a secundària és similar a la de primària, però amb un percentatge lleugerament per sota del de les escoles. A més, el nombre de centres convocats és molt menor. Mentre que a primària es convoquen anualment entre 350 i 450 centres (amb puntes superiors en anys determinats), a secundària aquest nombre es redueix molt, amb una forquilla d'entre 70 i 100 centres (amb una punta l'any 2012 de 146 centres).

Però tot i aquesta reducció de centres convocats, el percentatge de vacants que repeteixen convocatòria arriba gairebé al 40 %. I en aquest cas, si que es pot eliminar el factor "ruralitat" d'entre els motius d'aquest alt percentatge de vacants. Hi podeu trobar l'explicació en el post anterior on explico la situació de les escoles. Els instituts es concentren en zones urbanes o bé en caps de comarca de zones rurals.

	Convocats	Repeteixen	% Repeteixen
2009	70		0,00
2010	74	17	22,97
2011	93	26	27,96
2012	146	41	28,08
2013	104	62	59,62
2014	84	42	50,00
2015	89	34	38,20

La distribució per Serveis Territorials és molt similar a la de primària. Així, tres dels Serveis Territorials que ja tenien un percentatge més alt que la mitjana tornen a repetir aquestes dades. A més, el Vallès Occidental també té dades superiors a la mitjana. Per contra Lleida, que tot i que té un 100 % de centres que repeteixen convocatòria, només té 1 únic centre de secundària convocat (per aquest motiu s'ha optat per no modificar el color de la seva cel·la).

Menció a part es mereix la situació de la secundària a l'Ebre i al Baix Llobregat, territoris amb característiques molt diferents on hi ha un 0% de centres que repeteixen convocatòriaI

	Convocats	Repeteixen	% repeteixen
Barcelona	8	1	12,50
BCN comarques	7	3	42,86
Baix Llobregat	6	0	0,00
Vallès Occidental	19	9	47,37
Catalunya Central	16	6	37,50
Maresme - V	11	2	18,18
Girona	12	7	58,33
Lleida	1	1	100,00
Tarragona	8	5	62,50
Ebre	1	0	0,00

Concursos de direcció. Aclariments metodològics. Post 5

Haureu notat que he iniciat una sèrie d'escrits explicant la situació dels concursos de direcció. I abans de continuar, perquè la sèrie té continuïtat, cal aclarir un parell de qüestions.

1.- Els escrits fan referència únicament als concursos de direcció i als nomenaments extraordinaris, no al conjunt de centres, sinó només a aquells que tenen la direcció vacant.

2.- Les dades s'han extret de fonts públiques, tan públiques com el propi DOGC. Fins al moment, no hi ha cap dada que no s'hagi aconseguit mitjançant el tractament de dades del propi DOGC.

Concursos de direcció. Què passa a primària? Post 4

Seguint l'anàlisi que vaig fent sobre els concursos de direcció, cal ara fixar-se en l'evolució per etapes. Quina és la situació a primària? Queden moltes vacants?

En primer lloc cal fixar-se en l'evolució de centres convocats. En tots els anys analitzats, el nombre de centres convocats es mantenen entre 350 i 450, amb l'excepció del 2012 que es situar en gairebé 600 centres. Al mateix temps, i en les mateixes dades veiem ja que en les escoles, en la convocatòria del 2015, el 60 % dels centres convocats, ja havien estat convocats l'any anterior.
   

	Convocats	Repeteixen	% Repeteixen
2009	357		0,00
2010	260	98	37,69
2011	344	115	33,43
2012	588	189	32,14
2013	449	323	71,94
2014	393	261	66,41
2015	375	224	59,73

S'observa clarament que a partir de l'any 2013 hi ha un increment de les vacants que resulten els concursos de mèrits convocats. Tot i que és cert que sembla que hi ha un descens els anys 2014 i 2015, el percentatge de centres que repeteixen convocatòria continua estant al voltant d'un 60%.

Quina explicació pot justificar aquest 60 % de vacants? Habitualment es parla de la ruralitat dels centres, molt present en aquesta etapa. Cal recordar que a Catalunya, l'entorn rural disposa d'escoles, però en la secundària (a excepció de les poblacions que disposen d'instituts-escola), la població escolar es concentra, en zones rurals, en centres de referència gairebé comarcals. Potser una anàlisi acurada per Serveis Territorials ens pot ajudar a entendre si aquest factor rural condiciona la generació de vacants en els concursos de direcció.

En el següent gràfic es pot observar el nombre de centres que es convoquen per primer cop al Servei Territorial i el nombre de centres que ja és el segon cop que es publiquen.

