Fa uns dies vaig publicar un post en el que feia una breu reflexió sobre la necessitat de fer una trobada d'usuaris moodle en l'entorn XTEC. I és que cada cop hi ha més gent que estem utilitzant aquest entorn per a treballar amb els nostres alumnes/usuaris. Des de subdireccions generals de formació d'adults fins a uns quants centres de recursos pedagògics pasant per una gran quantitat de centres educatius (sobretot secundària, tot i que alguna experiència hi ha a primària).
Sembla que les coses van avançant i ja ens hem creuat uns quants correus preguntant-nos sobre com hauria de ser la jornada, qui l'hauria d'organitzar, com ho podríem fer ... Moltes reflexions que hauran de ser respostes en un període de temps curt per a poder fer aquesta primera XTEC Moodlemoot. Serà una experiència sens dubte molt apassionant poder fer entre tots una trobada d'aquestes característiques.
També s'hauria de disposar d'un espai on poder anar fent algunes activitats de caire voluntari però que d'alguna manera serveixin per centralitzar la gran quantitat d'activitats moodle que estan fent els centres. També s'utilitzaria per a fer la coordinació d'aquesta XTEC Moodlemoot ... A veure si tot va tirant endavant i els mestres i professors podem tenir espais col·laboratius adaptats a les nostres necesitats.
D'altra banda, i si no m'han informat malament, sembla que el servei de PHP i MySQL que està oferint actualment el Departament experimentarà un canvi bastant gran ja que augmentaran els recursos destinats a aquest servei. A veure si és veritat i phobos no es costipa tant sovint ...
Continuarem informant.
dilluns, de febrer 20, 2006
dijous, de febrer 16, 2006
XTEC Moodlemoot
Últimament la utilització de moodle per part d'usuaris "XTEC" ha experimentat un àuge espectacular. Molts centres de Catalunya estan utilitzant aquesta plataforma per a una part de les seves activitats online per la seva facilitat d'ús i la gran quantitat de possibilitats de que es disposen.
Comentant-ho amb alguns moodlers dintre del nostre àmbit, s'està veient la necessitat de tenir una trobada per parlar de moodle i les seves possibilitats, els usos que li donem, les mancances que hi trobem, les dificultats amb les que topem ... És per això que la trobada (moodlemoot en argot moodler) es fa cada cop més necessària. Però quin format caldria donar-li? Quines activitats es podrien organitzar? Com us agradaria que fos aquesta trobada? Compartiríeu la vostra experiència?
Com que Moodle és un entorn col·laboratiu entre tots l'hauríem de definir per tal de demanar al departament o algun organisme depenent d'ell que organitzi (organitzem!!) una "xtec moodlemoot" on hi puguem participar. És només una primera idea que es planteja i per tant cal anar definint-la. De ben segur que davant un bon plantejament la jornada serà una realitat.
Us hi apunteu?
Fem entre tots la nostra XTEC Moodlemoot
http://phobos.xtec.net/forum/viewtopic.php?p=2156#2156
Comentant-ho amb alguns moodlers dintre del nostre àmbit, s'està veient la necessitat de tenir una trobada per parlar de moodle i les seves possibilitats, els usos que li donem, les mancances que hi trobem, les dificultats amb les que topem ... És per això que la trobada (moodlemoot en argot moodler) es fa cada cop més necessària. Però quin format caldria donar-li? Quines activitats es podrien organitzar? Com us agradaria que fos aquesta trobada? Compartiríeu la vostra experiència?
Com que Moodle és un entorn col·laboratiu entre tots l'hauríem de definir per tal de demanar al departament o algun organisme depenent d'ell que organitzi (organitzem!!) una "xtec moodlemoot" on hi puguem participar. És només una primera idea que es planteja i per tant cal anar definint-la. De ben segur que davant un bon plantejament la jornada serà una realitat.
Us hi apunteu?
Fem entre tots la nostra XTEC Moodlemoot
http://phobos.xtec.net/forum/viewtopic.php?p=2156#2156
dijous, de febrer 09, 2006
EL correu de la XTEC, misterioses desaparicions.
Com alguns ja deevu saber, els mestres depenents del Departament d'Educació disposem des de fa temps d'un servei de correu electrònic ofert per la XTEC, depenent de l'Àrea TIC del propi Departament. Vam ser de les primeres comunitats autònomes on els mestres i professors vam tenir accés a un servei de correu de la pròpia administració. Al principi, l'havies de demanar, però després es va universalitzar el servei i tots els mestres vam rebre una carta on ens indicaven nom d'usuari i contrasenya.
Amb el temps, van incorporar la possibilitat de consultar-lo via web. Però al cap d'un temps van incorporar un missatge on es recomana utilitzar programes per descarregar el correu a l'ordinador. El cas és que, amb el temps, el servei de correu ha deixat de ser allò que havia estat al principi i ha passat a ser un servei d'allò més dolent. A més, van adonar-se que molta gent havia deixar de baixar-se els correus al seu ordinador i els visualitzava només a través de web i per si això no fora prou, van veure que la gent no esborrava els correus ja que no hi havia quota límit.
És lògic pensar que la quantitat de correu electrònic que es genera va creixent exponencialment si no s'esborren i per això van incorporar un missatget que diu " No és convenient mantenir més de 100 missatges a la bústia de la XTEC." I aquí ve el problema, convenient vol dir que no es poden tenir més de 100 missatges?
Fa temps que vaig decidir provar el correu de google (gmail) i la veritat és que n'estic força content. Té un servei de filtratge de correus excel·lent i m'arriba poc spam. I clar, com que ja utilitzo un servei de correu, vaig deixar el de la XTEC de banda. El continuo mirant cada dia però ja no descarrego els missatges, els tinc tots online (així els puc consultar des de qualsevol lloc).
Doncs bé, fa uns dies vaig adonar-me que "el sistema" m'havia esborrat uns missatges que tenia des de l'estiu passat. No creieu, no se'm va enviar cap missatge dient-me que havia exhaurit la meva quota o alguna cosa semblant. Res de res, sense més ni més, em van desaparèixer uns correus que jo volia conservar i que algú havia decidit, sense avisar-me, que ja no els podia guardar més.
És cert que tenia (i tinc) més de cent missatges en la bústia, però enlloc diu que no els hi pugui tenir. Més aviat diuen, com deia abans, que no és convenient però no que no es pugui. Un podria entendre que t'esborrin correus si t'avisen que t'has passat en l'espai a utilitzar, però aquest espai no està limitat (si més no, no se m'ha informat) i a més, ni tan sols s'ha avisat que l'espai està exhaurit.
VULL ELS MEUS MISSATGES JA!!!
