Projectes educatius de centre i projectes de direcció. Eines garantistes del Decret de Plantilles

El passat 25 de març el govern va aprovat el Decret 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docent. Es tracta del tercer dels Decrets que desenvolupen la LEC, juntament amb el 102/2010 d'autonomia de centres i el 155/2010 de la direcció de centres.

És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials  i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.


Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.

I en canvi, de la seva lectura no arribo a les conclusions a les que arriben alguns dels actors del panorama educatiu. Anem a pams.

Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.

I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.

En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.

Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:

Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).

Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.

Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.

Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.

Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.

Formació de directors. Quina? Quan? I qui?

Aquests dies s'estan produint les propostes de nomenaments extraordinaris en els centres en els que ha quedat vacant la direcció. Una de les novetats que s'havia introduit en la resolució de convocatòria d'aquest curs era una prelació de persones que s'han de valorar per a ocupar les places vacants.


En el punt 4 de la resolució ENS/2510/2013 s'especifica molt clarament quin és l'ordre sobre el que la inspecció del centre ha de formular la proposta de nomenament. A mode de resum és:

1.- Els directius professionals docents, dels que només n'hi ha 80 en tota Catalunya, pràcticament tots ells exercint ja la direcció o la inspecció.

2.- Docents que hagin superat el curs de formació inicial relatiu a la funció directiva organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament. En tota Catalunya hi ha 262 persones que han superat aquesta formació. A aquestes s'hi han de sumar les que tinguin algun postgrau o màster reconegut pel Departament d'Ensenyament. La convocatòria parla clarament de la formació és la referida en l'article 27 del Decret 155/2010.

3.- Els aspirants que tot i haver-se presentat al concurs, no han obtingut prou puntuació per a superar la primera fase del concurs de mèrits. Però no fa cap menció als que si que han superat la primera fase però no la segona.

4.- Tota la resta de professorat que mostri la seva disponibilitat.

Com que sembla que hi ha alguns dubtes respecte a qui està en possessió de la formació inicial, cal consultar què diu el Decret 155/2010. En ell cal anar als articles 27 i 28.

L'article 27 defineix la formació per a l'exercici de la direcció. En ell s'hi diu que la formació s'encomana a institucions públiques o privades, de reconegut prestigi o a les universitats. El Departament d'Ensenyament en valida el contingut i molts altres aspectes i en fa la convocatòria per a accedir-hi.

Fins al moment el Departament ha encarregat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya tres edicions, la darrera de les quals tot just està començant ara. El sistema d'accés, a partir de la segona edició del curs és el següent:

1.- Prova escrita amb casos pràctics
2.- Valoració dels mèrits acadèmics i professionals perfeccionats fins al moment de la convocatòria
3.- Entrevista individual i grupal

I un cop superada la selecció, cal formalitzar la matrícula i superar tots els mòduls del curs i el projecte final de curs, amb un reconeixement de 155 hores. Certament, no és un procés fàcil. Val a dir que en la darrera convocatòria s'hi van presentar 390 aspirants per a només 60 places. O sigui, una plaça per cada 6,5 aspirants.

També tenen el reconeixement d'aquesta formació els docents que han superat un postgrau o màster relatius a la formació de directors. Com a mínim la UB, la URV, la UdLL i la UdG ofereixen aquests estudis.

D'altra banda, l'article 28 del mateix Decret estableix un programa específic per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Aquesta formació, organitzada directament pel Departament d'Ensenyament està adreçada a les persones que s'incorporen a la direcció sense haver passat per la formació referida en l'article 27, ja sigui per la via del concurs de mèrits o del nomenament extraordinari.

Es tracta d'una formació d'unes 60 hores, amb elements de reflexió pràctica sobre l'exercici de la direcció. En aquest article hi troba cabuda la formació rebuda amb anterioritat a l'entrada en vigor del Decret que regula tots aquests aspectes. Així si un l'ha cursat amb anterioritat segurament tindrà el reconeixement d'aquesta formació de manera gairebé automàtica.

Però cal no confondre la formació referida en l'article 27 i la que fa referència l'article 28. I per sort o per desgràcia, la formació a la que dóna prelació el punt 4 de la resolució de convocatòria ENS/2510/2013 és la referida en l'article 27.

Sovint llegir la normativa ajuda a aclarir les idees i comprendre com està regulat el sistema. Una altra qüestió és l'aplicació que es fa i els objectius no propis del sistema.

RD que regula el curs de formació de la funció directiva. Nova invasió competencial?

Ja fa uns mesos que es va aprovar la LOMCE, i sembla que el govern central porta pressa en tirar endavant els diferents Reials Decrets que desenvolupen la nova norma.

Un dels punts que afecten a la direcció dels centres és el nou curs que hauran de fer els nous directors de centres educatius de tot el regne d'Espanya. Tot i que una disposició transitòria estableix que aquest curs no serà un requisit per a participar en els concursos de mèrits de selecció de directors fins a dintre de 5 anys, si que serà un mèrit important fins llavors.

Fa pocs dies s'ha publicat en la web del ministeri el projecte de reial decret que regularà aquest nou curs. Però cal analitzar en profunditat el contingut d'aquest projecte per a endevinar quines intencions porta el govern central.

En aquest post no analitzo el contingut del curs, sinó qui ha de regular-lo. En un de posterior ja faré l'anàlisi corresponent. Anem a pams.

El projecte de reial decret fa esment en els darrers paràgrafs previs a la part dispositiva a l'article 149.1.30 de la Constitució Espanyola on es diu que el govern central té les competències per a "Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia."

Fins aquí cap problema, però cal observar que ni en la LOMCE, ni el el projecte de RD es diu que aquest curs que es planteja condueixi a cap títol acadèmic i/o professional. Es tracta només d'un curs de formació permanent. Per tant, o es crea un títol oficial de director/a o no es pot invocar l'article de la Constitució Espanyola.

D'altra banda, l'Estatut d'Autonomia vigent, en el seu article estableix que 131.2.F que la Generalitat té competència exclusiva en  "La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directius d'actuació en matèria de recursos humans."

