dijous, de desembre 14, 2006

Castellà i català, i la feina dels mestres on queda?

Estic assistint cada cop més enfadat al debat que s'ha obert al voltant de la major o menor presència del castellà a les aules de les escoles de Catalunya. La veritat és que em fa replantejar la meva feina com a mestre i educador.

La setmana passada la ministra del ram va presentar el projecte de reial decret que estableix la presència obligada de 3 hores de castellà a les escoles de Catalunya. Immediatament des de Catalunya ha sortit tothom a dir la seva. No entraré aquí a dir si em sembla encertada la presència de més o menys hores de castellà a les escoles perquè fer-ho seria entrar en el joc político-lingüístic i no em ve de gust fer-ho ara.

Fa només 10 anys que sóc mestre. I dic només perquè sé que molts dels que em llegiu teniu moltíssima més experiència que jo. Però en aquests 10 anys he treballat en territoris de Catalunya tant diferents com Amposta (on la immensa majoria de la població parla en català), Cambrils (amb molta presència d'immigració), Barcelona-Sants (el típic barri catalanoparlant de Barcelona), Ripollet (amb moltíssima presència de famílies procedents de la immigració dels 60, gairebé tothom castellanoparlant) i Platja d'Aro (amb molta presència de famílies que tenen el castellà com a llengua mare).

I aquí és on se'm plantegen els dubtes. Com podem tenir lleis de política lingüística, decrets de currículums base, etc. que marquin les mateixes actuacions per a territoris tant diferents com els que he mencionat? És que els nostres polítics pensen que tot el territori és igual i necessita les mateixes intervencions? Com es pot defensar una actuació de 3 hores en castellà en territoris on els nens parlen castellà tot el dia? I com es pot defensar una actuació de només tres hores en territoris on els nens no miren algunes cadenes de televisió perquè són en castellà i no les entenen?

Això si, tothom diu respectar molt la feina dels mestres però tots, absolutament tots, no es plantegen ni un moment respectar el nostre treball, o com a mínim el meu perquè jo no puc parlar en nom de ningú, des de la legislació bàsica del sistema educatiu. Tot ha d'estar ben normativitzat, tot ha de tenir el seu decret que reguli tota actuació en la nostra feina i que ens lligui les mans. No ens podem sortir ni un milímetre d'allò que estableix la norma.

Ens diuen que el nostre sistema educatiu té un currículum obert, on els mestres hi podem fer les nostres aportacions. I un be negre amb potes rosses que dirien en aquell programa de la tele. Els mestres ni tenim el temps ni tenim la llibertat per a plantejar què han d'aprendre els nostres alumnes, i no serà perquè no tenim criteri. Ens expliquen que podem intervenir quan fem el projecte educatiu i curricular del centre, però no ens enganyem, ben poques variacions s'hi introdueixen. I també diuen que en la programació d'aula podem fer de més i de menys. Jo diria que sobretot hem de fer de menys perquè amb tot allò "mínim-normatiu" que hem d'ensenyar, poques coses més podem proposar.

M'he passat gairebé tota la vida estudiant aspectes de la pedagogia i la didàctica i crec que estic legitimat per a poder dir què han de saber els meus alumnes. Crec que els meus coneixements són prou vàlids per a dir si els meus alumnes necessiten 3 hores de castellà, 25 de català o 250.000 d'anglès. Jo sóc el mestre i si m'heu donat la confiança per a que eduqui 24 nens de la meva tutoria ho heu de fer amb totes les conseqüències. No em valen mitges tintes. Deixeu-me decidir sobre el meu treball d'una vegada!

1 comentari:

Ricard ha dit...

Totalment d'acord. Estic molt cansat d'escoltar als polítics discutir sobre quantes hores hem de donar d'aquesta o d'aquella matèria, com si això fos el més important de l'ensenyament.