 

	Convocats	Repeteixen	% Repeteixen
Barcelona	18	6	33,33
Comarques	23	17	77,27
Baix Llobregat	28	13	46,43
Vallès Occidental	39	23	58,97
Catalunya Central	55	32	58,18
Maresme - Vallès	37	18	48,65
Girona	66	45	68,18
Lleida	59	37	62,71
Tarragona	35	27	77,14
Ebre	15	6	40,00

En la taula anterior es poden observar els territoris que se situen per sobre de la mitjana en vacants de direcció a primària. Sense extreure conclusions, destaca que el percentatge més baix de vacants es produeix a Barcelona Ciutat, i el més alt a Barcelona Comarques, tot i que en aquest ST té una forta presència urbana (Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i l'Hospitalet, però també té comarques més rurals com el Garraf i Alt Penedès. En la franja baixa també destaca l'Ebre, amb "només" un 40% de vacants a primària.

Concurs de direcció de centres. Vacants reiterades. Post 3

Al mes de març vaig iniciar una sèrie de posts explicant l'evolució dels concursos de direcció en els centres educatius. En el primer escrit explicava quants centres s'havien convocat, distribuïts per Serveis Territorials. En el segon, mostrava una petita evolució temporal de la distribució de places des de l'aprovació de la LEC.

Un dels aspectes, al meu entendre, més cridaners és la reiteració de convocatòria que es produeix en molts centres. O sigui, una direcció de centre que queda vacant. I la preocupació ve donada perquè, tal i com està legislat el nomenament extraordinari (quan hi ha vacant), el fet de tenir vacant la direcció posa el centre en una situació d'interinitat durant massa temps.

Com a exemple pràctic, un centre al que se li convoca la direcció i resulta vacant una única vegada, pot tenir aquest període transitori durant dos anys!! Imaginem doncs si aquesta reiteració es va produint més cops. Com s'ha de desenvolupar un projecte estable en aquesta situació? Com es poden desenvolupar acords de coresponsabilitat? Com es poden canviar PECs sense saber cap on es vol anar?

El nombre de centres que acaben tenint la direcció vacant ha experimentat  un creixement important durant els darrers anys. L'any 2009, any en que s'aprovava la LEC però sense tenir encara un desplegament normatiu, el percentatge de centres que van quedar vacants va ser del 27%, en canvi el 2014, aquest percentatge ha pujat fins al 54 %

	Convocats	Vacants	%
2009	427	115	26,93
2010	334	141	42,22
2011	437	230	52,63
2012	734	385	52,45
2013	553	303	54,79
2014	477	258	54,09

Més preocupant encara és la situació que representen aquests centres. Del total de centres convocats, els que repetien convocatòria el 2010 eren 1/3, en canvi al 2015 aquesta situació ha pujat també fins al 55 %, si bé és cert que el pic màxim va ser el concurs de l'any 2013 amb gairebé un 70% de centres que repetien convocatòria.

	Convocats	Repetits	%
2010	334	115	34,43
2011	437	141	32,27
2012	734	230	31,34
2013	553	385	69,62
2014	477	303	63,52
2015	464	258	55,60

Però cal reconèixer que aquesta situació no es produeix en tots els Serveis Territorials del Departament. En propers posts analitzaré quines dades es presenten en cadascun d'ells.

Qui aprova el Projecte Educatiu de Centre? Estat de la qüestió

Dintre del continu canvi normatiu que envolta el món educatiu cal anar fent revisions d'un determinat tema. Avui em centro en l'aprovació del projecte educatiu de centre. Anem a pams.

A Catalunya, la LEC (art. 148), i els decrets que la desenvolupaven (sobretot el d'autonomia i el de direcció), s'establia que el PEC (i també les NOFC, la Programació General Anual, ...) era aprovat pel consell escolar. El claustre era l'encarregat d'elaborar el PEC, que un cop discutit era proposat al consell escolar per a la seva aprovació.

Anant a les fonts, la LEC estableix que entre les funcions del claustre hi ha: "Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu" (art. 146.2)

Està clar que d'acord amb la nostra llei, el director fa una proposta inicial de PEC (o de la seva modificació), el claustre l'elabora i el consell escolar del centre l'aprova. I en tot moment l'administració vetlla perquè el projecte educatiu de centre s'adeqüi a la normativa vigent.

Però el Congrés dels Diputats va aprovar la LOMCE el 2013, en forma de modificació de la LOE, i va canviar les normes del joc. En l'article 132.I del text consolidat, s'especifica com a funcions del director del centre: "Aprobar los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente Ley Orgánica." I com és d'esperar, en el capítol II del títol V, hi ha el Projecte Educatiu de Centre (art. 121 de la LOE).

