Des de fa aproximadament 2 anys que al Departament d'Educació (en aquells temps era d'Ensenyament) van posar en marxa un servidor PHP-MySQL que havia de satisfer les demandes que es generaven en la comunitat educativa. Es va engegar a poc a poc i amb certes mancances un servidor que es va anomenar phobos.
Al principi érem molt pocs els usuaris que l'utilitzàvem. Va servir de suport per a l'inici del projecte intraweb (basat en Postnuke) que avui coordina l'Albert Pérez i alguns ens vam atrevir, amb el suport d'altra gent (gràcies Toni), a instal·lar-hi alguna aplicació que utilitzàvem amb els nostres alumnes.
D'entre la gran quantitat d'aplicacions que hauria de poder suportar podem anomenar tots els CMS que utilitzen aquest codi de programació i la base de dades MySQL. Exemples com Mambo, PHPNUKE i PostNUKE només en son alguns de l'enorme quantitat. Però des de fa un any, una aplicació dirigida a la gestió de l'aprenentatge, més concretament el MOODLE, s'ha fet un gran forat en aquest món.
El cas és que si un centre, o un usuari (ha de ser membre d'XTEC a la força), decideix instal·lar un CMS tipus Intraweb (que fent un símil amb la vida real podria suposar la traslació a la xarxa dels actes més "socials" del centre) i un Moodle (que vindria a ser la vida més "acadèmica" traslladada a la xarxa) es troba amb que pràcticament està consumint el 90 % de l'espai que el servidor li dona.
És cert que si es demana una ampliació d'espai (100 Mb inicials) normalment es concedeix si hi ha una justificació, però no és menys cert que aquesta limitació en moments incials no és més que un pal a la roda, més que un pal, una totxana.
Però no és només aquest petit inconvenient el que em fa pensar que el servei és dolent (i dic dolent per no ser més malèvol). Resulta que aquest servidor falla dia si i dia també i prova d'això la podeu trobar en el funcionament dels fòrums de la xtec. Aquests fòrums, fets amb PHPBB (aplicació feta amb PHP i MySQL) de tant en tant presenten un petit missatge a la part de dalt que diu que no es pot conectar amb la base de dades. Què passa? Doncs que de tant en tant el servidor es "costipa" i la base de dades deixa de funcionar. Quan en un servidor d'aquest tipus falla la base de dades és com si en unes ulleres li treus el vidre, per a què serveixen? Per a fer bonic. I allò més difícil d'entendre és que aquestes "fallades" són més sovints del que seria acceptable.
La cosa encara t'emprenya més quan has dissenyat una activitat que implica la utilització del servidor i tens a la teva aula 25 alumnes. Per si no n'hi hagués prou amb la immensa diversitat d'ordinadors que tenim (en el meu centre, a l'aula d'informàtica tenim 17 ordinadors de 9 tipus diferents!!!!!) ara hem de tornar-nos creients i resar a la mare de déu per a que el costipat del senyor "phobos" s'hagi guarit. No obstant, no cal patir, aquest servidor no deu ser immune als costipats i per això es costipa cada setmana. Us imagineu una persona que cada setmana agafa un costipat? Li faríem un munt de proves no? Doncs a phobos el deuen tenir abandonat, pobret, sense portar-lo al metge ...
Però no n'hi ha prou amb tots aquests problemetes menors. La major problemàtica és la instal·lació de les aplicacins. Més que la instal·lació, la simple pujada del codi. El cas més aberrant és la pujada d'un moodle al servidor. Si teniu sort, i paciència, us en podreu sortir amb una bona estona de connexió (no m'atreveixo a dir una quantitat d'hores perquè seria agosarat, però aquest cap de setmana, algun usuari es va passar hores i hores pujant moodle i no ho va aconseguir). Quin problema hi ha? En altres servidors (comercials, això si) no hi ha cap problema en penjar aquest codi ràpidament. Inclús, en altres servidors PHP que hi ha instal·lats en la xarxa de la XTEC no es triga tant a pujar. Llavors, perquè phobos es resisteix a acceptar tants fitxers? De fet, perquè es resisteix a acceptar els fitxers de 0 Kb? Si altres servidors ho fan, perquè no ho fa phobos? Potser és que es costipa?
Menció apart és la impossibilitat d'utilitzar més d'una base de dades. Els usuaris només disposen d'una sola base de dades amb la que han de treballar totes les aplicacions, resultat? Bases de dades ben carregades que no fan més que alentir processos. Tant difícil és tenir un servidor que permeti que un usuari es pugui generar algunes bases de dades? No cal que en pugui fer 2.000, simplement amb alguna més ja valdria. De fet, molts dels servidors ho permeten (5 és una quantitat bastant comú). Perquè no phobos? Costipat, segur.
