Es busca director/a d'escola i/o institut?

Fa una mica més d'una setmana es va publicar la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de directors/es en els centres educatius públics que tenen vacant el lloc de director/a.

Per als que hem fet el curs de directors (o qualsevol altre validat pel Departament d'Ensenyament) és important saber on és probable que hi hagi vacant per a poder preparar el concurs de mèrits, o bé per a presentar la seva disponibilitat al director dels Serveis Territorials corresponents de cara a un futur nomenament extraordinari.

En el següent full de càlcul hi figuren una sèrie de dades que et poden donar una pista d'on et pots presentar, o bé, oferir-te amb posterioritat al concurs de mèrits. En ell hi trobaràs un seguit de pestanyes corresponents als diferents Serveis Territorials o Consorci d'Educació de Barcelona. No obstant, cal tenir clar que ni el fet de presentar-se al concurs de mèrits sent l'únic candidat, ni oferint-te posteriorment et garanteix que siguis nomenat.

Les primeres columnes de cada pestanya indiquen el centre que surt a la convocatòria. Després hi ha una columna on diu si és probable que es produeixi una vacant després del concurs en funció de si el centre ha sortit convocat més d'una vegada en anteriors convocatòries (anys 2013, 2012 i 2011).

De totes maneres, el pots consultar més còmodament en aquest enllaç. Heu de tenir en compte que aquest document presenta la recopilació de centres feta particularment i que pot contenir errors.

Conte: El pastor, les cabres i els ensenyaments de la vida

Hi havia una vegada, en un lloc molt i molt llunyà, un pastor, en Josepet,  que amb el pas del temps s’havia anat fent gran. Tenia un ramat de cabres que havia cuidat durant molts anys, procurava tenir-les ben contentes per a poder treure’n la millor llet. El grup de cabres havia anat creixent  i quan el pastor ja era molt vell tenia un ramat ben nombrós.

Tot el poble coneixia en Josepet. Es dedicava a portar el seu ramat per les zones més difícils perquè així també mantenia net el bosc i evitava que els incendis en època de calor es propaguessin sense control.

En Josepet s’havia casat i havia tingut un fill, l’Arnau, que havia aconseguit estudiar lluny d’aquell poble. L’Arnau, havia acabat els seus estudis de física ben aviat, però no va trobar feina. Així que, quan el seu pare li va dir que hauria de donar el ramat de cabres a algú que les volgués cuidar va pensar que seria una bona oportunitat per dedicar-s’hi.

Arribà el dia en que el seu pare va deixar el ramat d’ovelles a l’Arnau qui, amb molts estudis però poca experiència, va decidir que calia canviar les coses:  Va observar el gran ramat i va veure que no totes les cabres eren iguals. N’hi havien de dòcils i agradables i que produïen una gran quantitat de llet; d’altres lleugerament diferents i amb un comportament més nerviós, produïen poca llet i en canvi, eren molt hàbils pujant a llocs de difícil accés. Finalment va observar un seguit de cabres lletges, poc hàbils i que contínuament donaven problemes de tot tipus.

Fins llavors el seu pare Josepet,  havia aconseguit tirar endavant tot el seu ramat amb l’ajuda de tres gossos d’atura que tenia des de feia molts anys. Aconseguia bons resultats tant en el comportament del ramat com a grup com en la producció de llet de cada cabreta de forma individual, tot i que era obvi que mai no es faria ric. Però li agradava la seva feina i tothom li comprava els seus productes.

Com us estava dient, l’Arnau, creient que els seus estudis de física quàntica li servirien d’alguna cosa, va decidir canviar les coses. Per començar va deixar de dur tot el ramat pels complicats camins del bosc, i va decidir posar unes reixes al camp. Va dividir el camp en 4 parcel·les segons la tipologia de cabres que havia observat i i va posar-hi a dintre els animals, doncs va pensar que d’aquesta manera les cabretes tindrien una cura i tractament més individualitzat i es podria obtenir un millor rendiment.

En una hi va posar les millors cabres, les més boniques i les que més llet produïen. En aquell tancat hi va posar la millor gossa d’atura, la Coloma. Aquelles cabres eren dòcils i li oferien el seu millor producte, però no li permetien fer-se ric. Tothom sap que amb les cabres t’ho podràs passar molt bé i gaudir del teu treball, però fer-se ric??? Ningú d’aquell poble llunyà havia vist mai cap pastor ric, però tot i això l’Arnau continuava amb la seva idea.

En la segona parcel·la hi va posar un altre grup de cabres, guiades per un altre gos,que tot i no ser tan excel·lent com la Coloma, se’n sortia com podia,  el Sit. Les pobres cabretes anaven fent la seva, sense pena ni glòria. Alguns dies produïen llet, i d’altres no. El terreny estava bastant brut  i tot i que el gos bordava molt, no aconseguia que totes les cabres funcionessin com les de l’altre grup.

En la tercera parcel·la hi va posar un altre grup de cabres. Hi va posar el tercer gos que havia heretat del seu pare, el Mendi. Però res, tampoc no funcionava. La producció de llet baixava constantment i la parcel·la estava totalment descompensada :  En unes parts hi havia una herba immaculada i en altres era impossible entrar-hi. El Mendifeia el que bonament podia. Era evident que amb les cabres d’aquella parcel·la no guanyaria ni un duro. No només no el guanyava, sinó que perdia diners: es veia obligat a comprar pinso per a alimentar-les perquè les cabres havien aprés que si no volien fer un petit desplaçament a la zona de la parcel·la on hi havia herba, no calia que ho fessin. El pastor els hi portava el pinso necessari.

Finalment va habilitar una petita parcel·la del terreny per a un grup de cabretes extremadament lletges. No produien gens de llet i no eren gens obedients, i l’Arnau va intentar sacrificar-les per a treure’n algun profit venent la carn. Però el batlle d’aquell poble li va recordar que allà no hi havia escorxador, i que les hauria de portar a més de 40 km de distància. L’Arnau va fer càlculs  i va veure que no li sortia a compte emportar-se aquella vintena de cabres.

Així doncs les va posar a dintre el seu petit terreny, ben escarpat i ple de roques. Però li feia falta un gos que les vigilés. El seu pare en tenia tres que treballaven com un grup eficient, però ell els havia repartit entre les altres tres parcel·les. Se’n va anar a cal veterinari i va adoptar un gosset. Un gos jovenet, sense experiència, amb moltes ganes d’ajudar, però sense saber ni tan sols què era una cabreta. El va posar a dintre de la parcel·la i va marxar esperant que fes la seva feina.

El temps passava i les coses anaven de mal en pitjor. El primer grup, el de les millors cabretes li permetien uns petits ingressos per a anar subsistint, però no podia donar-se cap petit plaer. El segon grup a dures penes funcionava, no produïen gaire llet i no tenia ingressos. El tercer grup era encara pitjor, el terreny estava brut, les cabres no feien la seva feina i l’Arnau havia d’estar comprant pinso cada dos dies. El darrer grup era el pitjor de tots. No només no produïen llet, sinó que el terreny estava terriblement brut i ple de males herbes. I per si fora poc, el nou gos que havia adoptat havia aconseguit escapar-se a la primera de canvi. 

