En el post anterior us mostrava com estaven distribuïts els centres que es convocaven en el concurs de direcció aquest any. Però potser us interessa veure quina ha estat l'evolució al llarg del temps.
He escollit els anys 2009, el 2012 i el 2015 per a fer aquesta distribució per Serveis Territorials. Sembla que es confirma que els llocs amb més centres convocats són gairebé sempre els mateixos.
Així, si al 2009 eren els ST de Lleida qui tenia més centres convocats, a partir del 2010 (No hi ha dades en els gràfics adjunts) són els ST Girona els que any rere any convoquen el major nombre de centres.
Quina explicació hi pot haver al darrera? És molt aviat encara per a arribar a conclusions, tot i que de l'anàlisi de les dades es pot començar a intuir els motius d'aquest gran nombre de centres convocats
Si ho preferiu podeu veure els gràfics de cada any en els següents enllaços
Any 2009 - Any 2010 - Any 2011 - Any 2012 - Any 2013 - Any 2014 - Any 2015
En el proper post, veurem quin és el percentatge de vacants que any rere any es van produint en el concurs de direcció. Evidentment, si en una determinada zona es produeixen moltes vacants un any, en la següent convocatòria hi haurà més centres a concurs.
dimecres, de març 18, 2015
dilluns, de març 16, 2015
Concurs de direcció de centres. Post 1
La setmana passada es publicava la resolució de convocatòria de concurs de mèrits per a la selecció de director/a de diferents centres públics. Aquesta resolució està basada ja en el nou decret de direcció, del que ja en vaig explicar les principals novetats en el post anterior.
Inicio amb aquest post un seguit d'escrits on intentaré analitzar algunes de les dades d'aquesta convocatòria.
En aquesta edició s'han convocat 464 centres entre escoles i instituts (no s'ha comptabilitzat ni centres de formació d'adults, ni tampoc els Instituts-Escola). D'aquests centres, 375 són escoles i 89 instituts.
La distribució de centres convocats segons els seus Serveis Territorials són:
Es pot observar que en els territoris amb més presència de centres "rurals" hi ha una quantitat més elevada de centres convocats. Així, en primer lloc apareixen els ST de Girona amb 78 centres, Catalunya Central amb 71 i Lleida amb 60.
És interessant veure l'evolució de la quantitat de centres convocats. Mentre que al 2013 es van arribar a convocar a concurs 734 centres, en aquesta convocatòria, "només" se'n convoquen 464.
En el proper post, veurem com ha evolucionat la convocatòria de centres al llarg del temps dintre dels diferents Serveis Territorials.
Inicio amb aquest post un seguit d'escrits on intentaré analitzar algunes de les dades d'aquesta convocatòria.
En aquesta edició s'han convocat 464 centres entre escoles i instituts (no s'ha comptabilitzat ni centres de formació d'adults, ni tampoc els Instituts-Escola). D'aquests centres, 375 són escoles i 89 instituts.
La distribució de centres convocats segons els seus Serveis Territorials són:
Es pot observar que en els territoris amb més presència de centres "rurals" hi ha una quantitat més elevada de centres convocats. Així, en primer lloc apareixen els ST de Girona amb 78 centres, Catalunya Central amb 71 i Lleida amb 60.
És interessant veure l'evolució de la quantitat de centres convocats. Mentre que al 2013 es van arribar a convocar a concurs 734 centres, en aquesta convocatòria, "només" se'n convoquen 464.
En el proper post, veurem com ha evolucionat la convocatòria de centres al llarg del temps dintre dels diferents Serveis Territorials.
dijous, de març 05, 2015
Novetats en el Decret de Direcció
Avui s'ha publicat la modificació del Decret de direcció, concretament els articles del 13 al 21, el 27 i el 36, que són els que fan referència a les condicions que cal tenir per a accedir a un nomenament de director/a de centre públic. Bàsicament es modifiquen les condicions d'accés a la direcció.
Tot i que el govern ha publicat aquesta nota de premsa amb les modificacions cal mirar a fons el text del propi decret, perquè hi ha alguns canvis.
El primer canvi significatiu és la composició de la comissió de selecció. Des de bon principi, el decret ja especifica que en el procés del concurs de mèrits hi intervé la comunitat escolar (tot i que en versions preliminars del decret especificava comunitat educativa), i l'administració educativa.
En la primera versió que va presentar el Departament al mes de juliol s'especificava que l'administració passava a tenir 5 representants en la comissió de selecció (que sempre està presidida per un inspector, tot i que no es diu enlloc que hagi de ser l'inspector assignat al centre).
Hi va haver protestes sindicals i de les AMPAs perquè perdien representativitat en la comissió de selecció. Així, la consellera anunciava que tot i que l'administració continuaria mantenint els 5 representants, dos d'aquests serien membres del claustre i de la resta de la comunitat escolar, mantenint així la ràtio que es marcava en el decret del 2010.