Ara bé, això si, si tot això no us ha fallat i la cosa us ha rutllat no patiu, algun problema us pot aparèixer. De cop pot marxar la llum i ... algun fitxers de la base de dades corrompre's (estic segur que a algú ja li ha passat). El problema és ... fan còpies de seguretat del contingut (d'això no n'estic segur, però ... en puc dubtar, oi? Iep, us asseguro que en això estic dubtant, no és cap ironia). Per tant, us podeu trobar que de cop una aplicació us deixa de funcionar perque en el servidor se n'ha anat la llum i algun fitxer s'ha corromput, ara bé, els responsables del servidor no es fan responsables. Home, faltaria més! Normalment, en els servidors es fan còpies de seguretat per si et falla el servidor. A phobos, no se sap, però per si de cas feu-vos còpies de seguretat. Mai se sap si un fitxer es corromprà el proper cap de setmana.
Els fitxers es poden fer malbé perquè tu (l'usuari) ha fet alguna cosa malament (una mala instal·lació o actualització per exemple) o bé perquè el servidor ha fallat. Ara, això si, el responsable sempre serà l'usuari, no el senyor phobos. O sigui que ja sabeu, per si o per no, còpia de seguretat al canto.
I finalment, recordeu que encara tenim la sort que el SAFE MODE no està activat. Tremoleu si algun dia a algú se li passa pel cap activar-lo. Senzillament tots els MOODLEs instal·lats deixaran de funcionar. D'això se'n diu suport a la docència i al docent. Donem-li mal de caps, que una aspirina el guarirà.
Doncs potser és el moment de demanar que al senyor phobos se li administri algun medicament que li permeti garantir un servei no excepcional, però si decent i docent. I si no és possible, demanem la extremaunció i deixem que mori. Això si, caldrà buscar un recanvi, "a rey muerto, rey puesto).
PD: No us enganyava, ara mateix (dimecres 1 de febrer a les 10'20) intento entrar als fòrums (allotjats a phobos) i em surt un missatge que em diu ... "Too many database connections.. Try again after a few minutes. ". Un altre costipat, snif snif
PDII: Divendres dia 3 de febrer, les 9:25 del matí. Phobos es costipa i no dona servei des del meu centre. Tinc 25 nens a l'aula, què faig?
dimecres, de febrer 01, 2006
dimecres, de gener 25, 2006
Feina, feina i més feina
Alguns dels que llegiu el meu blog sabeu que a més de dedicar-me a l'educació primària també faig tasques de formació per a diferents institucions. Més concretament, la formació que habitualment faig, sobretot en els últims temps, fa referència a entorns dinàmics (phpnuke, postnuke i mambo) i a e-learning i construcció de campus virtuals (moodle).
Aquest curs estic donant un assessorament a través de l'ICE al centre de formació de persones adultes de Palau de Mar. També estic impartint (a dia d'avui només portem dues sessions) un curs de moodle per a l'ICE de la UB i a partir del mes de febrer en començo un de postnuke (projecte intraweb). Ja veieu que porto moltes coses entre mans.
A més durant el passat trimestre vaig construïr un entorn de comunicació i un altre moodle per a una subdirecció general del Departament d'Educació i un altre entorn de comunicació per a un institut de La Garriga (IES Vil·la Romana) a través de la Fundació Universitària Martí l'Humà. Molta feina.
En aquests moments estic (amb altres persones) acabant uns mòduls d'un curs de formació sobre intranets (basades amb postnuke). Avui he acabat de pujar al servidor el primer dels mòduls i en tres o quatre dies tindré la segona part ja realitzada i preparada ... Quan sigui el moment ja us anunciaré on està aquest curs.
En fi, que porto entre mans moltes coses (d'altres que no dic però no menys importants). Tot i que fa relativament poc que vam tornar de les vacances ja torno a estar fins a dalt d'stres. No m'estranya, no.
Dic tot això perquè l'altre dia estava pensant que justament aquest any en que tinc tanta feina, el Departament d'Educació (lloc on vaig començar a donar els primers cursos de formació fa 5 anys), i més concretament la coordinació de l'Àrea TIC al Vallès Occidental no ha comptat amb mi per a donar cap sessió de formació, ni en cap curs ni en cap seminari ni jornada tècnica. La veritat és que prefereixo que sigui així perquè ara per ara no tindria temps material ni per a preparar-me la sessió ni per a impartir-la (Necessito dies que tinguin 30 hores!!!!).