Un dia de tramuntana va haver un foc terrible que va començar a prop de la darrera parcel·la. El foc es va escampar molt ràpidament i les cabres van poder fugir a través de la reixa que havia instal·lat l’Arnau, que s’havia deteriorat moltíssim. Les cabres de la segona i tercera parcel·la també van refugiar-se on van poder mentre l’Arnau es posava les mans al cap. Estava a punt de perdre-ho tot. Les de la la primera parcel·la, les millors van fugir espantades davant el comportament de la resta de cabretes.

L’Arnau no podia creure-s’ho: Ho havia perdut tot després d’introduïr uns canvis que havien de fer-lo ric. Va voler introduïr uns canvis en les cabretes, uns canvis que li semblaven raonables però que a ulls de les cabres i gossos experimentats eren totalment incongruents.

El pare de l’Arnau, en Josepet, s’havia fet ja molt vell i malalt, però en adonar-se de la seva situació límit va fer cridar el seu fill i li va dir:

Fill meu, sé que has volgut fer canvis en el ramat de cabres, però deixa’m que et doni uns consells abans de marxar.

- Recorda que la teva feina ara és la de pastor. I això implica que mai et podràs fer ric. Podràs obtenir molts beneficis, estimació i reconeixement, però fent de pastor mai seràs ric.

- Les cabres són animals i els animals fan el que fan els altres animals; aprenen les unes de les altres. Si tu poses les pitjors cabres juntes i no permets que aprenguin de les millors, no esperis cap benefici.

- Els gossos aprenen igual que les cabres, si vols un bon gos d’atura hauràs de procurar que aprengui d’un altre gos d’atura.

- I finalment, sé que la teva passió era la física quàntica, però et prego que quantifiquis els teus esforços físics i vegis que ser pastor et permetrà aconseguir coses que un físic quàntic mai podrà aconseguir

L’Arnau va aprofitar per primer cop a la seva vida els seus coneixements de física quàntica imaginant-se un salt en el temps amb dos finals diferents.

Final 1

En Josepet va tancar els ulls eternament ben reconfortat després d’haver-li donat els últims consells al seu fill. L’Arnau, va pensar com podia tornar a fer que aquell ramat de cabres tornés a produïr com havia fet sempre. Va parlar amb molts pastors d’aquelles contrades i va decidir que la millor manera de posar-s’hi era precisament posant-hi. 

Es va arremangar, i tot i que va decidir mantenir les reixes de separació, va distribuir de manera diferent el territori, les cabretes, i els gossos, permetent a més d’anar canviant les cabretes de parceles i deixant res com a definitiu. Al cap de res va veure que el terreny tornava a estar net i polit, com el tenia el seu pare feia anys, i les cabres, la immensa majoria d’elles, produïen com mai havia vist.

No va poder fer-se ric, però va poder viure tranquil.

Final 2

En Josepet va tancar els ulls eternament sabent que mai més descansaria. El seu fill, orgullós i prepotent va discutir-li fins a la última coma dels seus consells. No només no va fer cap canvi, sinó que es va entestar a mantenir la seva estratègia. Tenia clar que la única manera de millorar la seva explotació ramadera era aïllant les pitjors cabres, les pomes podrides, encara que hagués de comprar pinso i un gos cada any.

Malauradament, els matolls van brotar en la parcel·la d’aquestes cabres i al cap de poc temps, un altre dia de tramuntanada forta va tornar a calar-se foc. No va donar temps a escapar ningú, gairebé tots els animals van morir i la casa de l’Arnau es va veure tan afectada que va haver de marxar del poble en busca d’un treball que li permetés sobreviure.

De tot aquell gran ramat que li havia deixat el seu pare no es van salvar ni cabres, ni cabretes, ni cabrits. Només quatre cabrons van poder escapar creant problemes a la resta de la població.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte de pastors, gossos, cabres, cabretes i cabrons, ja s’ha acabat.

Concurs de direcció a l'Institut Rocagrossa

Em permetreu que utilitzi el meu blog per a aclarir unes quantes coses coses relatives als concursos de direcció que s'han de fer dintre de pocs mesos, aprofitant la situació al voltant del nomenament de director/a al meu centre. Intenta ser un post útil als membres de la comunitat docent del meu centre, però també a la resta de la comunitat educativa.

En l'actualitat hi ha un nomenament extraordinari en la direcció, i per tant, al mes de desembre/gener la plaça de director/a sortirà a concurs. Presento a continuació un seguit de preguntes i respostes sobre aquesta situació, per a que la gent pugui fer-se una idea del que passarà a partir d'ara.

S'acaba el món?

Nooo, tranquil/a, només hi haurà un concurs de mèrits. Res més que això!! Ni s'acabarà el món, ni ens quedarem sense director/a, ni ens morirem, ni es transformarà el centre, ni ... És només un concurs de mèrits, estigueu tranquils.

Així, haurem d'escollir director/a?

No! No s'ha d'escollir res. És cert que durant uns anys la direcció del centre educatiu s'escollia per votació dels membres de la comunitat educativa, però des de la LOCE (us enrecordeu d'aquella llei que va aprovar el PP i que mai es va aplicar?), el sistema per a seleccionar la direcció és el de concurs de mèrits, així ho diu la LOE, la LEC i el Decret 155/2010

Si val, que a les eleccions ara se li diuen concurs de mèrits, no?

Doncs no, a les eleccions se li diuen eleccions i al concurs de mèrits, concurs de mèrits. Són dos sistemes diferents. I el que s'utilitza per a seleccionar el titular de la direcció és el concurs de mèrits, cosa totalment normal en l'administració pública.

I què és un concurs de mèrits?

Com el seu nom indica és un concurs que guanya el que més mèrits té. Després ja explicaré quins mèrits puntuen, perquè està clar que un curset de macramé no aporta res a la direcció, oi?

Val, ja ho entenc. Llavors, no seleccionarem res, no?

Doncs tampoc és això, si que seleccionarem, però no seleccionarem director/a. Després t'ho aclareixo.

I qui es pot presentar al concurs de mèrits?

Doncs tothom que vulgui i que compleixi els requisits marcats en l'article 14 del Decret 155/2010 i que es resumeixen bàsicament en: - 5 anys de funcionari de carrera de cossos docents - 5 anys d'experiència en algun dels ensenyaments que s'imparteix el centre (en el nostre cas ESO, FP ó Batxillerat) i - darrer any en actiu prestant serveis en ensenyaments que tingui el centre.

Un moment, no has dit que el curs de directors que organitza el Departament sigui un requisit. T'has equivocat oi?

No, no m'he equivocat no. El curs al que fas referència, i del que només se n'han fet dues edicions, no és un requisit. És un mèrit preferent, però no és un requisit. Això vol dir que encara que no hagis fet el curs, pots presentar-te igualment al concurs.

Val, ja ho entenc, qui ha fet el curs tindrà més punts però no vol dir que sigui obligatori tenir-lo, no?

Exacte, és així. De fet el curs de directors gairebé et garanteix passar la primera fase del concurs (ja explicaré en un altre post les dues fases del concurs), però efectivament no és obligatori tenir-lo.

Has dit que es podia presentar tothom que compleixi els requisits? Fins i tot de fora del centre?

Qualsevol funcionari que compleixi amb els requisits s'hi pot presentar, fins i tot si no presta serveis al centre.

Això vol dir que pot venir algú de fora?

