La dona del Cèsar: Ètica i estètica en la funció pública.

Plutarc explicà, en temps de l'imperi romà, la història que havia viscut el Cèsar en relació a la seva dona Pompeia. Es veu que un patrici romà estava enamorat de la dona del Cèsar. En una festa intentà entrar per a poder estar amb ella, però va ser descobert i el van castigar. El Cèsar, tot i saber que la seva dona no li havia estat infidel va decidir repudiar-la.

La història va donar lloc a la frase coneguda que encapçala aquest post. La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho.

Faig un paral·lelisme entre la dona del Cèsar i el funcionariat actual, entès com a conjunt de treballadors que cobren un sou per part de l'administració. Si a la dona del Cèsar no li valia només ser honrada, sinó que a més ho havia de semblar, resulta obvi que el treballador públic també hauria de respondre a aquesta afirmació. Però malauradament, no sempre és així.

He començat amb aquesta petita explicació tot recordant l'article d'opinió escrit per Germà Bel a la Vanguàrdia el 13 de gener i que parlava de Corrupció i regeneració. Es veu que precisament els paisos amb una menor càrrega regulatòria hi ha una major percepció de transparència. Resulta curiós oi? El que passa és que tot i la menor càrrega regulatòria, la possibilitat d'arbitrarietats per part de l'administració en aquests països també són bastant menors.

Si un analitza a fons qualsevol aspecte regulat per l'administració veurà que hem convertit aquest país en un país d'excepcions. Sempre hi ha una excepció a la norma, sempre. I quan no trobes l'excepció a la norma en el decret corresponent sol passar que hi ha un altre decret més antic que no ha estat derogat i que permet saltar-se la norma nova. O que hi ha qui pensa que ningú anirà a veure si realment s'està complint la norma.

Però els temps han canviat. I han canviat no perquè l'administració hagi disposat canviar, sinó perquè la societat actual, amb el big data com a centre d'actuació de nombrosos interessos, aporta moltes dades que poden arribar a ser creuades de manera fàcil i arribar a conclusions més que evidents.

Fa uns dies el recent ex-Director General de Professorat del Departament, Alberto del Pozo, escrivia un post més que interessant en que es fa una explicació detallada de la llei 19/2014, de transparència, accès a la informació pública i bon govern. No obstant, una llei per si sola no canviarà res. Al contrari, les persones contràries a aquesta transparència buscaran les excepcions a la norma que contè la pròpia norma per a evitar que es facin públiques segons quines actuacions. I si no la troben, tranquils, la capacitat inventiva fa meravelles.

Llegia fa poc una intervenció d'un/a candidat/da a les properes eleccions. En ella es comprometia a textualment "Volem retre comptes periòdicament!". Una gran frase buida de contingut. En primer lloc perquè el retiment de comptes no ha de ser periòdic sinó continu. I en segon lloc, per a retre comptes has de permetre que la ciutadania tingui accès a les dades que puguin qüestionar la teva activitat. Però si tu no permets l'accés a aquesta informació de manera clara, transparent i lliure de pressions (o sigui, amb algú vigilant mentre consultes les dades), no pretenguis donar lliçons de transparència. I menys encara si en la teva esfera de treballador públic has comès en els darrers temps una quantitat massa gran d'arbitrarietats. 

Els treballadors públics hauríem de tenir molt clar que allò que afectava a la dona del Cèsar, ens afecta també a nosaltres. I a més, hauríem de tenir encara més clar, que tot i que l'administració no és gaire procliu a alliberar dades que afectin a la nostra feina, aquestes es poden trobar a la xarxa de manera extremadament fàcil. Només cal creuar-les adequadament i observar amb deteniment. Això si, sempre et quedarà el remei fàcil de dir "aquell que m'està acusant és un follonero", excusa massa fàcil que posa de manifest que el follonero, realment, ets tu.

Em permetreu acabar el post amb una reflexió final. Si a més de ser treballador públic, pretens ser representant evita qualsevol acte que et pugui avergonyir i que faci avergonyir el col·lectiu de treballadors. 

Corolari: Els treballadors públics som com la dona del Cèsar, a més de ser honestos hem de semblar-ho.

Perquè no servirà de res prohibir l'ús dels mòbils? El cas de Girona

La setmana passada sortia a molts mitjans de comunicació l'acord del consell escolar municipal de Girona de prohibir l'ús dels mòbils, sense autorització expressa del professorat per a usos didàctics. Em va sobtar des del principi que en els mitjans de comunicació sortís explícitament aquesta prohibició, perquè entre les funcions dels consell escolars municipals no hi ha la de reglamentar cap tipus d'aspecte.

Els consells escolars municipals són òrgans consultius, però no tenen la capacitat de regular cap aspecte propi dels centres. Segurament per això l'acord parla d'una RECOMANACIÓ sobre

aquest reglament. Però és obvi que darrera d'aquesta recomanació hi ha la voluntat uniformitzadora del consell escolar municipal. I això entra en conflicte amb el Decret d'Autonomia de Centres.