Amb el temps, van incorporar la possibilitat de consultar-lo via web. Però al cap d'un temps van incorporar un missatge on es recomana utilitzar programes per descarregar el correu a l'ordinador. El cas és que, amb el temps, el servei de correu ha deixat de ser allò que havia estat al principi i ha passat a ser un servei d'allò més dolent. A més, van adonar-se que molta gent havia deixar de baixar-se els correus al seu ordinador i els visualitzava només a través de web i per si això no fora prou, van veure que la gent no esborrava els correus ja que no hi havia quota límit.
És lògic pensar que la quantitat de correu electrònic que es genera va creixent exponencialment si no s'esborren i per això van incorporar un missatget que diu " No és convenient mantenir més de 100 missatges a la bústia de la XTEC." I aquí ve el problema, convenient vol dir que no es poden tenir més de 100 missatges?
Fa temps que vaig decidir provar el correu de google (gmail) i la veritat és que n'estic força content. Té un servei de filtratge de correus excel·lent i m'arriba poc spam. I clar, com que ja utilitzo un servei de correu, vaig deixar el de la XTEC de banda. El continuo mirant cada dia però ja no descarrego els missatges, els tinc tots online (així els puc consultar des de qualsevol lloc).
Doncs bé, fa uns dies vaig adonar-me que "el sistema" m'havia esborrat uns missatges que tenia des de l'estiu passat. No creieu, no se'm va enviar cap missatge dient-me que havia exhaurit la meva quota o alguna cosa semblant. Res de res, sense més ni més, em van desaparèixer uns correus que jo volia conservar i que algú havia decidit, sense avisar-me, que ja no els podia guardar més.
És cert que tenia (i tinc) més de cent missatges en la bústia, però enlloc diu que no els hi pugui tenir. Més aviat diuen, com deia abans, que no és convenient però no que no es pugui. Un podria entendre que t'esborrin correus si t'avisen que t'has passat en l'espai a utilitzar, però aquest espai no està limitat (si més no, no se m'ha informat) i a més, ni tan sols s'ha avisat que l'espai està exhaurit.
VULL ELS MEUS MISSATGES JA!!!
dilluns, de febrer 06, 2006
Es poden fer plans d'innovació en educació amb 0,01 € per alumne i dia?
Acabo de lleig en la plana web del sindicat Ustec que en la propera mesa tècnica del 8 de febrer es tractarà la proposta de resolució per a la convocatòria de plans d'innovació dels centres depenents del Departament d'Educació.
Sense entrar en el calendari (tothom pot parlar a favor i en contra del calendari) m'he fitxat en la quantitat pressupostària adjudicada als diferents plans. La veritat és que no sé si els responsables d'aquesta convocatòria surten gaire de Via Augusta, però fa tot l'efecte que fa dies que dormen allà a dintre i no s'han assabentat dels preus que tenen els materials a la vida terrenal.
No comentaré tota la convocatòria perquè tampoc sóc expert en tots els temes (més aviat no sóc expert en cap dels temes), però com que sóc formador en audiovisuals i TIC en el Departament i unes quantes altres instàncies educatives/formatives em permetré el luxe d'opinar, això si, intentant aportar elements "objectius" per a la reflexió més que no pas afirmacions categòriques.
Em permetreu que pugui parlar de dos àmbits dels plans d'innovació que he treballat durant algun temps. Estic parlant de Comunicació audiovisual i projectes TIC. Si observeu la proposta veureu que hi ha una dotació econòmica de com a màxim 1.000 € en un període de tres anys. Posem per exemple un centre amb 400 estudiants (un centre de dues línies amb classes no excessivament plenes). Tenim que fent una simple divisió, el Departament aporta per a aquests plans d'innovació un total de 0,83 € per alumne i curs. Certament representa un avanç respecte la situació anterior (abans ni tan sols existien els programes d'innovació) però dotar amb 0,83 €/alumne i any en material és pràcticament d'acudit.
És veritat que a més els programes inclouen un apartat de formació que també genera despesa, ara bé, podem analitzar la quantificació d'aquesta despesa. Posem d'exemple el mateix centre que abans. Un curs de 30 hores (és la formació que inclou la convocatòria) al que pugui accedir tot el professorat del centre ve a costar uns 1400 € (1080 € en despesa de formació més una part per a amortització de la creació de materials, uns altres 300 €). Tenim que en formació per al professorat que després ha de revertir en els alumnes del centre destinem un total de 1,16 €/alumne i any.
Em sembla que no em deixo cap altra despesa extra que es pugui generar. Si bé és veritat que la convocatòria també té en compte que la presentació d'un pla d'innovació pot suposar una millora en les dotacions del centre, també és veritat que moltes vegades és preferible tenir un bon "contacte" a dintre del propi Departament per a que la dotació al teu centre es vegi millorada considerablement.
Fent una simple suma obtenim la gran quantitat de 2 € per alumne i any. Podríem dividir encara més aquesta quantitat i veure quina és la quantitat mensual per a cada alumne o fins i tot la quantitat diària invertida en innovació (0,01 €/alumne i dia) però la quantitat fa vergonya. Tot i no ser empreses, el cert és que aquests plans d'innovació haurien de ser l'I+D de l'Educació. Aquesta mínima despesa no fa més que donar un mal exemple d'inversió pública en projectes innovadors que han de suposar la base científico-pedagògica del futur. Destinar aquesta petita inversió (tot i reconèixer que per alguna cosa s'ha de començar, fa dos anys aquests plans ni tan sols existien) fa més pena que altra cosa. Caldria replantejar-se la situació, no?
Sense entrar en el calendari (tothom pot parlar a favor i en contra del calendari) m'he fitxat en la quantitat pressupostària adjudicada als diferents plans. La veritat és que no sé si els responsables d'aquesta convocatòria surten gaire de Via Augusta, però fa tot l'efecte que fa dies que dormen allà a dintre i no s'han assabentat dels preus que tenen els materials a la vida terrenal.
No comentaré tota la convocatòria perquè tampoc sóc expert en tots els temes (més aviat no sóc expert en cap dels temes), però com que sóc formador en audiovisuals i TIC en el Departament i unes quantes altres instàncies educatives/formatives em permetré el luxe d'opinar, això si, intentant aportar elements "objectius" per a la reflexió més que no pas afirmacions categòriques.
Em permetreu que pugui parlar de dos àmbits dels plans d'innovació que he treballat durant algun temps. Estic parlant de Comunicació audiovisual i projectes TIC. Si observeu la proposta veureu que hi ha una dotació econòmica de com a màxim 1.000 € en un període de tres anys. Posem per exemple un centre amb 400 estudiants (un centre de dues línies amb classes no excessivament plenes). Tenim que fent una simple divisió, el Departament aporta per a aquests plans d'innovació un total de 0,83 € per alumne i curs. Certament representa un avanç respecte la situació anterior (abans ni tan sols existien els programes d'innovació) però dotar amb 0,83 €/alumne i any en material és pràcticament d'acudit.