Finalment el Departament ha optat per reorganitzar la comissió i ha quedat distribuïda de la següent manera: 5 representants de l'administració (4 representant el Departament d'Ensenyament i 1 de l'Ajuntament on estigui el centre), 3 membres del claustre, i 1 de la resta de la comunitat escolar.
El segon aspecte important que varia són els requisits per a poder-se presentar al concurs de mèrits. Fins al moment era necessari:
- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Estar prestant serveis en un centre on hi hagi algun dels ensenyaments que s'imparteixen en el centre al que s'opta.
Però en el nou Decret 29/2015, aquests requisits varien i passen a ser:
- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Tenir el curs de directors que organitza, o bé algun màster o postgrau o alguna habilitació anterior a l'entrada en vigor de la LOMCE.
Fins al moment els candidats es podien presentar a un sol centre educatiu (o un centre i una ZER en cas d'escoles rurals), però en la nova redacció es permet ser candidat/a a tres centres diferents sempre i quan aquests tres centres siguin del mateix servei territorial.
O sigui, que si vius en zones limítrofs, no pots presentar-te a centres de dos serveis territorials diferents.
Es tracta d'una limitació de caire organitzatiu. Quan es fan els concursos de direcció tots els centres els fan al mateix temps, i per tal de poder organitzar les defenses dels projectes el Departament ha optat per aquesta limitació.
Clar que es fa díficil d'entendre que a l'any 2015 no puguin coordinar-se dos serveis territorials i es produeixin situacions com, per exemple, una persona es pot presentar a un centre de Blanes i un de Puigcerdà (a dues hores i mitja de viatge en cotxe), però que no es pugui presentar a un centre de Blanes i un de Palafolls (situats a 8 minuts de viatge).
Fins al moment tots els candidats que es presentaven s'ordenaven en la seva actuació segons si tenien destinació al centre o no. Primer defensaven el seu projecte els candidats interns al centre i, posteriorment, el defensaven els externs, només en el cas que els candidats interns no haguessin superat el concurs de mèrits.
Vaja, que l'extern estava en inferioritat de condicions respecte a l'intern al centre. Aquesta priorització s'ha eliminat en la LOMCE, i conseqüentment també en el Decret que s'acaba de publicar. Però a canvi, seguint la demanda que havia fet el Consell d'Estat, s'atorga major puntuació als serveis prestats en el centre al que s'opta.
Els nomenaments continuen venint regulats per l'article 19, que fa referència a l'article 14. És interessant la redacció de l'article 19 i més interessant encara és l'absència de referència a la nova disposició transitòria quarta (la que dispensa de tenir el curs de directors, o l'habilitació/acreditació corresponent).
Si us hi fixeu, l'article 19 diu textualment:
Resulta remarcable també l'absència total de qualsevol referència a la priorització d'un possible "voluntari" intern al centre. No cal que es busqui, aquesta priorització no existeix, per més que alguns s'entestin a buscar-la. De fet, ni tan sols existia en la normativa anterior i tampoc existeix ara.
Resumint, que per a presentar-se a un concurs de mèrits no caldrà tenir el curs (o l'acreditació/habilitació corresponent) fins al curs 2019, però si en un centre no hi ha candidats, o cap d'ells supera el concurs, el Departament nomenarà algun docent que compleixi els requisits de l'article 14.
Tot i això, estic segur que aquest serà un dels punts que generarà més polèmica i discussions els propers anys.
Doncs demà mateix. O sigui que, si encara no s'ha produït formalment un nomenament a dia d'avui (estic pensant sobretot en centres de nova creació), caldrà aplicar el nou Decret i la propera convocatòria que segurament sortirà publicada la setmana vinent.
Nota final: S'han modificat altres punts del Decret que analitzaré en propers textos, però aquests són els que al meu entendre marcaran la diferència més gran des de demà mateix.
Tot i que el govern ha publicat aquesta nota de premsa amb les modificacions cal mirar a fons el text del propi decret, perquè hi ha alguns canvis.
Composició de la comissió de selecció
El primer canvi significatiu és la composició de la comissió de selecció. Des de bon principi, el decret ja especifica que en el procés del concurs de mèrits hi intervé la comunitat escolar (tot i que en versions preliminars del decret especificava comunitat educativa), i l'administració educativa.
En la primera versió que va presentar el Departament al mes de juliol s'especificava que l'administració passava a tenir 5 representants en la comissió de selecció (que sempre està presidida per un inspector, tot i que no es diu enlloc que hagi de ser l'inspector assignat al centre).
Hi va haver protestes sindicals i de les AMPAs perquè perdien representativitat en la comissió de selecció. Així, la consellera anunciava que tot i que l'administració continuaria mantenint els 5 representants, dos d'aquests serien membres del claustre i de la resta de la comunitat escolar, mantenint així la ràtio que es marcava en el decret del 2010.