No acabo d'entendre perquè és bo que en tota la ciutat de Girona hi hagi la mateixa normativa en l'ús dels mòbils. I no ho entenc perquè és evident que no és el mateix una escola situada en un entorn desafavorit que un Institut ben cèntric. La realitat no és la mateixa, i precisament la LEC permetia aquesta diferenciació d'actuació en funció de la situació del centre i el seu Projecte Educatiu. La norma permet que cada centre actuï segons les seves pròpies característiques.

Per altra banda, negar que els alumnes es distreuen sovint quan utilitzen els aparells sense permís del professor/a és una solemne tonteria. És obvi que es distreuen!!! Però és que també es distreuen amb un full en blanc i un boli dibuixant a la darrera filera de classe i a ningú se li acut prohibir el full en blanc i el bolígraf.

En l'acord de recomanació de la normativa aprovat s'explica que no hi ha reglamentació sobre l'ús d'aquests aparells. Dimonis! I què han fet els centres des de l'aprovació de la LEC i el Decret d'Autonomia?!?!?! Els centres havien d'aprovar en el termini d'un any (2010) les mesures de promoció de la convivència, les mesures correctores i sancionadores i les garanties i procediment en la correció de faltes greument perjudicials per a la convivència (disposició transitòria primera del Decret 102/2010 d'autonomia de centres). I molts d'ells ho han fet, per tant, a què ve aquesta recomanació?

Menció a part mereix la distinció en funció de l'edat dels alumnes. L'objectiu de la "recomanació de la prohibició" és evitar que els alumnes es distreguin, que estiguin pendents del mòbil al pati, de que facin fotografies no desitjades. I en canvi, recomanen adaptar aquesta normativa als estudis postobligatoris. No s'acaba d'entendre. És que els alumnes que estan en estudis postobligatoris ja no es distreuen amb el mòbil? És que ja no l'utilitzen a l'hora del pati? És que no poden fer fer fotografies no desitjades?

Em temo que la qüestió és que no s'ha entès encara que el mòbil és l'eina de socialització primària més estesa en aquests moments i que els adolescents, per les característiques pròpies de la seva edat, necessiten aquesta socialització. I el que és pitjor (o millor), per moltes prohibicions que els hi posem, no les respectaran.

La Comunitat de Madrid va prohibir l'ús dels mòbils a l'any 2007, el País Valencià els va prohibir el 2008, però en tots els casos aquestes prohibicions no han suposat la desaparició del mòbil en els centres educatius, ans al contrari. Més del 90 per cent dels alumnes porten el seu aparell al centre. Què ens fa pensar que el deixaran de portar?


Finalment em permetreu que us doni un petit consell basat en l'experiència. Si realment us preocupa que els alumnes utilitzin el mòbil a classe enlloc d'estar pendents del que tu dius, no els deixis tenir el mòbil a la butxaca. Fes que el posin a sobre la taula, ben a la vista! Et serà molt més fàcil de controlar. Ara bé, això no vol dir que estiguin pendents del que tu dius, però això és una qüestió de motivació, i no de control.

Canvis normatius en la selecció de directors/es?

El passat dilluns dia 9, la Consellera d'Ensenyament anunciava una adaptació de la LOMCE a l'àmbit català (tot i que sigui amb caràcter transitori). Segons la titular, cal adaptar la normativa però ho farà d'acord amb allò que diu la LEC.

Suposo que, tal com algú ja ha comentat en privat, aquesta adaptació de la normativa consistirà en recomanar a les direccions dels centres que, tot i que la LOMCE digui qui té unes competències, es consulti sempre a qui té les competències segons la LEC. Per exemple, la LOMCE diu que la direcció aprovarà la programació anual de centre, és previsible que l'adaptació de la norma del Departament recomani la consulta al Consell Escolar abans de la seva aprovació.

D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.

En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.

Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.

En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a

requisit per a participar en els concursos de direcció. La disposició transitòria primera de la LOMCE diu que no cal estar en possessió del "curs de directors" durant els primers 5 anys de vigència de la llei. Però també diu que les administracions faran els seus propis reglaments (Decrets) i establiran de quina manera s'ha de desenvolupar la selecció de candidats. Hi ha marge per a la "millora" d'aquest requisit en el sentit que ja s'especifica en el Decret 155/2010.

No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.

En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.

L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).

Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.

En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)

Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".

Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.

Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.

Aplicació del Decret de Plantilles en les adjudicacions d'estiu 2014

El passat 5 de maig es va publicar la resolució per la qual es dicten les instruccions per a fer les adjudicacions d'estiu dels cossos docents de cara al curs 2014-2015. És el primer cop que aquestes adjudicacions es regiran pel que diu el Decret de Plantilles, i s'hi presenten novetats importants que s'estan explicant en diferents espais.

Avui però em dedicaré a veure com influeixen els mecanismes garantistes del Decret en la resolució de destinacions provisionals.

Resulta que per al curs 2014-2015 hi haurà tres tipus de llocs de treball:

- Llocs ordinaris
- Llocs específics temporals. (Aules d'acollida, aules obertes, USEEs,...)
- Llocs específics estructurals. (Atenció a la diversitat, TICs, perfils lingüístics, ...)

