Com cada any arriba nadal. I com cada any al centre on treballo (sóc nou d'aquest any) es fa un concert. Com que m'agrada anar provant cosetes, em vaig atrevir a fer la proposta de fer la retransmissió en directe del concert. Alguns no s'ho acaben de creure (de fet jo tampoc m'ho acabo de creure però sembla que la cosa funicona i funcionarà!), però dijous al matí, si Santa Tecla no ho impedeix, es podrà veure a través de la intranet del meu centre el concert de nadal.
Si voleu "venir" hi sou tots convidats. Ens podeu veure aquí. Us esperem
dimarts, de desembre 19, 2006
divendres, de desembre 15, 2006
Carta al sr. Conseller d'Educació
Honorable Conseller,
Ja que vostè m'ha escrit a mi, permeti'm que sigui jo ara qui li escrigui. Em plau veure que com a Conseller d'Educació com a mínim comença a exercir el seu càrrec amb el nom del propi departament que dirigeix, o sigui, amb educació. Està molt bé saludar els professionals que ens dediquem a aquest món però li demano que aquesta salutació no es limiti al missatge que ens ha enviat avui ni al missatge que de ben segur ens enviarà quan deixi el seu càrrec dintre del temps que estableixi el President de la Generalitat o el propi calendari electoral. Com tots els Consellers d'Educació de tots els governs, vostè passarà pel càrrec, però els mestres i professors ens quedarem amb la nostra feina.
He parlat amb vostè personalment alguna vegada i tot i que la seva formació no ha estat pedagògica admiro la seva posició en alguns temes, la seva capacitat de lideratge i la seva tenacitat en la defensa de les propostes que representa.
Em parla en la seva salutació de l'excel·lència del sistema educatiu. Convindrà amb mi en que per a aconseguir aquesta excel·lència no n'hi ha prou en demanar-nos més als professionals de l'educació. No només els mestres i professors hem de ser excel·lents, també l'administració ho ha de ser. Tenim grans professionals a Catalunya, en els centres educatius i en els llocs de comandament del Departament d'Educació. Li demano doncs que l'excel·lència que vostè demana i que jo comparteixo s'estengui per tota l'administració educativa.
Em felicito per la seva consideració envers els mestres i professors. Diu que som els principals actors del sistema educatiu. Espero que el Departament que vostè lidera i tot el seu personal així ho comparteixi. No ens podem permetre errors en l'educació dels nostres fills.
Finalment, permeti'm que també li desitgi unes bones festes i un 2007 ple d'èxits per al departament que vostè dirigeix, perquè si són èxits per al seu departament, de ben segur que ho seran per a tot el sistema educatiu.
Molt cordialment
Jordi Perales
Ja que vostè m'ha escrit a mi, permeti'm que sigui jo ara qui li escrigui. Em plau veure que com a Conseller d'Educació com a mínim comença a exercir el seu càrrec amb el nom del propi departament que dirigeix, o sigui, amb educació. Està molt bé saludar els professionals que ens dediquem a aquest món però li demano que aquesta salutació no es limiti al missatge que ens ha enviat avui ni al missatge que de ben segur ens enviarà quan deixi el seu càrrec dintre del temps que estableixi el President de la Generalitat o el propi calendari electoral. Com tots els Consellers d'Educació de tots els governs, vostè passarà pel càrrec, però els mestres i professors ens quedarem amb la nostra feina.
He parlat amb vostè personalment alguna vegada i tot i que la seva formació no ha estat pedagògica admiro la seva posició en alguns temes, la seva capacitat de lideratge i la seva tenacitat en la defensa de les propostes que representa.
Em parla en la seva salutació de l'excel·lència del sistema educatiu. Convindrà amb mi en que per a aconseguir aquesta excel·lència no n'hi ha prou en demanar-nos més als professionals de l'educació. No només els mestres i professors hem de ser excel·lents, també l'administració ho ha de ser. Tenim grans professionals a Catalunya, en els centres educatius i en els llocs de comandament del Departament d'Educació. Li demano doncs que l'excel·lència que vostè demana i que jo comparteixo s'estengui per tota l'administració educativa.
Em felicito per la seva consideració envers els mestres i professors. Diu que som els principals actors del sistema educatiu. Espero que el Departament que vostè lidera i tot el seu personal així ho comparteixi. No ens podem permetre errors en l'educació dels nostres fills.
Finalment, permeti'm que també li desitgi unes bones festes i un 2007 ple d'èxits per al departament que vostè dirigeix, perquè si són èxits per al seu departament, de ben segur que ho seran per a tot el sistema educatiu.
Molt cordialment
Jordi Perales
dijous, de desembre 14, 2006
Castellà i català, i la feina dels mestres on queda?
Estic assistint cada cop més enfadat al debat que s'ha obert al voltant de la major o menor presència del castellà a les aules de les escoles de Catalunya. La veritat és que em fa replantejar la meva feina com a mestre i educador.