Estem davant un nou conflicte competencial entre el govern central i el govern del país? Doncs no sé fins on arribarà aquesta qüestió però crec que hi haurà autonomies que hauran de fer alguna cosa perquè els seus estatuts d'autonomia també preveuen  aquestes competències exclusives.

Només a tall d'exemple, i en la mateixa situació que Catalunya trobem, entre altres:

- Andalusia. Article 52.1 del Estatuto de Autonomía.
- Extremadura. Article 10.4 del Estatuto de Autonomía.
- Castella i Lleó. Article 73.2 del Estatuto de Autonomía.

Cal preguntar-se si estem davant d'una simple iniciativa per regular un curs de formació o de l'ampliació de recentralització administrativa que porta a terme el govern de l'estat.. Potser l'article 2.3 del projecte de reial decret ens aporta alguna informació: "Tanto los cursos impartidos por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, como los impartidos por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas, tendrán validez en todo el territorio nacional".

I arribats a aquest punt us deixo alguna pregunta a l'aire, però invertida de l'argumentari tradicional:

Quin sentit té que un docent que ha fet un curs de directors a Catalunya, amb una llei pròpia, una normativa específica, unes característiques històriques, una llengua vehicular, unes tradicions consolidades, ... quedi acreditat automàticament per a exercir la direcció a Galícia, Extremadura, Madrid o Múrcia????

Concurs de direcció: I ara què?

Avui s'ha publicat la llista d'admesos i exclosos en el concurs de directors d'aquest any. Els que em llegiu ja sabeu que en el meu centre està vacant la direcció. Com que els nomenaments extraordinaris duren només un any, i les places de direcció s'ocupen de manera ordinària després d'un concurs de mèrits, i per un període de 4 anys, calia procedir a fer-lo.

Pel que tinc entès hi haurà dos projectes a valorar, així que caldrà constituir la comissió de selecció que haurà de valorar els mèrits i capacitats dels aspirants.

Abans de continuar, deixeu-me que agraeixi l'aparició de dos projectes i que no n'hi hagi només un, o cap!!! Sens dubte, l'administració, i un institut no deixa de ser part de l'administració pública, necessita avui en dia dosis de transparència, especialment després de l'actuació de certs elements que no recorden que els nostres llocs de treball estan finançats per la ciutadania. La societat ens reclama aquesta transparència. I el fet que hi hagi més d'un projecte per a exercir la direcció n'aporta una dosi important, així que ... benvinguda sigui!

Una altra cosa és ... quin dels dos projectes t'agrada més? Particularment no ho sé. No he vist cap dels dos projectes, com la immensa majoria del claustre. Així que no em puc pronunciar. Recordeu, i us ho aniré recordant durant tot el post, que no es tracta de veure quin candidat t'agrada més sinó de quin projecte és més adequat per al centre. Es tracta, en definitiva, d'una qüestió professional i no personal.

Molt bé, i ara què passarà?

Doncs el 31 de gener, com a màxim, el director territorial d'ensenyament comunicarà a la direcció del centre (novetat: ja s'ha comunicat) quines candidatures han estat admeses i es procedirà a la seva publicació al tauler d'anuncis del centre (novetat: ja s'ha publicat)per a que en tinguem coneixement formal el claustre i el consell escolar.

I després ja votarem qui serà el director/a?

Ho vaig dir en un altre post i ho repeteixo. El claustre de professors no escollim qui serà el director/a. Nosaltres només votarem quins seran els representants del claustre en la comissió de selecció però n'explicaré la composició més endavant.

Bé, tenim les candidatures presentades exposades al tauler d'anuncis, i ara què?

Es convocarà un claustre de professors (novetat: abans del 12 de febrer) per a donar a conèixer les candidatures i els projectes presentats i després es procedirà a la votació dels representants del claustre a la comissió de selecció. Aquest claustre (novetat: ja convocat), serà presidit per algú que no participi en el concurs. Podrà ser el cap d'estudis si no recau en ell motiu d'abstenció (article 28 de la llei 30/1992). En cas contrari, el director dels serveis territorials donarà ordres de com procedir. (novetat: ja s'ha procedit a aquest nomenament)

I a qui es pot escollir per a formar part de la comissió?

En principi tothom és elector i elegible excepte els que participen en el concurs, òbviament. Però a més la resolució també explicita que no poden ser membres de la comissió de selecció aquells que, en el moment de formalitzar l'estructura organitzativa en el projecte de direcció, hi constin proposats per a ocupar càrrecs directius.

Cal tenir en compte que també són causes d'abstenció i/o recusació aquells casos que consten en el mateix article citat anteriorment.

Els substituts i interins també poden formar-hi part?

Si, clar. Formen part del claustre i tenen tot el dret no només a votar, també a ser elegits.

A quants professors es pot votar per a formar part de la comissió?

Cada professor/a pot votar fins a dos professors (pot ser un si vol, o en blanc). Votar més de dos professors implica vot nul. Al final es fa recompte i els tres més votats són els representants a la comissió de selecció.

Em puc negar a ser membre de la comissió?

No. No pots. Però si que pots fer saber als companys que no t'interessa en absolut estar a la comissió i que no et votin. Però si t'escullen, no et pots negar.

Val, i el consell escolar què hi pinta aquí?

Doncs els membres del consell escolar que no formen part del claustre escolliran entre ells els seus representants a la comissió. Aquí el professorat i el representant de l'Ajuntament (que ja té un representant a la comissió de selecció) no hi tenen res a dir. Escullen entre ells els membres del sector pares, alumnes i PAS.

Per tant, hi pot haver un alumne a la comissió de selecció?

Si és membre del consell escolar i està escolaritzat a 3r curs d'ESO o superior, si, pot ser membre de la comissió de selecció.

Així al final, com queda la comissió de selecció?

- Tres representants nomenats per l'administració: Un inspector, un segon inspector o director de centre, un representant de l'ajuntament.
- Tres representants del claustre (ja he explicat com s'escullen).
- Tres representants del consell escolar que no siguin professors.

Val, i aquests 9 representants escullen qui serà director/a, no?

Doncs no, ells no escullen res. Ells només valoraran els mèrits que aporten els candidats i qui tingui més mèrits serà qui guanyi el concurs.

No entenc. La comissió no escull, però llavors com es valora el projecte?