Si com a "algú de fora" entens un professor/a com tu i que presta serveis en un centre educatiu i que compleix els requisits, efectivament, pot venir algú de fora del centre.

Però qui vingui de fora a presentar-se està en igualtat de condicions que si algú de dintre el centre s'hi presenta?

No. No té les mateixes oportunitats. El Decret 155/2010 especifica clarament que primer es tindran en compte els candidats que ja treballen en el centre. Només en el cas que cap d'ells/es sigui seleccionat es tindran en compte candidatures externes.

Un professor que ha estat al centre però que ja no ho està és intern o és extern?

La normativa especifica ben clarament que un professor intern és aquell que en el moment de publicar-se la convocatòria està prestant serveis en el centre. Tots aquells que no ho fan en aquell moment, no són interns.

Si un professor té el curs de directors del Departament, cal que compleixi els requisits per presentar-se?

Si, clar!!!! O sigui que si no compleix els requisits, no es podrà presentar, per molt que vulgui, i per molts cursos i màsters que hagi fet.

A veure, abans has dit que no escollíem director però si que escollim alguna cosa?

Si. En els concursos de mèrits hi ha algú que "jutja" els mèrits dels aspirants. I el claustre haurà de seleccionar tres membres del claustre per a anar a una comissió de selecció, que a la vegada serà l'encarregada de puntuar els mèrits dels candidats.

I qui la composa la comissió de selecció?

Un inspector/a d'educació, un altre membre nomenat per l'administració educativa (probablement un director d'un altre centre, però també pot ser un altre inspector o un directiu professional), un membre nomenat per l'Ajuntament, tres professors del centre, i tres membres del consell escolar que no siguin professors.

Ah val, o sigui, que haurem d'escollir els representants del claustre en aquesta comissió?

Si, exacte. Això va així.

Has dit que el Consell Escolar escull tres representants d'entre els que no són professors. Això vol dir que a la comissió hi pot haver un alumne?

Si així ho escullen els membres del Consell Escolar, si. Sempre i quan estiguin fent 3r d'ESO o un curs superior. Però no ens enganyem, no és la situació més habitual.

I si un professor/a es presenta a director/a, pot pertànyer a aquesta comissió?

Evidentment, NO! Ningú que aspira a la direcció pot ser membre de la comissió de selecció. És més, en el claustre que esculli els representants a la comissió de selecció, si un dels candidats és el director/a, haurà de cedir la presidència del claustre al cap d'estudis (només en aquell claustre) i ser un membre "normal" del claustre. Podrà votar els representants, però no podrà dirigir la votació.

Quins professors poden ser membres de la comissió de selecció?

Tots els membres del claustre

Fins i tot interins?

Si, si, fins i tot interins. Els substituts, seguint l'analogia de les eleccions al Consell Escolar, poden participar en l'elecció dels representants a la comissió però no ser elegibles.

S'han de presentar candidatures per a ser membre de la comissió de selecció?

No està previst aquest mecanisme.

I la comissió pot votar un candidat lliurement?

No. En primer lloc cal recordar que la comissió no vota ningú. La comissió només valora els mèrits que presenta el candidat/a. En la primera fase avalua els mèrits perfeccionats fins al moment. En la segona fase avalua el projecte de direcció la seva adequació al projecte educatiu de centre. S'avalua també la capacitat de lideratge.

I com s'avalua el projecte de direcció?

Amb un seguit d'ítems que la inspecció facilitarà en el moment de fer l'avaluació. De fet, després de fer l'exposició, i abans de fer la valoració, un dels membres de la comissió (el que sigui director d'un altre centre, o un segon inspector) llegirà l'informe que haurà d'elaborar després d'haver llegit el projecte de direcció.

Però els representants del claustre poden votar a qui vulguin?

Ja t'he dit que no es vota ningú, s'avaluen uns mèrits i cal cenyir-se al que diu la normativa.

Doncs si jo sóc a la comissió i no m'agrada un candidat/a li posaré la nota més baixa possible.

Doncs si et deixes portar per les teves preferències personals i no ets capaç de justificar la teva decisió pots acabar tenint problemes. No es tracta d'escollir ningú, si no de veure qui té més mèrits.

És igual, perquè els aspirants no sabran quina nota els he posat.

Amb compte, perquè si un candidat demana revisar l'expedient del concurs de mèrits podrà saber quina nota li has posat tu, i si pot demostrar que has posat una puntuació injusta pots tenir problemes greus. A més, a tu t'agradaria que et posessin menys nota en unes oposicions, o que en un concurs de mèrits et donin menys mèrits dels que et corresponen? A mi tampoc m'agradaria.

És fàcil passar el concurs de mèrits?

Doncs depèn dels mèrits que tinguis. Si en tens molts, és molt fàcil passar-lo, si en tens pocs, és molt difícil.

A veure, si un candidat es presenta al concurs, haurà de fer l'exposició del projecte de direcció?

No necessàriament. Primer ha de passar la primera fase del concurs, la que avalua els mèrits. I ja us avanço que no és fàcil passar-la. La primera fase, avalua l'experiència docent i directiva prèvia i per a passar-la necessites tenir 20 punts de 40 possibles. En un altre post ja us explicaré què dóna punts i què no en dona.

Només en el cas que el candidat superi la primera fase es fa la segona fase.

I si hi ha dos candidats i els dos superen la primera fase?

Doncs els dos passen a la segona fase i es valoren els dos projectes segons els ítems a avaluar.

I llavors qui guanya?

El que té més punts en la suma final de puntuacions.

I si no se selecciona ningú?

Doncs tornarem a tenir nomenament extraordinari per un any.

I continuarà la mateixa direcció?

Doncs potser si, potser no. Això no depèn del centre, ni de l'equip directiu, ni tan sols de la inspecció. És la direcció territorial qui nomena la direcció extraordinària.

I la pregunta clau, tu, el que estàs escrivint aquest post, et presentaràs a la direcció?

És evident que si he fet el curs de directors del Departament és perquè en algun moment em voldré dedicar a la direcció. Però en el moment en que es publicarà la convocatòria, si no canvien les condicions que es van posar l'any passat, no compliré amb els requisits per a participar-hi. Si has llegit amb atenció el post ja sabràs la resposta.

PD: En propers posts publicaré diferents situacions per veure si és factible superar la primera fase del concurs.

Quines dades teves pots localitzar a la xarxa?

Ja fa dies que circula aquest video d'un mentalista. Hi ha un set de gravació enmig del carrer i conviden els vianants a entrar per a que el suposat mentalista els hi digui coses sobre la seva pròpia vida. Mireu-lo i després continuo escrivint.

 

He iniciat aquest post amb aquest vídeo per a ilustrar la quantitat de dades que pots arribar a trobar per la xarxa. I no cal que haguem estat nosaltres els que per descuit les haguem introduit, poden haver estat altres els que les hi hagin posat.

Per exemple, els que som funcionaris de carrera, tenim bona part de la nostra vida laboral penjada en les pàgines del DOGC i BOE, i aquests dos portals, s'indexen ràpidament en la majoria de buscadors. Però si a més t'has dedicat a produir materials, has tingut activitat pròpia a la xarxa, la quantitat de rastre que has deixat fa que ens puguem fer una idea bastant aproximada de la teva vida personal i laboral.