Finalment el Departament ha optat per reorganitzar la comissió i ha quedat distribuïda de la següent manera: 5 representants de l'administració (4 representant el Departament d'Ensenyament i 1 de l'Ajuntament on estigui el centre), 3 membres del claustre, i 1 de la resta de la comunitat escolar.
Cal fer notar, però que els representants de l'administració seran inspectors, directius professionals docents, altres directors o membres d'equips directius que hagin ocupat una direcció.
Requisits per a presentar-se
El segon aspecte important que varia són els requisits per a poder-se presentar al concurs de mèrits. Fins al moment era necessari:
- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Estar prestant serveis en un centre on hi hagi algun dels ensenyaments que s'imparteixen en el centre al que s'opta.
Però en el nou Decret 29/2015, aquests requisits varien i passen a ser:
- 5 anys d'antiguitat com a funcionari docent
- 5 anys d'experiència com a funcionari docent en algun dels ensenyaments del centre
- Tenir el curs de directors que organitza, o bé algun màster o postgrau o alguna habilitació anterior a l'entrada en vigor de la LOMCE.
- 14.1 Les persones candidates a participar en el procés de selecció han de complir els requisits següents: ”
- a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funció pública docent.
- b) Haver impartit docència directa com a funcionari de carrera, durant un període de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta.
- c) Tenir acreditada la competència lingüística en català, i a Era Val d’Aran també en aranès, d’acord amb la regulació vigent per a l’acreditació de competència lingüística dels funcionaris docents en el moment d’obtenirla.
- d) Disposar de la certificació acreditativa d’haver superat un curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva, impartit per les administracions educatives de les comunitats autònomes o pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport o tenir l’acreditació de directiu professional docent o les habilitacions o acreditacions equivalents.
- e) Presentar un projecte de direcció d’acord amb el que estableix el capítol 4 d’aquest Decret.
- En les convocatòries anuals de concurs de mèrits de selecció de directors que es realitzin abans de l’any 2019 no serà requisit estar en possessió de la certificació acreditativa d’haver superat el curs de formació sobre l’exercici de la funció directiva previst a l’article 14.1.d).
Centres on presentar-se
Fins al moment els candidats es podien presentar a un sol centre educatiu (o un centre i una ZER en cas d'escoles rurals), però en la nova redacció es permet ser candidat/a a tres centres diferents sempre i quan aquests tres centres siguin del mateix servei territorial.
O sigui, que si vius en zones limítrofs, no pots presentar-te a centres de dos serveis territorials diferents.Es tracta d'una limitació de caire organitzatiu. Quan es fan els concursos de direcció tots els centres els fan al mateix temps, i per tal de poder organitzar les defenses dels projectes el Departament ha optat per aquesta limitació.
Clar que es fa díficil d'entendre que a l'any 2015 no puguin coordinar-se dos serveis territorials i es produeixin situacions com, per exemple, una persona es pot presentar a un centre de Blanes i un de Puigcerdà (a dues hores i mitja de viatge en cotxe), però que no es pugui presentar a un centre de Blanes i un de Palafolls (situats a 8 minuts de viatge).
Eliminació de la priorització "interna"
Fins al moment tots els candidats que es presentaven s'ordenaven en la seva actuació segons si tenien destinació al centre o no. Primer defensaven el seu projecte els candidats interns al centre i, posteriorment, el defensaven els externs, només en el cas que els candidats interns no haguessin superat el concurs de mèrits.
Vaja, que l'extern estava en inferioritat de condicions respecte a l'intern al centre. Aquesta priorització s'ha eliminat en la LOMCE, i conseqüentment també en el Decret que s'acaba de publicar. Però a canvi, seguint la demanda que havia fet el Consell d'Estat, s'atorga major puntuació als serveis prestats en el centre al que s'opta.
Nomenaments extraordinaris
Els nomenaments continuen venint regulats per l'article 19, que fa referència a l'article 14. És interessant la redacció de l'article 19 i més interessant encara és l'absència de referència a la nova disposició transitòria quarta (la que dispensa de tenir el curs de directors, o l'habilitació/acreditació corresponent).
Si us hi fixeu, l'article 19 diu textualment:
- "Si no hi ha candidats, la comissió no ha seleccionat cap aspirant perquè cap d’ells ha obtingut la puntuació mínima o en el supòsit que el candidat seleccionat hagi accedit en aquest concurs a la direcció d’un altre centre, el director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o l’òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d’un any. El nomenament, que s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge, ha de recaure en un professor o professora que tingui l’acreditació de personal directiu professional docent o en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l’article 14. En aquestes circumstàncies no es pot ocupar, encara que n’hi hagi al centre, el lloc de treball reservat a directius professionals docents."
Resulta remarcable també l'absència total de qualsevol referència a la priorització d'un possible "voluntari" intern al centre. No cal que es busqui, aquesta priorització no existeix, per més que alguns s'entestin a buscar-la. De fet, ni tan sols existia en la normativa anterior i tampoc existeix ara.