Així doncs, tenim una llei autonòmica que indica una manera d'aprovar el PEC, i una llei orgànica que indica una altra. Atenent al principi de jerarquia normativa, cal aplicar la LOMCE. Però el Departament d'Ensenyament, de manera molt encertada, ja havia anunciat al seu moment la seva voluntat de continuar aprovant els Projectes Educatius d'acord amb  allò que s'establia en la legislació autonòmica i l'anterior normativa estatal. O si més no, de la manera més semblant possible.

I davant del conflicte calia trobar la manera de sortir al pas i permetre continuar actuant gairebé de la mateixa manera que s'havia fet fins al moment. Tot i això calia no modificar les competències del director/a del centre per a evitar el corresponent contenciós administratiu del govern central. Com ho va fer el Departament?

Va utilitzar la resolució que aprova els documents per a la gestió i organització de centres del passat mes de juliol per a introduir el nou procediment.

D'una banda, el director és qui aprova el PEC "Correspon al director del centre la competència d'aprovar la proposta de projecte educatiu" però el text continua  i diu "prèvia consulta preceptiva al consell escolar de centre -òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre-, el qual expressa el seu suport al projecte per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres."

O sigui que el Departament opta per no modificar els decrets corresponents (tot i que posteriorment els ha modificat per a introduir-hi altres aspectes), però assegura que continuarà sent el consell escolar del centre qui donarà suport al projecte educatiu.

El mateix text continua dient "L'aprovació del projecte educatiu per part del director es farà constar en acta si el projecte té el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supòsit que la decisió del director no sigui concordant amb la del consell escolar, el director haurà de motivar la seva decisió davant d'aquest òrgan col·legit i es farà constar en acta".

Amb aquest afegit, el Departament s'assegura que el director ha de justificar l'aprovació unilateral del PEC, en contra del criteri del Consell Escolar. I òbviament, aquest fet actua de detonant de l'alarma que alguna cosa està passant en aquell centre, i permet a l'administració prendre mesures. Però al mateix temps, també permet a l'administració permetre l'aprovació unilateral d'un projecte educatiu si una determinada situació s'enquista en el centre educatiu.

Avaluació de la tasca docent abans de ser nomenat director/a de centre docent?

El passat 10 de març es va convocar el concurs de mèrits per a la selecció de directors/es de diversos centres educatius. En aquests moments s'estan escollint ja els diferents membres de les comissions de selecció que hauran de jutjar els diferents projectes presentats.

El procés té dues fases, en la primera s'avaluen els mèrits perfeccionats fins al moment, i en la segona, el projecte de direcció i les capacitats de lideratge. 

En aquest post em centro en respondre la pregunta aquest mateix post. Es pot arribar a ser director/a d'un centre docent sense que s'hagi avaluat la tasca docent? O el que és pitjor, es pot ser director/a d'un centre tenint una avaluació negativa de la tasca docent? Anem a veure què en diu la normativa.

El concurs de mèrits parla de l'avaluació positiva tant de la tasca docent com de l'exercici de càrrecs de direcció i de coordinació. En el punt 7.2 de l'annex 1 de la convocatòria especifica quina puntuació s'atorga a cada apartat, sempre que s'obtingui una avaluació positiva.

En referència als càrrecs exercits, la convocatòria diu:

• b) Per l’exercici del càrrec de director o directora (també coordinador o coordinadora d’aula de formació de persones adultes) amb valoració positiva: 2 punts per cada any, fins a un màxim de 16 punts. 
• c) Per l’exercici d’òrgans unipersonals de govern, inclosos els addicionals, amb valoració positiva: 1,5 punts per cada any, fins a un màxim de 7,5 punts. 
• d) Per l’exercici d’òrgans unipersonals de coordinació, amb valoració positiva: 0,5 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts.

I pel que fa a la tasca docent desenvolupada trobem els següents ítems:

• h) Pels anys d’experiència docent que superen els cinc anys exigits com a requisit, si es valora de manera positiva l’exercici de la docència: 0,25 punts per cada any, fins a un màxim de 3 punts.
• i) Per l’avaluació positiva de l’activitat docent en centres i serveis educatius, realitzada per la inspecció d’educació durant el procés selectiu, fins a un màxim de 10 punts.
• l) Per tenir la destinació i exercir efectivament la docència en el curs escolar de la convocatòria en centres de dificultat especial o en centres de referència educativa amb avaluació positiva: 3 punts.

Haureu notat que en tots els casos he destacat en negreta "avaluació positiva". No tindria sentit que es puntués l'activitat docent només en funció de l'antiguitat. Cal que, a més, aquesta activitat docent sigui positiva. Cal fixar-se ara en qui ha de ser l'encarregat de l'avaluació per als aspirants a ser seleccionats.