La setmana passada la ministra del ram va presentar el projecte de reial decret que estableix la presència obligada de 3 hores de castellà a les escoles de Catalunya. Immediatament des de Catalunya ha sortit tothom a dir la seva. No entraré aquí a dir si em sembla encertada la presència de més o menys hores de castellà a les escoles perquè fer-ho seria entrar en el joc político-lingüístic i no em ve de gust fer-ho ara.
Fa només 10 anys que sóc mestre. I dic només perquè sé que molts dels que em llegiu teniu moltíssima més experiència que jo. Però en aquests 10 anys he treballat en territoris de Catalunya tant diferents com Amposta (on la immensa majoria de la població parla en català), Cambrils (amb molta presència d'immigració), Barcelona-Sants (el típic barri catalanoparlant de Barcelona), Ripollet (amb moltíssima presència de famílies procedents de la immigració dels 60, gairebé tothom castellanoparlant) i Platja d'Aro (amb molta presència de famílies que tenen el castellà com a llengua mare).
I aquí és on se'm plantegen els dubtes. Com podem tenir lleis de política lingüística, decrets de currículums base, etc. que marquin les mateixes actuacions per a territoris tant diferents com els que he mencionat? És que els nostres polítics pensen que tot el territori és igual i necessita les mateixes intervencions? Com es pot defensar una actuació de 3 hores en castellà en territoris on els nens parlen castellà tot el dia? I com es pot defensar una actuació de només tres hores en territoris on els nens no miren algunes cadenes de televisió perquè són en castellà i no les entenen?
Això si, tothom diu respectar molt la feina dels mestres però tots, absolutament tots, no es plantegen ni un moment respectar el nostre treball, o com a mínim el meu perquè jo no puc parlar en nom de ningú, des de la legislació bàsica del sistema educatiu. Tot ha d'estar ben normativitzat, tot ha de tenir el seu decret que reguli tota actuació en la nostra feina i que ens lligui les mans. No ens podem sortir ni un milímetre d'allò que estableix la norma.
Ens diuen que el nostre sistema educatiu té un currículum obert, on els mestres hi podem fer les nostres aportacions. I un be negre amb potes rosses que dirien en aquell programa de la tele. Els mestres ni tenim el temps ni tenim la llibertat per a plantejar què han d'aprendre els nostres alumnes, i no serà perquè no tenim criteri. Ens expliquen que podem intervenir quan fem el projecte educatiu i curricular del centre, però no ens enganyem, ben poques variacions s'hi introdueixen. I també diuen que en la programació d'aula podem fer de més i de menys. Jo diria que sobretot hem de fer de menys perquè amb tot allò "mínim-normatiu" que hem d'ensenyar, poques coses més podem proposar.
M'he passat gairebé tota la vida estudiant aspectes de la pedagogia i la didàctica i crec que estic legitimat per a poder dir què han de saber els meus alumnes. Crec que els meus coneixements són prou vàlids per a dir si els meus alumnes necessiten 3 hores de castellà, 25 de català o 250.000 d'anglès. Jo sóc el mestre i si m'heu donat la confiança per a que eduqui 24 nens de la meva tutoria ho heu de fer amb totes les conseqüències. No em valen mitges tintes. Deixeu-me decidir sobre el meu treball d'una vegada!
La setmana passada la ministra del ram va presentar el projecte de reial decret que estableix la presència obligada de 3 hores de castellà a les escoles de Catalunya. Immediatament des de Catalunya ha sortit tothom a dir la seva. No entraré aquí a dir si em sembla encertada la presència de més o menys hores de castellà a les escoles perquè fer-ho seria entrar en el joc político-lingüístic i no em ve de gust fer-ho ara.
Fa només 10 anys que sóc mestre. I dic només perquè sé que molts dels que em llegiu teniu moltíssima més experiència que jo. Però en aquests 10 anys he treballat en territoris de Catalunya tant diferents com Amposta (on la immensa majoria de la població parla en català), Cambrils (amb molta presència d'immigració), Barcelona-Sants (el típic barri catalanoparlant de Barcelona), Ripollet (amb moltíssima presència de famílies procedents de la immigració dels 60, gairebé tothom castellanoparlant) i Platja d'Aro (amb molta presència de famílies que tenen el castellà com a llengua mare).
I aquí és on se'm plantegen els dubtes. Com podem tenir lleis de política lingüística, decrets de currículums base, etc. que marquin les mateixes actuacions per a territoris tant diferents com els que he mencionat? És que els nostres polítics pensen que tot el territori és igual i necessita les mateixes intervencions? Com es pot defensar una actuació de 3 hores en castellà en territoris on els nens parlen castellà tot el dia? I com es pot defensar una actuació de només tres hores en territoris on els nens no miren algunes cadenes de televisió perquè són en castellà i no les entenen?
Això si, tothom diu respectar molt la feina dels mestres però tots, absolutament tots, no es plantegen ni un moment respectar el nostre treball, o com a mínim el meu perquè jo no puc parlar en nom de ningú, des de la legislació bàsica del sistema educatiu. Tot ha d'estar ben normativitzat, tot ha de tenir el seu decret que reguli tota actuació en la nostra feina i que ens lligui les mans. No ens podem sortir ni un milímetre d'allò que estableix la norma.