Resumint, que per a presentar-se a un concurs de mèrits no caldrà tenir el curs (o l'acreditació/habilitació corresponent) fins al curs 2019, però si en un centre no hi ha candidats, o cap d'ells supera el concurs, el Departament nomenarà algun docent que compleixi els requisits de l'article 14.
Tot i això, estic segur que aquest serà un dels punts que generarà més polèmica i discussions els propers anys.
I quan entra en vigor?
Doncs demà mateix. O sigui que, si encara no s'ha produït formalment un nomenament a dia d'avui (estic pensant sobretot en centres de nova creació), caldrà aplicar el nou Decret i la propera convocatòria que segurament sortirà publicada la setmana vinent.
Nota final: S'han modificat altres punts del Decret que analitzaré en propers textos, però aquests són els que al meu entendre marcaran la diferència més gran des de demà mateix.
dimarts, de febrer 10, 2015
La dona del Cèsar: Ètica i estètica en la funció pública.
Plutarc explicà, en temps de l'imperi romà, la història que havia viscut el Cèsar en relació a la seva dona Pompeia. Es veu que un patrici romà estava enamorat de la dona del Cèsar. En una festa intentà entrar per a poder estar amb ella, però va ser descobert i el van castigar. El Cèsar, tot i saber que la seva dona no li havia estat infidel va decidir repudiar-la.
He començat amb aquesta petita explicació tot recordant l'article d'opinió escrit per Germà Bel a la Vanguàrdia el 13 de gener i que parlava de Corrupció i regeneració. Es veu que precisament els paisos amb una menor càrrega regulatòria hi ha una major percepció de transparència. Resulta curiós oi? El que passa és que tot i la menor càrrega regulatòria, la possibilitat d'arbitrarietats per part de l'administració en aquests països també són bastant menors.
La història va donar lloc a la frase coneguda que encapçala aquest post. La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho.
Faig un paral·lelisme entre la dona del Cèsar i el funcionariat actual, entès com a conjunt de treballadors que cobren un sou per part de l'administració. Si a la dona del Cèsar no li valia només ser honrada, sinó que a més ho havia de semblar, resulta obvi que el treballador públic també hauria de respondre a aquesta afirmació. Però malauradament, no sempre és així.
He començat amb aquesta petita explicació tot recordant l'article d'opinió escrit per Germà Bel a la Vanguàrdia el 13 de gener i que parlava de Corrupció i regeneració. Es veu que precisament els paisos amb una menor càrrega regulatòria hi ha una major percepció de transparència. Resulta curiós oi? El que passa és que tot i la menor càrrega regulatòria, la possibilitat d'arbitrarietats per part de l'administració en aquests països també són bastant menors.
Si un analitza a fons qualsevol aspecte regulat per l'administració veurà que hem convertit aquest país en un país d'excepcions. Sempre hi ha una excepció a la norma, sempre. I quan no trobes l'excepció a la norma en el decret corresponent sol passar que hi ha un altre decret més antic que no ha estat derogat i que permet saltar-se la norma nova. O que hi ha qui pensa que ningú anirà a veure si realment s'està complint la norma.
Però els temps han canviat. I han canviat no perquè l'administració hagi disposat canviar, sinó perquè la societat actual, amb el big data com a centre d'actuació de nombrosos interessos, aporta moltes dades que poden arribar a ser creuades de manera fàcil i arribar a conclusions més que evidents.
Fa uns dies el recent ex-Director General de Professorat del Departament, Alberto del Pozo, escrivia un post més que interessant en que es fa una explicació detallada de la llei 19/2014, de transparència, accès a la informació pública i bon govern. No obstant, una llei per si sola no canviarà res. Al contrari, les persones contràries a aquesta transparència buscaran les excepcions a la norma que contè la pròpia norma per a evitar que es facin públiques segons quines actuacions. I si no la troben, tranquils, la capacitat inventiva fa meravelles.
Llegia fa poc una intervenció d'un/a candidat/da a les properes eleccions. En ella es comprometia a textualment "Volem retre comptes periòdicament!". Una gran frase buida de contingut. En primer lloc perquè el retiment de comptes no ha de ser periòdic sinó continu. I en segon lloc, per a retre comptes has de permetre que la ciutadania tingui accès a les dades que puguin qüestionar la teva activitat. Però si tu no permets l'accés a aquesta informació de manera clara, transparent i lliure de pressions (o sigui, amb algú vigilant mentre consultes les dades), no pretenguis donar lliçons de transparència. I menys encara si en la teva esfera de treballador públic has comès en els darrers temps una quantitat massa gran d'arbitrarietats.