En el següent punt de la convocatòria, en el 7.3, trobem qui ha de fer aquesta avaluació. Des de la llei orgànica 10/2002, de la "calidad de la educación", es la inspecció d'educació qui ha de fer aquesta avaluació.

• Correspon als inspectors d’educació realitzar la valoració de l’exercici de càrrecs i de l’experiència docent del professorat candidat a la direcció dels centres docents que preveuen els apartats b), c), d) i h) d’aquest barem, prestats a partir de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre.

També és cert que la pròpia convocatòria estableix que els càrrecs desenvolupats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'una determinada norma, s'entenen avaluats positivament (en tots els punts anteriors hi ha el moment a partir del qual s'entén com a avaluació postiva, per defecte).

En el mateix punt, i a continuació del darrer fragment transcrit s'especifica qui ha de fer aquesta avaluació dintre de la mateixa inspecció d'educació:

• Així mateix, han de realitzar l’avaluació de les capacitats pedagògiques de l’aspirant, del domini de les tècniques de treball docent i de la seva participació en el funcionament del centre que componen l’activitat docent a puntuar a l’apartat i), assegurant la intervenció d’un inspector de perfil professional adient amb les especialitats docents de l’aspirant relacionades amb l’activitat docent duta a terme.

Com es pot veure, l'inspector que fa l'avaluació de la tasca docent no és necessàriament l'inspector de referència del centre, sinó aquell que té un perfil professional adient. És cert que el concepte "perfil professional adient" és un xic difús, però crec que una possible aproximació al concepte seria tenir en compte l'especialitat de l'inspector/a d'acord amb l'article 12 del Decret 266/2000 (Decret d'imminent modificació). 

O sigui, que l'inspector que avalua la tasca docent és algun inspector/a que té alguna especialitat "propera" a la de l'aspirant. Les especialitats de la inspecció que diu el Decret 266/2000 són:

• Relacionades amb àrees de coneixement: ciències de la naturalesa, ciències socials, educació artística, educació física, llengua, llengües estrangeres, matemàtiques i tecnologia.
• Relacionades amb etapes educatives de singularitat específica: educació infantil i formació professional específica.
• Relatives a dos aspectes especialment significatius de la gestió educativa dels centres docents: atenció a la diversitat i orientació i organització de centres.

Queda clar que qui ha d'avaluar la tasca docent ha de ser algun inspector/a amb suficients coneixements de l'especialitat de l'aspirant. I això implica necessàriament que, si hi ha més d'un candidat d'especialitats diferents, seran diferents inspectors/es els que faran aquesta avaluació. Vaja, que no té cap mena de sentit que un inspector amb l'especialitat de ciències de la naturalesa avaluï una programació docent d'educació artística.

Tornant a la convocatòria, la inspecció d'educació avalua allò que està establert en l'annex 5 de la convocatòria. En aquest annex hi consten tots els ítems avaluables.

Bé, arribats a aquest punt cal contestar a la pregunta que encapçala aquest post: "S'ha d'avaluar la tasca docent abans de ser nomenat director/a d'un centre?" Com heu vist, alguns dels mèrits a avaluar són la tasca docent (amb doble puntuació per la pròpia avaluació i per l'antiguitat com a funcionari de carrera), i també l'exercici de càrrecs.

Ara bé, el concurs s'estructura en dues fases, i es dóna el cas que un aspirant potser no necessita aquesta avaluació per a superar la primera fase. Tot i això, no he detectat cap apartat que prevegi la renúncia a aquesta avaluació. O sigui, que tot i que no faci falta la puntuació de l'avaluació docent per a superar la primera fase del concurs, enlloc es diu que aquesta avaluació sigui voluntària.

D'altra banda, des d'un punt de vista purament professional, com es pot defensar que un aspirant a director/a renunciï a la seva avaluació quan des del moment del seu nomenament com a director/a tindrà en les seves funcions, d'acord amb l'article 102.4 la Llei d'educació de Catalunya:

• La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l'avaluació de l'activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d'establir els procediments i criteris d'aquesta intervenció i els efectes de l'avaluació i ha de garantir els drets d'informació i audiència del personal afectat.

A mode de resum final, un seguit de preguntes amb resposta interpretant la normativa:

- En un concurs de mèrits, es pot renunciar a l'avaluació de la tasca docent prèvia? 

No està contemplada aquesta renúncia enlloc.

- I si és un concurs de mèrits amb un únic candidat/a? 

La renúncia a l'avaluació de la tasca docent prèvia, i també de l'exercici de càrrecs previs, no està contemplada enlloc.