Ens diuen que el nostre sistema educatiu té un currículum obert, on els mestres hi podem fer les nostres aportacions. I un be negre amb potes rosses que dirien en aquell programa de la tele. Els mestres ni tenim el temps ni tenim la llibertat per a plantejar què han d'aprendre els nostres alumnes, i no serà perquè no tenim criteri. Ens expliquen que podem intervenir quan fem el projecte educatiu i curricular del centre, però no ens enganyem, ben poques variacions s'hi introdueixen. I també diuen que en la programació d'aula podem fer de més i de menys. Jo diria que sobretot hem de fer de menys perquè amb tot allò "mínim-normatiu" que hem d'ensenyar, poques coses més podem proposar.
M'he passat gairebé tota la vida estudiant aspectes de la pedagogia i la didàctica i crec que estic legitimat per a poder dir què han de saber els meus alumnes. Crec que els meus coneixements són prou vàlids per a dir si els meus alumnes necessiten 3 hores de castellà, 25 de català o 250.000 d'anglès. Jo sóc el mestre i si m'heu donat la confiança per a que eduqui 24 nens de la meva tutoria ho heu de fer amb totes les conseqüències. No em valen mitges tintes. Deixeu-me decidir sobre el meu treball d'una vegada!
dimarts, de desembre 05, 2006
Ordinadors sota garantia, l'empresa es nega a arreglar-ho
Fa uns quants dies que m'estic barallant amb les persones que gestionen les avaries dels ordinadors del meu centre perquè els ordinadors de tota l'aula estan fallant dia si i dia també i no venen a arreglar-los.
Es veu que la tarja de xarxa falla i no hi ha manera que vinguin a arreglar-los. Des de fa dues setmanes que envio notificacions d'avaria i no volen venir. Un dia de la setmana passada me'n vaig cansar i els hi vaig enviar el següent missatge:
No em queixaria gaire si no fora perquè un dia, en una de les notificacions que em van tancar (sense avisar per correu ni res semblant), em deixen un missatge dient:
En primer lloc remarcar que el missatge està escrit en majúscules, segurament per desconeixement de la persona que escriu que les majúscules en mitjà escrit estan destinades només a principi de paràgraf i després d'un punt. A no ser que vulgui simular que està cridant, cosa que significaria una greu mancança d'educació, però no crec que sigui així.
Observareu que en el missatge es diu que jo haig de fer proves, però jo sóc mestre, no informàtic. Jo ja he fet totes les proves que considero necessàries (més de les que hauria de fer segons el meu càrrec de coordinador d'informàtica), i les tarjes continuen fallant. Continuo reclamant la reparació de l'avaria de tots els ordinadors (que estan en garantia) i no hi ha resposta.
Algú podria ser alguna cosa? Els profes i els alumnes se m'estan queixant a mi sense que jo sigui el responsable d'aquest kaos. Socors!
Es veu que la tarja de xarxa falla i no hi ha manera que vinguin a arreglar-los. Des de fa dues setmanes que envio notificacions d'avaria i no volen venir. Un dia de la setmana passada me'n vaig cansar i els hi vaig enviar el següent missatge:
"Aquesta és un avís d'avaria per a tots els ordinadors que composen la dotació de la mateixa tipologia que el número de serie esmentat. Els ordinadors estan fallant per la tarja de xarxa. Fa més d'0una setmana que estic intentant contactar amb vostès i reiteradament tanquen l'avcaria perquè diuen que no és correcte el numero de serie. En primer lloc permeti'n-me dir-los que em sembla una manca d'educació tancar una avaria sense enviar un correu electrònic ni al centre ni al coordinador. En segon lloc, entenc que l'avaria està oberta des de la passada setmana i vostès estan incomplint el contracte que tenen signat amb l'entitat pública corresponent. I finalment, sàpiguen que passo aquest missatge a la resta de claustre ja que per la seva incapacitat i la seva burrocràcia (si, ho he escrit amb dues r a propòsit) provoquen greus deficiències en el funcionament del centre. Òbviament, aquest missatge el faré públic en les diferents llistes de correu que tracten les TIC i l'educació. Salutacions poc cordials Jordi Perales Pons"
No em queixaria gaire si no fora perquè un dia, en una de les notificacions que em van tancar (sense avisar per correu ni res semblant), em deixen un missatge dient:
"ES TORNA A ANULAR LA INCIDENCIA PERQUE ES NECESSARI QUE ENS INDIQUEU QUIN ES EL PROBLEMA QUE TÉ AQUESTA MÀQUINA. EL PROBLEMA QUE ENS COMENTEU DE LA XARXA SEGURAMENT ES DEGUT A INCORRECTA CONFIGURACIÓ O DOLENTA CONEXIÓ DEL CABLEJAT. SERÀ NECESSARI QUE HO REVISEU AVANS. SI ES DETECTA FALLA A LA TARJA DE XARXA SERÀ NECESSARI QUE ENS INDIQUEU EN UNA NOVA AVARIA QUINES SON LES PROVES QUE HEU REALITZAT. P.D: EN CAP MOMENT LI HEM FALTAT EL RESPECTE."