Ara bé, hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar gaire. Resulta que cap a finals del mes de maig o principis de juny de l'any passat em van oferir la coordinació territorial del Vallès d'audiovisuals (els hi va agradar molt les activitats que havia fet amb els meus alumnes a través de la pàgina web del meu centre, almenys això em van dir i no crec que m'enganyessin).
Total, que després de múltiples maniobres per part d'un munt de gent i modificant contínuament la proposta que em feien (al final no havia de portar audiovisuals sinó una mescla de TIC i audiovisuals, vaja, que seria un "chico para todo" al servei d'algun "jefe/a") vaig optar per rebutjar l'oferta que m'havien fet. I a partir de llavors no m'han ofert cap feina de formació a la meva actual delegació. Curiós? No, simple casualitat, segur ;-).
En fin, perquè us explico tot això? Doncs no ho sé, però com que aquest és el meu espai, dono la meva opinió. Va, més endavant ja us postejaré alguna opinió més respecte a tot aquest tema i prometo la transcripció d'algun e-mail que encara conservo. Segur que el senyor que xiulava en castellà als cavalls també els té (si, aquesta frase no l'enteneu, però si sou del "mundillo" segur que arribeu a alguna conclusió).
Ara, si em perdoneu, vaig a sopar, que ja tinc gana.
Bona nit.
Aquest curs estic donant un assessorament a través de l'ICE al centre de formació de persones adultes de Palau de Mar. També estic impartint (a dia d'avui només portem dues sessions) un curs de moodle per a l'ICE de la UB i a partir del mes de febrer en començo un de postnuke (projecte intraweb). Ja veieu que porto moltes coses entre mans.
A més durant el passat trimestre vaig construïr un entorn de comunicació i un altre moodle per a una subdirecció general del Departament d'Educació i un altre entorn de comunicació per a un institut de La Garriga (IES Vil·la Romana) a través de la Fundació Universitària Martí l'Humà. Molta feina.
En aquests moments estic (amb altres persones) acabant uns mòduls d'un curs de formació sobre intranets (basades amb postnuke). Avui he acabat de pujar al servidor el primer dels mòduls i en tres o quatre dies tindré la segona part ja realitzada i preparada ... Quan sigui el moment ja us anunciaré on està aquest curs.
En fi, que porto entre mans moltes coses (d'altres que no dic però no menys importants). Tot i que fa relativament poc que vam tornar de les vacances ja torno a estar fins a dalt d'stres. No m'estranya, no.
Dic tot això perquè l'altre dia estava pensant que justament aquest any en que tinc tanta feina, el Departament d'Educació (lloc on vaig començar a donar els primers cursos de formació fa 5 anys), i més concretament la coordinació de l'Àrea TIC al Vallès Occidental no ha comptat amb mi per a donar cap sessió de formació, ni en cap curs ni en cap seminari ni jornada tècnica. La veritat és que prefereixo que sigui així perquè ara per ara no tindria temps material ni per a preparar-me la sessió ni per a impartir-la (Necessito dies que tinguin 30 hores!!!!).
Ara bé, hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar gaire. Resulta que cap a finals del mes de maig o principis de juny de l'any passat em van oferir la coordinació territorial del Vallès d'audiovisuals (els hi va agradar molt les activitats que havia fet amb els meus alumnes a través de la pàgina web del meu centre, almenys això em van dir i no crec que m'enganyessin).
Total, que després de múltiples maniobres per part d'un munt de gent i modificant contínuament la proposta que em feien (al final no havia de portar audiovisuals sinó una mescla de TIC i audiovisuals, vaja, que seria un "chico para todo" al servei d'algun "jefe/a") vaig optar per rebutjar l'oferta que m'havien fet. I a partir de llavors no m'han ofert cap feina de formació a la meva actual delegació. Curiós? No, simple casualitat, segur ;-).
En fin, perquè us explico tot això? Doncs no ho sé, però com que aquest és el meu espai, dono la meva opinió. Va, més endavant ja us postejaré alguna opinió més respecte a tot aquest tema i prometo la transcripció d'algun e-mail que encara conservo. Segur que el senyor que xiulava en castellà als cavalls també els té (si, aquesta frase no l'enteneu, però si sou del "mundillo" segur que arribeu a alguna conclusió).
Ara, si em perdoneu, vaig a sopar, que ja tinc gana.
Bona nit.
dilluns, de gener 23, 2006
Agressió? Al final m'ha tocat
Avui ha estat un dia difícil, molt difícil diria jo. Aquest matí mentre estava vigilant el pati (avui em tocava vigilància) he tingut un d'aquells conflictes que si no et saps controlar acaben sortint a les notícies.