En principi, i segons la resolució, tots els llocs de treball del centre són ordinaris, però la direcció pot demanar a la direcció dels serveis territorials convertir aquests llocs de treball en llocs específics estructurals (els que fins l'any passat es coneixien com a places de diversitat, entre altres). I és aquí on el Decret de Plantilles esdevé una eina garantista per a evitar aquelles situacions d'abús que diuen els sindicats que es poden produïr.

Fins al moment, l'adjudicació dels llocs de treball de diversitat venien donats per les característiques del centre, i la proposta que provenia des dels serveis territorials. Però, d'acord amb el Decret de Plantilles, els llocs de treball estructurals els ha de demanar la direcció del centre.

Perquè faig tant d'èmfasi en aquests tipus de llocs? Doncs perquè, fins ara, eren els que les direccions dels centres podien proposar facilment docents amb gairebé la total seguretat que les persones que proposaven acabaven arribant al centre.

Però ara ja no és així. En primer lloc cal que la direcció del centre defineixi el lloc de treball docent específic estructural d'acord amb una plantilla. En la descripció del lloc de treball hi ha de constar obligatòriament

- el contingut funcional (què farà el docent que ocupa aquella plaça)
- els requisits de perfil propi (requisits específics d'aquella plaça, i no val a dir que sàpiga fer ganxet amb la mà esquerra).
- els requisits de titulació específica (docent de música que tingui el B2 d'anglès).
- l'experiència docent o formació requerida (persona que hagi impartit docència en CAEPs per exemple).

I a més, tots aquests requisits per a la descripció del lloc han d'estar en consonància ambProjecte Educatiu de Centre i el Projecte de Direcció en vigor. Resulta evident que el departament no podrà autoritzar la conversió d'un lloc de treball ordinari en un d'específic estructural si no es compleixen tots aquests requeriments.
el que diu el

Però encara hi ha més elements garantistes, i aquí està una de les novetats, al meu entendre, més importants. El punt 3.4 de la convocatòria d'aquest any diu explícitament que la descripció del lloc de treball s'ha d'adequar al que diu l'article 2, 3 i 5 del Decret de Plantilles.

Us semblarà una tonteria, però el punt 2 de l'article 2 diu textualment:

"La direcció del centre públic intervé en la definició dels requisits específics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre, d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i informa el claustre de professorat i el consell escolar del centre de les propostes sobre els requisits o perfils propis dels llocs de treball, en els termes indicats a l’apartat C de l’annex 1."

Si, heu llegit bé, la direcció del centre ha d'informar obligatòriament el claustre de professorat i el consell escolar de centre si singularitza un lloc de treball. Per si no en teniu prou, podeu llegir el post que el propi Director General de Professorat, Alberto del Pozo va fer fa uns dies i consultar el document resum amb les principals novetats del Decret de Plantilles.

Tenint en compte que la resolució de convocatòria de destinacions provisionals del proper curs dóna de termini a les direccions, fins al 14 de juny (punt 3.4 de la convocatòria), és previsible que en les properes setmanes, i un cop s'hagi format les direccions dels centres, es facin una gran quantitat de claustres en els centres educatius. Compte eh! Que el Decret diu que ha d'informar, però no hi diu que el claustre o el consell escolar ho hagin d'aprovar.

La pregunta final és: I si no se n'informa el claustre i el consell escolar? Doncs que, tal i com marca el mateix punt de la convocatòria d'aquest any: "En el supòsit de no complir amb les condicions establertes, la direcció dels serveis territorials/Consorci d’Educació de Barcelona, comunicarà a la direcció del centre la no acceptació de la proposta de requisits específics dels llocs de treball, i aquests es consideraran ordinaris".


Per anar tancant aquest post cal aclarir que he fet tant esment en les places específiques estructurals perquè estan situades en punts molt incials de les adjudicacions, i és on aquesta categorització laboral et pot donar una adjudicació o no. Tot i això cal tenir en compte que, com a criteri general, un funcionari de carrera que compleixi els requisits sempre anirà pel davant d'un funcionari interí en el moment d'adjudicar el lloc de treball.

Nota final: En els casos de centres d'especial dificultat (el que abans en dèiem CAEPs), tots els llocs de treball poden ser proposats per la direcció del centre.

Projectes educatius de centre i projectes de direcció. Eines garantistes del Decret de Plantilles

El passat 25 de març el govern va aprovat el Decret 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docent. Es tracta del tercer dels Decrets que desenvolupen la LEC, juntament amb el 102/2010 d'autonomia de centres i el 155/2010 de la direcció de centres.

És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials  i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.


Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.

I en canvi, de la seva lectura no arribo a les conclusions a les que arriben alguns dels actors del panorama educatiu. Anem a pams.

Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.

I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.

En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.

Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:

Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).

Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.

Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.

Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.

Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.

Formació de directors. Quina? Quan? I qui?

Aquests dies s'estan produint les propostes de nomenaments extraordinaris en els centres en els que ha quedat vacant la direcció. Una de les novetats que s'havia introduit en la resolució de convocatòria d'aquest curs era una prelació de persones que s'han de valorar per a ocupar les places vacants.


En el punt 4 de la resolució ENS/2510/2013 s'especifica molt clarament quin és l'ordre sobre el que la inspecció del centre ha de formular la proposta de nomenament. A mode de resum és:

1.- Els directius professionals docents, dels que només n'hi ha 80 en tota Catalunya, pràcticament tots ells exercint ja la direcció o la inspecció.