El concurs té 2 fases. En la primera es valoren els mèrits ja perfeccionats fins al moment. En la segona, s'avalua el projecte i la capacitat de lideratge. És aquí on s'hauran de valorar els projectes dels candidats que hagin superat la primera fase.

Val, llavors en la segona fase si que poden posar la puntuació que vulguin?

Doncs tampoc, tal com indica la resolució, la valoració s'ha d'efectuar a partir d'unes qüestions a avaluar. (punt 8 de l'annex 1 de la convocatòria). Per tant, no poden posar la nota que vulguin. Tot i això, resulta evident que quan s'ha de valorar un projecte hi intervenen grans dosis de subjectivitat.

Molt bé, i com s'ho faran per avaluar?

Abans de començar l'actuació dels aspirants, el secretari de la comissió (un director o un segon inspector) llegirà un informe valoratiu de cada projecte de direcció, a partir del qual es realitzarà el debat en la comissió. Un cop finalitzat el debat, cada component de la comissió puntuarà cada projecte després d'haver explicat raonadament i pública la seva decisió.

Però, ... s'ha de fer cas del que digui el secretari del a comissió?

La funció de l'informe és ordenar el debat, i en tant que expert en direcció de centres (ja sigui inspector o director), guiar-ne les deliberacions. Això no vol dir que el seu informe sigui qui marqui la decisió final, però si que n'ordena el debat. A més, aquest informe haurà de constar en un annex de l'acta de la sessió.

Hi ha algun tipus de graella per saber si un projecte s'adequa al que es demana?

No hi ha cap graella oficial, però sé que hi ha algun model que circula. No vol dir que s'hagi d'utilitzar, però pot ser una bona eina per a "no experts". Aquí la teniu. Compte! El fet que existeixi aquesta graella no vol dir que s'hagi d'utilitzar eh!

Es podrà saber què ha votat cada membre de la comissió?

Ja he dit moltes vegades que no hi ha una votació, hi ha una qualificació dels projectes, però aquí no es vota res. Es qualifiquen projectes.

Ets un pesat!!! D'acord ...  i es podrà saber com ha qualificat cada membre de la comissió?

De manera directa no. A no ser que algú vulgui, a posteriori, consultar l'expedient del concurs i llavors si que es podrà saber com ha qualificat cadascú. I a més, el mecanisme de votació, així ho diu la convocatòria, haurà de permetre distingir com ha qualificat cada projecte cadascun dels membres de la comissió.

I al final, com queda la cosa?

Hi ha 2 fases, amb 2 apartats en cada fase. Qui suma més punts guanya el concurs.

Per tant, pot ser que un tingui un projecte que la comissió consideri millor però guanyi l'altre?

Si, és possible. La puntuació final és la suma de les puntuacions parcials (amb un mínim de puntuació en cadascuna de les fases). Si, tot i tenir una menor puntuació en el projecte, tens més puntuació en el total final, guanyes el concurs.

I ja està? Ja no passarà res més?

Bé, si que passaran més coses però no ens n'adonarem. També vindran inspectors de l'especialitat corresponent a avaluar la tasca docent i/o directiva dels dos candidats; però a part d'això, res important.

Em sembla que he explicat aproximadament què passarà ara en relació al concurs. Si tens alguna pregunta, pots fer-la en els comentaris al post.

Nota final: El que he explicat és el que interpreto de la resolució ENS/2510/2013 i del Decret 155/2010, però jo no sóc l'encarregat ni del desenvolupament del procés ni de la interpretació de la resolució i Decret.

Es busca director/a d'escola i/o institut?

Fa una mica més d'una setmana es va publicar la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de directors/es en els centres educatius públics que tenen vacant el lloc de director/a.

Per als que hem fet el curs de directors (o qualsevol altre validat pel Departament d'Ensenyament) és important saber on és probable que hi hagi vacant per a poder preparar el concurs de mèrits, o bé per a presentar la seva disponibilitat al director dels Serveis Territorials corresponents de cara a un futur nomenament extraordinari.

En el següent full de càlcul hi figuren una sèrie de dades que et poden donar una pista d'on et pots presentar, o bé, oferir-te amb posterioritat al concurs de mèrits. En ell hi trobaràs un seguit de pestanyes corresponents als diferents Serveis Territorials o Consorci d'Educació de Barcelona. No obstant, cal tenir clar que ni el fet de presentar-se al concurs de mèrits sent l'únic candidat, ni oferint-te posteriorment et garanteix que siguis nomenat.

Les primeres columnes de cada pestanya indiquen el centre que surt a la convocatòria. Després hi ha una columna on diu si és probable que es produeixi una vacant després del concurs en funció de si el centre ha sortit convocat més d'una vegada en anteriors convocatòries (anys 2013, 2012 i 2011).

De totes maneres, el pots consultar més còmodament en aquest enllaç. Heu de tenir en compte que aquest document presenta la recopilació de centres feta particularment i que pot contenir errors.

Conte: El pastor, les cabres i els ensenyaments de la vida

Hi havia una vegada, en un lloc molt i molt llunyà, un pastor, en Josepet,  que amb el pas del temps s’havia anat fent gran. Tenia un ramat de cabres que havia cuidat durant molts anys, procurava tenir-les ben contentes per a poder treure’n la millor llet. El grup de cabres havia anat creixent  i quan el pastor ja era molt vell tenia un ramat ben nombrós.

Tot el poble coneixia en Josepet. Es dedicava a portar el seu ramat per les zones més difícils perquè així també mantenia net el bosc i evitava que els incendis en època de calor es propaguessin sense control.

En Josepet s’havia casat i havia tingut un fill, l’Arnau, que havia aconseguit estudiar lluny d’aquell poble. L’Arnau, havia acabat els seus estudis de física ben aviat, però no va trobar feina. Així que, quan el seu pare li va dir que hauria de donar el ramat de cabres a algú que les volgués cuidar va pensar que seria una bona oportunitat per dedicar-s’hi.