En primer lloc remarcar que el missatge està escrit en majúscules, segurament per desconeixement de la persona que escriu que les majúscules en mitjà escrit estan destinades només a principi de paràgraf i després d'un punt. A no ser que vulgui simular que està cridant, cosa que significaria una greu mancança d'educació, però no crec que sigui així.
Observareu que en el missatge es diu que jo haig de fer proves, però jo sóc mestre, no informàtic. Jo ja he fet totes les proves que considero necessàries (més de les que hauria de fer segons el meu càrrec de coordinador d'informàtica), i les tarjes continuen fallant. Continuo reclamant la reparació de l'avaria de tots els ordinadors (que estan en garantia) i no hi ha resposta.
Algú podria ser alguna cosa? Els profes i els alumnes se m'estan queixant a mi sense que jo sigui el responsable d'aquest kaos. Socors!
dijous, de novembre 16, 2006
Quan una llista de correu emmudeix
Avui em permetreu que no parli d'educació, almenys directament, però si de TIC i de llistes de correu.
Fa uns quants anys que estic subscrit a algunes llistes de correu. Algunes són molt exitoses, altres ho han estat, i d'altres senzillament han passat sense pena ni glòria. Però sempre he anat rebent intervencions de totes elles. M'he passat anys i anys observant els missatges i, òbviament, intervenint. Els que em coneixeu ja sabeu que no m'estic de dir el que penso, tot i que això de vegades podria ser "perjudicial" per als "meus interessos". I ho dic amb aquestes paraules però m'agradaria que ho interpreteu amb el sentit més ample possible.
Doncs bé, he observat que hi ha diferents tipologies d'usuaris d'aquestes llistes.
Els xerraires - Els podria definir com aquells que sempre diuen la seua opinió. Sovint exposen la seva opinió de manera encertada per als "seus interessos", però d'altres vegades xerren encara que no en tinguin ni idea.
Els opinadors - Aquells que llegeixen i en funció de la informació que tenen, opinen o bé cerquen més informació per a acabar de formar-se la seva opinió. Un cop la tenen, llencen la seva opinió i la poden rebatre intensament.
Els opinadors ocasionals - Podrien ser aquells que només diuen la seva opinió en temes que coneixen molt i que evidentment no perjudiquin la seva "imatge personal". En cap cas intervindran en temes polèmics.
Els lectors - Aquells que només llegeixen i es formen una opinió, però mai es donaran a conèixer. Perquè? Vergonya? Por a ser criticats?
Els lectors involuntaris - Aquells que es donen d'alta en una llista de correu i després comencen a rebre una gran quantitat de missatges que no saben d'on venen. I no es donen de baixa de la llista simplement perquè no saben com fer-ho o potser només perquè no tenen temps per fer-ho.
Bé, si encara continueu llegint veureu que he fet una descripció d'usuaris un xic sui generis, però que em serveix per a il·lustrar el cas que ara volia comentar.
Des de fa uns dies, hi ha un tema de conversa en els mitjans de comunicació i que, almenys en principi hauria de ser un dels punts de debat en una de les llistes de correu. El cas és que excepte algun missatge enviar per algun errat de comptes, no se n'ha dit ni una sola paraula.
En canvi, en fòrums de la mateixa temàtica que hi ha disponibles a la xarxa, les intervencions, aquest cop més anònimes que les que es poden fer en una llista de correu, es compten en gran quantitat.
Ho he comentat amb diverses persones de diverses opinions respecte i tots m'han dit que la gent prefereix l'anonimat i això, en una llista de correu, no acaba de ser possible. Només els més experts poden ser realment "anònims" en una llista. En canvi en un fòrum, no cal ser gaire espabilat per a no deixar pistes més que per als administradors del fòrum.
I aquí és on ho em faig les preguntes: preferim l'anonimat? Ens hem tornat tots uns "lectors involuntaris"?
Potser la resposta seria més simple: La llista de correu ha emmudit.
Vinga, algú té alguna opinió per compartir (ja sigui en aquest weblog de manera pública o anònima, en la llista o en els fòrums)?
Fa uns quants anys que estic subscrit a algunes llistes de correu. Algunes són molt exitoses, altres ho han estat, i d'altres senzillament han passat sense pena ni glòria. Però sempre he anat rebent intervencions de totes elles. M'he passat anys i anys observant els missatges i, òbviament, intervenint. Els que em coneixeu ja sabeu que no m'estic de dir el que penso, tot i que això de vegades podria ser "perjudicial" per als "meus interessos". I ho dic amb aquestes paraules però m'agradaria que ho interpreteu amb el sentit més ample possible.
Doncs bé, he observat que hi ha diferents tipologies d'usuaris d'aquestes llistes.
Els xerraires - Els podria definir com aquells que sempre diuen la seua opinió. Sovint exposen la seva opinió de manera encertada per als "seus interessos", però d'altres vegades xerren encara que no en tinguin ni idea.