Durant el pati, un dels meus alumnes, estava molt nerviós. Es tracta d'un nen amb algun tipus de problema psicològic-psiquiàtric que si segueix el tractament és una delícia de nen. El cas és que avui portava a sobre un neguit impressionant. S'ha passat tota l'estona provocant els seus companys, tant de la seva classe com d'altres. Al final, després d'haver parlat amb ell unes quantes vegades he optat per endur-me'l apart i xerrar amb ell per mirar de tranquilitzar-lo.
Quan semblava que la situació ja estava controlada, hem tornat a sortir al pati i al cap de 15 segons de rellotge ja hi havia un altre nen plorant per la patada que li havia donat l'Andreu. Evidentment hi he anat, li he demanat explicacions i li he dit que vingués amb mi cap on estem els mestres vigilant. El nen estava fora de si. Quan intentava raonar amb ell no se li ha passat altra cosa que escopir-me a la cara i donar-me una puntada de peu. Tinc en el cap, encara, la imatge d'aquell nen fora de si, suat completament i amb el cos totalment tensionat que em mirava amb una ràbia indescriptible mentre es posava a escopir cap a mi sense que jo tingués temps a apartar-me. Evitaré descriure els excrements que han sortit pel nas i la boca perquè ja tinc prou fàstic jo com per a tornar-ho a reviure.
Us podeu imaginar ... Ho haig de reconèixer, m'han vingut unes ganes terribles de donar-li dues bofetades, d'aquelles sonores, de les que fan mal psicològica i físicament. Han estat uns segons d'una tensió enorme, d'una banda la temptació personal de ràbia de donar-li, com diem al sud, una bona "bufa" i de l'altra la professionalitat que se suposa que tinc. No m'ho podia ni creure, l'Andreu m'havia escopit a la cara i jo estava en una situació de total indefensió. Estava carregat de ràbia, meditant si li donava o no ...
Finalment m'he calmat, una altra companya ha vingut i se n'ha fet càrrec de la situació mentre jo anava a netejar-me la cara de la saliva del nen. Ell s'ha quedat al pati "pensant" ... Tocava tornar a classe i, com que jo no tenia classe amb els del seu curs, he optat per endur-me el nen amb mi a la classe que jo tenia assignada en aquell moment i tenir-lo vigilat i aïllat. Suposo que no he fet res mal fet. El meu propòsit era que es tranquil·litzés i evidentment, a la seva aula això seria del tot impossible.
En la classe que havia de donar a continuació l'he posat al final i quan me n'anava li he indicat on s'havia de posar amb la mà, d'una manera extremadament suau. I un altre cop ha sorgit la fera, m'ha clavat dos cops de puny al braç. Per sort jo ja m'havia tranquilitzat bastant i entenia que alguna cosa no devia rutllar. No era normal aquella actitud tan agressiva ...
A l'hora de la sortida me n'he assabentat que hi ha algun problema pel mig i que aquesta reacció és del tot inusual, però ... ufff ... Quan estudiava magisteri no em van ensenyar a tractar aquests conflictes.
Almenys he tret una cosa clara, tinc més autocontrol del que em pensava però quan recordo aquell moment reconec que em poso molt tens, espero que això no sigui un pecat.
PD: Els fets són verídics tal com jo els he viscut, el nom i qualsevol dada que es pugui extreure d'aquesta història i que facin referència al menor són totalment inventades i no corresponen, en cap moment, a dades reals.
Durant el pati, un dels meus alumnes, estava molt nerviós. Es tracta d'un nen amb algun tipus de problema psicològic-psiquiàtric que si segueix el tractament és una delícia de nen. El cas és que avui portava a sobre un neguit impressionant. S'ha passat tota l'estona provocant els seus companys, tant de la seva classe com d'altres. Al final, després d'haver parlat amb ell unes quantes vegades he optat per endur-me'l apart i xerrar amb ell per mirar de tranquilitzar-lo.
Quan semblava que la situació ja estava controlada, hem tornat a sortir al pati i al cap de 15 segons de rellotge ja hi havia un altre nen plorant per la patada que li havia donat l'Andreu. Evidentment hi he anat, li he demanat explicacions i li he dit que vingués amb mi cap on estem els mestres vigilant. El nen estava fora de si. Quan intentava raonar amb ell no se li ha passat altra cosa que escopir-me a la cara i donar-me una puntada de peu. Tinc en el cap, encara, la imatge d'aquell nen fora de si, suat completament i amb el cos totalment tensionat que em mirava amb una ràbia indescriptible mentre es posava a escopir cap a mi sense que jo tingués temps a apartar-me. Evitaré descriure els excrements que han sortit pel nas i la boca perquè ja tinc prou fàstic jo com per a tornar-ho a reviure.