Els treballadors públics hauríem de tenir molt clar que allò que afectava a la dona del Cèsar, ens afecta també a nosaltres. I a més, hauríem de tenir encara més clar, que tot i que l'administració no és gaire procliu a alliberar dades que afectin a la nostra feina, aquestes es poden trobar a la xarxa de manera extremadament fàcil. Només cal creuar-les adequadament i observar amb deteniment. Això si, sempre et quedarà el remei fàcil de dir "aquell que m'està acusant és un follonero", excusa massa fàcil que posa de manifest que el follonero, realment, ets tu.
Em permetreu acabar el post amb una reflexió final. Si a més de ser treballador públic, pretens ser representant evita qualsevol acte que et pugui avergonyir i que faci avergonyir el col·lectiu de treballadors.
Corolari: Els treballadors públics som com la dona del Cèsar, a més de ser honestos hem de semblar-ho.
dimarts, d’octubre 28, 2014
Perquè no servirà de res prohibir l'ús dels mòbils? El cas de Girona
La setmana passada sortia a molts mitjans de comunicació l'acord del consell escolar municipal de Girona de prohibir l'ús dels mòbils, sense autorització expressa del professorat per a usos didàctics. Em va sobtar des del principi que en els mitjans de comunicació sortís explícitament aquesta prohibició, perquè entre les funcions dels consell escolars municipals no hi ha la de reglamentar cap tipus d'aspecte.
Els consells escolars municipals són òrgans consultius, però no tenen la capacitat de regular cap aspecte propi dels centres. Segurament per això l'acord parla d'una RECOMANACIÓ sobre
aquest reglament. Però és obvi que darrera d'aquesta recomanació hi ha la voluntat uniformitzadora del consell escolar municipal. I això entra en conflicte amb el Decret d'Autonomia de Centres.
No acabo d'entendre perquè és bo que en tota la ciutat de Girona hi hagi la mateixa normativa en l'ús dels mòbils. I no ho entenc perquè és evident que no és el mateix una escola situada en un entorn desafavorit que un Institut ben cèntric. La realitat no és la mateixa, i precisament la LEC permetia aquesta diferenciació d'actuació en funció de la situació del centre i el seu Projecte Educatiu. La norma permet que cada centre actuï segons les seves pròpies característiques.
Per altra banda, negar que els alumnes es distreuen sovint quan utilitzen els aparells sense permís del professor/a és una solemne tonteria. És obvi que es distreuen!!! Però és que també es distreuen amb un full en blanc i un boli dibuixant a la darrera filera de classe i a ningú se li acut prohibir el full en blanc i el bolígraf.
En l'acord de recomanació de la normativa aprovat s'explica que no hi ha reglamentació sobre l'ús d'aquests aparells. Dimonis! I què han fet els centres des de l'aprovació de la LEC i el Decret d'Autonomia?!?!?! Els centres havien d'aprovar en el termini d'un any (2010) les mesures de promoció de la convivència, les mesures correctores i sancionadores i les garanties i procediment en la correció de faltes greument perjudicials per a la convivència (disposició transitòria primera del Decret 102/2010 d'autonomia de centres). I molts d'ells ho han fet, per tant, a què ve aquesta recomanació?
Menció a part mereix la distinció en funció de l'edat dels alumnes. L'objectiu de la "recomanació de la prohibició" és evitar que els alumnes es distreguin, que estiguin pendents del mòbil al pati, de que facin fotografies no desitjades. I en canvi, recomanen adaptar aquesta normativa als estudis postobligatoris. No s'acaba d'entendre. És que els alumnes que estan en estudis postobligatoris ja no es distreuen amb el mòbil? És que ja no l'utilitzen a l'hora del pati? És que no poden fer fer fotografies no desitjades?
Em temo que la qüestió és que no s'ha entès encara que el mòbil és l'eina de socialització primària més estesa en aquests moments i que els adolescents, per les característiques pròpies de la seva edat, necessiten aquesta socialització. I el que és pitjor (o millor), per moltes prohibicions que els hi posem, no les respectaran.
La Comunitat de Madrid va prohibir l'ús dels mòbils a l'any 2007, el País Valencià els va prohibir el 2008, però en tots els casos aquestes prohibicions no han suposat la desaparició del mòbil en els centres educatius, ans al contrari. Més del 90 per cent dels alumnes porten el seu aparell al centre. Què ens fa pensar que el deixaran de portar?
Finalment em permetreu que us doni un petit consell basat en l'experiència. Si realment us preocupa que els alumnes utilitzin el mòbil a classe enlloc d'estar pendents del que tu dius, no els deixis tenir el mòbil a la butxaca. Fes que el posin a sobre la taula, ben a la vista! Et serà molt més fàcil de controlar. Ara bé, això no vol dir que estiguin pendents del que tu dius, però això és una qüestió de motivació, i no de control.