Arribà el dia en que el seu pare va deixar el ramat d’ovelles a l’Arnau qui, amb molts estudis però poca experiència, va decidir que calia canviar les coses:  Va observar el gran ramat i va veure que no totes les cabres eren iguals. N’hi havien de dòcils i agradables i que produïen una gran quantitat de llet; d’altres lleugerament diferents i amb un comportament més nerviós, produïen poca llet i en canvi, eren molt hàbils pujant a llocs de difícil accés. Finalment va observar un seguit de cabres lletges, poc hàbils i que contínuament donaven problemes de tot tipus.

Fins llavors el seu pare Josepet,  havia aconseguit tirar endavant tot el seu ramat amb l’ajuda de tres gossos d’atura que tenia des de feia molts anys. Aconseguia bons resultats tant en el comportament del ramat com a grup com en la producció de llet de cada cabreta de forma individual, tot i que era obvi que mai no es faria ric. Però li agradava la seva feina i tothom li comprava els seus productes.

Com us estava dient, l’Arnau, creient que els seus estudis de física quàntica li servirien d’alguna cosa, va decidir canviar les coses. Per començar va deixar de dur tot el ramat pels complicats camins del bosc, i va decidir posar unes reixes al camp. Va dividir el camp en 4 parcel·les segons la tipologia de cabres que havia observat i i va posar-hi a dintre els animals, doncs va pensar que d’aquesta manera les cabretes tindrien una cura i tractament més individualitzat i es podria obtenir un millor rendiment.

En una hi va posar les millors cabres, les més boniques i les que més llet produïen. En aquell tancat hi va posar la millor gossa d’atura, la Coloma. Aquelles cabres eren dòcils i li oferien el seu millor producte, però no li permetien fer-se ric. Tothom sap que amb les cabres t’ho podràs passar molt bé i gaudir del teu treball, però fer-se ric??? Ningú d’aquell poble llunyà havia vist mai cap pastor ric, però tot i això l’Arnau continuava amb la seva idea.

En la segona parcel·la hi va posar un altre grup de cabres, guiades per un altre gos,que tot i no ser tan excel·lent com la Coloma, se’n sortia com podia,  el Sit. Les pobres cabretes anaven fent la seva, sense pena ni glòria. Alguns dies produïen llet, i d’altres no. El terreny estava bastant brut  i tot i que el gos bordava molt, no aconseguia que totes les cabres funcionessin com les de l’altre grup.

En la tercera parcel·la hi va posar un altre grup de cabres. Hi va posar el tercer gos que havia heretat del seu pare, el Mendi. Però res, tampoc no funcionava. La producció de llet baixava constantment i la parcel·la estava totalment descompensada :  En unes parts hi havia una herba immaculada i en altres era impossible entrar-hi. El Mendifeia el que bonament podia. Era evident que amb les cabres d’aquella parcel·la no guanyaria ni un duro. No només no el guanyava, sinó que perdia diners: es veia obligat a comprar pinso per a alimentar-les perquè les cabres havien aprés que si no volien fer un petit desplaçament a la zona de la parcel·la on hi havia herba, no calia que ho fessin. El pastor els hi portava el pinso necessari.

Finalment va habilitar una petita parcel·la del terreny per a un grup de cabretes extremadament lletges. No produien gens de llet i no eren gens obedients, i l’Arnau va intentar sacrificar-les per a treure’n algun profit venent la carn. Però el batlle d’aquell poble li va recordar que allà no hi havia escorxador, i que les hauria de portar a més de 40 km de distància. L’Arnau va fer càlculs  i va veure que no li sortia a compte emportar-se aquella vintena de cabres.

Així doncs les va posar a dintre el seu petit terreny, ben escarpat i ple de roques. Però li feia falta un gos que les vigilés. El seu pare en tenia tres que treballaven com un grup eficient, però ell els havia repartit entre les altres tres parcel·les. Se’n va anar a cal veterinari i va adoptar un gosset. Un gos jovenet, sense experiència, amb moltes ganes d’ajudar, però sense saber ni tan sols què era una cabreta. El va posar a dintre de la parcel·la i va marxar esperant que fes la seva feina.

El temps passava i les coses anaven de mal en pitjor. El primer grup, el de les millors cabretes li permetien uns petits ingressos per a anar subsistint, però no podia donar-se cap petit plaer. El segon grup a dures penes funcionava, no produïen gaire llet i no tenia ingressos. El tercer grup era encara pitjor, el terreny estava brut, les cabres no feien la seva feina i l’Arnau havia d’estar comprant pinso cada dos dies. El darrer grup era el pitjor de tots. No només no produïen llet, sinó que el terreny estava terriblement brut i ple de males herbes. I per si fora poc, el nou gos que havia adoptat havia aconseguit escapar-se a la primera de canvi. 

Un dia de tramuntana va haver un foc terrible que va començar a prop de la darrera parcel·la. El foc es va escampar molt ràpidament i les cabres van poder fugir a través de la reixa que havia instal·lat l’Arnau, que s’havia deteriorat moltíssim. Les cabres de la segona i tercera parcel·la també van refugiar-se on van poder mentre l’Arnau es posava les mans al cap. Estava a punt de perdre-ho tot. Les de la la primera parcel·la, les millors van fugir espantades davant el comportament de la resta de cabretes.

L’Arnau no podia creure-s’ho: Ho havia perdut tot després d’introduïr uns canvis que havien de fer-lo ric. Va voler introduïr uns canvis en les cabretes, uns canvis que li semblaven raonables però que a ulls de les cabres i gossos experimentats eren totalment incongruents.

El pare de l’Arnau, en Josepet, s’havia fet ja molt vell i malalt, però en adonar-se de la seva situació límit va fer cridar el seu fill i li va dir:

Fill meu, sé que has volgut fer canvis en el ramat de cabres, però deixa’m que et doni uns consells abans de marxar.

- Recorda que la teva feina ara és la de pastor. I això implica que mai et podràs fer ric. Podràs obtenir molts beneficis, estimació i reconeixement, però fent de pastor mai seràs ric.

- Les cabres són animals i els animals fan el que fan els altres animals; aprenen les unes de les altres. Si tu poses les pitjors cabres juntes i no permets que aprenguin de les millors, no esperis cap benefici.

- Els gossos aprenen igual que les cabres, si vols un bon gos d’atura hauràs de procurar que aprengui d’un altre gos d’atura.