És veritat que a més els programes inclouen un apartat de formació que també genera despesa, ara bé, podem analitzar la quantificació d'aquesta despesa. Posem d'exemple el mateix centre que abans. Un curs de 30 hores (és la formació que inclou la convocatòria) al que pugui accedir tot el professorat del centre ve a costar uns 1400 € (1080 € en despesa de formació més una part per a amortització de la creació de materials, uns altres 300 €). Tenim que en formació per al professorat que després ha de revertir en els alumnes del centre destinem un total de 1,16 €/alumne i any.
Em sembla que no em deixo cap altra despesa extra que es pugui generar. Si bé és veritat que la convocatòria també té en compte que la presentació d'un pla d'innovació pot suposar una millora en les dotacions del centre, també és veritat que moltes vegades és preferible tenir un bon "contacte" a dintre del propi Departament per a que la dotació al teu centre es vegi millorada considerablement.
Fent una simple suma obtenim la gran quantitat de 2 € per alumne i any. Podríem dividir encara més aquesta quantitat i veure quina és la quantitat mensual per a cada alumne o fins i tot la quantitat diària invertida en innovació (0,01 €/alumne i dia) però la quantitat fa vergonya. Tot i no ser empreses, el cert és que aquests plans d'innovació haurien de ser l'I+D de l'Educació. Aquesta mínima despesa no fa més que donar un mal exemple d'inversió pública en projectes innovadors que han de suposar la base científico-pedagògica del futur. Destinar aquesta petita inversió (tot i reconèixer que per alguna cosa s'ha de començar, fa dos anys aquests plans ni tan sols existien) fa més pena que altra cosa. Caldria replantejar-se la situació, no?
dijous, de febrer 02, 2006
Correus ofensius a la professionalitat dels mestres de Catalunya?
Fa uns dies vaig saber que a l'adreça del centre on treballo (una escola pública de Ripollet) havia arribat un e-mail amb un to altament ofensiu envers la professionalitat dels mestres que estem treballant a Catalunya. No en vaig fer més cas que el que faig a molts correus que m'arriben a la meva bústia personal i que fan referència a la situació lingüística que hi ha a Catalunya (bé, molts d'ells diuen que fa referència a la situación lingüística de cataluña).
No obstant, vaig preguntar a alguns companys que treballen en altres centres i resulta que ells també el van rebre però que a més n'havien rebut un altre de previ i des de la mateixa adreça de correu. Com que alguns companys me l'han enviat, ... Bé, serà millor que el transcrigui no? Doncs som-hi. El primer mail (rebut un dimarts 17 de gener a les 3 de la matinada, potser anava begut?) que es rebia era d'un tal David i des d'una adreça de terra (cowardd@terra.es) i que deia:
"ruego me confirme si la Srta. Anabel Roselló Cuenca
da clases y trabaja en su centro.
gracias de antemano
David"
En primer lloc cal destacar la gran qualitat lingüística que té aquest tal David. No sap que primer cal presentar-se, explicar la motivació, i després començar a escriure en majúscula!!!??? Tampoc deu saber que després d'un punt (ja sigui seguit i apart) cal tornar a escriure en majúscula. Entre paràgrafs cal deixar línia en blanc ... En fi, que moltes errades no? Doncs continuem ...
Al cap d'unes hores, i sense que els centres haguessin contestat, el tal David va tornar a enviar un altre correu electrònic (aquest va ser enviat el 18 de gener a les 7 de la tarda, suposo que sense haver consumit gaire alcohol) fora de to, amb encara més errades ortogràfiques i gramaticals. Aquí el teniu:
"llamo, mando correo electrónico a empresas/instituciones
europeas. en castellano, para entendernos. el 99% da
respuesta en castellano.
hago lo mismo a Cataluña - 2 de cada 3 dan
respuesta en su dialecto (perdón, idioma).
al parecer la educación es algo que no se aprenda
en cataluña. gracias de todas formas por hebermelo
confirmado. La ¨ventaja competitiva¨(si saben lo que
esta expresión significa) de Cataluña se incrementa....
un abrazo,"
Ja us podeu imaginar com em vaig sentir. Tot i això, abans de fer cap comentari cal adonar-se del gran nivell lingüístic d'aquest "david" (ho escric en minúscula perquè ... perquè si). Però deixant a banda el seu domini academicista de la llengua de Cervantes, cal reflexionar sobre la motivació d'aquests correus. En fi, un exemple més d'aquests actes sense qualificatius ...
No obstant, vaig preguntar a alguns companys que treballen en altres centres i resulta que ells també el van rebre però que a més n'havien rebut un altre de previ i des de la mateixa adreça de correu. Com que alguns companys me l'han enviat, ... Bé, serà millor que el transcrigui no? Doncs som-hi. El primer mail (rebut un dimarts 17 de gener a les 3 de la matinada, potser anava begut?) que es rebia era d'un tal David i des d'una adreça de terra (cowardd@terra.es) i que deia:
"ruego me confirme si la Srta. Anabel Roselló Cuenca
da clases y trabaja en su centro.
gracias de antemano
David"
En primer lloc cal destacar la gran qualitat lingüística que té aquest tal David. No sap que primer cal presentar-se, explicar la motivació, i després començar a escriure en majúscula!!!??? Tampoc deu saber que després d'un punt (ja sigui seguit i apart) cal tornar a escriure en majúscula. Entre paràgrafs cal deixar línia en blanc ... En fi, que moltes errades no? Doncs continuem ...
Al cap d'unes hores, i sense que els centres haguessin contestat, el tal David va tornar a enviar un altre correu electrònic (aquest va ser enviat el 18 de gener a les 7 de la tarda, suposo que sense haver consumit gaire alcohol) fora de to, amb encara més errades ortogràfiques i gramaticals. Aquí el teniu:
"llamo, mando correo electrónico a empresas/instituciones
europeas. en castellano, para entendernos. el 99% da
respuesta en castellano.
hago lo mismo a Cataluña - 2 de cada 3 dan
respuesta en su dialecto (perdón, idioma).
al parecer la educación es algo que no se aprenda
en cataluña. gracias de todas formas por hebermelo
confirmado. La ¨ventaja competitiva¨(si saben lo que
esta expresión significa) de Cataluña se incrementa....
un abrazo,"
Ja us podeu imaginar com em vaig sentir. Tot i això, abans de fer cap comentari cal adonar-se del gran nivell lingüístic d'aquest "david" (ho escric en minúscula perquè ... perquè si). Però deixant a banda el seu domini academicista de la llengua de Cervantes, cal reflexionar sobre la motivació d'aquests correus. En fi, un exemple més d'aquests actes sense qualificatius ...
La sisena hora i les especialitats
Acabo de veure en la pàgina de CCOO una proposta d'organització per al curs vinent que ha realitzat el propi Departament d'Educació. La veritat és que estic esborronat (paraula pròpia de les TTEE?). Una vegada més veig que els cervellets del Departament d'Educació pensen més per treure's la feina de sobre que no per donar sol·lucions reals als centres.