Els consells escolars municipals són òrgans consultius, però no tenen la capacitat de regular cap aspecte propi dels centres. Segurament per això l'acord parla d'una RECOMANACIÓ sobre
No acabo d'entendre perquè és bo que en tota la ciutat de Girona hi hagi la mateixa normativa en l'ús dels mòbils. I no ho entenc perquè és evident que no és el mateix una escola situada en un entorn desafavorit que un Institut ben cèntric. La realitat no és la mateixa, i precisament la LEC permetia aquesta diferenciació d'actuació en funció de la situació del centre i el seu Projecte Educatiu. La norma permet que cada centre actuï segons les seves pròpies característiques.
Per altra banda, negar que els alumnes es distreuen sovint quan utilitzen els aparells sense permís del professor/a és una solemne tonteria. És obvi que es distreuen!!! Però és que també es distreuen amb un full en blanc i un boli dibuixant a la darrera filera de classe i a ningú se li acut prohibir el full en blanc i el bolígraf.
En l'acord de recomanació de la normativa aprovat s'explica que no hi ha reglamentació sobre l'ús d'aquests aparells. Dimonis! I què han fet els centres des de l'aprovació de la LEC i el Decret d'Autonomia?!?!?! Els centres havien d'aprovar en el termini d'un any (2010) les mesures de promoció de la convivència, les mesures correctores i sancionadores i les garanties i procediment en la correció de faltes greument perjudicials per a la convivència (disposició transitòria primera del Decret 102/2010 d'autonomia de centres). I molts d'ells ho han fet, per tant, a què ve aquesta recomanació?
Menció a part mereix la distinció en funció de l'edat dels alumnes. L'objectiu de la "recomanació de la prohibició" és evitar que els alumnes es distreguin, que estiguin pendents del mòbil al pati, de que facin fotografies no desitjades. I en canvi, recomanen adaptar aquesta normativa als estudis postobligatoris. No s'acaba d'entendre. És que els alumnes que estan en estudis postobligatoris ja no es distreuen amb el mòbil? És que ja no l'utilitzen a l'hora del pati? És que no poden fer fer fotografies no desitjades?
Em temo que la qüestió és que no s'ha entès encara que el mòbil és l'eina de socialització primària més estesa en aquests moments i que els adolescents, per les característiques pròpies de la seva edat, necessiten aquesta socialització. I el que és pitjor (o millor), per moltes prohibicions que els hi posem, no les respectaran.
La Comunitat de Madrid va prohibir l'ús dels mòbils a l'any 2007, el País Valencià els va prohibir el 2008, però en tots els casos aquestes prohibicions no han suposat la desaparició del mòbil en els centres educatius, ans al contrari. Més del 90 per cent dels alumnes porten el seu aparell al centre. Què ens fa pensar que el deixaran de portar?Finalment em permetreu que us doni un petit consell basat en l'experiència. Si realment us preocupa que els alumnes utilitzin el mòbil a classe enlloc d'estar pendents del que tu dius, no els deixis tenir el mòbil a la butxaca. Fes que el posin a sobre la taula, ben a la vista! Et serà molt més fàcil de controlar. Ara bé, això no vol dir que estiguin pendents del que tu dius, però això és una qüestió de motivació, i no de control.
dimarts, de juny 10, 2014
Canvis normatius en la selecció de directors/es?
El passat dilluns dia 9, la Consellera d'Ensenyament anunciava una adaptació de la LOMCE a l'àmbit català (tot i que sigui amb caràcter transitori). Segons la titular, cal adaptar la normativa però ho farà d'acord amb allò que diu la LEC.
Suposo que, tal com algú ja ha comentat en privat, aquesta adaptació de la normativa consistirà en recomanar a les direccions dels centres que, tot i que la LOMCE digui qui té unes competències, es consulti sempre a qui té les competències segons la LEC. Per exemple, la LOMCE diu que la direcció aprovarà la programació anual de centre, és previsible que l'adaptació de la norma del Departament recomani la consulta al Consell Escolar abans de la seva aprovació.
D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.
En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.
Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.
En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a
requisit per a participar en els concursos de direcció. La disposició transitòria primera de la LOMCE diu que no cal estar en possessió del "curs de directors" durant els primers 5 anys de vigència de la llei. Però també diu que les administracions faran els seus propis reglaments (Decrets) i establiran de quina manera s'ha de desenvolupar la selecció de candidats. Hi ha marge per a la "millora" d'aquest requisit en el sentit que ja s'especifica en el Decret 155/2010.
No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.
En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.
L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).
Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.
En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)
Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".
Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.
Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.
D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.
En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.
Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.
En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a
No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.
En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.
L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.
En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)
Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.
Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.
dijous, de maig 08, 2014
Aplicació del Decret de Plantilles en les adjudicacions d'estiu 2014
El passat 5 de maig es va publicar la resolució per la qual es dicten les instruccions per a fer les adjudicacions d'estiu dels cossos docents de cara al curs 2014-2015. És el primer cop que aquestes adjudicacions es regiran pel que diu el Decret de Plantilles, i s'hi presenten novetats importants que s'estan explicant en diferents espais.
Avui però em dedicaré a veure com influeixen els mecanismes garantistes del Decret en la resolució de destinacions provisionals.