- I finalment, sé que la teva passió era la física quàntica, però et prego que quantifiquis els teus esforços físics i vegis que ser pastor et permetrà aconseguir coses que un físic quàntic mai podrà aconseguir

L’Arnau va aprofitar per primer cop a la seva vida els seus coneixements de física quàntica imaginant-se un salt en el temps amb dos finals diferents.

Final 1

En Josepet va tancar els ulls eternament ben reconfortat després d’haver-li donat els últims consells al seu fill. L’Arnau, va pensar com podia tornar a fer que aquell ramat de cabres tornés a produïr com havia fet sempre. Va parlar amb molts pastors d’aquelles contrades i va decidir que la millor manera de posar-s’hi era precisament posant-hi. 

Es va arremangar, i tot i que va decidir mantenir les reixes de separació, va distribuir de manera diferent el territori, les cabretes, i els gossos, permetent a més d’anar canviant les cabretes de parceles i deixant res com a definitiu. Al cap de res va veure que el terreny tornava a estar net i polit, com el tenia el seu pare feia anys, i les cabres, la immensa majoria d’elles, produïen com mai havia vist.

No va poder fer-se ric, però va poder viure tranquil.

Final 2

En Josepet va tancar els ulls eternament sabent que mai més descansaria. El seu fill, orgullós i prepotent va discutir-li fins a la última coma dels seus consells. No només no va fer cap canvi, sinó que es va entestar a mantenir la seva estratègia. Tenia clar que la única manera de millorar la seva explotació ramadera era aïllant les pitjors cabres, les pomes podrides, encara que hagués de comprar pinso i un gos cada any.

Malauradament, els matolls van brotar en la parcel·la d’aquestes cabres i al cap de poc temps, un altre dia de tramuntanada forta va tornar a calar-se foc. No va donar temps a escapar ningú, gairebé tots els animals van morir i la casa de l’Arnau es va veure tan afectada que va haver de marxar del poble en busca d’un treball que li permetés sobreviure.

De tot aquell gran ramat que li havia deixat el seu pare no es van salvar ni cabres, ni cabretes, ni cabrits. Només quatre cabrons van poder escapar creant problemes a la resta de la població.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte de pastors, gossos, cabres, cabretes i cabrons, ja s’ha acabat.

Concurs de direcció a l'Institut Rocagrossa

Em permetreu que utilitzi el meu blog per a aclarir unes quantes coses coses relatives als concursos de direcció que s'han de fer dintre de pocs mesos, aprofitant la situació al voltant del nomenament de director/a al meu centre. Intenta ser un post útil als membres de la comunitat docent del meu centre, però també a la resta de la comunitat educativa.

En l'actualitat hi ha un nomenament extraordinari en la direcció, i per tant, al mes de desembre/gener la plaça de director/a sortirà a concurs. Presento a continuació un seguit de preguntes i respostes sobre aquesta situació, per a que la gent pugui fer-se una idea del que passarà a partir d'ara.

S'acaba el món?

Nooo, tranquil/a, només hi haurà un concurs de mèrits. Res més que això!! Ni s'acabarà el món, ni ens quedarem sense director/a, ni ens morirem, ni es transformarà el centre, ni ... És només un concurs de mèrits, estigueu tranquils.

Així, haurem d'escollir director/a?

No! No s'ha d'escollir res. És cert que durant uns anys la direcció del centre educatiu s'escollia per votació dels membres de la comunitat educativa, però des de la LOCE (us enrecordeu d'aquella llei que va aprovar el PP i que mai es va aplicar?), el sistema per a seleccionar la direcció és el de concurs de mèrits, així ho diu la LOE, la LEC i el Decret 155/2010

Si val, que a les eleccions ara se li diuen concurs de mèrits, no?

Doncs no, a les eleccions se li diuen eleccions i al concurs de mèrits, concurs de mèrits. Són dos sistemes diferents. I el que s'utilitza per a seleccionar el titular de la direcció és el concurs de mèrits, cosa totalment normal en l'administració pública.

I què és un concurs de mèrits?

Com el seu nom indica és un concurs que guanya el que més mèrits té. Després ja explicaré quins mèrits puntuen, perquè està clar que un curset de macramé no aporta res a la direcció, oi?

Val, ja ho entenc. Llavors, no seleccionarem res, no?

Doncs tampoc és això, si que seleccionarem, però no seleccionarem director/a. Després t'ho aclareixo.

I qui es pot presentar al concurs de mèrits?

Doncs tothom que vulgui i que compleixi els requisits marcats en l'article 14 del Decret 155/2010 i que es resumeixen bàsicament en: - 5 anys de funcionari de carrera de cossos docents - 5 anys d'experiència en algun dels ensenyaments que s'imparteix el centre (en el nostre cas ESO, FP ó Batxillerat) i - darrer any en actiu prestant serveis en ensenyaments que tingui el centre.

Un moment, no has dit que el curs de directors que organitza el Departament sigui un requisit. T'has equivocat oi?

No, no m'he equivocat no. El curs al que fas referència, i del que només se n'han fet dues edicions, no és un requisit. És un mèrit preferent, però no és un requisit. Això vol dir que encara que no hagis fet el curs, pots presentar-te igualment al concurs.

Val, ja ho entenc, qui ha fet el curs tindrà més punts però no vol dir que sigui obligatori tenir-lo, no?

Exacte, és així. De fet el curs de directors gairebé et garanteix passar la primera fase del concurs (ja explicaré en un altre post les dues fases del concurs), però efectivament no és obligatori tenir-lo.

Has dit que es podia presentar tothom que compleixi els requisits? Fins i tot de fora del centre?

Qualsevol funcionari que compleixi amb els requisits s'hi pot presentar, fins i tot si no presta serveis al centre.

Això vol dir que pot venir algú de fora?

Si com a "algú de fora" entens un professor/a com tu i que presta serveis en un centre educatiu i que compleix els requisits, efectivament, pot venir algú de fora del centre.

Però qui vingui de fora a presentar-se està en igualtat de condicions que si algú de dintre el centre s'hi presenta?