A tall d'exemple, fa uns dies buscava reprendre el contacte amb un amic, mestre funcionari, i vaig "googlejar-lo". Quan vaig aconseguir establir-hi contacte pràcticament estava al dia de la seva vida. Per a que us feu una idea de les dades que pots trobar de qualsevol docent:

• Noms i cognoms
• DNI
• Correu professional
• Correu personal (en la majoria de casos)
• Destinació actual
• Destinacions provisionals obtingudes al llarg dels darrers 10 anys (i amb quina modalitat les ha obtingut)
• Destinacions definitives obtingudes en concursos de trasllats
• Participació en tribunals d'oposicions
• Participació en concursos de mèrits per a la selecció de directors/es
• Llicències d'estudi obtingudes
• Peticions per a marxar a l'estranger en escoles espanyoles
• Llocs ocupats en escoles espanyoles a l'estranger
• Especialitat d'oposició
• Especialitat que ocupa actualment
• Càrrec que ocupa actualment
• Càrrecs que ha ocupat en el passat
• Any que va aprovar les oposicions
• Número que va ocupar en la seva oposició
• Nota que va ocupar en la seva oposició
• Universitat on va realitzar els seus estudis
• En alguns casos, nota del seu expedient acadèmic
• Segones i terceres titulacions
• Data d'aniversari
• Fotografies seves i de la seva parella
• Tots els mestres de la seva escola
• Fotografies d'alguns dels seus companys de claustre
• Companys de claustre que a més són amics
• Data de cadascuna d'aquestes dades
• Comentaris de companys seus quan comenten fotografies seves
• Viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
• Acompanyants als viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
• Nacionalitat dels acompanyants
• Opinions d'alguns pares respecte la seva feina (positives, per cert)
• Alguns cursos de formació que ha cursat
• ...

Com podeu imaginar-vos, el meu amic es va quedar parat que estigués tant informat de la seva vida. Passada una estona, vaig començar a explicar-li com havia trobat totes aquestes dades. Es va quedar sense paraules, no sabia que tota la seva vida (o bona part d'ella) estava a la xarxa. És com si hi hagués un "gran hermano" vigilant-ho tot.

Em va preguntar: "I què puc fer per a que no se sàpiga tot això de mi?" Jo li vaig respondre que no podia fer-hi res, però que podia donar-hi la volta. Ja que no pot fer-hi res per a ocultar aquesta part de la seva vida, pot utilitzar-ho per a explicar-se. I no em referia a la seva vida personal, però si a la professional. 

Ja que les dades professionals estan a la xarxa, podem aprofitar-ho per a explicar el perquè dels nostres comportaments. Si en algun moment algú busca les nostres dades es trobarà amb totes les que heu pogut veure anteriorment. Si, a més, busca explicacions al nostre comportament, sens dubte, la primera explicació que buscarà serà la nostra. Potser per això seria convenient que els mestres, i els que són directors encara més, tinguin presència activa a la xarxa. 

No es tracta d'explicar-ho tot, però si de tenir un espai on poder-ho fer i no haver-lo de crear ràpidament quan algú et demana explicacions. Ens podem avançar als esdeveniments i ser nosaltres els que donem les explicacions abans que ningú digui res.

Concurs de directors 2013 als ST d'ensenyament a Girona

El passat 10 de gener es va publicar la convocatòria de concurs de mèrits per a seleccionar els funcionaris que s'encarregaran de dirigir els centres educatius públics durant els propers 4 anys.

Aquesta és ja la tercera convocatòria en que s'utilitza el sistema establert en el decret 155/2010 que desenvolupa allò establert en la Llei d'Educació de Catalunya. Caldrà prendre nota del que està passant en els centres educatius.

Tot i que aquest curs no s'està impartint el curs de formació inicial de directors de centres (la crisi econòmica arriba a tot arreu), durant els dos darrers anys el Departament d'Ensenyament ha fet una gran despesa en formació d'un seguit de professionals que s'han compromés a exercir la funció directiva. De fet és fàcil fer la quantificació d'aquests recursos. Si multipliquem els costos del curs pel nombre d'alumnes que l'han fet podem veure que el Departament s'ha gastat gairebé 300.000 € en aquesta formació. Una quantitat realment important en les èpoques en les que estem.

Faig aquesta referència perquè ha sortit en diferents mitjans, i també així se'ns va dir durant el desenvolupament del curs, que totes aquestes persones serien les encarregades de desenvolupar la tasca directiva en els centres on no hi hagin candidats o persones capacitades per a exercir la direcció.

Doncs bé, si agafem com a situació de partida les dades del curs 2009-2010 (les últimes que he pogut localitzar) publicades per n'Alberto del Pozo, actual Director General de Professorat i Personal de Centres Públics, la situació comença a ser preocupant en alguns territoris. A l'any 2010 el Departament ja va haver de nomenar de manera extraordinària el 51% dels centres convocats aquell any. Però observem com ha evolucionat aquesta situació en el servei territorial de Girona.

Cal dir que les següents dades es deriven de comparar el llistat de centres convocats en la resolució del 10 de gener i el llistat d'admesos i exclosos que va sortir publicat fa unes setmanes en els taulells d'anuncis dels Serveis Territorials. En tots els casos són dades públiques consultables per qualsevol persona que s'apropi als locals dels Serveis Territorials corresponents.

En el llistat d'admesos i exclosos hi figuren els candidats i els centres on s'han presentat. Per tant, tots aquells centres on no hi ha candidats hauran d'anar forçosament al nomenament extraordinari. Tot i això hem de tenir present que aquesta situació només farà que empitjorar a mesura que vagi avançant el concurs de mèrits. El que presento aquí és la situació inicial molt dura que obliga a l'administració a buscar directors en tot el seu conjunt si vol respectar la seva pròpia normativa.

Analitzem la situació segons si el centre és de primària o de secundària

Primària

Aquí teniu el mapa corresponent als centres convocats i els centres que directament ja tenen vacant la direcció a partir de l'1 de juliol de 2013. Els centres en verd corresponen a centres on hi ha candidats interns , i els vermells corresponen a centres on no s'hi ha presentat ningú (a excepció de l'Institut-Escola de Lloret de Mar on s'hi ha presentat una persona externa al centre, sent l'única excepció en tot el territori).


Mostra Girona Concurs Primària en un mapa més gran
Com podeu observar hi ha un predomini bastant gran dels centres on no hi ha hagut cap candidat presentat. Concretament, només hi ha hagut candidats en el 40 % dels centres convocats. Això vol dir que ja des d'aquest moment, el Departament haurà de buscar directors per al 60 % restant. I recordem que aquesta situació només és inicial i empitjorarà, sense cap mena de dubte, a mesura que avanci el concurs.

Però cal fer una diferenciació entre els centres de primària que pertanyen a ZERs i els que no. De sobres és sabuda la diferència que hi ha entre aquests dos tipus de centres.

Tot i aquesta diferenciació, es veu clarament que en el millor dels casos, els centres de primària que no pertanyen a ZERs, l'administració tindrà el nomenament extraordinari com a recurs en un 57 % dels casos (situació inicial). En els centres pertanyents a ZERs, aquesta situació empitjora fins al 67 %.

Secundària

Aquí teniu el mapa de centres convocats i la diferència entre els centres on tenen candidats acceptats i els que no tenen cap candidat.