Els opinadors - Aquells que llegeixen i en funció de la informació que tenen, opinen o bé cerquen més informació per a acabar de formar-se la seva opinió. Un cop la tenen, llencen la seva opinió i la poden rebatre intensament.
Els opinadors ocasionals - Podrien ser aquells que només diuen la seva opinió en temes que coneixen molt i que evidentment no perjudiquin la seva "imatge personal". En cap cas intervindran en temes polèmics.
Els lectors - Aquells que només llegeixen i es formen una opinió, però mai es donaran a conèixer. Perquè? Vergonya? Por a ser criticats?
Els lectors involuntaris - Aquells que es donen d'alta en una llista de correu i després comencen a rebre una gran quantitat de missatges que no saben d'on venen. I no es donen de baixa de la llista simplement perquè no saben com fer-ho o potser només perquè no tenen temps per fer-ho.
Bé, si encara continueu llegint veureu que he fet una descripció d'usuaris un xic sui generis, però que em serveix per a il·lustrar el cas que ara volia comentar.
Des de fa uns dies, hi ha un tema de conversa en els mitjans de comunicació i que, almenys en principi hauria de ser un dels punts de debat en una de les llistes de correu. El cas és que excepte algun missatge enviar per algun errat de comptes, no se n'ha dit ni una sola paraula.
En canvi, en fòrums de la mateixa temàtica que hi ha disponibles a la xarxa, les intervencions, aquest cop més anònimes que les que es poden fer en una llista de correu, es compten en gran quantitat.
Ho he comentat amb diverses persones de diverses opinions respecte i tots m'han dit que la gent prefereix l'anonimat i això, en una llista de correu, no acaba de ser possible. Només els més experts poden ser realment "anònims" en una llista. En canvi en un fòrum, no cal ser gaire espabilat per a no deixar pistes més que per als administradors del fòrum.
I aquí és on ho em faig les preguntes: preferim l'anonimat? Ens hem tornat tots uns "lectors involuntaris"?
Potser la resposta seria més simple: La llista de correu ha emmudit.
Vinga, algú té alguna opinió per compartir (ja sigui en aquest weblog de manera pública o anònima, en la llista o en els fòrums)?
dimarts, d’octubre 31, 2006
Fem clic, un xic d'humor real
Avui hem celebrat la castanyada. Com cada 31 d'octubre toca torrar castanyes i menjar panellets (això qui els pugui pagar, perquè als preus que van). Avui però apetia més un gelat de castanyes que castanyes torrades, però ... castanyes torrades toquen.
Hem sortit al pati i s'han format els típics grups d'alumnes ... i de mestres. En un d'aquests grups estaven xerrant sobre les anècdotes que ens anem trobant en el nostre dia a dia i m'ha fet riure molt l'anècdota que ha explicat una de les companyes. Una anècdota real sobre el ratolí, el clic, i la comprensió dels ordinadors.
Per a posar-vos en situació. La mestra de primer curs de primària estava a l'aula d'informàtica amb un grup de nens i al final de la classe es produeix el següent diàleg:
Mestra: Va nois i noies, ara tancarem el clic. Ja sabeu que per a tancar-lo hem d'anar a la porta (una de les opcions del clic) i dir-li clic.
Alumna: - Posa el ratolí a sobre la porta de sortida i se sent una veu que diu amb veu baixa i temerosa ... - clic.
Mestra: Apa noia - dirigint-se a l'alumna - , però perquè li dius clic a l'ordinador? Que no veus que no et sent?
Alumna: - Apropant-se a l'ordinador i situant la flexeta sobre la porta que indica la sortida, agafa aire i fent un crit diu ... - CLIC!!!!!
Perdoneu el meu llenguatge poc teatral però m'ha fet tanta gràcia que ho volia compartir. Si us ha fet gràcia, imagineu-vos a vosaltres amb un grup d'alumnes i que algun dels vostres alumnes us digui això, tanqueu els ulls i rieu una estona.
Hem sortit al pati i s'han format els típics grups d'alumnes ... i de mestres. En un d'aquests grups estaven xerrant sobre les anècdotes que ens anem trobant en el nostre dia a dia i m'ha fet riure molt l'anècdota que ha explicat una de les companyes. Una anècdota real sobre el ratolí, el clic, i la comprensió dels ordinadors.
Per a posar-vos en situació. La mestra de primer curs de primària estava a l'aula d'informàtica amb un grup de nens i al final de la classe es produeix el següent diàleg:
Mestra: Va nois i noies, ara tancarem el clic. Ja sabeu que per a tancar-lo hem d'anar a la porta (una de les opcions del clic) i dir-li clic.
Alumna: - Posa el ratolí a sobre la porta de sortida i se sent una veu que diu amb veu baixa i temerosa ... - clic.
Mestra: Apa noia - dirigint-se a l'alumna - , però perquè li dius clic a l'ordinador? Que no veus que no et sent?
Alumna: - Apropant-se a l'ordinador i situant la flexeta sobre la porta que indica la sortida, agafa aire i fent un crit diu ... - CLIC!!!!!