No. No té les mateixes oportunitats. El Decret 155/2010 especifica clarament que primer es tindran en compte els candidats que ja treballen en el centre. Només en el cas que cap d'ells/es sigui seleccionat es tindran en compte candidatures externes.

Un professor que ha estat al centre però que ja no ho està és intern o és extern?

La normativa especifica ben clarament que un professor intern és aquell que en el moment de publicar-se la convocatòria està prestant serveis en el centre. Tots aquells que no ho fan en aquell moment, no són interns.

Si un professor té el curs de directors del Departament, cal que compleixi els requisits per presentar-se?

Si, clar!!!! O sigui que si no compleix els requisits, no es podrà presentar, per molt que vulgui, i per molts cursos i màsters que hagi fet.

A veure, abans has dit que no escollíem director però si que escollim alguna cosa?

Si. En els concursos de mèrits hi ha algú que "jutja" els mèrits dels aspirants. I el claustre haurà de seleccionar tres membres del claustre per a anar a una comissió de selecció, que a la vegada serà l'encarregada de puntuar els mèrits dels candidats.

I qui la composa la comissió de selecció?

Un inspector/a d'educació, un altre membre nomenat per l'administració educativa (probablement un director d'un altre centre, però també pot ser un altre inspector o un directiu professional), un membre nomenat per l'Ajuntament, tres professors del centre, i tres membres del consell escolar que no siguin professors.

Ah val, o sigui, que haurem d'escollir els representants del claustre en aquesta comissió?

Si, exacte. Això va així.

Has dit que el Consell Escolar escull tres representants d'entre els que no són professors. Això vol dir que a la comissió hi pot haver un alumne?

Si així ho escullen els membres del Consell Escolar, si. Sempre i quan estiguin fent 3r d'ESO o un curs superior. Però no ens enganyem, no és la situació més habitual.

I si un professor/a es presenta a director/a, pot pertànyer a aquesta comissió?

Evidentment, NO! Ningú que aspira a la direcció pot ser membre de la comissió de selecció. És més, en el claustre que esculli els representants a la comissió de selecció, si un dels candidats és el director/a, haurà de cedir la presidència del claustre al cap d'estudis (només en aquell claustre) i ser un membre "normal" del claustre. Podrà votar els representants, però no podrà dirigir la votació.

Quins professors poden ser membres de la comissió de selecció?

Tots els membres del claustre

Fins i tot interins?

Si, si, fins i tot interins. Els substituts, seguint l'analogia de les eleccions al Consell Escolar, poden participar en l'elecció dels representants a la comissió però no ser elegibles.

S'han de presentar candidatures per a ser membre de la comissió de selecció?

No està previst aquest mecanisme.

I la comissió pot votar un candidat lliurement?

No. En primer lloc cal recordar que la comissió no vota ningú. La comissió només valora els mèrits que presenta el candidat/a. En la primera fase avalua els mèrits perfeccionats fins al moment. En la segona fase avalua el projecte de direcció la seva adequació al projecte educatiu de centre. S'avalua també la capacitat de lideratge.

I com s'avalua el projecte de direcció?

Amb un seguit d'ítems que la inspecció facilitarà en el moment de fer l'avaluació. De fet, després de fer l'exposició, i abans de fer la valoració, un dels membres de la comissió (el que sigui director d'un altre centre, o un segon inspector) llegirà l'informe que haurà d'elaborar després d'haver llegit el projecte de direcció.

Però els representants del claustre poden votar a qui vulguin?

Ja t'he dit que no es vota ningú, s'avaluen uns mèrits i cal cenyir-se al que diu la normativa.

Doncs si jo sóc a la comissió i no m'agrada un candidat/a li posaré la nota més baixa possible.

Doncs si et deixes portar per les teves preferències personals i no ets capaç de justificar la teva decisió pots acabar tenint problemes. No es tracta d'escollir ningú, si no de veure qui té més mèrits.

És igual, perquè els aspirants no sabran quina nota els he posat.

Amb compte, perquè si un candidat demana revisar l'expedient del concurs de mèrits podrà saber quina nota li has posat tu, i si pot demostrar que has posat una puntuació injusta pots tenir problemes greus. A més, a tu t'agradaria que et posessin menys nota en unes oposicions, o que en un concurs de mèrits et donin menys mèrits dels que et corresponen? A mi tampoc m'agradaria.

És fàcil passar el concurs de mèrits?

Doncs depèn dels mèrits que tinguis. Si en tens molts, és molt fàcil passar-lo, si en tens pocs, és molt difícil.

A veure, si un candidat es presenta al concurs, haurà de fer l'exposició del projecte de direcció?

No necessàriament. Primer ha de passar la primera fase del concurs, la que avalua els mèrits. I ja us avanço que no és fàcil passar-la. La primera fase, avalua l'experiència docent i directiva prèvia i per a passar-la necessites tenir 20 punts de 40 possibles. En un altre post ja us explicaré què dóna punts i què no en dona.

Només en el cas que el candidat superi la primera fase es fa la segona fase.

I si hi ha dos candidats i els dos superen la primera fase?

Doncs els dos passen a la segona fase i es valoren els dos projectes segons els ítems a avaluar.

I llavors qui guanya?

El que té més punts en la suma final de puntuacions.

I si no se selecciona ningú?

Doncs tornarem a tenir nomenament extraordinari per un any.

I continuarà la mateixa direcció?

Doncs potser si, potser no. Això no depèn del centre, ni de l'equip directiu, ni tan sols de la inspecció. És la direcció territorial qui nomena la direcció extraordinària.

I la pregunta clau, tu, el que estàs escrivint aquest post, et presentaràs a la direcció?

És evident que si he fet el curs de directors del Departament és perquè en algun moment em voldré dedicar a la direcció. Però en el moment en que es publicarà la convocatòria, si no canvien les condicions que es van posar l'any passat, no compliré amb els requisits per a participar-hi. Si has llegit amb atenció el post ja sabràs la resposta.

PD: En propers posts publicaré diferents situacions per veure si és factible superar la primera fase del concurs.

Quines dades teves pots localitzar a la xarxa?