2.- Docents que hagin superat el curs de formació inicial relatiu a la funció directiva organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament. En tota Catalunya hi ha 262 persones que han superat aquesta formació. A aquestes s'hi han de sumar les que tinguin algun postgrau o màster reconegut pel Departament d'Ensenyament. La convocatòria parla clarament de la formació és la referida en l'article 27 del Decret 155/2010.

3.- Els aspirants que tot i haver-se presentat al concurs, no han obtingut prou puntuació per a superar la primera fase del concurs de mèrits. Però no fa cap menció als que si que han superat la primera fase però no la segona.

4.- Tota la resta de professorat que mostri la seva disponibilitat.

Com que sembla que hi ha alguns dubtes respecte a qui està en possessió de la formació inicial, cal consultar què diu el Decret 155/2010. En ell cal anar als articles 27 i 28.

L'article 27 defineix la formació per a l'exercici de la direcció. En ell s'hi diu que la formació s'encomana a institucions públiques o privades, de reconegut prestigi o a les universitats. El Departament d'Ensenyament en valida el contingut i molts altres aspectes i en fa la convocatòria per a accedir-hi.

Fins al moment el Departament ha encarregat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya tres edicions, la darrera de les quals tot just està començant ara. El sistema d'accés, a partir de la segona edició del curs és el següent:

1.- Prova escrita amb casos pràctics
2.- Valoració dels mèrits acadèmics i professionals perfeccionats fins al moment de la convocatòria
3.- Entrevista individual i grupal

I un cop superada la selecció, cal formalitzar la matrícula i superar tots els mòduls del curs i el projecte final de curs, amb un reconeixement de 155 hores. Certament, no és un procés fàcil. Val a dir que en la darrera convocatòria s'hi van presentar 390 aspirants per a només 60 places. O sigui, una plaça per cada 6,5 aspirants.

També tenen el reconeixement d'aquesta formació els docents que han superat un postgrau o màster relatius a la formació de directors. Com a mínim la UB, la URV, la UdLL i la UdG ofereixen aquests estudis.

D'altra banda, l'article 28 del mateix Decret estableix un programa específic per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Aquesta formació, organitzada directament pel Departament d'Ensenyament està adreçada a les persones que s'incorporen a la direcció sense haver passat per la formació referida en l'article 27, ja sigui per la via del concurs de mèrits o del nomenament extraordinari.

Es tracta d'una formació d'unes 60 hores, amb elements de reflexió pràctica sobre l'exercici de la direcció. En aquest article hi troba cabuda la formació rebuda amb anterioritat a l'entrada en vigor del Decret que regula tots aquests aspectes. Així si un l'ha cursat amb anterioritat segurament tindrà el reconeixement d'aquesta formació de manera gairebé automàtica.

Però cal no confondre la formació referida en l'article 27 i la que fa referència l'article 28. I per sort o per desgràcia, la formació a la que dóna prelació el punt 4 de la resolució de convocatòria ENS/2510/2013 és la referida en l'article 27.

Sovint llegir la normativa ajuda a aclarir les idees i comprendre com està regulat el sistema. Una altra qüestió és l'aplicació que es fa i els objectius no propis del sistema.

RD que regula el curs de formació de la funció directiva. Nova invasió competencial?

Ja fa uns mesos que es va aprovar la LOMCE, i sembla que el govern central porta pressa en tirar endavant els diferents Reials Decrets que desenvolupen la nova norma.

Un dels punts que afecten a la direcció dels centres és el nou curs que hauran de fer els nous directors de centres educatius de tot el regne d'Espanya. Tot i que una disposició transitòria estableix que aquest curs no serà un requisit per a participar en els concursos de mèrits de selecció de directors fins a dintre de 5 anys, si que serà un mèrit important fins llavors.

Fa pocs dies s'ha publicat en la web del ministeri el projecte de reial decret que regularà aquest nou curs. Però cal analitzar en profunditat el contingut d'aquest projecte per a endevinar quines intencions porta el govern central.

En aquest post no analitzo el contingut del curs, sinó qui ha de regular-lo. En un de posterior ja faré l'anàlisi corresponent. Anem a pams.

El projecte de reial decret fa esment en els darrers paràgrafs previs a la part dispositiva a l'article 149.1.30 de la Constitució Espanyola on es diu que el govern central té les competències per a "Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia."

Fins aquí cap problema, però cal observar que ni en la LOMCE, ni el el projecte de RD es diu que aquest curs que es planteja condueixi a cap títol acadèmic i/o professional. Es tracta només d'un curs de formació permanent. Per tant, o es crea un títol oficial de director/a o no es pot invocar l'article de la Constitució Espanyola.

D'altra banda, l'Estatut d'Autonomia vigent, en el seu article estableix que 131.2.F que la Generalitat té competència exclusiva en  "La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directius d'actuació en matèria de recursos humans."

Estem davant un nou conflicte competencial entre el govern central i el govern del país? Doncs no sé fins on arribarà aquesta qüestió però crec que hi haurà autonomies que hauran de fer alguna cosa perquè els seus estatuts d'autonomia també preveuen  aquestes competències exclusives.