Perdoneu el meu llenguatge poc teatral però m'ha fet tanta gràcia que ho volia compartir. Si us ha fet gràcia, imagineu-vos a vosaltres amb un grup d'alumnes i que algun dels vostres alumnes us digui això, tanqueu els ulls i rieu una estona.
diumenge, d’octubre 29, 2006
Aprofitant Linkat, recuperem ordinadors vells
Feia temps que buscava alguna sol·lució per als ordinadors vells que tenim en tots els centres educatius i que al final acaben arraconats al final de les aules perquè ja no sabem ni on posar-los ni què fer amb ells. Sempre he pensat que era una pena acabar retirant aquests ordinadors perquè al cap i a la fi, de material, no anem precisament sobrats a les escoles.
La sol·lució me la va donar el Francesc Busquets la passada moodlemoot durant una xerrada en un dinar. Em va comentar que estaven treballant des del Departament amb la possibilitat de fer una reutilització d'ordinadors antics i molt antics. Això si, havia de ser a través de la Linkat. Òbviament els senyors de Microsoft no ens posaran fàcil això de reutilitzar màquines (qüestió de llicències, ja sabeu). Al principi era una mica incrèdul però a través de diverses experiències que havia llegit em vaig engrescar i res, li vaig demanar a veure si ens podrien donar un cop de mà des del Departament.
Com sempre, és demanar una cosa i s'acompleix gairebé màgicament (algú deu tenir poders sobrenaturals per a tirar projectes endavant). Vam estar parlant i em va adreçar al Joan de Gràcia per a que vingués un dia i ens fes la instal·lació d'un servidor Linkat amb diversos ordinadors antics funcionant com a terminals lleugers. Tot el divendres vam estar treballant i al final ... TACHAN!!!! Hem reutilitzat 13 ordinadors que estaven contínuament apagats (massa lents) i funcionen increïblement ràpids (clar, és el servidor qui treballa, no els terminals).
Demà acabaré de donar-hi els últims retocs i de cara a dijous començaran a treballar-hi ja els nens. Ah, i divendres tinc una sessió amb tot el claustre de professors. Tècnicament el problema s'ha resolt, els ordinadors estan llestos per treballar, ara la responsabilitat és meva, a veure si me'n surto i la gent utilitza aquests ordinadors amb "normalitat".
Dintre de pocs dies se celebrarà una jornada tècnica de LINKAT per als coordinadors d'informàtica dels centres educatius tant de primària com de secundària, és una possibilitat que caldria donar a conèixer.
I ja per acabar, resulta sorprenent que els projectes estrella del Departament - Àrea TIC provinguin gairebé totalment de projectes realitzats sobre programari lliure (Linkat, Intraweb, cursos de moodle, pàgines web sota CMSs lliures, ...). Potser no s'ha fet tant com alguns esperàvem, però si que s'ha fet més, molt més, del que alguns esperaven. Qüestió de treball.
La sol·lució me la va donar el Francesc Busquets la passada moodlemoot durant una xerrada en un dinar. Em va comentar que estaven treballant des del Departament amb la possibilitat de fer una reutilització d'ordinadors antics i molt antics. Això si, havia de ser a través de la Linkat. Òbviament els senyors de Microsoft no ens posaran fàcil això de reutilitzar màquines (qüestió de llicències, ja sabeu). Al principi era una mica incrèdul però a través de diverses experiències que havia llegit em vaig engrescar i res, li vaig demanar a veure si ens podrien donar un cop de mà des del Departament.
Com sempre, és demanar una cosa i s'acompleix gairebé màgicament (algú deu tenir poders sobrenaturals per a tirar projectes endavant). Vam estar parlant i em va adreçar al Joan de Gràcia per a que vingués un dia i ens fes la instal·lació d'un servidor Linkat amb diversos ordinadors antics funcionant com a terminals lleugers. Tot el divendres vam estar treballant i al final ... TACHAN!!!! Hem reutilitzat 13 ordinadors que estaven contínuament apagats (massa lents) i funcionen increïblement ràpids (clar, és el servidor qui treballa, no els terminals).
Demà acabaré de donar-hi els últims retocs i de cara a dijous començaran a treballar-hi ja els nens. Ah, i divendres tinc una sessió amb tot el claustre de professors. Tècnicament el problema s'ha resolt, els ordinadors estan llestos per treballar, ara la responsabilitat és meva, a veure si me'n surto i la gent utilitza aquests ordinadors amb "normalitat".
Dintre de pocs dies se celebrarà una jornada tècnica de LINKAT per als coordinadors d'informàtica dels centres educatius tant de primària com de secundària, és una possibilitat que caldria donar a conèixer.
I ja per acabar, resulta sorprenent que els projectes estrella del Departament - Àrea TIC provinguin gairebé totalment de projectes realitzats sobre programari lliure (Linkat, Intraweb, cursos de moodle, pàgines web sota CMSs lliures, ...). Potser no s'ha fet tant com alguns esperàvem, però si que s'ha fet més, molt més, del que alguns esperaven. Qüestió de treball.
divendres, de setembre 29, 2006
Educampus encara? Feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig
Fa dies que hi vaig donant voltes i no entenc què passa amb aquest entorn virtual d'ensenyament -prenentatge de que disposa el Departament d'Educació.