Mostra Concurs direcció secundària Girona en un mapa més gran

La situació en els centres de secundària és encara pitjor que en els centres de primària. Dels 17 centres convocats, només hi ha candidats interns en el 35 % dels casos. Això vol dir que l'administració haurà de nomenar director/a extraordinari en un mínim del 65 % dels centres. Una situació realment greu que requereix una actuació profunda ja que empitjorarà, perquè molts dels presentats no superaran el concurs de mèrits, tot i complir amb els requisits per a poder-s'hi presentar.

Pots llegir aquest post per a entendre perquè hi haurà gent que no superarà el concurs tot i tenir els requisits per poder-se presentar.

Canvis en l'elecció de directors/es de centres públics

Quan fa poc més de dos anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la LEC, el govern de l'estat presenta una nova llei educativa. És la setena en tota la democràcia, així que si els comptes no em surten malament, toquem a una reforma cada cinc anys.

S'ha comentat ja moltes coses sobre aquesta nova reforma. De fet, el que presenta el govern és literalment una reforma de la LOE. No hi ha una llei nova, sinó una reforma aprofitant l'articulat de la llei anterior.

Com heu vist els que seguiu aquest bloc, darrerament he escrit algunes entrades sobre el model de direcció que impulsava la LEC i que estava desenvolupat a partir de la LOE. Comparo a continuació el model existent i el model que proposa el govern de l'estat. No en faré judicis de valor, simplement exposo els fets.

En el model LEC-LOE, hi ha amb caràcter general, 5 condicions que s'han de complir per a poder ser nomenat director d'un centre educatiu

• 5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
• 5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments q ofereix el centre
• estar prestant serveis en centre públic de l'administració, amb una antiguitat d'un curs en el moment de la convocatòria
• tenir acreditada la competència lingüística
• presentar un projecte de direcció

A més la LOE, i també la LEC, establia la preferència dels candidats que ja treballen en el centre envers els que treballen en un altre centre. Aquest model també estableix que els cursos de formació, com el que s'ofereix a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, com a mèrit preferent en les diferents convocatòries. O sigui, que els cursos d'aquest tipus (i els que estiguin homologats per l'administració), donen una puntuació molt àmplia a l'hora de fer el recompte de mèrits.

Però la proposta del govern central és canviar aquest punt i fer obligatori aquest curs. Literalment, el que diu la proposta és:

"Estar en posesión de la certificación acreditativa de haber superado el curso selectivo sobre el desarrollo de la función directiva, impartido por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, o en el ámbito de las Comunidades Autónomas el organismo que éstas determinen". 

Resumint. A més de tots els requisits que ja havies de tenir, els candidats que hagin de superar un concurs de mèrits per a esdevenir director de centre, hauran d'haver cursat oblgiatòriament el curs de directors. Ni tan sols està previst en la reforma plantejada que puguin obtenir l'acreditació a posteriori. Si no tens el curs, no pots participar en el concurs de mèrits.

I, també elimina la prioritat que tenien els candidats que ja treballaven en el centre. Si s'aprova la reforma tal i com està proposada, qualsevol funcionari de cossos docents partirà en igualtat de condicions.

Però no és la única cosa que canvia. Els concursos de mèrits són qualificats per una comissió de selecció. Fins ara, el model ens portava cap a una composició de terços en que eren representats:

• Administració (amb presència de l'Ajuntament del municipi)
• Professorat del centre
• Pares i mares, alumnes i PAS

A la pràctica, aquest model atorgava al centre el poder decisori al conjunt de membres del centre ja que comptava amb una proporció del 66 % dels vots. 

La proposta del govern de l'estat canvia aquesta proporció i atorga a l'administració el 70 % dels membres en els concursos de mèrits, deixant el 30 % restant als membres del centre. D'aquest 30 %, el professorat en tindrà un mínim del 50 %. O sigui, a la pràctica la distribució dels membres de les comissions de selecció queda reflectida així.

Em sembla que els canvis són evidents. La pregunta és:  i què farà el Departament? Perquè la reforma indica que els articles que regulen la direcció del centre educatiu no tenen rang de llei orgànica. Continuarem sota el paraigua de la LEC o s'optarà pel model LOMCE?

Mites i llegendes en el nomenament de directors de centres

Com sabeu els que em seguiu per twitter, en l'actualitat estic fent el curs de formació inicial de directors de centres públics que organitza l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. El curs ja està ben avançat i coincideix amb el temps amb el fet que s'hagin de nomenar les direccions dels centres públics que han quedat vacants en el concurs de mèrits que es va convocar el 26 de gener. Dintre d'aquestes situacions també hi ha els casos on s'acaba proposant el seu nomenament com a director/a a persones que sembla que no compleixen amb els requisits marcats per la normativa.

Ja el passat mes de març vaig publicar un apunt sobre qui podia ser nomenat director en un centre educatiu quan no hi havia candidats, però em permetreu que faci un comentari més ampli sobre diferents situacions que es van donant i que comentem entre els companys del curs.

Aquest apunt parla dels mites i les llegendes en la selecció de directors/es de centres públics.

Tenir el curs de formació inicial de directors de centres públics, és un requisit per a poder ser nomenat director/a? No, en cap cas. Els requisits per a ser nomenat director/a els marca l'article 14 del Decret 155/2010, i entre ells no hi consta haver cursat aquest curs. És fals que només pugui ser nomenat algú que hagi cursat aquest curs. El curs és només un mèrit, un mèrit preferent, però en cap cas és un requisit.

I quins són els requisits per a poder ser nomenat director/a?  Els requisits estan marcats en l'article 14 del Decret 155/2010 i són:

• 5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
• 5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments que ofereix el centre
• estar prestant serveis en centre públic del Departament, amb una antiguitat d'un curs en el moment de publicar-se la convocatòria
• tenir acreditada la competència lingüística
• presentar un projecte de direcció

El decret 155/2010 de direccions de centres públics, s'ha d'aplicar sempre? Doncs si. En un estat de dret, la normativa està per a complir-se a no ser que s'hagi declarat il·legal. I aquest no és el cas del decret que regula les direccions de centres públics. Per tant, responent a la pregunta ... Si, s'ha d'aplicar sempre ja que no hi ha cap disposició adicional que en permeti la seva excepció ni tampoc cap sentència judicial contrària.

Si no hi ha candidats en un centre, es pot nomenar algú que no compleixi els requisits marcats en l'article 14 del Decret 155/2010? Les excepcions estan marcades en el punt 2 del mateix article, i només hi ha alguna excepció en els casos de centres de menys de 8 unitats, o ZERs i centres d'ensenyaments minoritaris. En la immensa majoria de casos, el compliment dels requisits marcats en l'article 14 del Decret és obligatori.

A mi m'han dit que en els centres on no s'hi presenta ningú, i hi ha un nomenament extraordinari, es pot nomenar algú que no compleixi els requisits? Doncs t'han enganyat. I a més, t'han enganyat sabent que això no és cert. Cal que consultis l'article 19.1 i veuràs que cap al final del punt diu explícitament que es nomenarà "professor o professora que compleixi els requisits que estableix l'article 14." Queda clar que ens estem referint a centres com escoles i instituts amb més de 8 unitats eh!