- Per tant, l'avaluació de la tasca docent ha de ser positiva si vols ser director/a? 

No, no he dit això. El que he dit és que l'avaluació s'ha de fer, però si aquesta avaluació és negativa, es pot superar igualment la primera fase del concurs. Recorda que la tasca docent positiva és un mèrit, però no un requisit.

- O sigui, que un director/a pot tenir una avaluació de la tasca docent negativa, i igualment superar un concurs de mèrits? 

Doncs si, és així. És trist que una persona amb una avaluació de la tasca docent negativa pugui ser director/a d'un centre educatiu, però la norma diu el que diu.

- I pot ser que en centres on hi hagi dos candidats, el que tingui avaluació negativa superi al que té avaluació positiva de la tasca docent? 

Si, si el que té avaluació negativa, té altres mèrits que superen als del candidat amb avaluació positiva, podrà superar-lo en el concurs i guanyar la plaça de director/a. 

- I tot això que has explicat, s'aplica també als nomenaments extraordinaris en ocasió de vacant? 

No. En els nomenaments extraordinaris, no hi ha prevista una avaluació formal de la tasca docent prèvia.

- Per tant, pot ser que un candidat al que se l'hagi avaluat positivament quedi sense nomenament extraordinari en un altre centre i que a altres candidats ni tan sols se'ls hagin avaluat?

Si, és una situació que és possible, i que, de fet, s'ha donat en més d'una ocasió.

Concurs direcció de centres. On es convoquen més centres? Històric. Post 2

En el post anterior us mostrava com estaven distribuïts els centres que es convocaven en el concurs de direcció aquest any. Però potser us interessa veure quina ha estat l'evolució al llarg del temps.

He escollit els anys 2009, el 2012 i el 2015 per a fer aquesta distribució per Serveis Territorials. Sembla que es confirma que els llocs amb més centres convocats són gairebé sempre els mateixos.

Així, si al 2009 eren els ST de Lleida qui tenia més centres convocats, a partir del 2010 (No hi ha dades en els gràfics adjunts) són els ST Girona els que any rere any convoquen el major nombre de centres.

Quina explicació hi pot haver al darrera? És molt aviat encara per a arribar a conclusions, tot i que de l'anàlisi de les dades es pot començar a intuir els motius d'aquest gran nombre de centres convocats


Si ho preferiu podeu veure els gràfics de cada any en els següents enllaços

Any 2009 - Any 2010 - Any 2011 - Any 2012 - Any 2013 - Any 2014 - Any 2015

En el proper post, veurem quin és el percentatge de vacants que any rere any es van produint en el concurs de direcció. Evidentment, si en una determinada zona es produeixen moltes vacants un any, en la següent convocatòria hi haurà més centres a concurs.

Concurs de direcció de centres. Post 1

La setmana passada es publicava la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de director/a de diferents centres públics. Aquesta resolució està basada ja en el nou decret de direcció, del que ja en vaig explicar les principals novetats en el post anterior.

Inicio amb aquest post un seguit d'escrits on intentaré analitzar algunes de les dades d'aquesta convocatòria.

En aquesta edició s'han convocat 464 centres entre escoles i instituts (no s'ha comptabilitzat ni centres de formació d'adults, ni tampoc els Instituts-Escola). D'aquests centres, 375 són escoles i 89 instituts.

La distribució de centres convocats segons els seus Serveis Territorials són:

Es pot observar que en els territoris amb més presència de centres "rurals" hi ha una quantitat més elevada de centres convocats. Així, en primer lloc apareixen els ST de Girona amb 78 centres, Catalunya Central amb 71 i Lleida amb 60.

És interessant veure l'evolució de la quantitat de centres convocats. Mentre que al 2013 es van arribar a convocar a concurs 734 centres, en aquesta convocatòria, "només" se'n convoquen 464.

En el proper post, veurem com ha evolucionat la convocatòria de centres al llarg del temps dintre dels diferents Serveis Territorials.

Novetats en el Decret de Direcció

Avui s'ha publicat la modificació del Decret de direcció, concretament els articles del 13 al 21, el 27 i el 36, que són els que fan referència a les condicions que cal tenir per a accedir a un nomenament de director/a de centre públic. Bàsicament es modifiquen les condicions d'accés a la direcció.

Tot i que el govern ha publicat aquesta nota de premsa amb les modificacions cal mirar a fons el text del propi decret, perquè hi ha alguns canvis.

Composició de la comissió de selecció

El primer canvi significatiu és la composició de la comissió de selecció. Des de bon principi, el decret ja especifica que en el procés del concurs de mèrits hi intervé la comunitat escolar (tot i que en versions preliminars del decret especificava comunitat educativa), i l'administració educativa.