Us podeu imaginar ... Ho haig de reconèixer, m'han vingut unes ganes terribles de donar-li dues bofetades, d'aquelles sonores, de les que fan mal psicològica i físicament. Han estat uns segons d'una tensió enorme, d'una banda la temptació personal de ràbia de donar-li, com diem al sud, una bona "bufa" i de l'altra la professionalitat que se suposa que tinc. No m'ho podia ni creure, l'Andreu m'havia escopit a la cara i jo estava en una situació de total indefensió. Estava carregat de ràbia, meditant si li donava o no ...
Finalment m'he calmat, una altra companya ha vingut i se n'ha fet càrrec de la situació mentre jo anava a netejar-me la cara de la saliva del nen. Ell s'ha quedat al pati "pensant" ... Tocava tornar a classe i, com que jo no tenia classe amb els del seu curs, he optat per endur-me el nen amb mi a la classe que jo tenia assignada en aquell moment i tenir-lo vigilat i aïllat. Suposo que no he fet res mal fet. El meu propòsit era que es tranquil·litzés i evidentment, a la seva aula això seria del tot impossible.
En la classe que havia de donar a continuació l'he posat al final i quan me n'anava li he indicat on s'havia de posar amb la mà, d'una manera extremadament suau. I un altre cop ha sorgit la fera, m'ha clavat dos cops de puny al braç. Per sort jo ja m'havia tranquilitzat bastant i entenia que alguna cosa no devia rutllar. No era normal aquella actitud tan agressiva ...
A l'hora de la sortida me n'he assabentat que hi ha algun problema pel mig i que aquesta reacció és del tot inusual, però ... ufff ... Quan estudiava magisteri no em van ensenyar a tractar aquests conflictes.
Almenys he tret una cosa clara, tinc més autocontrol del que em pensava però quan recordo aquell moment reconec que em poso molt tens, espero que això no sigui un pecat.
PD: Els fets són verídics tal com jo els he viscut, el nom i qualsevol dada que es pugui extreure d'aquesta història i que facin referència al menor són totalment inventades i no corresponen, en cap moment, a dades reals.
diumenge, de gener 15, 2006
Sobre la formació TIC a primària
Aquest any, al juny més concretament, farà 10 anys que vaig acabar els meus estudis de magisteri a la Universitat de Barcelona. Haig de dir que no va ser la formació que esperava. Vaig sortir tant poc preparat (i aquesta és una opinió bastant àmplia entre els meus companys d'estudis) que difícilment em podia fer càrrec de l'especialitat de música d'una escola.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d'anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure'n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l'ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d'innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s'adapten al conjunt del claustre. El motiu d'aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d'usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s'ha de garantir és l'adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s'ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s'ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s'ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l'horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l'horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18'30 a 21'30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d'anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure'n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l'ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d'innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s'adapten al conjunt del claustre. El motiu d'aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d'usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s'ha de garantir és l'adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s'ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s'ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s'ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l'horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l'horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18'30 a 21'30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
dimecres, de desembre 14, 2005
La sisena hora escolar
En els darrers dies està prenent força la idea dels responsables del Departament d'Educació d'ampliar els horaris de l'escola pública fins a les 6 hores lectives diàries. Les valoracions se succeeixen davant d'aquest anunci.
Evidentment, les associacions de pares estan encantades amb aquest plantejament, sobretot perquè permetrà un igualament d'hores amb l'escola privada i això permet una reducció de les avantatges horàries d'aquesta última. Però és indiscutible que un augment d'hores d'escolarització dels fills permetrà, o almenys ho hauria de fer, una major compatibilització dels horaris laborals dels progenitors amb l'assistència dels seus fills per part de l'estament que ha de vetllar per l'educació de tothom.
Els sindicats de professors i mestres no s'hi oposen sempre i quan això no repercuteixi en l'horari laboral dels professors.
El Departament d'Educació està encantat amb totes aquestes propostes i anuncia noves inversions i contractacions de professors per a la realització d'aquestes hores de més.
Ara bé, alguna cosa no falla o no s'explica suficientment. Anem a pams.
L'horari de l'escola. Si ara s'han de fer 6 hores de classe diàries, es permetrà als centres treballar de 8 a 14? Quins criteris es faran servir per decidir l'horari? Es tendirà a l'ampliació d'aquestes hores per la tarda? L'horari llavors seria de 9 a 12 i de 3 a 6? Segurament serà aquest l'horari resultant, si més no, en la majoria del territori de Catalunya (que no vol dir en la majoria de població de Catalunya).