Com us deia, he vist les dues propostes d'organització (per a centres d'una línia i per a centres de dues) i veig que algunes especialitats senzillament passen a donar-se semprea últimes hores.
Jo sóc mestre i a més, especialista de música i per tant m'he fixat molt en els horaris que proposen els grans pensadors del departament. No sé si dir-vos que estic cabrejat o simplement que a partir d'ara no penso fer ni un minut extra en la meva feina.
Veureu, si observeu els horaris per als centres d'una línia coincidireu amb mi en que l'hora de música està situada sempre a la tarda. Si tenim en compte que per horari només s'ha de fer una hora a la setmana ja us podeu imaginar com seran les classes de la última hora. Total, que molts alumnes faran música una única sessió setmanal i a més per la tarda a última hora (o com a molt, a penúltima). Si ja costa aconseguir una mínima consecució dels objectius, imagineu-vos si s'aplica aquesta proposta ...
No surt gaire més ben parada la proposta per a centres de dues línies. La música, continuen pensant que en la gran majoria d'ocasions haurà de ser impartida per les tardes.
Cal felicitar els pensadors, l'han encertada, però si el que pretenien era enviar un missatge als mestres de música ho haurien pogut fer d'una altra manera. Senzillament, canvien el currículum i eliminen la música de les àrees curriculars.
Però sembla que no acaben d'entendre que hi ha una legislació que s'ha de complir. I això té especial importància quan s'observa la proposta i es veu que han pensat que el mestre de música ha d'estar sol donant la música a l'etapa d'educació infantil. Obliden aquesta gent que els mestres de música, són de primària i no són especialistes d'educació infantil. Per tant, no poden estar sols a dintre l'aula (tot i que caldrà esperar a veure la nova llei d'educació, la LOGSE, la LOCE no derogava aquesta apartat). Cal ser especialista per poder estar sol, i un especialista de música (com tampoc els d'educació física, anglès, etc) no és especialista d'educació infantil. Ja intenten tornar a colar-la?
Però suposant que s'inventin algun decret que permeti aquesta docència, és una greu irresponsabilitat permetre que professorat no format per a estar a educació infantil (jo no he fet cap curs de reciclatge ni cap assignatura quan vaig estudiar magisteri) estigui donant classes sense cap tipus de suport. Si l'educació infantil és una especialitat, els no especialistes en aquesta àrea, perquè hi hem d'entrar sense suport? Imaginem que la situació canvia les especialitats. És que potser estan pensant en que els de música podem donar anglès? O fer educació especial? Oi que no? Doncs infantil tampoc sense suport.
Tema apart és l'horari del professorat. Gairebé la majoria de tutors tindran, segons la proposta, dues tardes lliures, els de música tindran com a molt una part de dos matins, ara bé, ni un matí sencer (sempre seran partits). Però a més, mireu bé la proposta per a centres d'una línia i més concretament la proposta per al divendres. Quedareu sorpresos. De veritat. Hores mortes pel mig que ha d'assumir el mestre de música i per finalitzar, hora lliure divendres a primera hora de la tarda i classe a última. Bravo!!!!
Amb aquestes ments pensants no sé com el país encara està com està ...
Com us deia, he vist les dues propostes d'organització (per a centres d'una línia i per a centres de dues) i veig que algunes especialitats senzillament passen a donar-se semprea últimes hores.
Jo sóc mestre i a més, especialista de música i per tant m'he fixat molt en els horaris que proposen els grans pensadors del departament. No sé si dir-vos que estic cabrejat o simplement que a partir d'ara no penso fer ni un minut extra en la meva feina.
Veureu, si observeu els horaris per als centres d'una línia coincidireu amb mi en que l'hora de música està situada sempre a la tarda. Si tenim en compte que per horari només s'ha de fer una hora a la setmana ja us podeu imaginar com seran les classes de la última hora. Total, que molts alumnes faran música una única sessió setmanal i a més per la tarda a última hora (o com a molt, a penúltima). Si ja costa aconseguir una mínima consecució dels objectius, imagineu-vos si s'aplica aquesta proposta ...
No surt gaire més ben parada la proposta per a centres de dues línies. La música, continuen pensant que en la gran majoria d'ocasions haurà de ser impartida per les tardes.
Cal felicitar els pensadors, l'han encertada, però si el que pretenien era enviar un missatge als mestres de música ho haurien pogut fer d'una altra manera. Senzillament, canvien el currículum i eliminen la música de les àrees curriculars.
Però sembla que no acaben d'entendre que hi ha una legislació que s'ha de complir. I això té especial importància quan s'observa la proposta i es veu que han pensat que el mestre de música ha d'estar sol donant la música a l'etapa d'educació infantil. Obliden aquesta gent que els mestres de música, són de primària i no són especialistes d'educació infantil. Per tant, no poden estar sols a dintre l'aula (tot i que caldrà esperar a veure la nova llei d'educació, la LOGSE, la LOCE no derogava aquesta apartat). Cal ser especialista per poder estar sol, i un especialista de música (com tampoc els d'educació física, anglès, etc) no és especialista d'educació infantil. Ja intenten tornar a colar-la?
Però suposant que s'inventin algun decret que permeti aquesta docència, és una greu irresponsabilitat permetre que professorat no format per a estar a educació infantil (jo no he fet cap curs de reciclatge ni cap assignatura quan vaig estudiar magisteri) estigui donant classes sense cap tipus de suport. Si l'educació infantil és una especialitat, els no especialistes en aquesta àrea, perquè hi hem d'entrar sense suport? Imaginem que la situació canvia les especialitats. És que potser estan pensant en que els de música podem donar anglès? O fer educació especial? Oi que no? Doncs infantil tampoc sense suport.
Tema apart és l'horari del professorat. Gairebé la majoria de tutors tindran, segons la proposta, dues tardes lliures, els de música tindran com a molt una part de dos matins, ara bé, ni un matí sencer (sempre seran partits). Però a més, mireu bé la proposta per a centres d'una línia i més concretament la proposta per al divendres. Quedareu sorpresos. De veritat. Hores mortes pel mig que ha d'assumir el mestre de música i per finalitzar, hora lliure divendres a primera hora de la tarda i classe a última. Bravo!!!!
Amb aquestes ments pensants no sé com el país encara està com està ...
dimecres, de febrer 01, 2006
Per quan un servei PHP-MySQL de qualitat al Departament d'Educació?
Des de fa aproximadament 2 anys que al Departament d'Educació (en aquells temps era d'Ensenyament) van posar en marxa un servidor PHP-MySQL que havia de satisfer les demandes que es generaven en la comunitat educativa. Es va engegar a poc a poc i amb certes mancances un servidor que es va anomenar phobos.
Al principi érem molt pocs els usuaris que l'utilitzàvem. Va servir de suport per a l'inici del projecte intraweb (basat en Postnuke) que avui coordina l'Albert Pérez i alguns ens vam atrevir, amb el suport d'altra gent (gràcies Toni), a instal·lar-hi alguna aplicació que utilitzàvem amb els nostres alumnes.