En la primera versió que va presentar el Departament al mes de juliol s'especificava que l'administració passava a tenir 5 representants en la comissió de selecció (que sempre està presidida per un inspector, tot i que no es diu enlloc que hagi de ser l'inspector assignat al centre).

Hi va haver protestes sindicals i de les AMPAs perquè perdien representativitat en la comissió de selecció. Així, la consellera anunciava que tot i que l'administració continuaria mantenint els 5 representants, dos d'aquests serien membres del claustre i de la resta de la comunitat escolar, mantenint així la ràtio que es marcava en el decret del 2010.

Finalment el Departament ha optat per reorganitzar la comissió i ha quedat distribuïda de la següent manera: 5 representants de l'administració (4 representant el Departament d'Ensenyament i 1 de l'Ajuntament on estigui el centre), 3 membres del claustre, i 1 de la resta de la comunitat escolar.

Cal fer notar, però que els representants de l'administració seran inspectors, directius professionals docents, altres directors o membres d'equips directius que hagin ocupat una direcció.

Requisits per a presentar-se

El segon aspecte important que varia són els requisits per a poder-se presentar al concurs de mèrits. Fins al moment era necessari:

- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Estar prestant serveis en un centre on hi hagi algun dels ensenyaments que s'imparteixen en el centre al que s'opta.

Però en el nou Decret 29/2015, aquests requisits varien i passen a ser:

- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Tenir el curs de directors que organitza, o bé algun màster o postgrau o alguna habilitació anterior a l'entrada en vigor de la LOMCE.

• 14.1 Les persones candidates a participar en el procés de selecció han de complir els requisits següents: ”
• a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funció pública docent. 
• b) Haver impartit docència directa com a funcionari de carrera, durant un període de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta. 
• c) Tenir acreditada la competència lingüística en català, i a Era Val d’Aran també en aranès, d’acord amb la regulació vigent per a l’acreditació de competència lingüística dels funcionaris docents en el moment d’obtenirla. 
• d) Disposar de la certificació acreditativa d’haver superat un curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva, impartit per les administracions educatives de les comunitats autònomes o pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport o tenir l’acreditació de directiu professional docent o les habilitacions o acreditacions equivalents. 
• e) Presentar un projecte de direcció d’acord amb el que estableix el capítol 4 d’aquest Decret.

Això vol dir que qui no tingui o bé el curs, o alguna habilitació per a la direcció, no pot presentar-se ... teòricament. Perquè el mateix decret també té una disposició transitòria (la quarta) que diu que no és un requisit per a poder-se presentar al concurs de mèrits aquesta habilitació fins a l'any 2019. O sigui, que tot i que el govern va anunciar aquest requisit, no és menys cert que aquest requisit no ho serà fins dintre de 4 anys.

•  En les convocatòries anuals de concurs de mèrits de selecció de directors que es realitzin abans de l’any 2019 no serà requisit estar en possessió de la certificació acreditativa d’haver superat el curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva previst a l’article 14.1.d).

És interessant també l'eliminació del requisit d'estar prestant serveis en algun ensenyament dels centres als que s'opta.

Centres on presentar-se

Fins al moment els candidats es podien presentar a un sol centre educatiu (o un centre i una ZER en cas d'escoles rurals), però en la nova redacció es permet ser candidat/a a tres centres diferents sempre i quan aquests tres centres siguin del mateix servei territorial.

O sigui, que si vius en zones limítrofs, no pots presentar-te a centres de dos serveis territorials diferents.

Es tracta d'una limitació de caire organitzatiu. Quan es fan els concursos de direcció tots els centres els fan al mateix temps, i per tal de poder organitzar les defenses dels projectes el Departament ha optat per aquesta limitació.

Clar que es fa díficil d'entendre que a l'any 2015 no puguin coordinar-se dos serveis territorials i es produeixin situacions com, per exemple, una persona es pot presentar a un centre de Blanes i un de Puigcerdà (a dues hores i mitja de viatge en cotxe), però que no es pugui presentar a un centre de Blanes i un de Palafolls (situats a 8 minuts de viatge).

Eliminació de la priorització "interna"

Fins al moment tots els candidats que es presentaven s'ordenaven en la seva actuació segons si tenien destinació al centre o no. Primer defensaven el seu projecte els candidats interns al centre i, posteriorment, el defensaven els externs, només en el cas que els candidats interns no haguessin superat el concurs de mèrits.