L'Horari dels professionals. Si es fa realitat aquesta ampliació d'horari lectiu en un centre d'una línia calen dos professionals nous per cada centre comptant que en aquestes hores extra no hi haurà reforços ni desdoblaments. Atenent a l'estadística oficial del Departament de l'any 2003-2004, des de llavors hi ha hagut un augment d'aules creades, hi ha un total de 16085 aules creades. Cada aula haurà de fer 5 hores de més a la setmana. Per tant en un centre d'una línia s'hauran de fer 45 hores de més d'atenció a l'alumnat.
Per cada aula de curs oberta es necessita un 20 % de nou professor. Si agafem el nombre d'aules i hi apliquem un percentatge tindrem que ens calen, amb dades del curs 2003 un total de 3217 mestres nous per al curs que ve per a cobrir aquesta sisena hora.
El Departament ha dit que contractarà al voltant de 3000 professors nous. Per tant, tot sembla correlacionar-se, ara bé, permeteu-me ser malpensat. On està la trampa?
Evidentment, les associacions de pares estan encantades amb aquest plantejament, sobretot perquè permetrà un igualament d'hores amb l'escola privada i això permet una reducció de les avantatges horàries d'aquesta última. Però és indiscutible que un augment d'hores d'escolarització dels fills permetrà, o almenys ho hauria de fer, una major compatibilització dels horaris laborals dels progenitors amb l'assistència dels seus fills per part de l'estament que ha de vetllar per l'educació de tothom.
Els sindicats de professors i mestres no s'hi oposen sempre i quan això no repercuteixi en l'horari laboral dels professors.
El Departament d'Educació està encantat amb totes aquestes propostes i anuncia noves inversions i contractacions de professors per a la realització d'aquestes hores de més.
Ara bé, alguna cosa no falla o no s'explica suficientment. Anem a pams.
L'horari de l'escola. Si ara s'han de fer 6 hores de classe diàries, es permetrà als centres treballar de 8 a 14? Quins criteris es faran servir per decidir l'horari? Es tendirà a l'ampliació d'aquestes hores per la tarda? L'horari llavors seria de 9 a 12 i de 3 a 6? Segurament serà aquest l'horari resultant, si més no, en la majoria del territori de Catalunya (que no vol dir en la majoria de població de Catalunya).
L'Horari dels professionals. Si es fa realitat aquesta ampliació d'horari lectiu en un centre d'una línia calen dos professionals nous per cada centre comptant que en aquestes hores extra no hi haurà reforços ni desdoblaments. Atenent a l'estadística oficial del Departament de l'any 2003-2004, des de llavors hi ha hagut un augment d'aules creades, hi ha un total de 16085 aules creades. Cada aula haurà de fer 5 hores de més a la setmana. Per tant en un centre d'una línia s'hauran de fer 45 hores de més d'atenció a l'alumnat.
Per cada aula de curs oberta es necessita un 20 % de nou professor. Si agafem el nombre d'aules i hi apliquem un percentatge tindrem que ens calen, amb dades del curs 2003 un total de 3217 mestres nous per al curs que ve per a cobrir aquesta sisena hora.
El Departament ha dit que contractarà al voltant de 3000 professors nous. Per tant, tot sembla correlacionar-se, ara bé, permeteu-me ser malpensat. On està la trampa?
dijous, de desembre 01, 2005
Moltes oposicions
Ahir va sortir als mitjans de comunicació que el Departament d'Educació pensava convocar d'aquí a l'any 2.008 més de 12.000 places de mestres i professors en tota Catalunya. Una mesura en principi positiva però que cal analitzar amb un xic de profunditat. Anem a pams
A finals dels 70 i principis dels 80 va haver una enorme quantitat d'incorporacions de mestres i professors a l'escola pública. Molts d'aquests van guanyar les "seves" places en concursos restringits on es primava absolutament el fet d'haver treballat prèviament. La incorporació de professionals va ser massiva. I què ha passat durant els anys?
Els resultats són ben visibles en els nostres centres, uns claustres amb una gran majoria de personal entre 50 i 60 amb gran experiència professional però completament esgotat després d'una vida laboral dura i cada cop més complicada.
Ara toca renovar molts d'aquests llocs de treball ja que molts d'aquells mestres ara es jubilen i en calen de nous. Tota aquella incorporació massificada al funcionariat s'ha traslladat en el temps i ara cal prendre mesures. Però és la millor sol·lució convocar totes aquestes places ara? Si repetim la incorporació massiva d'aquells anys ens trobarem que:
1.- De cop prescindirem de l'experiència de tots aquests professionals.
2.- Perpetuarem el problema uns altres 30 o 35 anys.
O sigui que dintre d'uns anys tornarem a tenir uns claustres envellits i amb escassa energia per treballar en el nostre món. No valdria la pena pensar-hi i fer aquestes incorporacions més espaiades en el temps?
