dilluns, de juliol 21, 2008

Aprendre anglès ... és necessari?

Escric aquest post després d'haver vist el vídeo de l'Emílio Botín parlant en anglès. Si una persona com l'Emílio Botín ha arribat a ser qui és parlant aquest pseudo-idioma jo em pregunto si realment és necessari saber parlar en anglès. Jutgeu vosaltres mateixos.

7 comentaris:

Gustau Moreno ha dit...

Este sí que destrossa l'anglès! Ja el vaig sentir l'altre dia a la ràdio. L'accent me recorda al de Jesús Gil, quan deia allò de "If yu-ar blak, blak, blak, and aiam guait, guait, guait". Brutal...

Xavi Estellé Lázaro ha dit...

Sí, és necessari parlar l'anglès. És obvi, ningú ho dubta, sobretot si vols comunicar-te amb un major nombre de persones i ser més competitiu amb la feina i per poder adquirir una riquesa intel·lectual major.

Suposo, que el senyor Botín, les seves raons tindrà per no haver tingut la necessitat d'aprendre a parlar millor l'anglès.

Es prou ric per no necessitar-ho. I es que el diners parlen tots els idiomes.

Anònim ha dit...

L'esperanto és molt més fàcil que qualsevol altre idoma nacional.
Unes 10 hores d'esperanto equivaldrien a 100 hores d'anglès.

www.esperanto.cat

Prometeo ha dit...

Cony! Us podeu riure però la veritat es que acava de donar la recepta que haurien d'haver seguit els bancs per evitar la crisis. Les coses com son.

Parlarà amb el cul, però te el cap ben moblat.

Toni Gallardo ha dit...

Oh my god!

Toni Gallardo ha dit...

Jordi, al meu bloc he penjat un parell de comentaris inspirats en aquest teu i en el "pseuidioma" que parla Botín.

Xavi Estellé Lázaro ha dit...

Ramon Tremosa cita a Milton Friedman: "Per a triomfar en els negocis no fa falta cap títol acadèmic. Les facultats preparen a gent subalterna per a desenvolupar funcions rutinàries i no produeixen empresaris. La capacitat d'anàlisi, de judici i de previsió, així com l'energia que la funció empresarial exigeix no s'aconsegueix a les aules. Alguns grans empresaris són jutjats a la llum d'erudits cànons acadèmics, que a voltes els titllen de persones incultes. Ser rústic, però, no impedeix a aquestes persones d'acomplir puntualment la seva específica funció social: acomodar la producció a la demanda més urgent. Potser per això els consumidors els atorguen el govern del món dels negocis."