10 consells breus per als opositors docents

Aquest any hi ha una gran quantitat de places convocades al procès selectiu de places de funcionaris docents. Se'n convoquen 3.990 de totes les especialitats d'educació primària. M'agradaria escriure alguns consells personals, després d'haver passat per algunes experiències d'aquest tipus, tant com a opositor com tribunal, m'atreveixo a fer aquest decàleg a mode de consells breus:

1.- Una oposició és una oposició. I això vol dir que només aproven els X primers. De res et servirà ser el 101 si només hi ha 100 places. Per tant, avalúa quina ha de ser la teva estratègia davant d'aquestes proves per a ser com a màxim el número 100 i no el 101.

2.- Una oposició, diverses parts. Les oposicions tenen diverses parts, intenta compensar les parts que veus que t'aniran malament amb aquelles en les que tens millors aptituds. Si tens poca puntuació de mèrits, intenta arriscar en les proves de temari i programació, només així aconseguiràs aprovar.

3.- Els membres dels tribunals són mestres, com tu. Com a mínim 4 dels 5 components dels tribunals són mestres i coneixen la realitat professional. No intentis inventar el sistema educatiu, perquè aquest no és l'objectiu de les oposicions.

4.- Els tribunals no s'estudien els temes de les oposicions. El tribunal, encarregat de valorar el teu examen, no s'estudiarà el temari. Òbviament la seva feina no és estudiar-se el temari, sinó valorar allò que tu has plasmat en l'examen. Això no vol dir que no se sàpiguen el tema. De fet, la majoria de temes es poden desenvolupar amb alguns anys de pràctica docent. Els tribunals tenen un coneixement general dels diferents temes. Per tant, si et toca un tema que domines, aprofita i mostra tot el teu coneixement.

5.- Llegeix-te la convocatòria. Tot i que sigui un pal, cal saber exactament com es desenvoluparà tot el procediment. I cal tenir molt clars aspectes claus del procediment: convocatòries, citacions, exposició d'actes, criteris de correcció, funcions del tribunal, etc.

6.- No hi ha places reservades per tribunal. Antigament es reservaven unes places per tribunal (jo mateix vaig tenir aquesta sort en les oposicions de primària a l'any 98), però actualment totes les persones que aproven l'examen, passen a una llista general i s'elegeixen els X amb una nota més alta. No cal que aneu al tribunal a preguntar quantes places hi ha per a aquell tribunal, perquè no n'hi ha cap! No obstant, per sobre dels tribunals hi ha les comissions de selecció que són les que acabaran vetllant per a que no es produeixi un aprovat general en un tribunal i un suspens absolut en un altre.

7.- Adequa't als criteris de correcció. Els criteris es publiquen, com a màxim, una setmana abans de l'inici de les proves. En ells es fixa què és el que es valorarà i en quina proporció. Per tant, intenta adequar la teva feina prèvia a allò que s'ha publicat. Amb una setmana, en tens de sobres per a fer-ho.

8.- Utilitza les TIC ... si les domines. Tot i que encara no s'han publicat els criteris de correcció dels tribunals, veureu com les TIC hi tenen una part molt important. Utilitza-les adequadament, fes una presentació de cada tema, mostra amb el teu propi portàtil com ho utilitzaries amb els nens, però no et limitis a posar en pantalla una activitat "clic" perquè totes les activitats "clic" són conegudes per gairebé tots els mestres. Sigues creatiu, però amb seny!

9.- Coneix el teu tribunal. El Departament fa pública la composició dels tribunals un mes abans de l'inici de les proves. Intenta preveure el perfil dels diferents membres del tribunal per a adequar la teva presentació. "Googleja" el tribunal i obteniu els diferents perfils.

10.- El tribunal no et té mania. Són mestres igual que tu, i no tenen cap interès en anar a fer la punyeta a ningú. Es limiten a aplicar els criteris que s'han publicat. Res més que això. No obstant, si creus que cometen errors (tothom els pot cometre), demana les explicacions que creguis oportunes des del màxim respecte.

Bon any ... fotogràfic

Tornem ja del descans de nadal i ara toca emprendre la part més dura del curs, el segon trimestre. Però durant aquests dies he estat fent cosetes amb la càmera de fotos. Aquí podeu veure el resultat.