Només a tall d'exemple, i en la mateixa situació que Catalunya trobem, entre altres:

- Andalusia. Article 52.1 del Estatuto de Autonomía.
- Extremadura. Article 10.4 del Estatuto de Autonomía.
- Castella i Lleó. Article 73.2 del Estatuto de Autonomía.

Cal preguntar-se si estem davant d'una simple iniciativa per regular un curs de formació o de l'ampliació de recentralització administrativa que porta a terme el govern de l'estat.. Potser l'article 2.3 del projecte de reial decret ens aporta alguna informació: "Tanto los cursos impartidos por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, como los impartidos por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas, tendrán validez en todo el territorio nacional".

I arribats a aquest punt us deixo alguna pregunta a l'aire, però invertida de l'argumentari tradicional:

Quin sentit té que un docent que ha fet un curs de directors a Catalunya, amb una llei pròpia, una normativa específica, unes característiques històriques, una llengua vehicular, unes tradicions consolidades, ... quedi acreditat automàticament per a exercir la direcció a Galícia, Extremadura, Madrid o Múrcia????

Concurs de direcció: I ara què?

Avui s'ha publicat la llista d'admesos i exclosos en el concurs de directors d'aquest any. Els que em llegiu ja sabeu que en el meu centre està vacant la direcció. Com que els nomenaments extraordinaris duren només un any, i les places de direcció s'ocupen de manera ordinària després d'un concurs de mèrits, i per un període de 4 anys, calia procedir a fer-lo.

Pel que tinc entès hi haurà dos projectes a valorar, així que caldrà constituir la comissió de selecció que haurà de valorar els mèrits i capacitats dels aspirants.

Abans de continuar, deixeu-me que agraeixi l'aparició de dos projectes i que no n'hi hagi només un, o cap!!! Sens dubte, l'administració, i un institut no deixa de ser part de l'administració pública, necessita avui en dia dosis de transparència, especialment després de l'actuació de certs elements que no recorden que els nostres llocs de treball estan finançats per la ciutadania. La societat ens reclama aquesta transparència. I el fet que hi hagi més d'un projecte per a exercir la direcció n'aporta una dosi important, així que ... benvinguda sigui!

Una altra cosa és ... quin dels dos projectes t'agrada més? Particularment no ho sé. No he vist cap dels dos projectes, com la immensa majoria del claustre. Així que no em puc pronunciar. Recordeu, i us ho aniré recordant durant tot el post, que no es tracta de veure quin candidat t'agrada més sinó de quin projecte és més adequat per al centre. Es tracta, en definitiva, d'una qüestió professional i no personal.

Molt bé, i ara què passarà?

Doncs el 31 de gener, com a màxim, el director territorial d'ensenyament comunicarà a la direcció del centre (novetat: ja s'ha comunicat) quines candidatures han estat admeses i es procedirà a la seva publicació al tauler d'anuncis del centre (novetat: ja s'ha publicat)per a que en tinguem coneixement formal el claustre i el consell escolar.

I després ja votarem qui serà el director/a?

Ho vaig dir en un altre post i ho repeteixo. El claustre de professors no escollim qui serà el director/a. Nosaltres només votarem quins seran els representants del claustre en la comissió de selecció però n'explicaré la composició més endavant.

Bé, tenim les candidatures presentades exposades al tauler d'anuncis, i ara què?

Es convocarà un claustre de professors (novetat: abans del 12 de febrer) per a donar a conèixer les candidatures i els projectes presentats i després es procedirà a la votació dels representants del claustre a la comissió de selecció. Aquest claustre (novetat: ja convocat), serà presidit per algú que no participi en el concurs. Podrà ser el cap d'estudis si no recau en ell motiu d'abstenció (article 28 de la llei 30/1992). En cas contrari, el director dels serveis territorials donarà ordres de com procedir. (novetat: ja s'ha procedit a aquest nomenament)

I a qui es pot escollir per a formar part de la comissió?

En principi tothom és elector i elegible excepte els que participen en el concurs, òbviament. Però a més la resolució també explicita que no poden ser membres de la comissió de selecció aquells que, en el moment de formalitzar l'estructura organitzativa en el projecte de direcció, hi constin proposats per a ocupar càrrecs directius.

Cal tenir en compte que també són causes d'abstenció i/o recusació aquells casos que consten en el mateix article citat anteriorment.

Els substituts i interins també poden formar-hi part?

Si, clar. Formen part del claustre i tenen tot el dret no només a votar, també a ser elegits.

A quants professors es pot votar per a formar part de la comissió?

Cada professor/a pot votar fins a dos professors (pot ser un si vol, o en blanc). Votar més de dos professors implica vot nul. Al final es fa recompte i els tres més votats són els representants a la comissió de selecció.

Em puc negar a ser membre de la comissió?

No. No pots. Però si que pots fer saber als companys que no t'interessa en absolut estar a la comissió i que no et votin. Però si t'escullen, no et pots negar.

Val, i el consell escolar què hi pinta aquí?

