dijous, de novembre 16, 2006

Quan una llista de correu emmudeix

Avui em permetreu que no parli d'educació, almenys directament, però si de TIC i de llistes de correu.

Fa uns quants anys que estic subscrit a algunes llistes de correu. Algunes són molt exitoses, altres ho han estat, i d'altres senzillament han passat sense pena ni glòria. Però sempre he anat rebent intervencions de totes elles. M'he passat anys i anys observant els missatges i, òbviament, intervenint. Els que em coneixeu ja sabeu que no m'estic de dir el que penso, tot i que això de vegades podria ser "perjudicial" per als "meus interessos". I ho dic amb aquestes paraules però m'agradaria que ho interpreteu amb el sentit més ample possible.

Doncs bé, he observat que hi ha diferents tipologies d'usuaris d'aquestes llistes.

Els xerraires - Els podria definir com aquells que sempre diuen la seua opinió. Sovint exposen la seva opinió de manera encertada per als "seus interessos", però d'altres vegades xerren encara que no en tinguin ni idea.

Els opinadors - Aquells que llegeixen i en funció de la informació que tenen, opinen o bé cerquen més informació per a acabar de formar-se la seva opinió. Un cop la tenen, llencen la seva opinió i la poden rebatre intensament.

Els opinadors ocasionals - Podrien ser aquells que només diuen la seva opinió en temes que coneixen molt i que evidentment no perjudiquin la seva "imatge personal". En cap cas intervindran en temes polèmics.

Els lectors - Aquells que només llegeixen i es formen una opinió, però mai es donaran a conèixer. Perquè? Vergonya? Por a ser criticats?

Els lectors involuntaris - Aquells que es donen d'alta en una llista de correu i després comencen a rebre una gran quantitat de missatges que no saben d'on venen. I no es donen de baixa de la llista simplement perquè no saben com fer-ho o potser només perquè no tenen temps per fer-ho.

Bé, si encara continueu llegint veureu que he fet una descripció d'usuaris un xic sui generis, però que em serveix per a il·lustrar el cas que ara volia comentar.

Des de fa uns dies, hi ha un tema de conversa en els mitjans de comunicació i que, almenys en principi hauria de ser un dels punts de debat en una de les llistes de correu. El cas és que excepte algun missatge enviar per algun errat de comptes, no se n'ha dit ni una sola paraula.

En canvi, en fòrums de la mateixa temàtica que hi ha disponibles a la xarxa, les intervencions, aquest cop més anònimes que les que es poden fer en una llista de correu, es compten en gran quantitat.

Ho he comentat amb diverses persones de diverses opinions respecte i tots m'han dit que la gent prefereix l'anonimat i això, en una llista de correu, no acaba de ser possible. Només els més experts poden ser realment "anònims" en una llista. En canvi en un fòrum, no cal ser gaire espabilat per a no deixar pistes més que per als administradors del fòrum.

I aquí és on ho em faig les preguntes: preferim l'anonimat? Ens hem tornat tots uns "lectors involuntaris"?

Potser la resposta seria més simple: La llista de correu ha emmudit.

Vinga, algú té alguna opinió per compartir (ja sigui en aquest weblog de manera pública o anònima, en la llista o en els fòrums)?

2 comentaris:

jesus ha dit...

si pones a 100 personas en línea entonces una creará contenido, 10 interactuarán con este, ya sea comentando u ofreciendo mejoras, y los otros 89 simplemente lo mirarán
via microsiervos
http://www.microsiervos.com/archivo/internet/regla-1-por-ciento.html

Manel Zaera ha dit...

La reflexió de Jordi no segueix aquesta màxima. Sabem de què parla i sabem per què no se'n parla.