D'entre la gran quantitat d'aplicacions que hauria de poder suportar podem anomenar tots els CMS que utilitzen aquest codi de programació i la base de dades MySQL. Exemples com Mambo, PHPNUKE i PostNUKE només en son alguns de l'enorme quantitat. Però des de fa un any, una aplicació dirigida a la gestió de l'aprenentatge, més concretament el MOODLE, s'ha fet un gran forat en aquest món.
El cas és que si un centre, o un usuari (ha de ser membre d'XTEC a la força), decideix instal·lar un CMS tipus Intraweb (que fent un símil amb la vida real podria suposar la traslació a la xarxa dels actes més "socials" del centre) i un Moodle (que vindria a ser la vida més "acadèmica" traslladada a la xarxa) es troba amb que pràcticament està consumint el 90 % de l'espai que el servidor li dona.
És cert que si es demana una ampliació d'espai (100 Mb inicials) normalment es concedeix si hi ha una justificació, però no és menys cert que aquesta limitació en moments incials no és més que un pal a la roda, més que un pal, una totxana.
Però no és només aquest petit inconvenient el que em fa pensar que el servei és dolent (i dic dolent per no ser més malèvol). Resulta que aquest servidor falla dia si i dia també i prova d'això la podeu trobar en el funcionament dels fòrums de la xtec. Aquests fòrums, fets amb PHPBB (aplicació feta amb PHP i MySQL) de tant en tant presenten un petit missatge a la part de dalt que diu que no es pot conectar amb la base de dades. Què passa? Doncs que de tant en tant el servidor es "costipa" i la base de dades deixa de funcionar. Quan en un servidor d'aquest tipus falla la base de dades és com si en unes ulleres li treus el vidre, per a què serveixen? Per a fer bonic. I allò més difícil d'entendre és que aquestes "fallades" són més sovints del que seria acceptable.
La cosa encara t'emprenya més quan has dissenyat una activitat que implica la utilització del servidor i tens a la teva aula 25 alumnes. Per si no n'hi hagués prou amb la immensa diversitat d'ordinadors que tenim (en el meu centre, a l'aula d'informàtica tenim 17 ordinadors de 9 tipus diferents!!!!!) ara hem de tornar-nos creients i resar a la mare de déu per a que el costipat del senyor "phobos" s'hagi guarit. No obstant, no cal patir, aquest servidor no deu ser immune als costipats i per això es costipa cada setmana. Us imagineu una persona que cada setmana agafa un costipat? Li faríem un munt de proves no? Doncs a phobos el deuen tenir abandonat, pobret, sense portar-lo al metge ...
Però no n'hi ha prou amb tots aquests problemetes menors. La major problemàtica és la instal·lació de les aplicacins. Més que la instal·lació, la simple pujada del codi. El cas més aberrant és la pujada d'un moodle al servidor. Si teniu sort, i paciència, us en podreu sortir amb una bona estona de connexió (no m'atreveixo a dir una quantitat d'hores perquè seria agosarat, però aquest cap de setmana, algun usuari es va passar hores i hores pujant moodle i no ho va aconseguir). Quin problema hi ha? En altres servidors (comercials, això si) no hi ha cap problema en penjar aquest codi ràpidament. Inclús, en altres servidors PHP que hi ha instal·lats en la xarxa de la XTEC no es triga tant a pujar. Llavors, perquè phobos es resisteix a acceptar tants fitxers? De fet, perquè es resisteix a acceptar els fitxers de 0 Kb? Si altres servidors ho fan, perquè no ho fa phobos? Potser és que es costipa?
Menció apart és la impossibilitat d'utilitzar més d'una base de dades. Els usuaris només disposen d'una sola base de dades amb la que han de treballar totes les aplicacions, resultat? Bases de dades ben carregades que no fan més que alentir processos. Tant difícil és tenir un servidor que permeti que un usuari es pugui generar algunes bases de dades? No cal que en pugui fer 2.000, simplement amb alguna més ja valdria. De fet, molts dels servidors ho permeten (5 és una quantitat bastant comú). Perquè no phobos? Costipat, segur.
Ara bé, això si, si tot això no us ha fallat i la cosa us ha rutllat no patiu, algun problema us pot aparèixer. De cop pot marxar la llum i ... algun fitxers de la base de dades corrompre's (estic segur que a algú ja li ha passat). El problema és ... fan còpies de seguretat del contingut (d'això no n'estic segur, però ... en puc dubtar, oi? Iep, us asseguro que en això estic dubtant, no és cap ironia). Per tant, us podeu trobar que de cop una aplicació us deixa de funcionar perque en el servidor se n'ha anat la llum i algun fitxer s'ha corromput, ara bé, els responsables del servidor no es fan responsables. Home, faltaria més! Normalment, en els servidors es fan còpies de seguretat per si et falla el servidor. A phobos, no se sap, però per si de cas feu-vos còpies de seguretat. Mai se sap si un fitxer es corromprà el proper cap de setmana.
Els fitxers es poden fer malbé perquè tu (l'usuari) ha fet alguna cosa malament (una mala instal·lació o actualització per exemple) o bé perquè el servidor ha fallat. Ara, això si, el responsable sempre serà l'usuari, no el senyor phobos. O sigui que ja sabeu, per si o per no, còpia de seguretat al canto.
I finalment, recordeu que encara tenim la sort que el SAFE MODE no està activat. Tremoleu si algun dia a algú se li passa pel cap activar-lo. Senzillament tots els MOODLEs instal·lats deixaran de funcionar. D'això se'n diu suport a la docència i al docent. Donem-li mal de caps, que una aspirina el guarirà.
Doncs potser és el moment de demanar que al senyor phobos se li administri algun medicament que li permeti garantir un servei no excepcional, però si decent i docent. I si no és possible, demanem la extremaunció i deixem que mori. Això si, caldrà buscar un recanvi, "a rey muerto, rey puesto).
PD: No us enganyava, ara mateix (dimecres 1 de febrer a les 10'20) intento entrar als fòrums (allotjats a phobos) i em surt un missatge que em diu ... "Too many database connections.. Try again after a few minutes. ". Un altre costipat, snif snif
PDII: Divendres dia 3 de febrer, les 9:25 del matí. Phobos es costipa i no dona servei des del meu centre. Tinc 25 nens a l'aula, què faig?
Al principi érem molt pocs els usuaris que l'utilitzàvem. Va servir de suport per a l'inici del projecte intraweb (basat en Postnuke) que avui coordina l'Albert Pérez i alguns ens vam atrevir, amb el suport d'altra gent (gràcies Toni), a instal·lar-hi alguna aplicació que utilitzàvem amb els nostres alumnes.