Val, ja ho entenc, però en centres de nova creació, si que es pot nomenar algú que no compleixi els requisits de l'article 14, oi? Doncs no és del tot cert. Tens la resposta a aquesta afirmació en l'article 20.1, al final hi diu "en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l'article 14". Tot i això cal dir que, normalment, quan un centre comença a funcionar ho fa parcialment i és provable que tingui menys de vuit unitats, llavors una part dels requisits no són necessaris (bàsicament els que fan referència a l'antiguitat com a funcionari de carrera). Però si és un centre amb més de vuit unitats, cal complir obligatòriament amb els requisits marcats per l'article 14, encara que sigui un centre de nova creació.

Però aquest article s'aplica a totes les direccions que hi ha actualment? Si, s'aplica a tothom, tot i que hi ha una adaptació a la realitat de les direccions que van ser nomenades abans de la públicació del Decret 155/2010. Hi ha la seva adaptació en la Disposició transitòria tercera.

És cert que els candidats que ja treballen en el centre tenen prioritat sobre candidats que vinguin de fora del centre? Si, és així. l'article 17.5 diu explícitament que "en el procés de selecció es consideren primer els candidats ja destinats al centre. Si no hi ha candidats del centre o quan cap d'aquests no hagi estat seleccionat, es consideraran les candidatures docents d'altres centres".

Per tant, si hi ha algú de dintre del centre que es presenta al concurs de mèrits, no podrà venir ningú de fora a dirigir el centre, no? Doncs no és del tot certa aquesta afirmació. Cal que el candidat de dintre el centre compleixi els requisits de l'article 14, i a més, cal que superi el procés selectiu. I és cert que superar la primera fase no és precisament una qüestió fàcil. Si no té els requisits de l'article 14 o no supera el procés selectiu, no té cap validesa aquesta preferència.

Si compleixes tots els requisits i et presentes al concurs de mèrits, i ets l'únic candidat, vol dir que et seleccionaran com a director? No necessàriament. Cal que superis el procés selectiu, i per a això has de superar les dues fases. En la primera d'elles, a més, es fa difícil aconseguir 20 punts (els mínims exigits) si no tens o molta experiència en càrrecs directius o de coordinació o bé, tens el curs de formació inicial de directors o una altra formació validada pel Departament d'Ensenyament.

M'estàs liant, si jo no supero el procés selectiu, puc ser nomenat director d'un centre? Si no superes el procés selectiu, i no hi ha més candidats, però tu tens els requisits, pots ser nomenat director/a si la direcció dels serveis territorials ho creu convenient; però també pot ser nomenat qualsevol altre funcionari que compleixi els requisits de l'article 14. I amb aquesta afirmació s'inclouen també els funcionaris que presten serveis en altres centres, eh! En aquest cas seràs nomenat director amb caràcter extraordinari i el teu mandat serà d'un any. Després es convocarà el concurs de mèrits per a la selecció de director/a en el que podràs tornar a presentar-te.

I si al cap d'un any torna a quedar vacant la direcció? Doncs es repeteix el procés que t'he explicat en el punt anterior.

Doncs a mi em nomena l'inspector directament i no passo per cap concurs de mèrits. T'equivoques, l'inspector no té entre les seves tasques el nomenament dels directors de centre. És més, l'article 18 del decret de direccions ho diu clarament "Un cop la persona seleccionada ha superat el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció, la direcció dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona la nomena director o directora del centre que correspongui per un període de quatre anys." Per tant, tingues clar que qui et nomena és el director/a dels serveis territorials. Però cal saber que segurament la direcció dels serveis territorials demanarà assessorament a la inspecció, i és bo que sigui així, perquè l'inspector és qui, almenys teòricament, coneix el centre de primera mà.

Pot ser que el director/a del meu centre no compleixi els requisits de l'article 14 del decret 155/2010? Doncs no hauria de passar, no, però fent l'adaptació de la frase eclesiàstica "los caminos de la administración son inescrutables". Tenir un director nomenat que no compleix els requisits deixa el centre en una posició molt feble a tots nivells; ja parlaré d'això en un altre post.

I perquè està nomenat un director/a si no compleix els requisits i no és un dels centres que tenen aquella excepció que havies dit abans? Això ho hauries de preguntar a la direcció dels serveis territorials, però la normativa és d'obligat compliment. A més, quin exemple donaria una administració que no compleix la seva pròpia normativa?

Pot passar que una directora actual hagi de deixar el càrrec en acabar el seu mandat si no compleix els requisits? Si, és així. Et poso un exemple per a que ho vegis clar. Una funcionària amb les oposicions aprovades l'any 2009, és nomenada funcionària de carrera el setembre de 2010. Se la nomena directora d'un centre de nova creació de menys de vuit unitats per 4 anys el mateix setembre de 2010, segons el que marca l'article 20 del Decret 155/2010. El centre creix ràpidament i el 2014 ja té més de vuit unitats. El 2014 es convocarà el concurs de mèrits per a la selecció de director, però ella no complirà amb els requisits marcats ja que aquell any portarà 4 anys com a funcionària de carrera (i no cinc com marca el decret 155/2010).  Per tant, no podrà participar en el concurs de mèrits, i si hi participa, no complirà amb els requisits marcats per l'article 14.

I si la directora del meu centre no es presenta al concurs de mèrits però la continuen nomenant com a directora extraordinària? Doncs si compleix els requisits marcats per a ser directora (article 14), no hi ha cap problema. És més, fins i tot seria desitjable que això passés si no hi ha cap altre candidat que vulgui ser director/a. Però si no compleix els requisits de l'article 14, no pot continuar en el càrrec. No hi ha cap article que permeti excepcions en el compliment dels requisits de l'article 14 encara que ja sigui directora.

Si, però si que hi van haver candidats que s'hi van presentar. Doncs cal veure perquè no van superar el procés selectiu. Poden passar moltes coses. Que no complís els requisits per ser nomenat (article 14), que no superés la primera fase del concurs (arribar a 20 punts és difícil), que no superés la segona fase (exposició i defensa del projecte de direcció).

De fet era una persona que venia de fora del centre i el claustre vam acordar que no volíem cap direcció de fora del centre. El claustre escull 3 membres (d'un total de 9) per a la comissió de selecció d'entre els professors del centre (article 16.1.c). Ara bé, entre les funcions del claustre no està la d'acordar, en cap cas, si es vol o no es vol una direcció que vingui de fora del centre. És més, els membres escollits han d'actuar d'acord amb l'article 17 i també segons els criteris marcats en l'Annex 1 i 2 del Decret 155/2010, que fa referència a la convocatòria del procediment de selecció de la direcció i al barem dels mèrits. I si no ho fan així s'estaran saltant el procediment administratiu, cosa que pot donar lloc a sancions.

Doncs els tres membres del claustre li van donar una nota tan baixa que no va superar la segona fase, així que ens vam sortir amb la nostra i no va superar el procés de selecció. Segurament si no va superar el procés de selecció va ser perquè els altres membres de la comissió també van puntuar-lo molt baix. Si realment el claustre va acordar que no volien cap direcció de fora del centre, i hi ha constància documental; i a més, els membres de la comissió de selecció actuen segons el que ha acordat el claustre i no segons el que marca la normativa, es pot estar cometent no només una infracció administrativa sinó alguna cosa bastant més greu. A més, cal tenir en compte que el mecanisme de presa de decisions de la comissió de selecció permet saber quina puntuació ha atorgat cada membre per a que es puguin fer vots particulars (Punt 5 de l'Annex 1 del Decret 155/2010).