Resulta que per al curs 2014-2015 hi haurà tres tipus de llocs de treball:
- Llocs ordinaris
- Llocs específics temporals. (Aules d'acollida, aules obertes, USEEs,...)
- Llocs específics estructurals. (Atenció a la diversitat, TICs, perfils lingüístics, ...)
En principi, i segons la resolució, tots els llocs de treball del centre són ordinaris, però la direcció pot demanar a la direcció dels serveis territorials convertir aquests llocs de treball en llocs específics estructurals (els que fins l'any passat es coneixien com a places de diversitat, entre altres). I és aquí on el Decret de Plantilles esdevé una eina garantista per a evitar aquelles situacions d'abús que diuen els sindicats que es poden produïr.
Fins al moment, l'adjudicació dels llocs de treball de diversitat venien donats per les característiques del centre, i la proposta que provenia des dels serveis territorials. Però, d'acord amb el Decret de Plantilles, els llocs de treball estructurals els ha de demanar la direcció del centre.
Perquè faig tant d'èmfasi en aquests tipus de llocs? Doncs perquè, fins ara, eren els que les direccions dels centres podien proposar facilment docents amb gairebé la total seguretat que les persones que proposaven acabaven arribant al centre.
Però ara ja no és així. En primer lloc cal que la direcció del centre defineixi el lloc de treball docent específic estructural d'acord amb una plantilla. En la descripció del lloc de treball hi ha de constar obligatòriament
- el contingut funcional (què farà el docent que ocupa aquella plaça)
- els requisits de perfil propi (requisits específics d'aquella plaça, i no val a dir que sàpiga fer ganxet amb la mà esquerra).
- els requisits de titulació específica (docent de música que tingui el B2 d'anglès).
- l'experiència docent o formació requerida (persona que hagi impartit docència en CAEPs per exemple).
I a més, tots aquests requisits per a la descripció del lloc han d'estar en consonància ambProjecte Educatiu de Centre i el Projecte de Direcció en vigor. Resulta evident que el departament no podrà autoritzar la conversió d'un lloc de treball ordinari en un d'específic estructural si no es compleixen tots aquests requeriments.
el que diu el
Però encara hi ha més elements garantistes, i aquí està una de les novetats, al meu entendre, més importants. El punt 3.4 de la convocatòria d'aquest any diu explícitament que la descripció del lloc de treball s'ha d'adequar al que diu l'article 2, 3 i 5 del Decret de Plantilles.
Us semblarà una tonteria, però el punt 2 de l'article 2 diu textualment:
"La direcció del centre públic intervé en la definició dels requisits específics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre, d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i informa el claustre de professorat i el consell escolar del centre de les propostes sobre els requisits o perfils propis dels llocs de treball, en els termes indicats a l’apartat C de l’annex 1."
Si, heu llegit bé, la direcció del centre ha d'informar obligatòriament el claustre de professorat i el consell escolar de centre si singularitza un lloc de treball. Per si no en teniu prou, podeu llegir el post que el propi Director General de Professorat, Alberto del Pozo va fer fa uns dies i consultar el document resum amb les principals novetats del Decret de Plantilles.
Tenint en compte que la resolució de convocatòria de destinacions provisionals del proper curs dóna de termini a les direccions, fins al 14 de juny (punt 3.4 de la convocatòria), és previsible que en les properes setmanes, i un cop s'hagi format les direccions dels centres, es facin una gran quantitat de claustres en els centres educatius. Compte eh! Que el Decret diu que ha d'informar, però no hi diu que el claustre o el consell escolar ho hagin d'aprovar.
La pregunta final és: I si no se n'informa el claustre i el consell escolar? Doncs que, tal i com marca el mateix punt de la convocatòria d'aquest any: "En el supòsit de no complir amb les condicions establertes, la direcció dels serveis territorials/Consorci d’Educació de Barcelona, comunicarà a la direcció del centre la no acceptació de la proposta de requisits específics dels llocs de treball, i aquests es consideraran ordinaris".
Per anar tancant aquest post cal aclarir que he fet tant esment en les places específiques estructurals perquè estan situades en punts molt incials de les adjudicacions, i és on aquesta categorització laboral et pot donar una adjudicació o no. Tot i això cal tenir en compte que, com a criteri general, un funcionari de carrera que compleixi els requisits sempre anirà pel davant d'un funcionari interí en el moment d'adjudicar el lloc de treball.
Nota final: En els casos de centres d'especial dificultat (el que abans en dèiem CAEPs), tots els llocs de treball poden ser proposats per la direcció del centre.
Avui però em dedicaré a veure com influeixen els mecanismes garantistes del Decret en la resolució de destinacions provisionals.Resulta que per al curs 2014-2015 hi haurà tres tipus de llocs de treball:
- Llocs ordinaris
- Llocs específics temporals. (Aules d'acollida, aules obertes, USEEs,...)