Des de la seva presentació pública es va detectar unes greus mancances d'operativitat i d'opcions pedagògiques bàsiques en entorns d'aquesta mena. La interactivitat és tant limitada que més d'una vegada et donen ganes d'enviar-ho tot a ... serem educats, a pastar fang. Com és possible que després de tant de temps utilitzant aquesta "super-eina" encara estigui tant poc desenvolupada? Com és possible que les possibilitats de comunicació entre els alumnes sigui tant limitada? Com és possible que les eines disponibles es limitin a un fòrum i un correu intern i poca cosa més? Tinc tantes preguntes que ningú em contestarà ... Oi que no? (ara és quan alguns dels que llegiu feu que no amb el cap, jeje).
Però el que realment m'impressiona són algunes decisions que es prenen relatives al seu ús. I és que no es pot practicar allò de "feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig".
Per exemple, com és possible que als que som formadors de l'Àrea TIC (algun dia opinaré sobre els criteris d'adjudicació de cursos als formadors, però ara ja tinc prou feina) ens facin fer un curs sobre Linkat (distribució educativa de Linux del Departament d'Educació) amb l'argument que és una eina molt potent i sobretot que és programari lliure que ara s'utilitzarà als centres educatius sobre una plataforma d'ensenyament-aprenentatge propietària?
A veure, no estem venent les bondats del programari lliure? I què fotem, perdoneu l'expressió, treballant sobre plataforma propietària? Perquè ... tot i que Educampus ho hem pagat entre tots (diners públics), i ho hem pagat molt ben pagat, ningú s'ha plantejat alliberar codi, no?
Però no n'hi havia prou. Resulta que aquest any s'ofereix un curs de Moodle gràcies a la feina d'alguna persona (gràcies Joan!). L'altre dia m'explicaven la feinada que van tenir per convèncer qui havien de convèncer sobre la necessitat de fer un curs de moodle sobre la mateixa plataforma de la qual la gent ha d'obtenir aprenentatges. Us imagineu fer un curs de Moodle a través de l'Educampus? Quina paranoia no? Doncs alguns la tenen, o alemnys això m'han explicat.
Us imagineu que en algun lloc us puguessin oferir un "Curso de cocina fácil" però que en comptes de fer-se a la cuina es fes ... en el lavabo? Iep, que no dic que enviem l'Educampus a cagar eh! Era un simple símil.
I un curs per a treure's el carnet de conduïr de cotxe en el que les pràctiques es fessin amb una bicicleta? En aquest cas si que comparo l'Educampus amb una bicicleta, i altres entorns d'ensenyament-aprenentatge virtual amb un cotxe.
En fi, que això sembla no tenir remei. Un cop més ens tocarà tirar endavant malgrat els entrabancs. Vaig a veure si acabo d'instal·lar per primer cop una LINKAT. Ja us explicaré ...
Bon cap de setmana.
Des de la seva presentació pública es va detectar unes greus mancances d'operativitat i d'opcions pedagògiques bàsiques en entorns d'aquesta mena. La interactivitat és tant limitada que més d'una vegada et donen ganes d'enviar-ho tot a ... serem educats, a pastar fang. Com és possible que després de tant de temps utilitzant aquesta "super-eina" encara estigui tant poc desenvolupada? Com és possible que les possibilitats de comunicació entre els alumnes sigui tant limitada? Com és possible que les eines disponibles es limitin a un fòrum i un correu intern i poca cosa més? Tinc tantes preguntes que ningú em contestarà ... Oi que no? (ara és quan alguns dels que llegiu feu que no amb el cap, jeje).
Però el que realment m'impressiona són algunes decisions que es prenen relatives al seu ús. I és que no es pot practicar allò de "feu el que jo us dic, però no feu el que jo faig".
Per exemple, com és possible que als que som formadors de l'Àrea TIC (algun dia opinaré sobre els criteris d'adjudicació de cursos als formadors, però ara ja tinc prou feina) ens facin fer un curs sobre Linkat (distribució educativa de Linux del Departament d'Educació) amb l'argument que és una eina molt potent i sobretot que és programari lliure que ara s'utilitzarà als centres educatius sobre una plataforma d'ensenyament-aprenentatge propietària?
A veure, no estem venent les bondats del programari lliure? I què fotem, perdoneu l'expressió, treballant sobre plataforma propietària? Perquè ... tot i que Educampus ho hem pagat entre tots (diners públics), i ho hem pagat molt ben pagat, ningú s'ha plantejat alliberar codi, no?
Però no n'hi havia prou. Resulta que aquest any s'ofereix un curs de Moodle gràcies a la feina d'alguna persona (gràcies Joan!). L'altre dia m'explicaven la feinada que van tenir per convèncer qui havien de convèncer sobre la necessitat de fer un curs de moodle sobre la mateixa plataforma de la qual la gent ha d'obtenir aprenentatges. Us imagineu fer un curs de Moodle a través de l'Educampus? Quina paranoia no? Doncs alguns la tenen, o alemnys això m'han explicat.