D'entre la gran quantitat d'aplicacions que hauria de poder suportar podem anomenar tots els CMS que utilitzen aquest codi de programació i la base de dades MySQL. Exemples com Mambo, PHPNUKE i PostNUKE només en son alguns de l'enorme quantitat. Però des de fa un any, una aplicació dirigida a la gestió de l'aprenentatge, més concretament el MOODLE, s'ha fet un gran forat en aquest món.
El cas és que si un centre, o un usuari (ha de ser membre d'XTEC a la força), decideix instal·lar un CMS tipus Intraweb (que fent un símil amb la vida real podria suposar la traslació a la xarxa dels actes més "socials" del centre) i un Moodle (que vindria a ser la vida més "acadèmica" traslladada a la xarxa) es troba amb que pràcticament està consumint el 90 % de l'espai que el servidor li dona.
És cert que si es demana una ampliació d'espai (100 Mb inicials) normalment es concedeix si hi ha una justificació, però no és menys cert que aquesta limitació en moments incials no és més que un pal a la roda, més que un pal, una totxana.
Però no és només aquest petit inconvenient el que em fa pensar que el servei és dolent (i dic dolent per no ser més malèvol). Resulta que aquest servidor falla dia si i dia també i prova d'això la podeu trobar en el funcionament dels fòrums de la xtec. Aquests fòrums, fets amb PHPBB (aplicació feta amb PHP i MySQL) de tant en tant presenten un petit missatge a la part de dalt que diu que no es pot conectar amb la base de dades. Què passa? Doncs que de tant en tant el servidor es "costipa" i la base de dades deixa de funcionar. Quan en un servidor d'aquest tipus falla la base de dades és com si en unes ulleres li treus el vidre, per a què serveixen? Per a fer bonic. I allò més difícil d'entendre és que aquestes "fallades" són més sovints del que seria acceptable.
La cosa encara t'emprenya més quan has dissenyat una activitat que implica la utilització del servidor i tens a la teva aula 25 alumnes. Per si no n'hi hagués prou amb la immensa diversitat d'ordinadors que tenim (en el meu centre, a l'aula d'informàtica tenim 17 ordinadors de 9 tipus diferents!!!!!) ara hem de tornar-nos creients i resar a la mare de déu per a que el costipat del senyor "phobos" s'hagi guarit. No obstant, no cal patir, aquest servidor no deu ser immune als costipats i per això es costipa cada setmana. Us imagineu una persona que cada setmana agafa un costipat? Li faríem un munt de proves no? Doncs a phobos el deuen tenir abandonat, pobret, sense portar-lo al metge ...
Però no n'hi ha prou amb tots aquests problemetes menors. La major problemàtica és la instal·lació de les aplicacins. Més que la instal·lació, la simple pujada del codi. El cas més aberrant és la pujada d'un moodle al servidor. Si teniu sort, i paciència, us en podreu sortir amb una bona estona de connexió (no m'atreveixo a dir una quantitat d'hores perquè seria agosarat, però aquest cap de setmana, algun usuari es va passar hores i hores pujant moodle i no ho va aconseguir). Quin problema hi ha? En altres servidors (comercials, això si) no hi ha cap problema en penjar aquest codi ràpidament. Inclús, en altres servidors PHP que hi ha instal·lats en la xarxa de la XTEC no es triga tant a pujar. Llavors, perquè phobos es resisteix a acceptar tants fitxers? De fet, perquè es resisteix a acceptar els fitxers de 0 Kb? Si altres servidors ho fan, perquè no ho fa phobos? Potser és que es costipa?
Menció apart és la impossibilitat d'utilitzar més d'una base de dades. Els usuaris només disposen d'una sola base de dades amb la que han de treballar totes les aplicacions, resultat? Bases de dades ben carregades que no fan més que alentir processos. Tant difícil és tenir un servidor que permeti que un usuari es pugui generar algunes bases de dades? No cal que en pugui fer 2.000, simplement amb alguna més ja valdria. De fet, molts dels servidors ho permeten (5 és una quantitat bastant comú). Perquè no phobos? Costipat, segur.
Ara bé, això si, si tot això no us ha fallat i la cosa us ha rutllat no patiu, algun problema us pot aparèixer. De cop pot marxar la llum i ... algun fitxers de la base de dades corrompre's (estic segur que a algú ja li ha passat). El problema és ... fan còpies de seguretat del contingut (d'això no n'estic segur, però ... en puc dubtar, oi? Iep, us asseguro que en això estic dubtant, no és cap ironia). Per tant, us podeu trobar que de cop una aplicació us deixa de funcionar perque en el servidor se n'ha anat la llum i algun fitxer s'ha corromput, ara bé, els responsables del servidor no es fan responsables. Home, faltaria més! Normalment, en els servidors es fan còpies de seguretat per si et falla el servidor. A phobos, no se sap, però per si de cas feu-vos còpies de seguretat. Mai se sap si un fitxer es corromprà el proper cap de setmana.
Els fitxers es poden fer malbé perquè tu (l'usuari) ha fet alguna cosa malament (una mala instal·lació o actualització per exemple) o bé perquè el servidor ha fallat. Ara, això si, el responsable sempre serà l'usuari, no el senyor phobos. O sigui que ja sabeu, per si o per no, còpia de seguretat al canto.
I finalment, recordeu que encara tenim la sort que el SAFE MODE no està activat. Tremoleu si algun dia a algú se li passa pel cap activar-lo. Senzillament tots els MOODLEs instal·lats deixaran de funcionar. D'això se'n diu suport a la docència i al docent. Donem-li mal de caps, que una aspirina el guarirà.
Doncs potser és el moment de demanar que al senyor phobos se li administri algun medicament que li permeti garantir un servei no excepcional, però si decent i docent. I si no és possible, demanem la extremaunció i deixem que mori. Això si, caldrà buscar un recanvi, "a rey muerto, rey puesto).
PD: No us enganyava, ara mateix (dimecres 1 de febrer a les 10'20) intento entrar als fòrums (allotjats a phobos) i em surt un missatge que em diu ... "Too many database connections.. Try again after a few minutes. ". Un altre costipat, snif snif
PDII: Divendres dia 3 de febrer, les 9:25 del matí. Phobos es costipa i no dona servei des del meu centre. Tinc 25 nens a l'aula, què faig?
dimecres, de gener 25, 2006
Feina, feina i més feina
Alguns dels que llegiu el meu blog sabeu que a més de dedicar-me a l'educació primària també faig tasques de formació per a diferents institucions. Més concretament, la formació que habitualment faig, sobretot en els últims temps, fa referència a entorns dinàmics (phpnuke, postnuke i mambo) i a e-learning i construcció de campus virtuals (moodle).
Aquest curs estic donant un assessorament a través de l'ICE al centre de formació de persones adultes de Palau de Mar. També estic impartint (a dia d'avui només portem dues sessions) un curs de moodle per a l'ICE de la UB i a partir del mes de febrer en començo un de postnuke (projecte intraweb). Ja veieu que porto moltes coses entre mans.