Bon nadal

Com cada any, aquí us deixo el poema de nadal que vaig aprendre quan era petit.

L'escola és tancada,
hi ha llum al carrer
la senyora Pepa
saluda al carter.

Que tingui bon dia,
avui és Nadal,
no té una carteta?
no té una postal?

Li porto una carta
del seu fill Pasqual
que des de Suïssa
li diu ... Bon Nadal!

I us deixo també, un petit vídeo que he fet aquests primers dies de descans.



Que tingueu unes bones festes!

La dignitat de Catalunya

Aquest és l'editorial que han publicat avui dotze diaris publicats a Catalunya, i jo, en dóno suport.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Sobre competències educatives, Plan E i actualització de les escoles

Aquesta setmana s’ha conegut la dotació per al proper exercici del ”Plan E”, el pla de l’executiu central per a transferir recursos als Ajuntament per a que puguin tirar endavant projectes que estimulin alguns dels sectors més afectats per l’actual crisi.

Acte seguit, el govern de la Generalitat, de la mà d’algun conseller s’han donat pressa a recordar als municipis que no poden executar obres pel seu compte que afectin competències exclusives de la Generalitat. Per exemple, un ajuntament no pot construir una escola on ell vulgui sense haver-ho pactat amb el govern de la Generalitat. I em sembla bé recordar aquesta qüestió, perquè si no es fa ara, més endavant ens podem trobar amb unes inversions fetes i que no es poden destinar a l’objectiu amb el que es van construir.

Ara bé, caldria recordar a les administracions, a TOTES les administracions, que els edificis escolars també s’han d’actualitzar i que aquesta actualització potser no ha anat al ritme que calia. Tenim en el nostre país més de 3.500 edificis escolars entre primària i secundària.

Al nostre país tenim una gran quantitat de centres d’educació primària que presenten greus mancances d’infraestructures. No és que no hi hagi instituts que no tinguin aquestes mancances, però per una qüestió històrica (fins fa no gaires anys, l’educació obligatòria acabava amb l’antiga EGB) aquest fet es mostra amb major significat en els de primària.

En el final de la dictadura i els primers anys de la democràcia, ara fa 30 anys, es van edificar moltes escoles, amb unes característiques molt diferents a les necessitats actuals. Qui s’havia d’imaginar fa 30 anys que en una escola hi haurien 200 ordinadors ? Doncs amb els ordinadors “ZP” fàcilment s’arribarà a aquesta xifra.

És cert que s’han portat a terme programes com els desenvolupats des del programa red.es o el més actual Heura, però també és cert que aquests programes no han estat prou amplis com per satisfer les necessitats actuals.

Cal actuar amb urgència sobre dos aspectes fonamentals, l’actualització de la xarxa elèctrica i la xarxa de dades, i per a això, es podrien aprofitar els diners del Plan E, però cal la col·laboració de totes les administracions i cal fer-ho amb urgència.

Els governants tenen dues opcions, seure en una taula i posar fil a l’agulla o bé seure en una taula i posar-se a discutir eternament. De l’actitud que tinguin dependrà que tinguem una escola amb bones infraestructures o bé, edificis antiquats que no seran profitosos per al servei que s’ha de donar des de l’escola.

Corrupció, política i transparència de l'administració

Ahir va ser un dia mogudet. A mig matí es va fer pública la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, i a la vegada vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, entre altres càrrecs. I a més, pertany al mateix partit en el que milito, el PSC.

Els que em coneixeu sabeu que una de les coses que més detesto és l'aprofitament que fan de la política certs personatges. I no és una qüestió només de sigles de partits, perquè de merda i de merdosos n'hi ha a tot arreu, però de persones honestes també n'hi ha a tot arreu! És quelcom relacionat amb la manera d'entendre la política, la manera com s'exerceix el poder, i les persones amb les quals t'envoltes. Perquè una sola persona, per molt alcalde que sigui, no fa aquestes coses ell sol.

M'emprenya moltíssim haver de dir un cop més que no tots els polítics són iguals. Perquè és cert que no tots són (som) iguals.