Vaja, que l'extern estava en inferioritat de condicions respecte a l'intern al centre. Aquesta priorització s'ha eliminat en la LOMCE, i conseqüentment també en el Decret que s'acaba de publicar. Però a canvi, seguint la demanda que havia fet el Consell d'Estat, s'atorga major puntuació als serveis prestats en el centre al que s'opta.

Nomenaments extraordinaris

Els nomenaments continuen venint regulats per l'article 19, que fa referència a l'article 14. És interessant la redacció de l'article 19 i més interessant encara és l'absència de referència a la nova disposició transitòria quarta (la que dispensa de tenir el curs de directors, o l'habilitació/acreditació corresponent).

Si us hi fixeu, l'article 19 diu textualment:

• "Si no hi ha candidats, la comissió no ha seleccionat cap aspirant perquè cap d’ells ha obtingut la puntuació mínima o en el supòsit que el candidat seleccionat hagi accedit en aquest concurs a la direcció d’un altre centre, el director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o l’òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d’un any. El nomenament, que s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge, ha de recaure en un professor o professora que tingui l’acreditació de personal directiu professional docent o en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l’article 14. En aquestes circumstàncies no es pot ocupar, encara que n’hi hagi al centre, el lloc de treball reservat a directius professionals docents."

El que diu l'article 19 és que en cas d'absència de persones que superin el concurs de mèrits, s'ha de nomenar algun docent que compleixi els requisits de l'article 14. Per tant, s'ha de tenir el curs fet, o bé tenir l'acreditació o habilitació. Com que no s'ha fet menció explícita en la disposició transitòria quarta als nomenaments extraordinaris, s'entén que aquesta necessitat de tenir el curs fet abans de tenir un nomenament extraordinari és una obligació anterior a la possibilitat de ser nomenat extraordinàriament (amb les excepcions òbvies de centres de menys de 8 unitats, i altres que ja figuren en el l'article 14.2).

Resulta remarcable també l'absència total de qualsevol referència a la priorització d'un possible "voluntari" intern al centre. No cal que es busqui, aquesta priorització no existeix, per més que alguns s'entestin a buscar-la. De fet, ni tan sols existia en la normativa anterior i tampoc existeix ara.

Resumint, que per a presentar-se a un concurs de mèrits no caldrà tenir el curs (o l'acreditació/habilitació corresponent) fins al curs 2019, però si en un centre no hi ha candidats, o cap d'ells supera el concurs, el Departament nomenarà algun docent que compleixi els requisits de l'article 14.

Tot i això, estic segur que aquest serà un dels punts que generarà més polèmica i discussions els propers anys.

I quan entra en vigor?

Doncs demà mateix. O sigui que, si encara no s'ha produït formalment un nomenament a dia d'avui (estic pensant sobretot en centres de nova creació), caldrà aplicar el nou Decret i la propera convocatòria que segurament sortirà publicada la setmana vinent.

Nota final: S'han modificat altres punts del Decret que analitzaré en propers textos, però aquests són els que al meu entendre marcaran la diferència més gran des de demà mateix.

Canvis normatius en la selecció de directors/es?

El passat dilluns dia 9, la Consellera d'Ensenyament anunciava una adaptació de la LOMCE a l'àmbit català (tot i que sigui amb caràcter transitori). Segons la titular, cal adaptar la normativa però ho farà d'acord amb allò que diu la LEC.

Suposo que, tal com algú ja ha comentat en privat, aquesta adaptació de la normativa consistirà en recomanar a les direccions dels centres que, tot i que la LOMCE digui qui té unes competències, es consulti sempre a qui té les competències segons la LEC. Per exemple, la LOMCE diu que la direcció aprovarà la programació anual de centre, és previsible que l'adaptació de la norma del Departament recomani la consulta al Consell Escolar abans de la seva aprovació.

D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.

En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.

Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.

En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a

requisit per a participar en els concursos de direcció. La disposició transitòria primera de la LOMCE diu que no cal estar en possessió del "curs de directors" durant els primers 5 anys de vigència de la llei. Però també diu que les administracions faran els seus propis reglaments (Decrets) i establiran de quina manera s'ha de desenvolupar la selecció de candidats. Hi ha marge per a la "millora" d'aquest requisit en el sentit que ja s'especifica en el Decret 155/2010.

No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.

En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.

L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).

Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.

En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)

Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".

Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.

Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.

Aplicació del Decret de Plantilles en les adjudicacions d'estiu 2014

El passat 5 de maig es va publicar la resolució per la qual es dicten les instruccions per a fer les adjudicacions d'estiu dels cossos docents de cara al curs 2014-2015. És el primer cop que aquestes adjudicacions es regiran pel que diu el Decret de Plantilles, i s'hi presenten novetats importants que s'estan explicant en diferents espais.