A més durant el passat trimestre vaig construïr un entorn de comunicació i un altre moodle per a una subdirecció general del Departament d'Educació i un altre entorn de comunicació per a un institut de La Garriga (IES Vil·la Romana) a través de la Fundació Universitària Martí l'Humà. Molta feina.
En aquests moments estic (amb altres persones) acabant uns mòduls d'un curs de formació sobre intranets (basades amb postnuke). Avui he acabat de pujar al servidor el primer dels mòduls i en tres o quatre dies tindré la segona part ja realitzada i preparada ... Quan sigui el moment ja us anunciaré on està aquest curs.
En fi, que porto entre mans moltes coses (d'altres que no dic però no menys importants). Tot i que fa relativament poc que vam tornar de les vacances ja torno a estar fins a dalt d'stres. No m'estranya, no.
Dic tot això perquè l'altre dia estava pensant que justament aquest any en que tinc tanta feina, el Departament d'Educació (lloc on vaig començar a donar els primers cursos de formació fa 5 anys), i més concretament la coordinació de l'Àrea TIC al Vallès Occidental no ha comptat amb mi per a donar cap sessió de formació, ni en cap curs ni en cap seminari ni jornada tècnica. La veritat és que prefereixo que sigui així perquè ara per ara no tindria temps material ni per a preparar-me la sessió ni per a impartir-la (Necessito dies que tinguin 30 hores!!!!).
Ara bé, hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar gaire. Resulta que cap a finals del mes de maig o principis de juny de l'any passat em van oferir la coordinació territorial del Vallès d'audiovisuals (els hi va agradar molt les activitats que havia fet amb els meus alumnes a través de la pàgina web del meu centre, almenys això em van dir i no crec que m'enganyessin).
Total, que després de múltiples maniobres per part d'un munt de gent i modificant contínuament la proposta que em feien (al final no havia de portar audiovisuals sinó una mescla de TIC i audiovisuals, vaja, que seria un "chico para todo" al servei d'algun "jefe/a") vaig optar per rebutjar l'oferta que m'havien fet. I a partir de llavors no m'han ofert cap feina de formació a la meva actual delegació. Curiós? No, simple casualitat, segur ;-).
En fin, perquè us explico tot això? Doncs no ho sé, però com que aquest és el meu espai, dono la meva opinió. Va, més endavant ja us postejaré alguna opinió més respecte a tot aquest tema i prometo la transcripció d'algun e-mail que encara conservo. Segur que el senyor que xiulava en castellà als cavalls també els té (si, aquesta frase no l'enteneu, però si sou del "mundillo" segur que arribeu a alguna conclusió).
Ara, si em perdoneu, vaig a sopar, que ja tinc gana.
Bona nit.
Aquest curs estic donant un assessorament a través de l'ICE al centre de formació de persones adultes de Palau de Mar. També estic impartint (a dia d'avui només portem dues sessions) un curs de moodle per a l'ICE de la UB i a partir del mes de febrer en començo un de postnuke (projecte intraweb). Ja veieu que porto moltes coses entre mans.
A més durant el passat trimestre vaig construïr un entorn de comunicació i un altre moodle per a una subdirecció general del Departament d'Educació i un altre entorn de comunicació per a un institut de La Garriga (IES Vil·la Romana) a través de la Fundació Universitària Martí l'Humà. Molta feina.
En aquests moments estic (amb altres persones) acabant uns mòduls d'un curs de formació sobre intranets (basades amb postnuke). Avui he acabat de pujar al servidor el primer dels mòduls i en tres o quatre dies tindré la segona part ja realitzada i preparada ... Quan sigui el moment ja us anunciaré on està aquest curs.
En fi, que porto entre mans moltes coses (d'altres que no dic però no menys importants). Tot i que fa relativament poc que vam tornar de les vacances ja torno a estar fins a dalt d'stres. No m'estranya, no.
Dic tot això perquè l'altre dia estava pensant que justament aquest any en que tinc tanta feina, el Departament d'Educació (lloc on vaig començar a donar els primers cursos de formació fa 5 anys), i més concretament la coordinació de l'Àrea TIC al Vallès Occidental no ha comptat amb mi per a donar cap sessió de formació, ni en cap curs ni en cap seminari ni jornada tècnica. La veritat és que prefereixo que sigui així perquè ara per ara no tindria temps material ni per a preparar-me la sessió ni per a impartir-la (Necessito dies que tinguin 30 hores!!!!).
Ara bé, hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar gaire. Resulta que cap a finals del mes de maig o principis de juny de l'any passat em van oferir la coordinació territorial del Vallès d'audiovisuals (els hi va agradar molt les activitats que havia fet amb els meus alumnes a través de la pàgina web del meu centre, almenys això em van dir i no crec que m'enganyessin).
Total, que després de múltiples maniobres per part d'un munt de gent i modificant contínuament la proposta que em feien (al final no havia de portar audiovisuals sinó una mescla de TIC i audiovisuals, vaja, que seria un "chico para todo" al servei d'algun "jefe/a") vaig optar per rebutjar l'oferta que m'havien fet. I a partir de llavors no m'han ofert cap feina de formació a la meva actual delegació. Curiós? No, simple casualitat, segur ;-).
En fin, perquè us explico tot això? Doncs no ho sé, però com que aquest és el meu espai, dono la meva opinió. Va, més endavant ja us postejaré alguna opinió més respecte a tot aquest tema i prometo la transcripció d'algun e-mail que encara conservo. Segur que el senyor que xiulava en castellà als cavalls també els té (si, aquesta frase no l'enteneu, però si sou del "mundillo" segur que arribeu a alguna conclusió).
Ara, si em perdoneu, vaig a sopar, que ja tinc gana.
Bona nit.
dilluns, de gener 23, 2006
Agressió? Al final m'ha tocat
Avui ha estat un dia difícil, molt difícil diria jo. Aquest matí mentre estava vigilant el pati (avui em tocava vigilància) he tingut un d'aquells conflictes que si no et saps controlar acaben sortint a les notícies.
Durant el pati, un dels meus alumnes, estava molt nerviós. Es tracta d'un nen amb algun tipus de problema psicològic-psiquiàtric que si segueix el tractament és una delícia de nen. El cas és que avui portava a sobre un neguit impressionant. S'ha passat tota l'estona provocant els seus companys, tant de la seva classe com d'altres. Al final, després d'haver parlat amb ell unes quantes vegades he optat per endur-me'l apart i xerrar amb ell per mirar de tranquilitzar-lo.