Ja fa dies que circula aquest video d'un mentalista. Hi ha un set de gravació enmig del carrer i conviden els vianants a entrar per a que el suposat mentalista els hi digui coses sobre la seva pròpia vida. Mireu-lo i després continuo escrivint.

 

He iniciat aquest post amb aquest vídeo per a ilustrar la quantitat de dades que pots arribar a trobar per la xarxa. I no cal que haguem estat nosaltres els que per descuit les haguem introduit, poden haver estat altres els que les hi hagin posat.

Per exemple, els que som funcionaris de carrera, tenim bona part de la nostra vida laboral penjada en les pàgines del DOGC i BOE, i aquests dos portals, s'indexen ràpidament en la majoria de buscadors. Però si a més t'has dedicat a produir materials, has tingut activitat pròpia a la xarxa, la quantitat de rastre que has deixat fa que ens puguem fer una idea bastant aproximada de la teva vida personal i laboral.

A tall d'exemple, fa uns dies buscava reprendre el contacte amb un amic, mestre funcionari, i vaig "googlejar-lo". Quan vaig aconseguir establir-hi contacte pràcticament estava al dia de la seva vida. Per a que us feu una idea de les dades que pots trobar de qualsevol docent:

• Noms i cognoms
• DNI
• Correu professional
• Correu personal (en la majoria de casos)
• Destinació actual
• Destinacions provisionals obtingudes al llarg dels darrers 10 anys (i amb quina modalitat les ha obtingut)
• Destinacions definitives obtingudes en concursos de trasllats
• Participació en tribunals d'oposicions
• Participació en concursos de mèrits per a la selecció de directors/es
• Llicències d'estudi obtingudes
• Peticions per a marxar a l'estranger en escoles espanyoles
• Llocs ocupats en escoles espanyoles a l'estranger
• Especialitat d'oposició
• Especialitat que ocupa actualment
• Càrrec que ocupa actualment
• Càrrecs que ha ocupat en el passat
• Any que va aprovar les oposicions
• Número que va ocupar en la seva oposició
• Nota que va ocupar en la seva oposició
• Universitat on va realitzar els seus estudis
• En alguns casos, nota del seu expedient acadèmic
• Segones i terceres titulacions
• Data d'aniversari
• Fotografies seves i de la seva parella
• Tots els mestres de la seva escola
• Fotografies d'alguns dels seus companys de claustre
• Companys de claustre que a més són amics
• Data de cadascuna d'aquestes dades
• Comentaris de companys seus quan comenten fotografies seves
• Viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
• Acompanyants als viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
• Nacionalitat dels acompanyants
• Opinions d'alguns pares respecte la seva feina (positives, per cert)
• Alguns cursos de formació que ha cursat
• ...

Com podeu imaginar-vos, el meu amic es va quedar parat que estigués tant informat de la seva vida. Passada una estona, vaig començar a explicar-li com havia trobat totes aquestes dades. Es va quedar sense paraules, no sabia que tota la seva vida (o bona part d'ella) estava a la xarxa. És com si hi hagués un "gran hermano" vigilant-ho tot.

Em va preguntar: "I què puc fer per a que no se sàpiga tot això de mi?" Jo li vaig respondre que no podia fer-hi res, però que podia donar-hi la volta. Ja que no pot fer-hi res per a ocultar aquesta part de la seva vida, pot utilitzar-ho per a explicar-se. I no em referia a la seva vida personal, però si a la professional. 

Ja que les dades professionals estan a la xarxa, podem aprofitar-ho per a explicar el perquè dels nostres comportaments. Si en algun moment algú busca les nostres dades es trobarà amb totes les que heu pogut veure anteriorment. Si, a més, busca explicacions al nostre comportament, sens dubte, la primera explicació que buscarà serà la nostra. Potser per això seria convenient que els mestres, i els que són directors encara més, tinguin presència activa a la xarxa. 

No es tracta d'explicar-ho tot, però si de tenir un espai on poder-ho fer i no haver-lo de crear ràpidament quan algú et demana explicacions. Ens podem avançar als esdeveniments i ser nosaltres els que donem les explicacions abans que ningú digui res.

Concurs de directors 2013 als ST d'ensenyament a Girona

El passat 10 de gener es va publicar la convocatòria de concurs de mèrits per a seleccionar els funcionaris que s'encarregaran de dirigir els centres educatius públics durant els propers 4 anys.

Aquesta és ja la tercera convocatòria en que s'utilitza el sistema establert en el decret 155/2010 que desenvolupa allò establert en la Llei d'Educació de Catalunya. Caldrà prendre nota del que està passant en els centres educatius.

Tot i que aquest curs no s'està impartint el curs de formació inicial de directors de centres (la crisi econòmica arriba a tot arreu), durant els dos darrers anys el Departament d'Ensenyament ha fet una gran despesa en formació d'un seguit de professionals que s'han compromés a exercir la funció directiva. De fet és fàcil fer la quantificació d'aquests recursos. Si multipliquem els costos del curs pel nombre d'alumnes que l'han fet podem veure que el Departament s'ha gastat gairebé 300.000 € en aquesta formació. Una quantitat realment important en les èpoques en les que estem.

Faig aquesta referència perquè ha sortit en diferents mitjans, i també així se'ns va dir durant el desenvolupament del curs, que totes aquestes persones serien les encarregades de desenvolupar la tasca directiva en els centres on no hi hagin candidats o persones capacitades per a exercir la direcció.

Doncs bé, si agafem com a situació de partida les dades del curs 2009-2010 (les últimes que he pogut localitzar) publicades per n'Alberto del Pozo, actual Director General de Professorat i Personal de Centres Públics, la situació comença a ser preocupant en alguns territoris. A l'any 2010 el Departament ja va haver de nomenar de manera extraordinària el 51% dels centres convocats aquell any. Però observem com ha evolucionat aquesta situació en el servei territorial de Girona.

Cal dir que les següents dades es deriven de comparar el llistat de centres convocats en la resolució del 10 de gener i el llistat d'admesos i exclosos que va sortir publicat fa unes setmanes en els taulells d'anuncis dels Serveis Territorials. En tots els casos són dades públiques consultables per qualsevol persona que s'apropi als locals dels Serveis Territorials corresponents.