Avui però em dedicaré a veure com influeixen els mecanismes garantistes del Decret en la resolució de destinacions provisionals.

Resulta que per al curs 2014-2015 hi haurà tres tipus de llocs de treball:

- Llocs ordinaris
- Llocs específics temporals. (Aules d'acollida, aules obertes, USEEs,...)
- Llocs específics estructurals. (Atenció a la diversitat, TICs, perfils lingüístics, ...)

En principi, i segons la resolució, tots els llocs de treball del centre són ordinaris, però la direcció pot demanar a la direcció dels serveis territorials convertir aquests llocs de treball en llocs específics estructurals (els que fins l'any passat es coneixien com a places de diversitat, entre altres). I és aquí on el Decret de Plantilles esdevé una eina garantista per a evitar aquelles situacions d'abús que diuen els sindicats que es poden produïr.

Fins al moment, l'adjudicació dels llocs de treball de diversitat venien donats per les característiques del centre, i la proposta que provenia des dels serveis territorials. Però, d'acord amb el Decret de Plantilles, els llocs de treball estructurals els ha de demanar la direcció del centre.

Perquè faig tant d'èmfasi en aquests tipus de llocs? Doncs perquè, fins ara, eren els que les direccions dels centres podien proposar facilment docents amb gairebé la total seguretat que les persones que proposaven acabaven arribant al centre.

Però ara ja no és així. En primer lloc cal que la direcció del centre defineixi el lloc de treball docent específic estructural d'acord amb una plantilla. En la descripció del lloc de treball hi ha de constar obligatòriament

- el contingut funcional (què farà el docent que ocupa aquella plaça)
- els requisits de perfil propi (requisits específics d'aquella plaça, i no val a dir que sàpiga fer ganxet amb la mà esquerra).
- els requisits de titulació específica (docent de música que tingui el B2 d'anglès).
- l'experiència docent o formació requerida (persona que hagi impartit docència en CAEPs per exemple).

I a més, tots aquests requisits per a la descripció del lloc han d'estar en consonància ambProjecte Educatiu de Centre i el Projecte de Direcció en vigor. Resulta evident que el departament no podrà autoritzar la conversió d'un lloc de treball ordinari en un d'específic estructural si no es compleixen tots aquests requeriments.
el que diu el

Però encara hi ha més elements garantistes, i aquí està una de les novetats, al meu entendre, més importants. El punt 3.4 de la convocatòria d'aquest any diu explícitament que la descripció del lloc de treball s'ha d'adequar al que diu l'article 2, 3 i 5 del Decret de Plantilles.

Us semblarà una tonteria, però el punt 2 de l'article 2 diu textualment:

"La direcció del centre públic intervé en la definició dels requisits específics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre, d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i informa el claustre de professorat i el consell escolar del centre de les propostes sobre els requisits o perfils propis dels llocs de treball, en els termes indicats a l’apartat C de l’annex 1."

Si, heu llegit bé, la direcció del centre ha d'informar obligatòriament el claustre de professorat i el consell escolar de centre si singularitza un lloc de treball. Per si no en teniu prou, podeu llegir el post que el propi Director General de Professorat, Alberto del Pozo va fer fa uns dies i consultar el document resum amb les principals novetats del Decret de Plantilles.

Tenint en compte que la resolució de convocatòria de destinacions provisionals del proper curs dóna de termini a les direccions, fins al 14 de juny (punt 3.4 de la convocatòria), és previsible que en les properes setmanes, i un cop s'hagi format les direccions dels centres, es facin una gran quantitat de claustres en els centres educatius. Compte eh! Que el Decret diu que ha d'informar, però no hi diu que el claustre o el consell escolar ho hagin d'aprovar.

La pregunta final és: I si no se n'informa el claustre i el consell escolar? Doncs que, tal i com marca el mateix punt de la convocatòria d'aquest any: "En el supòsit de no complir amb les condicions establertes, la direcció dels serveis territorials/Consorci d’Educació de Barcelona, comunicarà a la direcció del centre la no acceptació de la proposta de requisits específics dels llocs de treball, i aquests es consideraran ordinaris".


Per anar tancant aquest post cal aclarir que he fet tant esment en les places específiques estructurals perquè estan situades en punts molt incials de les adjudicacions, i és on aquesta categorització laboral et pot donar una adjudicació o no. Tot i això cal tenir en compte que, com a criteri general, un funcionari de carrera que compleixi els requisits sempre anirà pel davant d'un funcionari interí en el moment d'adjudicar el lloc de treball.

Nota final: En els casos de centres d'especial dificultat (el que abans en dèiem CAEPs), tots els llocs de treball poden ser proposats per la direcció del centre.