A mi m'han dit que no es compleix sempre la normativa de nomenament dels directors/es. I segurament tenen raó, però això no vol dir que no s'hagi de complir sempre la normativa, sobretot perquè l'administració (també els funcionaris) té el deure de complir i fer complir la normativa vigent, i òbviament això inclou la seva pròpia normativa.

Saps què? En el centre on treballo, aquest any tocava renovar la direcció i l'inspector s'ho ha saltat tot a la torera i ha nomenat directament a la directora que va superar el concurs fa 4 anys. Quin tongo! Compte que t'equivoques!! No pots anar fent aquestes afirmacions tan alegrement. Anem a pams. És cert que cada 4 anys s'ha de renovar la direcció, però això no vol dir que necessàriament hi hagi d'haver un concurs de mèrits. Veuràs, el mandat de la direcció és de 4 anys, i al cap de quatre anys, la inspecció avalua l'exercici de la direcció segons els criteris que marca el Departament d'Ensenyament. Si l'avaluació és negativa, es convoca el concurs de mèrits corresponent, però si l'avaluació és positiva, el director actual pot decidir unilateralment si vol continuar exercint la direcció. Per a fer-ho, només cal que ho manifesti davant els serveis territorials corresponents i presenti l'actualització del seu projecte de direcció. Tot això està regulat en l'article 21 del Decret. A més, hauries de saber ja que l'inspector no nomena ningú, qui nomena és la direcció dels serveis territorials.

Llavors, si un director té l'avaluació positiva, i vol continuar exercint de director, el claustre no pot dir res? Doncs no, el claustre no pot dir res, en tot cas serà el consell escolar que podrà elevar a la direcció dels serveis territorials una proposta motivada per incompliment de les funcions inherents a la direcció del centre. Llavors, se li obre un expedient contradictori al director i es veu si realment no està complint les seves funcions. Només en el cas que així ho constati la direcció dels serveis territorials es pot revocar el nomenament. Ho pots comprovar tu mateix en l'article 21 del Decret.

Una última pregunta, i què passa si l'administració no compleix la seva normativa? Em deixes que t'ho respongui en un altre post més endavant? Gràcies.

Nota final: En aquest post no s'ha tingut en compte els "directors professionals" per tal de simplificar la cosa, però a partir de l'1 de setembre entraran en joc els 80 primers directors professionals que tindran prioritat sobre qualsevol altre aspirant.

Què suposen 3.000.000.000 d'Euros de retallada en educació

Ahir dilluns de pasqua, el gabinet de premsa del govern de l’estat va emetre una nota de premsa indicant que es farien unes retallades adicionals per valor de 10.000 milions d’Euros entre la despesa en sanitat i educació (posar enllaç a nota de premsa). No entraré a valorar la poca valentia a l’hora d’anunciar aquestes mesures amb una simple nota de premsa i no donant la cara davant dels representants del poble, o davant del propi poble. Però analitzem què suposa, fent uns números ràpids d’aquesta mesura.

Com que no disposem de les dades complertes, estimarem que és real la xifra que ha publicat el mundo avui i que diu que la retallada serà per a educació de 3.000 M€ a retallar entre totes les comunitats autònomes (les competències en educació estan transferides de fa anys a les comunitats autònomes). Si no us diu prou aquesta xifra, potser que ho diguem en pessetes. Es volen retallar un total de 499.158.000.000 de les antigues pessetes. Si si, heu llegit la quantitat correcta, tots aquests zeros són els que es volen retallar.

I és evident que aquesta immensa quantitat de diners a retallar aniran a parar a retallades en personal i sou dels que hi quedin.

A quants professors equival aquesta xifra? El sou del professorat és molt variable en funció de l’antiguitat, el cos al que pertany, la comunitat autònoma, etc, però podem establir que entre el sou, complements, IRPFs, i seguretat social (o MUFACE), un professor pot costar a l’erari públic uns 45.000 €/any. Si dividim 3.000 M€ entre 45.000 € ens dona una retallada de 66.700 professors.

I retallar aquesta quantitat de professors és molt? Doncs no sé si és molt o és poc, el que si que sabem és que el curs anterior, hi havia 681.182 professors entre pública i privada (per cert, els treballadors de la privada patiran les retallades igual que la pública, ni més ni menys, ja que la immensa majoria d’ells cobren a través del pagament delegat). Això implica que es voldrà acomiadar a un 10 % de professors.

Fent una estimació de l’estalvi que es vol aconseguir, a Catalunya li toquen uns 540 milions d’Euros (18 % del sistema educatiu espanyol), que equival a la massa salarial d’uns 12.000 professors (d’un total de 97.000). Gairebé un 12,4 % del total.

I com faran aquesta retallada? Bàsicament se centraran en dues mesures: 1.- Increment de ratio per alumne i 2.- Increment d’hores de docència directa.

Increment de ràtios: Actualment la ràtio d’alumnes per classe és de 30 alumnes a secundària amb un marge d’un 10 %, cosa que situa el màxim d’alumnes per classe en 33. Però és bastant factible que el govern l’incrementi fins a 35 amb un marge d’un d’10%, cosa que situa la ratio màxima permesa en 39 alumnes per classe.

Com afecta aquesta mesura en la distribució d’aules? Suposem un institut de 4 línies actuals que té 29 alumnes (molt prop del límit de 30 alumnes per aula). En total té 116 alumnes a primer d’ESO. Actualment té 4 línies d’ESO. Amb l’augment de ràtio, es pot arribar a tenir 39 alumnes per aula (35 + 10%), amb la qual cosa s’elimina una línia. Per tant, si per a impartir totes les classes de primer d’ESO es necessitaven 120 hores de docència de professors, ara se’n necessitaran només 90. S’estalvia més d’un professor i mig. Abans es necessitaven 6,31 jornades de professorat per a atendre els 116 alumnes i ara se’n necessitaran 4,73. I això vol dir que es necessita un 35 % menys de dedicació horària.

Increment hores lectives. A Catalunya en l’actualitat els professors imparteixen 19 hores setmanals (tot i que en treballen 37,5). S’incrementaran les hores fins a 21. I això vol dir que hi haurà docents que ja no seran “necessaris” per a cobrir totes les hores de docència. Concretament un 10 % per aquesta mesura. Per cert, a les comunitats on governa el PP com Madrid, ja fa un parell d’anys que ho fan. De fet el propi ministre Wert ja fa dies que ho va anunciar a les comunitats autònomes.


Només em queda una pregunta? Quins seran els professors afectats? No us càpiga cap dubte, els que no tenen la condició de funcionari, els interins. I això suposarà un increment de les llistes de l'atur. 

Combinació de les dues mesures: Com a exemple seguim agafant el mateix exemple, un institut de 4 línies amb una mitjana actual de 29 alumnes per classe. Abans es necessitaven 6’31 jornades de professorat per a atendre a tot l’alumnat. Amb les noves condicions es necessitaran només 4’28 jornades de professorat. Això representa un decrement de dotacions del 32 %

Resultats finals: Els resultats seran realment impactants en els centres educatius. Per al mateix exemple que estava comentant, (4 línies d’ESO i dues de batxillerat), els números ràpids indiquen que si actualment es compta amb 60 professors, amb les noves condicions es pot passar perfectament a uns 48 aproximadament. Això són 12 professors menys (si s’aplica la reducció del 32 % en sortirien aproximadament uns 18 menys, però no sempre és factible aplicar l’increment de ràtios que suposo que es farà).