Es tracta de millorar l'escola pública pensant a llarg termini o trobar unes sol·lucions amb precipitació?
A més, com sempre en els casos de massificació, i ara que els nostres governants parlen tant de "qualitat", com pensen garantir la qualitat de la selecció? Una simple norma de mercat ens diu que a major oferta de places (d'oposicions) menor competència. Crec més que justificat considerar la competència com a element de qualitat (almenys així ho justifica gairebé tothom).
No entraré a parlar del mètode de selecció (però la proposta d'alguns sindicats em sembla abusiva cap al professorat que porta molts anys treballant amb algunes condicions molt aventatjoses), això ho faré en un altre moment, però sens dubte un procés (sigui el que sigui) en que es disminueix la competència, la qualitat de la selecció queda mermada. Clar que potser se'n podria parlar del que és qualitat. En qualsevol cas, el raonament crec que és vàlid.
Cal pensar en el futur del país a mitjà i llarg termini, no només amb immediatesa.
A finals dels 70 i principis dels 80 va haver una enorme quantitat d'incorporacions de mestres i professors a l'escola pública. Molts d'aquests van guanyar les "seves" places en concursos restringits on es primava absolutament el fet d'haver treballat prèviament. La incorporació de professionals va ser massiva. I què ha passat durant els anys?
Els resultats són ben visibles en els nostres centres, uns claustres amb una gran majoria de personal entre 50 i 60 amb gran experiència professional però completament esgotat després d'una vida laboral dura i cada cop més complicada.
Ara toca renovar molts d'aquests llocs de treball ja que molts d'aquells mestres ara es jubilen i en calen de nous. Tota aquella incorporació massificada al funcionariat s'ha traslladat en el temps i ara cal prendre mesures. Però és la millor sol·lució convocar totes aquestes places ara? Si repetim la incorporació massiva d'aquells anys ens trobarem que:
1.- De cop prescindirem de l'experiència de tots aquests professionals.
2.- Perpetuarem el problema uns altres 30 o 35 anys.
O sigui que dintre d'uns anys tornarem a tenir uns claustres envellits i amb escassa energia per treballar en el nostre món. No valdria la pena pensar-hi i fer aquestes incorporacions més espaiades en el temps?
Es tracta de millorar l'escola pública pensant a llarg termini o trobar unes sol·lucions amb precipitació?
A més, com sempre en els casos de massificació, i ara que els nostres governants parlen tant de "qualitat", com pensen garantir la qualitat de la selecció? Una simple norma de mercat ens diu que a major oferta de places (d'oposicions) menor competència. Crec més que justificat considerar la competència com a element de qualitat (almenys així ho justifica gairebé tothom).
No entraré a parlar del mètode de selecció (però la proposta d'alguns sindicats em sembla abusiva cap al professorat que porta molts anys treballant amb algunes condicions molt aventatjoses), això ho faré en un altre moment, però sens dubte un procés (sigui el que sigui) en que es disminueix la competència, la qualitat de la selecció queda mermada. Clar que potser se'n podria parlar del que és qualitat. En qualsevol cas, el raonament crec que és vàlid.
Cal pensar en el futur del país a mitjà i llarg termini, no només amb immediatesa.
dimecres, de novembre 30, 2005
Presentació a Sabadell - b-learning medi social i cultural
Avui ha estat un dia especial. Des del centre de recursos de Montcada i Reixach em van demanar que expliqués l'experiència que estem portant a terme al meu centre per al treball de l'àrea de coneixement del medi social i cultural. Podeu veure l'experiència aquí. Hem anat la cap d'estudis i jo i sembla que l'experiència ha agradat bastant però no s'hi ha apuntat gairebé ningú ...
La jornada ha començat amb una xerrada del Francesc Busquets. Podríem dir que no ha descobert la sopa d'all per als que portem anys treballant en això de les TIC però en canvi crec que ha estat molt entenedor per a la majoria de professors i mestres que estàvem allà escoltant i que no tenim uns coneixements tècnics gaire grans. Per això cal felicitar la seva exposició, ha estat molt aclaridora.
Hi ha hagut un moment en què hi ha hagut unes respostes en forma d'expressió facial a una intervenció del Francesc ... Ha estat quan ha plantejat que potser dintre de poc temps els alumnes ens vindran a l'escola amb un ordinador portàtil de molt baix preu (en Negroponte ja ha presentat el prototip). Algunes cares de circumstàncies però ... Estic segur que si hi ha professors que se'n van a jornades d'aquest tipus podran adaptar-se ràpidament a aquests canvis, si no perquè hi haurien d'anar a aquests llocs?