I davant de tot això què cal fer? Doncs en primeríssim lloc fer fora els merdosos, però a mitjà termini cal fer transparent tota l'administració. Els polítics i els funcionaris només administren els béns públics, res més!! I si són bens públics, perquè no han de ser realment públics?

La fuerza de gravedad

Seguint amb el post d'aquesta tarda, em deixeu que sigui un xic més malèvol encara?

Què és la força de gravetat? Aquí teniu la definició en el llibre de text digital de Digital-Text.

Pàgina original.

Homologació de llibres de text?

Fins fa no gaires anys, els llibres de text que es podien utilitzar en l'àmbit dels centres educatius havien de rebre l'autorització administrativa corresponent. No recordo si era la LOCE o la LOE va eliminar aquest requisit. Així, doncs, ja no és necessari passar per l'homologació administrativa del llibre de text, i cada editorial pot fer el que més li convingui.

No és que sigui partidari d'aquesta antiga homologació, però vist l'exemple que ve a continuació (feu clic a sobre la captura de pantalla per a veure-la gran), potser caldria repensar-se quins materials s'utilitzen, no?

Font: Digital - Text

La sindicatura de comptes revela tracte de favor de la Generalitat a T-Systems en època de CiU

No he fet mai això de copiar i enganxar, però amb em permetreu que ho faci.

Aquí teniu l'enllaç a la notícia original. I la còpia de tot l'article.

Senzillament, sense comentaris.

El Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información realizó encargos a la multinacional alemana por 79,24 millones, que no podía otorgar en el marco legal con los que los justificó.

La Sindicatura de Cuentas ha revelado operaciones que supondrían un trato de favor a la multinacional de la informática alemana T-Systems en comparación con la otorgada a otras empresas del sector, según las auditorías hechas al Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI).

Según denuncia la Sindicatura en su informe correspondiente al año 2006, durante 2003, el último año de CiU en el gobierno de la Generalitat, el CTTI realizó encargos a T-Systems por valor de 79,24 millones de euros, que no podía otorgar en el marco legal con los que los justificó.

Entre ellos hay contratos para la impulsar el proyecto de Administración Abierta de Catalunya (AOC) por valor de 37,4 millones de euros en 2002 y 35,3 millones en 2003 "que superaban los límites conjuntos para el grupo 3", por lo que la Sindicatura advierte en su informe que "deberían haberse licitado estos contratos siguiendo los procedimientos establecidos en la normativa que le eran de aplicación", lo que habría permitido concursar a otras empresas del sector.

El CTTI compró 21.607 licencias de programas SAP para empresas en 2003 por valor de 22,6 millones de euros, una adquisición que precisaba una licitación separada que no se llevó a cabo y que, además, la mayoría de dichas licencias finalmente no fueron utilizadas, con lo que supusieron un gasto inútil. Tanto fue así que el año siguiente el CTTI revendió 9.000 de dichas licencias a T-Systems para intentar recuperar una parte de los fondos públicos. Sin embargo, la Sindicatura denuncia que a 31 de diciembre de 2006, todavía quedaban sin utilizar un 86% de las licencias adquiridas en su conjunto.

T-Sytems es filial de la multinacional alemana Deutsche Telekom y ha sido uno de los principales proveedores de servicios informáticos de la Generalitat, tanto que durante muchos años más del 50% del negocio del grupo en España dependía de los contratos de la Generalitat.

El resto de incidencias contables son menores y la Sindicatura sea señala que en términos generales el CTTI tiene unas cuentas anuales al cierre de 2006 que "presentan la imagen fiel del patrimonio y de la situación financiera" de este organismo que ese año cerró con pérdidas de 2,46 millones.

Com fer una versió mobile del teu espai

Alguns de vosaltres visiteu diverses pàgines des de dispositius mòbils, però algunes d'aquestes pàgines (aquesta mateix per exemple), no estan preparades per a ser vistes des d'aquests dispositius.

Utilitzant una eina tant senzilla com google mobilizer, pots disposar de la teva pròpia versió de manera fàcil i ràpida. Per a que ho pugueu comprovar he preparat el següent videotutorial. Espero que us serveixi.



Per cert, a partir d'avui, ja està disponible la versió "mobile" d'aquest bloc a http://m.jordiperales.com