Doncs els membres del consell escolar que no formen part del claustre escolliran entre ells els seus representants a la comissió. Aquí el professorat i el representant de l'Ajuntament (que ja té un representant a la comissió de selecció) no hi tenen res a dir. Escullen entre ells els membres del sector pares, alumnes i PAS.

Per tant, hi pot haver un alumne a la comissió de selecció?

Si és membre del consell escolar i està escolaritzat a 3r curs d'ESO o superior, si, pot ser membre de la comissió de selecció.

Així al final, com queda la comissió de selecció?

- Tres representants nomenats per l'administració: Un inspector, un segon inspector o director de centre, un representant de l'ajuntament.
- Tres representants del claustre (ja he explicat com s'escullen).
- Tres representants del consell escolar que no siguin professors.

Val, i aquests 9 representants escullen qui serà director/a, no?

Doncs no, ells no escullen res. Ells només valoraran els mèrits que aporten els candidats i qui tingui més mèrits serà qui guanyi el concurs.

No entenc. La comissió no escull, però llavors com es valora el projecte?

El concurs té 2 fases. En la primera es valoren els mèrits ja perfeccionats fins al moment. En la segona, s'avalua el projecte i la capacitat de lideratge. És aquí on s'hauran de valorar els projectes dels candidats que hagin superat la primera fase.

Val, llavors en la segona fase si que poden posar la puntuació que vulguin?

Doncs tampoc, tal com indica la resolució, la valoració s'ha d'efectuar a partir d'unes qüestions a avaluar. (punt 8 de l'annex 1 de la convocatòria). Per tant, no poden posar la nota que vulguin. Tot i això, resulta evident que quan s'ha de valorar un projecte hi intervenen grans dosis de subjectivitat.

Molt bé, i com s'ho faran per avaluar?

Abans de començar l'actuació dels aspirants, el secretari de la comissió (un director o un segon inspector) llegirà un informe valoratiu de cada projecte de direcció, a partir del qual es realitzarà el debat en la comissió. Un cop finalitzat el debat, cada component de la comissió puntuarà cada projecte després d'haver explicat raonadament i pública la seva decisió.

Però, ... s'ha de fer cas del que digui el secretari del a comissió?

La funció de l'informe és ordenar el debat, i en tant que expert en direcció de centres (ja sigui inspector o director), guiar-ne les deliberacions. Això no vol dir que el seu informe sigui qui marqui la decisió final, però si que n'ordena el debat. A més, aquest informe haurà de constar en un annex de l'acta de la sessió.

Hi ha algun tipus de graella per saber si un projecte s'adequa al que es demana?

No hi ha cap graella oficial, però sé que hi ha algun model que circula. No vol dir que s'hagi d'utilitzar, però pot ser una bona eina per a "no experts". Aquí la teniu. Compte! El fet que existeixi aquesta graella no vol dir que s'hagi d'utilitzar eh!

Es podrà saber què ha votat cada membre de la comissió?

Ja he dit moltes vegades que no hi ha una votació, hi ha una qualificació dels projectes, però aquí no es vota res. Es qualifiquen projectes.

Ets un pesat!!! D'acord ...  i es podrà saber com ha qualificat cada membre de la comissió?

De manera directa no. A no ser que algú vulgui, a posteriori, consultar l'expedient del concurs i llavors si que es podrà saber com ha qualificat cadascú. I a més, el mecanisme de votació, així ho diu la convocatòria, haurà de permetre distingir com ha qualificat cada projecte cadascun dels membres de la comissió.

I al final, com queda la cosa?

Hi ha 2 fases, amb 2 apartats en cada fase. Qui suma més punts guanya el concurs.

Per tant, pot ser que un tingui un projecte que la comissió consideri millor però guanyi l'altre?

Si, és possible. La puntuació final és la suma de les puntuacions parcials (amb un mínim de puntuació en cadascuna de les fases). Si, tot i tenir una menor puntuació en el projecte, tens més puntuació en el total final, guanyes el concurs.

I ja està? Ja no passarà res més?

Bé, si que passaran més coses però no ens n'adonarem. També vindran inspectors de l'especialitat corresponent a avaluar la tasca docent i/o directiva dels dos candidats; però a part d'això, res important.

Em sembla que he explicat aproximadament què passarà ara en relació al concurs. Si tens alguna pregunta, pots fer-la en els comentaris al post.

Nota final: El que he explicat és el que interpreto de la resolució ENS/2510/2013 i del Decret 155/2010, però jo no sóc l'encarregat ni del desenvolupament del procés ni de la interpretació de la resolució i Decret.

Es busca director/a d'escola i/o institut?

Fa una mica més d'una setmana es va publicar la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de directors/es en els centres educatius públics que tenen vacant el lloc de director/a.

Per als que hem fet el curs de directors (o qualsevol altre validat pel Departament d'Ensenyament) és important saber on és probable que hi hagi vacant per a poder preparar el concurs de mèrits, o bé per a presentar la seva disponibilitat al director dels Serveis Territorials corresponents de cara a un futur nomenament extraordinari.

En el següent full de càlcul hi figuren una sèrie de dades que et poden donar una pista d'on et pots presentar, o bé, oferir-te amb posterioritat al concurs de mèrits. En ell hi trobaràs un seguit de pestanyes corresponents als diferents Serveis Territorials o Consorci d'Educació de Barcelona. No obstant, cal tenir clar que ni el fet de presentar-se al concurs de mèrits sent l'únic candidat, ni oferint-te posteriorment et garanteix que siguis nomenat.