Menció a part ha estat la trobada amb alguns coneguts/des de la Delegació Territorial del Vallès Occidental. Un dia ja us explicaré algunes aventuretes.
Fins la propera
La jornada ha començat amb una xerrada del Francesc Busquets. Podríem dir que no ha descobert la sopa d'all per als que portem anys treballant en això de les TIC però en canvi crec que ha estat molt entenedor per a la majoria de professors i mestres que estàvem allà escoltant i que no tenim uns coneixements tècnics gaire grans. Per això cal felicitar la seva exposició, ha estat molt aclaridora.
Hi ha hagut un moment en què hi ha hagut unes respostes en forma d'expressió facial a una intervenció del Francesc ... Ha estat quan ha plantejat que potser dintre de poc temps els alumnes ens vindran a l'escola amb un ordinador portàtil de molt baix preu (en Negroponte ja ha presentat el prototip). Algunes cares de circumstàncies però ... Estic segur que si hi ha professors que se'n van a jornades d'aquest tipus podran adaptar-se ràpidament a aquests canvis, si no perquè hi haurien d'anar a aquests llocs?
Menció a part ha estat la trobada amb alguns coneguts/des de la Delegació Territorial del Vallès Occidental. Un dia ja us explicaré algunes aventuretes.
Fins la propera
dimarts, de novembre 29, 2005
Comencem?
Aquest és el segon blog que començo i espero poder continuar-lo durant una bona temporada si la feina i les ganes m'ho permeten.
En aquest blog us parlaré del meu dia a dia com a mestre d'educació primària, què m'amoïna, què faig, quines coses em passen. Evidentment tractaré només la vessant personal.
Com alguns de vosaltres ja sabeu a més de mestre de primària em dedico també a això que ara se'n diu Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Doncs també us en parlaré aquí de les meves experiències informativo-comunicatives.
Finalment, també tinc inquietuds polítiques i especialment referides a l'educació, així que aquest també serà un petit espai per a la reflexió del dia a dia.
Aquí només poso una norma per a llegir el blog, la ÚNICA: Donar la opinió si en tens ganes, i si no en tens, doncs no la dones.
Continuarem escrivint.
En aquest blog us parlaré del meu dia a dia com a mestre d'educació primària, què m'amoïna, què faig, quines coses em passen. Evidentment tractaré només la vessant personal.
Com alguns de vosaltres ja sabeu a més de mestre de primària em dedico també a això que ara se'n diu Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Doncs també us en parlaré aquí de les meves experiències informativo-comunicatives.
Finalment, també tinc inquietuds polítiques i especialment referides a l'educació, així que aquest també serà un petit espai per a la reflexió del dia a dia.
Aquí només poso una norma per a llegir el blog, la ÚNICA: Donar la opinió si en tens ganes, i si no en tens, doncs no la dones.
Continuarem escrivint.
dilluns, de desembre 20, 2004
Nadal, per fi!
Mira que ha passat ràpid el trimestre eh!
Ens hem plantat en un no res a final de trimestre i ja és hora de païr una miqueta tota la feina que heu anat veient en aquest portal, així que ja em perdonareu però ...
Ah si, us podeu entretenir veient els vídeos del concert de nadal que han començat a editar alguns alumnes de sisè!
Bones festes
Ens hem plantat en un no res a final de trimestre i ja és hora de païr una miqueta tota la feina que heu anat veient en aquest portal, així que ja em perdonareu però ...
Ah si, us podeu entretenir veient els vídeos del concert de nadal que han començat a editar alguns alumnes de sisè!
Bones festes
dilluns, de novembre 29, 2004
Preparant nadal
Déu ni do quina feinada que porto a sobre. A més de l'àrea de música em toquen les socials i tota l'experiència que ja us he comentat anteriorment. Les socials van de meravella, estic tant content!
I en aquets dies, doncs ja us podeu pensar, em toca preparar les nadales que cantarem per nadal. Començo a sentir que potser ens repetim massa en el repertori, vaja, que des que sóc mestre, he acabat cantent sempre el mateix. Però clar, tampoc hi ha tant repertori conegut i llest per a utilitzar amb nens de P3 a 6è de primària.
Ja us ensenyaré els vídeos del concert de nadal quan els tingui acabats.
I en aquets dies, doncs ja us podeu pensar, em toca preparar les nadales que cantarem per nadal. Començo a sentir que potser ens repetim massa en el repertori, vaja, que des que sóc mestre, he acabat cantent sempre el mateix. Però clar, tampoc hi ha tant repertori conegut i llest per a utilitzar amb nens de P3 a 6è de primària.
Ja us ensenyaré els vídeos del concert de nadal quan els tingui acabats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)