dimecres, de febrer 07, 2007

Avança el curs, creix el cansament ... només el cansament?

Avui he tingut claustre del centre on treballo. Era la continuació del claustre d'ahir, i avui s'havia d'exposar una proposta meua on es demanava aprofitar tot el treball que ja s'ha fet amb el pla estratègic del centre (que treballa les TIC) i el treball que també es fa amb les festes populars (castanyada, nadal, carnestoltes, sant jordi, ...) per a plantejar un projecte Comenius que ens permetés conèixer realitats educatives diferents i sobretot fos un estímul per al professorat.


Segurament he fallat en l'explicació del funcionament, en l'aprofitament del treball que ja s'està fent, en la manera de convèncer la gent, en la informació que he aportat ... Però segurament en alguna cosa també hauré encertat. Sobretot al final quan he optat per retirar la proposta davant d'algunes opinions que s'estaven generant. Passo de crear "mal rollos", ja en tenim prou els mestres com per a anar-ne afegint més encara.

Haig de confessar que alguns dels arguments que s'han esgrimit per a rebutjar la proposta fins i tot els comparteixo. D'altres, òbviament, no. Però el que si que m'ha fet pensar i que m'ha dolgut en els primers moments, ara que estic més calmat ja "passo", ha estat algun argument repetit més d'una vegada i per més d'una persona diferent. Fa referència a la situació de molt professorat del centre (jo diria que més d'un 40 %) que no sap si l'any vinent estarà treballant en el mateix lloc o no (entre sustituts, interins, propietaris provisionals i comissions de servei, hi ha un bon grapat de mestres). S'ha posat en dubte la "legitimitat" de prendre decisions que afectin el centre quan un no sap on treballarà el curs vinent.

Davant d'aquests arguments de tant pes pedagògic he optat per retirar la proposta. Algú m'ha dit "i encara et queden ganes de presentar propostes i projectes? ". Contesto ara: No, no me'n queden, però a mi em paguen per diferents motius, un dels quals és fer millorar l'educació dels meus alumnes i si amb un projecte ho puc aconseguir, el plantejaré tot i que me'l puguin rebutjar.

Finalment, deixeu-me escriure una frase que fa estona que penso. Jo, i espero que més gent, estic disposat a participar en projectes tot i que no sé on pararé l'any vinent, en canvi altra gent, tot i saber on estarà l'any vinent, no està disposada a participar en segons quins projectes. Potser caldria replantejar el ROC i algunes de les normatives que afecten els funcionaris? Potser si, potser no. Depén de la visió que se'n tingui

C'est tout!

6 comentaris:

Jose ha dit...

Si qui no sap on serà no pot opinar i pronunciar-se, moltes escoles mai prendrien cap decisió. Hem de deixar-ho to en mans de les direccions? NO.

MNeus ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu Jordi; però malgrat tot hem de continuar buscant noves estratègies per tirar endavant nous projectes i no quedar-nos estancats.

Referent al que diu en Jose no era un problema de direcció sino de claustre.

M.Neus Costa

Sylvie ha dit...

Jo diria que el que plantejes va molt més enllà. És una qüestió de ganes de treballar, de motivació, d'interés i evidentment, segons el que expliques, no n'hi ha. Però no només a les escoles, sinó en molts altres llocs. Molts es prenen la feina com una rutina, no continuen formant-se, no tenen il.lusió, no s'apassionen per res. I sí, potser s'haurien de revisar algunes de les normatives que afecten als funcionaris: si la motivació intrinseca no hi és, s'haurà de fer servir l'extrinseca.

Anònim ha dit...

hola Jordi!

Estic d'acord amb l'escrit que has fet, és més, en varies frases m'hi sento identificada. Ara bé, amb qui estic encara més d'acord és amb la sylvie. Ho ha dit clar i català!

Sort i paciència pel què pugui anar sorgint!

Gemma

Anònim ha dit...

Hola Jordi!
Sóm un grup de companyes teves que acabem de llegir els escrits del teu blog. Estem esperverades, si no volies mal rotllos, noi ho has aconseguit. Alguns funcionaris de carrera amb destinació definitiva en aquest centre, troben que l'experiència és un grau important i amb el temps ens donaràs la raó. Pots proposar moltes coses, però no fer rebequeries quan no surten com tu vols. Carmen M., Lina, Joana,Lurdes i Rosa Mª.

Anònim ha dit...

Em sembla que aquest últim missatge conté alguns errors importants.

En primer lloc, l'experiència és un grau important, I TANT! Però en el missatge estan confonent experiència amb antiguitat. Una persona pot tenir molta experiència però tenir poca antiguitat, i una altra persona pot tenir molta antiguitat però poca experiència.

Es nota que volen remarcar aquest "funcionaris de carrera amb destinació definitiva en aquest centre" però saben aquesta gent que dintre de la funció pública les accions s'han de prendre en base als tres principis: igualtat, capacitat i mèrit? Article 4 de l'estatut de la funció pública.

Veiem que podràs proposar moltes coses però poc cas et faran, perquè no t'estalvies aquestes forces i les derives cap a altres projectes?

Joan i Anna