També és cert que l'administració podrà optar per fer una rebaixa de salaris que mitiguin una mica aquestes números, però bàsicament ... "Esto es lo que hay"

En fi, ja sabeu per on aniran les coses a partir del setembre ...

Qui pot ser director quan no hi ha candidats en un centre?

En l'actualitat s'està desenvolupant tot el procés de selecció de directors de centres públics convocat a finals de gener mitjançant aquesta convocatòria del Departament d'Ensenyament.

I precisament ahir, arran d'una conversa que vam tenir els alumnes del Curs de Formació Inicial de Directors de Centres Públics que es fa a Girona, va sortir la qüestió de què passa quan en un centre no es presenta cap candidat o bé, cap dels candidats superen el procediment. Qui pot ser director/a llavors?

Des de l'aprovació de la LEC, hi ha alguns decrets que la desenvolupen. Un d'aquests és el Decret 155/2010, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Quan es realitza una convocatòria com la que es va fer al gener, la normativa fa referència a aquest decret. Aquesta és la font normativa principal sobre la que es basa tot el procés.

Tornant a la qüestió del post, qui pot ser director d'un centre docent quan no hi ha candidats? Ens hem de remetre necessàriament al Decret 155/2010, concretament al seu article 19. Aquest article fa referència al nomenament amb caràcter extraordinari, situació que es produeix quan "Si no hi ha candidats o quan la comissió no hagi seleccionat cap aspirant ... el director o directora dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d'un any". I el mateix article diu que poden ser nomenats qualsevol professor que compleixi tots els requisits exposats en l'article 14; que són:

• 5 anys de funcionari de carrera en la funció pública docent.
• 5 anys d'experiència en algun dels ensenyaments que imparteix el centre.
• estar prestant servei en actiu, amb una antiguitat d'un any en algun centre on s'imparteixin alguns dels ensenyaments que també s'imparteixen els ensenyaments que té el centre.
• tenir la competència lingüística corresponent.
• presentar un projecte de direcció (en el cas dels directors extraordinaris, l'han de presentar com a màxim, en acabar el primer trimestre del mandat).

I els requisits imposats per l'article 14 acaben aquí. Per tant, queda clar que qualsevol professor de qualsevol centre que compleixi els requisits pot ser nomenat director de qualsevol centre. Enlloc es diu que no es pugui nomenar director d'un centre un professor d'un altre centre. 


I per cert, tampoc es diu enlloc que qui nomena el director d'un centre educatiu sigui el seu inspector. No és cert, i d'entre les seves feines no està la de nomenar les direccions. Les inspeccions fan la seva feina, dintre de les seves competències, i entre d'elles estarà la d'assessorar les direccions territorials del Departament d'Ensenyament, però enlloc es diu que les inspeccions nomenen directors de centres educatius. És més, el cap d'un director de centre no és l'inspector, és el director territorial corresponent. 


Però com he comentat abans, el que ens marca les condicions per a ser nomenat director extraordinari venen marcades per l'article 19 del Decret 155/2010. I d'aquest article només hem tractat el primer punt. Cal segui llegint el segon punt on s'especifica clarament que "Si el director o directora nomenat amb caràcter extraordinari no té reconeguda una experiència d'almenys quatre anys en la funció directiva, abans del nomenament haurà de superar el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció."

El segon punt de l'article 19 afegeix un nou condicionant a més dels exposats en l'article 14. S'especifica clarament que o tens 4 anys d'experiència com a director, o abans del teu nomenament superes el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Per tant, qui no compleixi amb aquests requisits, no pot ser nomenat director d'un centre educatiu públic, per molt que hi hagi gent que s'encaparri a dir que si que ho pot ser. 

Per acabar aquest post, un resum de casuístiques a mode de cloenda:

• En un centre on no hi ha candidats, pot ser nomenat un professor que no compleixi els requisits de l'article 14 o el 19 del Decret 155/2010? Resposta: No.
• En un centre on hi ha candidats, però que cap d'ells supera el procediment, pot ser nomenat algun dels aspirants de manera extraordinària? Resposta: Si, si compleix els requisits dels articles 14 i 19 del Decret 155/2010, com qualsevol altre professor que treballi en qualsevol altre lloc i que compleixi els requisits marcats per l'article 14 i 19.
• En un centre que es presenta un únic candidat, però que no té tots els requisits dels articles 14 i 19, pot ser nomenat extraordinàriament aquest únic candidat? Resposta: No, si no compleix els requisits de l'article 14 i 19, no pot ser nomenat director.
• En un centre on no hi ha hagut candidats (o cap dels que s'hi han presentat compleixen els requisits dels articles 14 i 19), pot ser nomenat director algun membre del claustre del centre? No, s'han de tenir els requisits marcats en els articles 14 i 19 del Decret. Llavors ... només pot ser director una persona que vingui de fora del centre? Doncs si, això és el que diu el Decret.

Nota: aquestes explicacions serveixen també per als centres de nova creació, tot i que en aquest cas el nomenament és per quatre anys, i no per un, com en el cas del nomenament extraordinari.

Quantes hores treballa un docent?

El passat 31 de desembre vaig tornar a escriure en el blog, després de gairebé un any sense fer-ho. I aquí estem, al 2012 i a punt de començar els escrits d'aquest any. Em permetreu que el primer post que faci sigui anunciant un "experiment personal". Ara m'explico.

Sembla que darrerament hi ha una obsessió gairebé malaltissa en fer retallades en el sector públic. I una gran part de la població, el primer que fa és mirar al funcionariat, com a causa de la situació econòmica actual. Que si cobren massa, que si treballen poc, que si tenen feina per tota la vida ... No continuaré per aquí perquè no val la pena. Cadascú que pensi el que vulgui

La veritat és que de gent que no treballa n'hi ha a tot arreu, entre els funcionaris, però també en els treballadors per compte d'altri, "emprenedors", polítics, "grans empresaris", ... No entraré aquí a fer una defensa de cap colectiu, però si que us vull mostrar el meu horari laboral.

D'una banda teniu el meu calendari setmanal, on hi ha totes les hores que treballo per a l'administració. Hi ha una previsió d'hores que haig de treballar cada dia, però s'anirà actualitzant a mesura que vagi fent les hores que necessiti per a desenvolupar la meva tasca.


Les hores que hi ha referenciades fins a dia que visiteu el meu calendari seran les hores que realment hauré treballat, i les que hi hagi indicades en el futur, són una previsió del que hauré de fer.

D'altra banda, en aquesta pàgina podreu veure quantes hores hauria d'haver fer (tenint en compte els festius que té tota la població) i quantes hores he fet realment aquella setmana. Òbviament, els períodes de "vacances escolars" jo continuaré treballant, i si no faig el nombre d'hores que em pertoquen, les descomptarem de els que porti acumulades.


Aquest experiment durarà fins al 31 de desembre de 2012, així podrem veure quantes hores de més o de menys ha fet aquest funcionari d'un dels cossos docents. PD: Espero que si a algú se li acudeix dir-me durant aquest any que "ell em paga el meu sou", a final d'any també s'avingui a pagar-me les hores extra que pugui fer al llarg de l'any ;-)