dimarts, d’octubre 28, 2014

Perquè no servirà de res prohibir l'ús dels mòbils? El cas de Girona

La setmana passada sortia a molts mitjans de comunicació l'acord del consell escolar municipal de Girona de prohibir l'ús dels mòbils, sense autorització expressa del professorat per a usos didàctics. Em va sobtar des del principi que en els mitjans de comunicació sortís explícitament aquesta prohibició, perquè entre les funcions dels consell escolars municipals no hi ha la de reglamentar cap tipus d'aspecte.

Els consells escolars municipals són òrgans consultius, però no tenen la capacitat de regular cap aspecte propi dels centres. Segurament per això l'acord parla d'una RECOMANACIÓ sobre
aquest reglament. Però és obvi que darrera d'aquesta recomanació hi ha la voluntat uniformitzadora del consell escolar municipal. I això entra en conflicte amb el Decret d'Autonomia de Centres.

No acabo d'entendre perquè és bo que en tota la ciutat de Girona hi hagi la mateixa normativa en l'ús dels mòbils. I no ho entenc perquè és evident que no és el mateix una escola situada en un entorn desafavorit que un Institut ben cèntric. La realitat no és la mateixa, i precisament la LEC permetia aquesta diferenciació d'actuació en funció de la situació del centre i el seu Projecte Educatiu. La norma permet que cada centre actuï segons les seves pròpies característiques.

Per altra banda, negar que els alumnes es distreuen sovint quan utilitzen els aparells sense permís del professor/a és una solemne tonteria. És obvi que es distreuen!!! Però és que també es distreuen amb un full en blanc i un boli dibuixant a la darrera filera de classe i a ningú se li acut prohibir el full en blanc i el bolígraf.

En l'acord de recomanació de la normativa aprovat s'explica que no hi ha reglamentació sobre l'ús d'aquests aparells. Dimonis! I què han fet els centres des de l'aprovació de la LEC i el Decret d'Autonomia?!?!?! Els centres havien d'aprovar en el termini d'un any (2010) les mesures de promoció de la convivència, les mesures correctores i sancionadores i les garanties i procediment en la correció de faltes greument perjudicials per a la convivència (disposició transitòria primera del Decret 102/2010 d'autonomia de centres). I molts d'ells ho han fet, per tant, a què ve aquesta recomanació?

Menció a part mereix la distinció en funció de l'edat dels alumnes. L'objectiu de la "recomanació de la prohibició" és evitar que els alumnes es distreguin, que estiguin pendents del mòbil al pati, de que facin fotografies no desitjades. I en canvi, recomanen adaptar aquesta normativa als estudis postobligatoris. No s'acaba d'entendre. És que els alumnes que estan en estudis postobligatoris ja no es distreuen amb el mòbil? És que ja no l'utilitzen a l'hora del pati? És que no poden fer fer fotografies no desitjades?

Em temo que la qüestió és que no s'ha entès encara que el mòbil és l'eina de socialització primària més estesa en aquests moments i que els adolescents, per les característiques pròpies de la seva edat, necessiten aquesta socialització. I el que és pitjor (o millor), per moltes prohibicions que els hi posem, no les respectaran.

La Comunitat de Madrid va prohibir l'ús dels mòbils a l'any 2007, el País Valencià els va prohibir el 2008, però en tots els casos aquestes prohibicions no han suposat la desaparició del mòbil en els centres educatius, ans al contrari. Més del 90 per cent dels alumnes porten el seu aparell al centre. Què ens fa pensar que el deixaran de portar?


Finalment em permetreu que us doni un petit consell basat en l'experiència. Si realment us preocupa que els alumnes utilitzin el mòbil a classe enlloc d'estar pendents del que tu dius, no els deixis tenir el mòbil a la butxaca. Fes que el posin a sobre la taula, ben a la vista! Et serà molt més fàcil de controlar. Ara bé, això no vol dir que estiguin pendents del que tu dius, però això és una qüestió de motivació, i no de control.

Cap comentari: