dimecres, de febrer 25, 2004

Dimecres de cendra

Quina mala hora que fa avui. Està plovent i el pati està tot mullat. Avui els nens no podran sortir al pati a córrer i jugar una estona, per tant, el soroll als passadissos serà enorme. No podrem descansar ni l'estoneta del pati.

És el tercer dia que faig el meu diari. Avui us explicaré una mica més de mi. Com haureu vist, sóc mestre de l'escola i, això ja no ho sabreu (segurament), sóc formador de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació. Però a més, també sóc estudiant. Estic fent tercer de pedagogia.

O sigui, que quan acabo de l'escola, marxo cap a la Universitat i canvio de rol. De vegades em sento un xic estrany. A l'escola et fas un tip de dir com s'han de fer les coses i arribes a la universitat i ... bé, què us he d'explicar.

Em vaig decidir a estudiar pedagogia després que l'any passat (el primer any de la meva vida en què no vaig estudiar res de res) em passés moltes tardes mirant a la televisió programes com l'Ana Rosa Quintana, la Patricia Gaztañaga i la ... en fi, com veieu l'any passat vaig aprofitar moltíssim el temps

De sobte, va arribar a les meves mans un díptic de la UAB on ens deia que et podies llicenciar en dos anys per les tardes. Si, si, creieu-vos-ho, m'hi vaig apuntar. Ara bé, també hauríem de reconèixer que la propaganda tenia trampa. De dos anys ni parlar-ne, ara bé, l'engany institucional ja el comentaré un altre dia.

Tornant al dimecres de cendra. Avui hauríem de cremar el carnestoltes però veient com plou dubto molt que puguem arribar ni tan sols a sortir al pati, així que potser aquest any haurem d'indultar el nostre Carnestoltes particular. Això però ho decidirem a les 12'30 en una reunió que s'ha convocat per a veure què fem a la tarda.

Ja us explicaré demà com ha acabat la història.