Us imagineu que en algun lloc us puguessin oferir un "Curso de cocina fácil" però que en comptes de fer-se a la cuina es fes ... en el lavabo? Iep, que no dic que enviem l'Educampus a cagar eh! Era un simple símil.
I un curs per a treure's el carnet de conduïr de cotxe en el que les pràctiques es fessin amb una bicicleta? En aquest cas si que comparo l'Educampus amb una bicicleta, i altres entorns d'ensenyament-aprenentatge virtual amb un cotxe.
En fi, que això sembla no tenir remei. Un cop més ens tocarà tirar endavant malgrat els entrabancs. Vaig a veure si acabo d'instal·lar per primer cop una LINKAT. Ja us explicaré ...
Bon cap de setmana.
dilluns, de setembre 25, 2006
Recomençant pedagogia
Avui he sabut que m'han acceptat a la UDG per a poder acabar d'una punyetera vegada els meus estudis de pedagogia. Hi havia una rebuda per part dels alumnes de cinquè (jo faré entre quart i cinquè perquè ja vinc de la UAB amb moltes assignatures fetes) i després una rebuda de l'equip directiu de la facultat i una xerrada d'una antiga alumna de l'escola i regidora de Banyoles.
Al final he optat per marxar perquè no estava de gaire bon humor. Pujant cap a Girona des de Sant Feliu m'ha agafat cert "mal rollo" i en veure que m'havien concedit el trasllat d'expedient, he marxat cap a casa. I ara aquí estic, escrivint en el meu weblog una estona.
No crec que aquest any pugui acabar pedagogia perquè és possible que hi hagi convocades oposicions a secundària de música i m'agradaria intentar treure-les. Esperem que qui governi (o PSC o CIU) a partir del novembre, les convoqui igualment i no es dediquin a prendre's el seu temps.
En fi, demà excursió a la platja de la Conca a fer observació de l'entorn. A veure com va.
Al final he optat per marxar perquè no estava de gaire bon humor. Pujant cap a Girona des de Sant Feliu m'ha agafat cert "mal rollo" i en veure que m'havien concedit el trasllat d'expedient, he marxat cap a casa. I ara aquí estic, escrivint en el meu weblog una estona.
No crec que aquest any pugui acabar pedagogia perquè és possible que hi hagi convocades oposicions a secundària de música i m'agradaria intentar treure-les. Esperem que qui governi (o PSC o CIU) a partir del novembre, les convoqui igualment i no es dediquin a prendre's el seu temps.
En fi, demà excursió a la platja de la Conca a fer observació de l'entorn. A veure com va.
divendres, de setembre 22, 2006
ATIC2a. Tecnologies de la informació i la comunicació a Amposta
Aquest cap de setmana se celebra la tercera edició de les jornades "ATIC" (Amposta + TIC, no penseu que es fan en un piset no, jeje). La veritat és que tot l'equip organitzatiu s'ho ha treballat moltíssim. Ho he anat seguint des de gairebé els inicis i, tot i no participar més que en la impartició d'un taller sobre GoogleEarth, un no pot estar més que orgullós d'aquest projecte. Tota la gent que ho ha organitzar conformen allò que en podríem dir una Xarxa Ciutadana on tothom treballa en benefici de la comunitat. Felicitats!
Des d'avui, de fet quan estic escrivint aquesta reflexió ja hi han hagut algunes xerrades i conferències, fins diumenge al matí hi ha una gran quantitat d'activitats. Noms ben coneguts del panorama TICaire català hi participen: Manel Sanromà, Ricardo Galli, Robert Rallo ...
I evidentment els internautes d'Amposta també hi participem organitzant tallers sobre les moltes aplicacions que han desenvolupat la gent de Google. Hi haurà tallers de Googletalk/Gmail; Bloger/Page Creator; GoogleEarth/GoogleMaps; Picasa/PackGoogle així com una videoconferència amb Tomàs Lloret des de la seu central de Google.
Unes jornades molt interessants per als que vulguin passar un cap de setmana entretingut. Us hi animeu?
Des d'avui, de fet quan estic escrivint aquesta reflexió ja hi han hagut algunes xerrades i conferències, fins diumenge al matí hi ha una gran quantitat d'activitats. Noms ben coneguts del panorama TICaire català hi participen: Manel Sanromà, Ricardo Galli, Robert Rallo ...
I evidentment els internautes d'Amposta també hi participem organitzant tallers sobre les moltes aplicacions que han desenvolupat la gent de Google. Hi haurà tallers de Googletalk/Gmail; Bloger/Page Creator; GoogleEarth/GoogleMaps; Picasa/PackGoogle així com una videoconferència amb Tomàs Lloret des de la seu central de Google.
Unes jornades molt interessants per als que vulguin passar un cap de setmana entretingut. Us hi animeu?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)