Les primeres columnes de cada pestanya indiquen el centre que surt a la convocatòria. Després hi ha una columna on diu si és probable que es produeixi una vacant després del concurs en funció de si el centre ha sortit convocat més d'una vegada en anteriors convocatòries (anys 2013, 2012 i 2011).

De totes maneres, el pots consultar més còmodament en aquest enllaç. Heu de tenir en compte que aquest document presenta la recopilació de centres feta particularment i que pot contenir errors.

Conte: El pastor, les cabres i els ensenyaments de la vida

Hi havia una vegada, en un lloc molt i molt llunyà, un pastor, en Josepet,  que amb el pas del temps s’havia anat fent gran. Tenia un ramat de cabres que havia cuidat durant molts anys, procurava tenir-les ben contentes per a poder treure’n la millor llet. El grup de cabres havia anat creixent  i quan el pastor ja era molt vell tenia un ramat ben nombrós.

Tot el poble coneixia en Josepet. Es dedicava a portar el seu ramat per les zones més difícils perquè així també mantenia net el bosc i evitava que els incendis en època de calor es propaguessin sense control.

En Josepet s’havia casat i havia tingut un fill, l’Arnau, que havia aconseguit estudiar lluny d’aquell poble. L’Arnau, havia acabat els seus estudis de física ben aviat, però no va trobar feina. Així que, quan el seu pare li va dir que hauria de donar el ramat de cabres a algú que les volgués cuidar va pensar que seria una bona oportunitat per dedicar-s’hi.

Arribà el dia en que el seu pare va deixar el ramat d’ovelles a l’Arnau qui, amb molts estudis però poca experiència, va decidir que calia canviar les coses:  Va observar el gran ramat i va veure que no totes les cabres eren iguals. N’hi havien de dòcils i agradables i que produïen una gran quantitat de llet; d’altres lleugerament diferents i amb un comportament més nerviós, produïen poca llet i en canvi, eren molt hàbils pujant a llocs de difícil accés. Finalment va observar un seguit de cabres lletges, poc hàbils i que contínuament donaven problemes de tot tipus.

Fins llavors el seu pare Josepet,  havia aconseguit tirar endavant tot el seu ramat amb l’ajuda de tres gossos d’atura que tenia des de feia molts anys. Aconseguia bons resultats tant en el comportament del ramat com a grup com en la producció de llet de cada cabreta de forma individual, tot i que era obvi que mai no es faria ric. Però li agradava la seva feina i tothom li comprava els seus productes.

Com us estava dient, l’Arnau, creient que els seus estudis de física quàntica li servirien d’alguna cosa, va decidir canviar les coses. Per començar va deixar de dur tot el ramat pels complicats camins del bosc, i va decidir posar unes reixes al camp. Va dividir el camp en 4 parcel·les segons la tipologia de cabres que havia observat i i va posar-hi a dintre els animals, doncs va pensar que d’aquesta manera les cabretes tindrien una cura i tractament més individualitzat i es podria obtenir un millor rendiment.

En una hi va posar les millors cabres, les més boniques i les que més llet produïen. En aquell tancat hi va posar la millor gossa d’atura, la Coloma. Aquelles cabres eren dòcils i li oferien el seu millor producte, però no li permetien fer-se ric. Tothom sap que amb les cabres t’ho podràs passar molt bé i gaudir del teu treball, però fer-se ric??? Ningú d’aquell poble llunyà havia vist mai cap pastor ric, però tot i això l’Arnau continuava amb la seva idea.

En la segona parcel·la hi va posar un altre grup de cabres, guiades per un altre gos,que tot i no ser tan excel·lent com la Coloma, se’n sortia com podia,  el Sit. Les pobres cabretes anaven fent la seva, sense pena ni glòria. Alguns dies produïen llet, i d’altres no. El terreny estava bastant brut  i tot i que el gos bordava molt, no aconseguia que totes les cabres funcionessin com les de l’altre grup.

En la tercera parcel·la hi va posar un altre grup de cabres. Hi va posar el tercer gos que havia heretat del seu pare, el Mendi. Però res, tampoc no funcionava. La producció de llet baixava constantment i la parcel·la estava totalment descompensada :  En unes parts hi havia una herba immaculada i en altres era impossible entrar-hi. El Mendifeia el que bonament podia. Era evident que amb les cabres d’aquella parcel·la no guanyaria ni un duro. No només no el guanyava, sinó que perdia diners: es veia obligat a comprar pinso per a alimentar-les perquè les cabres havien aprés que si no volien fer un petit desplaçament a la zona de la parcel·la on hi havia herba, no calia que ho fessin. El pastor els hi portava el pinso necessari.

Finalment va habilitar una petita parcel·la del terreny per a un grup de cabretes extremadament lletges. No produien gens de llet i no eren gens obedients, i l’Arnau va intentar sacrificar-les per a treure’n algun profit venent la carn. Però el batlle d’aquell poble li va recordar que allà no hi havia escorxador, i que les hauria de portar a més de 40 km de distància. L’Arnau va fer càlculs  i va veure que no li sortia a compte emportar-se aquella vintena de cabres.