Quan semblava que la situació ja estava controlada, hem tornat a sortir al pati i al cap de 15 segons de rellotge ja hi havia un altre nen plorant per la patada que li havia donat l'Andreu. Evidentment hi he anat, li he demanat explicacions i li he dit que vingués amb mi cap on estem els mestres vigilant. El nen estava fora de si. Quan intentava raonar amb ell no se li ha passat altra cosa que escopir-me a la cara i donar-me una puntada de peu. Tinc en el cap, encara, la imatge d'aquell nen fora de si, suat completament i amb el cos totalment tensionat que em mirava amb una ràbia indescriptible mentre es posava a escopir cap a mi sense que jo tingués temps a apartar-me. Evitaré descriure els excrements que han sortit pel nas i la boca perquè ja tinc prou fàstic jo com per a tornar-ho a reviure.
Us podeu imaginar ... Ho haig de reconèixer, m'han vingut unes ganes terribles de donar-li dues bofetades, d'aquelles sonores, de les que fan mal psicològica i físicament. Han estat uns segons d'una tensió enorme, d'una banda la temptació personal de ràbia de donar-li, com diem al sud, una bona "bufa" i de l'altra la professionalitat que se suposa que tinc. No m'ho podia ni creure, l'Andreu m'havia escopit a la cara i jo estava en una situació de total indefensió. Estava carregat de ràbia, meditant si li donava o no ...
Finalment m'he calmat, una altra companya ha vingut i se n'ha fet càrrec de la situació mentre jo anava a netejar-me la cara de la saliva del nen. Ell s'ha quedat al pati "pensant" ... Tocava tornar a classe i, com que jo no tenia classe amb els del seu curs, he optat per endur-me el nen amb mi a la classe que jo tenia assignada en aquell moment i tenir-lo vigilat i aïllat. Suposo que no he fet res mal fet. El meu propòsit era que es tranquil·litzés i evidentment, a la seva aula això seria del tot impossible.
En la classe que havia de donar a continuació l'he posat al final i quan me n'anava li he indicat on s'havia de posar amb la mà, d'una manera extremadament suau. I un altre cop ha sorgit la fera, m'ha clavat dos cops de puny al braç. Per sort jo ja m'havia tranquilitzat bastant i entenia que alguna cosa no devia rutllar. No era normal aquella actitud tan agressiva ...
A l'hora de la sortida me n'he assabentat que hi ha algun problema pel mig i que aquesta reacció és del tot inusual, però ... ufff ... Quan estudiava magisteri no em van ensenyar a tractar aquests conflictes.
Almenys he tret una cosa clara, tinc més autocontrol del que em pensava però quan recordo aquell moment reconec que em poso molt tens, espero que això no sigui un pecat.
PD: Els fets són verídics tal com jo els he viscut, el nom i qualsevol dada que es pugui extreure d'aquesta història i que facin referència al menor són totalment inventades i no corresponen, en cap moment, a dades reals.
Durant el pati, un dels meus alumnes, estava molt nerviós. Es tracta d'un nen amb algun tipus de problema psicològic-psiquiàtric que si segueix el tractament és una delícia de nen. El cas és que avui portava a sobre un neguit impressionant. S'ha passat tota l'estona provocant els seus companys, tant de la seva classe com d'altres. Al final, després d'haver parlat amb ell unes quantes vegades he optat per endur-me'l apart i xerrar amb ell per mirar de tranquilitzar-lo.
Quan semblava que la situació ja estava controlada, hem tornat a sortir al pati i al cap de 15 segons de rellotge ja hi havia un altre nen plorant per la patada que li havia donat l'Andreu. Evidentment hi he anat, li he demanat explicacions i li he dit que vingués amb mi cap on estem els mestres vigilant. El nen estava fora de si. Quan intentava raonar amb ell no se li ha passat altra cosa que escopir-me a la cara i donar-me una puntada de peu. Tinc en el cap, encara, la imatge d'aquell nen fora de si, suat completament i amb el cos totalment tensionat que em mirava amb una ràbia indescriptible mentre es posava a escopir cap a mi sense que jo tingués temps a apartar-me. Evitaré descriure els excrements que han sortit pel nas i la boca perquè ja tinc prou fàstic jo com per a tornar-ho a reviure.
Us podeu imaginar ... Ho haig de reconèixer, m'han vingut unes ganes terribles de donar-li dues bofetades, d'aquelles sonores, de les que fan mal psicològica i físicament. Han estat uns segons d'una tensió enorme, d'una banda la temptació personal de ràbia de donar-li, com diem al sud, una bona "bufa" i de l'altra la professionalitat que se suposa que tinc. No m'ho podia ni creure, l'Andreu m'havia escopit a la cara i jo estava en una situació de total indefensió. Estava carregat de ràbia, meditant si li donava o no ...
Finalment m'he calmat, una altra companya ha vingut i se n'ha fet càrrec de la situació mentre jo anava a netejar-me la cara de la saliva del nen. Ell s'ha quedat al pati "pensant" ... Tocava tornar a classe i, com que jo no tenia classe amb els del seu curs, he optat per endur-me el nen amb mi a la classe que jo tenia assignada en aquell moment i tenir-lo vigilat i aïllat. Suposo que no he fet res mal fet. El meu propòsit era que es tranquil·litzés i evidentment, a la seva aula això seria del tot impossible.
En la classe que havia de donar a continuació l'he posat al final i quan me n'anava li he indicat on s'havia de posar amb la mà, d'una manera extremadament suau. I un altre cop ha sorgit la fera, m'ha clavat dos cops de puny al braç. Per sort jo ja m'havia tranquilitzat bastant i entenia que alguna cosa no devia rutllar. No era normal aquella actitud tan agressiva ...
A l'hora de la sortida me n'he assabentat que hi ha algun problema pel mig i que aquesta reacció és del tot inusual, però ... ufff ... Quan estudiava magisteri no em van ensenyar a tractar aquests conflictes.
Almenys he tret una cosa clara, tinc més autocontrol del que em pensava però quan recordo aquell moment reconec que em poso molt tens, espero que això no sigui un pecat.
PD: Els fets són verídics tal com jo els he viscut, el nom i qualsevol dada que es pugui extreure d'aquesta història i que facin referència al menor són totalment inventades i no corresponen, en cap moment, a dades reals.
diumenge, de gener 15, 2006
Sobre la formació TIC a primària
Aquest any, al juny més concretament, farà 10 anys que vaig acabar els meus estudis de magisteri a la Universitat de Barcelona. Haig de dir que no va ser la formació que esperava. Vaig sortir tant poc preparat (i aquesta és una opinió bastant àmplia entre els meus companys d'estudis) que difícilment em podia fer càrrec de l'especialitat de música d'una escola.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d'anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure'n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l'ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d'innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s'adapten al conjunt del claustre. El motiu d'aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d'usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s'ha de garantir és l'adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s'ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s'ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s'ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l'horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l'horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18'30 a 21'30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d'anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure'n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l'ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d'innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s'adapten al conjunt del claustre. El motiu d'aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d'usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s'ha de garantir és l'adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s'ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s'ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s'ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l'horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l'horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18'30 a 21'30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)