En el llistat d'admesos i exclosos hi figuren els candidats i els centres on s'han presentat. Per tant, tots aquells centres on no hi ha candidats hauran d'anar forçosament al nomenament extraordinari. Tot i això hem de tenir present que aquesta situació només farà que empitjorar a mesura que vagi avançant el concurs de mèrits. El que presento aquí és la situació inicial molt dura que obliga a l'administració a buscar directors en tot el seu conjunt si vol respectar la seva pròpia normativa.

Analitzem la situació segons si el centre és de primària o de secundària

Primària

Aquí teniu el mapa corresponent als centres convocats i els centres que directament ja tenen vacant la direcció a partir de l'1 de juliol de 2013. Els centres en verd corresponen a centres on hi ha candidats interns , i els vermells corresponen a centres on no s'hi ha presentat ningú (a excepció de l'Institut-Escola de Lloret de Mar on s'hi ha presentat una persona externa al centre, sent l'única excepció en tot el territori).


Mostra Girona Concurs Primària en un mapa més gran
Com podeu observar hi ha un predomini bastant gran dels centres on no hi ha hagut cap candidat presentat. Concretament, només hi ha hagut candidats en el 40 % dels centres convocats. Això vol dir que ja des d'aquest moment, el Departament haurà de buscar directors per al 60 % restant. I recordem que aquesta situació només és inicial i empitjorarà, sense cap mena de dubte, a mesura que avanci el concurs.

Però cal fer una diferenciació entre els centres de primària que pertanyen a ZERs i els que no. De sobres és sabuda la diferència que hi ha entre aquests dos tipus de centres.

Tot i aquesta diferenciació, es veu clarament que en el millor dels casos, els centres de primària que no pertanyen a ZERs, l'administració tindrà el nomenament extraordinari com a recurs en un 57 % dels casos (situació inicial). En els centres pertanyents a ZERs, aquesta situació empitjora fins al 67 %.

Secundària

Aquí teniu el mapa de centres convocats i la diferència entre els centres on tenen candidats acceptats i els que no tenen cap candidat.


Mostra Concurs direcció secundària Girona en un mapa més gran

La situació en els centres de secundària és encara pitjor que en els centres de primària. Dels 17 centres convocats, només hi ha candidats interns en el 35 % dels casos. Això vol dir que l'administració haurà de nomenar director/a extraordinari en un mínim del 65 % dels centres. Una situació realment greu que requereix una actuació profunda ja que empitjorarà, perquè molts dels presentats no superaran el concurs de mèrits, tot i complir amb els requisits per a poder-s'hi presentar.

Pots llegir aquest post per a entendre perquè hi haurà gent que no superarà el concurs tot i tenir els requisits per poder-se presentar.

Canvis en l'elecció de directors/es de centres públics

Quan fa poc més de dos anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la LEC, el govern de l'estat presenta una nova llei educativa. És la setena en tota la democràcia, així que si els comptes no em surten malament, toquem a una reforma cada cinc anys.

S'ha comentat ja moltes coses sobre aquesta nova reforma. De fet, el que presenta el govern és literalment una reforma de la LOE. No hi ha una llei nova, sinó una reforma aprofitant l'articulat de la llei anterior.

Com heu vist els que seguiu aquest bloc, darrerament he escrit algunes entrades sobre el model de direcció que impulsava la LEC i que estava desenvolupat a partir de la LOE. Comparo a continuació el model existent i el model que proposa el govern de l'estat. No en faré judicis de valor, simplement exposo els fets.

En el model LEC-LOE, hi ha amb caràcter general, 5 condicions que s'han de complir per a poder ser nomenat director d'un centre educatiu

• 5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
• 5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments q ofereix el centre
• estar prestant serveis en centre públic de l'administració, amb una antiguitat d'un curs en el moment de la convocatòria
• tenir acreditada la competència lingüística
• presentar un projecte de direcció

A més la LOE, i també la LEC, establia la preferència dels candidats que ja treballen en el centre envers els que treballen en un altre centre. Aquest model també estableix que els cursos de formació, com el que s'ofereix a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, com a mèrit preferent en les diferents convocatòries. O sigui, que els cursos d'aquest tipus (i els que estiguin homologats per l'administració), donen una puntuació molt àmplia a l'hora de fer el recompte de mèrits.

Però la proposta del govern central és canviar aquest punt i fer obligatori aquest curs. Literalment, el que diu la proposta és:

"Estar en posesión de la certificación acreditativa de haber superado el curso selectivo sobre el desarrollo de la función directiva, impartido por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, o en el ámbito de las Comunidades Autónomas el organismo que éstas determinen". 

Resumint. A més de tots els requisits que ja havies de tenir, els candidats que hagin de superar un concurs de mèrits per a esdevenir director de centre, hauran d'haver cursat oblgiatòriament el curs de directors. Ni tan sols està previst en la reforma plantejada que puguin obtenir l'acreditació a posteriori. Si no tens el curs, no pots participar en el concurs de mèrits.

I, també elimina la prioritat que tenien els candidats que ja treballaven en el centre. Si s'aprova la reforma tal i com està proposada, qualsevol funcionari de cossos docents partirà en igualtat de condicions.

Però no és la única cosa que canvia. Els concursos de mèrits són qualificats per una comissió de selecció. Fins ara, el model ens portava cap a una composició de terços en que eren representats:

• Administració (amb presència de l'Ajuntament del municipi)
• Professorat del centre
• Pares i mares, alumnes i PAS

A la pràctica, aquest model atorgava al centre el poder decisori al conjunt de membres del centre ja que comptava amb una proporció del 66 % dels vots. 

La proposta del govern de l'estat canvia aquesta proporció i atorga a l'administració el 70 % dels membres en els concursos de mèrits, deixant el 30 % restant als membres del centre. D'aquest 30 %, el professorat en tindrà un mínim del 50 %. O sigui, a la pràctica la distribució dels membres de les comissions de selecció queda reflectida així.

Em sembla que els canvis són evidents. La pregunta és:  i què farà el Departament? Perquè la reforma indica que els articles que regulen la direcció del centre educatiu no tenen rang de llei orgànica. Continuarem sota el paraigua de la LEC o s'optarà pel model LOMCE?