Així doncs les va posar a dintre el seu petit terreny, ben escarpat i ple de roques. Però li feia falta un gos que les vigilés. El seu pare en tenia tres que treballaven com un grup eficient, però ell els havia repartit entre les altres tres parcel·les. Se’n va anar a cal veterinari i va adoptar un gosset. Un gos jovenet, sense experiència, amb moltes ganes d’ajudar, però sense saber ni tan sols què era una cabreta. El va posar a dintre de la parcel·la i va marxar esperant que fes la seva feina.

El temps passava i les coses anaven de mal en pitjor. El primer grup, el de les millors cabretes li permetien uns petits ingressos per a anar subsistint, però no podia donar-se cap petit plaer. El segon grup a dures penes funcionava, no produïen gaire llet i no tenia ingressos. El tercer grup era encara pitjor, el terreny estava brut, les cabres no feien la seva feina i l’Arnau havia d’estar comprant pinso cada dos dies. El darrer grup era el pitjor de tots. No només no produïen llet, sinó que el terreny estava terriblement brut i ple de males herbes. I per si fora poc, el nou gos que havia adoptat havia aconseguit escapar-se a la primera de canvi. 

Un dia de tramuntana va haver un foc terrible que va començar a prop de la darrera parcel·la. El foc es va escampar molt ràpidament i les cabres van poder fugir a través de la reixa que havia instal·lat l’Arnau, que s’havia deteriorat moltíssim. Les cabres de la segona i tercera parcel·la també van refugiar-se on van poder mentre l’Arnau es posava les mans al cap. Estava a punt de perdre-ho tot. Les de la la primera parcel·la, les millors van fugir espantades davant el comportament de la resta de cabretes.

L’Arnau no podia creure-s’ho: Ho havia perdut tot després d’introduïr uns canvis que havien de fer-lo ric. Va voler introduïr uns canvis en les cabretes, uns canvis que li semblaven raonables però que a ulls de les cabres i gossos experimentats eren totalment incongruents.

El pare de l’Arnau, en Josepet, s’havia fet ja molt vell i malalt, però en adonar-se de la seva situació límit va fer cridar el seu fill i li va dir:

Fill meu, sé que has volgut fer canvis en el ramat de cabres, però deixa’m que et doni uns consells abans de marxar.

- Recorda que la teva feina ara és la de pastor. I això implica que mai et podràs fer ric. Podràs obtenir molts beneficis, estimació i reconeixement, però fent de pastor mai seràs ric.

- Les cabres són animals i els animals fan el que fan els altres animals; aprenen les unes de les altres. Si tu poses les pitjors cabres juntes i no permets que aprenguin de les millors, no esperis cap benefici.

- Els gossos aprenen igual que les cabres, si vols un bon gos d’atura hauràs de procurar que aprengui d’un altre gos d’atura.

- I finalment, sé que la teva passió era la física quàntica, però et prego que quantifiquis els teus esforços físics i vegis que ser pastor et permetrà aconseguir coses que un físic quàntic mai podrà aconseguir

L’Arnau va aprofitar per primer cop a la seva vida els seus coneixements de física quàntica imaginant-se un salt en el temps amb dos finals diferents.

Final 1

En Josepet va tancar els ulls eternament ben reconfortat després d’haver-li donat els últims consells al seu fill. L’Arnau, va pensar com podia tornar a fer que aquell ramat de cabres tornés a produïr com havia fet sempre. Va parlar amb molts pastors d’aquelles contrades i va decidir que la millor manera de posar-s’hi era precisament posant-hi. 

Es va arremangar, i tot i que va decidir mantenir les reixes de separació, va distribuir de manera diferent el territori, les cabretes, i els gossos, permetent a més d’anar canviant les cabretes de parceles i deixant res com a definitiu. Al cap de res va veure que el terreny tornava a estar net i polit, com el tenia el seu pare feia anys, i les cabres, la immensa majoria d’elles, produïen com mai havia vist.

No va poder fer-se ric, però va poder viure tranquil.

Final 2

En Josepet va tancar els ulls eternament sabent que mai més descansaria. El seu fill, orgullós i prepotent va discutir-li fins a la última coma dels seus consells. No només no va fer cap canvi, sinó que es va entestar a mantenir la seva estratègia. Tenia clar que la única manera de millorar la seva explotació ramadera era aïllant les pitjors cabres, les pomes podrides, encara que hagués de comprar pinso i un gos cada any.

Malauradament, els matolls van brotar en la parcel·la d’aquestes cabres i al cap de poc temps, un altre dia de tramuntanada forta va tornar a calar-se foc. No va donar temps a escapar ningú, gairebé tots els animals van morir i la casa de l’Arnau es va veure tan afectada que va haver de marxar del poble en busca d’un treball que li permetés sobreviure.

De tot aquell gran ramat que li havia deixat el seu pare no es van salvar ni cabres, ni cabretes, ni cabrits. Només quatre cabrons van poder escapar creant problemes a la resta de la població.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte de pastors, gossos, cabres, cabretes i cabrons, ja s’ha acabat.