dimecres, de març 14, 2007

Comentant l'article de Jordi Vivancos: "Les TIC són sols una eina"?

Avui a través del lector dels RSS als que estic subscrit he vist que el Jordi Vivancos havia escrit un petit article força interessant sobre el paper de les TIC en l'educació. Recordeu quan es va començar a parlar de la LOGSE (pels anys 1988-90) i els "eixos transversals"? Un d'aquests eixos era precisament les TIC (llavors se'n deien noves tecnologies).

Des d'aquells debats fins ara han passat gairebé 20 anys i tot i que en el temps sembla que siguin molt propers, la veritat és que ja fa molt temps que es produïen. Si entenem que l'escola és un "instrument" de la societat, sembla que hauríem d'estar al servei d'aquesta no? El que passa és que sovint estem al seu servei, però a anys llum, com si la cosa no anés del tot amb nosaltres. Del que es va plantejar fa 20 anys, s'ha complert tot, té sentit tot el que es va plantejar llavors avui en dia?

M'ha agradat molt la transcripció del fragment que va escriure el matemàtic rus Ignatiev:

No s'entossudeixin a ensenyar a nens o joves l'estudi de diferents taules de sumar, restar, multiplicar; en la memorització mecànica de diferents "regles" i fórmules, sinó que, abans que res, acostumin a fer-los pensar amb plaer i consciència. Les altres coses s'afegiran amb el temps. No molestin ningú amb càlculs i exercicis mecànics llargs i avorrits. Quan a algú li siguin necessaris en la vida, els farà per si sol. A més ara per a això hi ha diferents màquines calculadores, i altres dispositius."Sabeu quan fa que ho va dir això aquest senyor? Doncs gairebé 100 anys! Concretament el 1911.

En aquest moment recordo la primera de les sessions d'una assignatura en un programa de doctorat en que el professor Jordi Quintana ens va preguntar "Quantes vegades heu utilitzat l'algoritme de la divisió durant l'últim any i que no sigui per a veure a quan toqueu pagar després d'un sopar d'amics". Us ho heu preguntat mai? Penseu, penseu ...

Diu el Jordi Vivancos "Finalment, en el context educatiu, les TIC han de ser, a més del que hem dit, un motor d'innovació i de Renovació Pedagògica.". Totalment d'acord, sempre i quan hi hagi la capacitat real d'utilització de les TIC (dotacions, formació, suport, ...) en els centres educatius. Si no hi ha aquesta capacitat REAL, "apaga y vámonos".

3 comentaris:

Manel Zaera ha dit...

Un comentari semblant ens el va fer Marià Cano al CAP. Aquell va ser potser més clar que el de la divisió, doncs utilitzava l'arrel quadrada.

Jordi Perales ha dit...

Jo diria que l'exemple de l'arrel quadrada és ja "massa antic", amb tots els respectes. Està clar que mai, o gairebé mai, s'ha utilitzat el mecanisme per a fer arrels quadrades. Ara bé, això no vol dir que no s'hagi de saber el concepte.

Respecte a la divisió, potser és perquè considerem les quadre operacions matemàtiques bàsiques com a "base" de les matemàtiques, però continuo fent la mateixa pregunta. Quantes vegades s'ha agafat paper i llapis per a fer una divisió? Perquè de divisions mentals aproximades en fem molts dies, però amb llapis i paper per a tenir un càlcul exacte?

No seria millor ensenyar a fer divisions mentals als nens ia utilitzar la calculadora o l'ordinador en comptes d'ensenyar a dividir 9364523234234:262351234?

Sylvie ha dit...

Hola

Hi estic d'acord en el fons, ara en l'exemple no sé. Jo faig divisions amb paper i llapis. Tot depèn de la feina que tinguis. I et dic per què les faig: quan necessito saber el "resto" allò que no puc repartir... Però ja et dic que comparteixo el fons del tema.