- Llocs específics estructurals. (Atenció a la diversitat, TICs, perfils lingüístics, ...)
En principi, i segons la resolució, tots els llocs de treball del centre són ordinaris, però la direcció pot demanar a la direcció dels serveis territorials convertir aquests llocs de treball en llocs específics estructurals (els que fins l'any passat es coneixien com a places de diversitat, entre altres). I és aquí on el Decret de Plantilles esdevé una eina garantista per a evitar aquelles situacions d'abús que diuen els sindicats que es poden produïr.
Fins al moment, l'adjudicació dels llocs de treball de diversitat venien donats per les característiques del centre, i la proposta que provenia des dels serveis territorials. Però, d'acord amb el Decret de Plantilles, els llocs de treball estructurals els ha de demanar la direcció del centre.
Perquè faig tant d'èmfasi en aquests tipus de llocs? Doncs perquè, fins ara, eren els que les direccions dels centres podien proposar facilment docents amb gairebé la total seguretat que les persones que proposaven acabaven arribant al centre.
Però ara ja no és així. En primer lloc cal que la direcció del centre defineixi el lloc de treball docent específic estructural d'acord amb una plantilla. En la descripció del lloc de treball hi ha de constar obligatòriament
- el contingut funcional (què farà el docent que ocupa aquella plaça)
- els requisits de perfil propi (requisits específics d'aquella plaça, i no val a dir que sàpiga fer ganxet amb la mà esquerra).
- els requisits de titulació específica (docent de música que tingui el B2 d'anglès).
- l'experiència docent o formació requerida (persona que hagi impartit docència en CAEPs per exemple).
I a més, tots aquests requisits per a la descripció del lloc han d'estar en consonància ambProjecte Educatiu de Centre i el Projecte de Direcció en vigor. Resulta evident que el departament no podrà autoritzar la conversió d'un lloc de treball ordinari en un d'específic estructural si no es compleixen tots aquests requeriments.el que diu el
Però encara hi ha més elements garantistes, i aquí està una de les novetats, al meu entendre, més importants. El punt 3.4 de la convocatòria d'aquest any diu explícitament que la descripció del lloc de treball s'ha d'adequar al que diu l'article 2, 3 i 5 del Decret de Plantilles.
Us semblarà una tonteria, però el punt 2 de l'article 2 diu textualment:
"La direcció del centre públic intervé en la definició dels requisits específics exigits per ocupar determinats llocs de treball de la plantilla docent del centre, d’acord amb el projecte educatiu i el projecte de direcció, i informa el claustre de professorat i el consell escolar del centre de les propostes sobre els requisits o perfils propis dels llocs de treball, en els termes indicats a l’apartat C de l’annex 1."
Si, heu llegit bé, la direcció del centre ha d'informar obligatòriament el claustre de professorat i el consell escolar de centre si singularitza un lloc de treball. Per si no en teniu prou, podeu llegir el post que el propi Director General de Professorat, Alberto del Pozo va fer fa uns dies i consultar el document resum amb les principals novetats del Decret de Plantilles.
Tenint en compte que la resolució de convocatòria de destinacions provisionals del proper curs dóna de termini a les direccions, fins al 14 de juny (punt 3.4 de la convocatòria), és previsible que en les properes setmanes, i un cop s'hagi format les direccions dels centres, es facin una gran quantitat de claustres en els centres educatius. Compte eh! Que el Decret diu que ha d'informar, però no hi diu que el claustre o el consell escolar ho hagin d'aprovar.
La pregunta final és: I si no se n'informa el claustre i el consell escolar? Doncs que, tal i com marca el mateix punt de la convocatòria d'aquest any: "En el supòsit de no complir amb les condicions establertes, la direcció dels serveis territorials/Consorci d’Educació de Barcelona, comunicarà a la direcció del centre la no acceptació de la proposta de requisits específics dels llocs de treball, i aquests es consideraran ordinaris".
Per anar tancant aquest post cal aclarir que he fet tant esment en les places específiques estructurals perquè estan situades en punts molt incials de les adjudicacions, i és on aquesta categorització laboral et pot donar una adjudicació o no. Tot i això cal tenir en compte que, com a criteri general, un funcionari de carrera que compleixi els requisits sempre anirà pel davant d'un funcionari interí en el moment d'adjudicar el lloc de treball.
Nota final: En els casos de centres d'especial dificultat (el que abans en dèiem CAEPs), tots els llocs de treball poden ser proposats per la direcció del centre.
dimarts, d’abril 22, 2014
Projectes educatius de centre i projectes de direcció. Eines garantistes del Decret de Plantilles
El passat 25 de març el govern va aprovat el Decret 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docent. Es tracta del tercer dels Decrets que desenvolupen la LEC, juntament amb el 102/2010 d'autonomia de centres i el 155/2010 de la direcció de centres.
És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.
Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.
I en canvi, de la seva lectura no arribo a les conclusions a les que arriben alguns dels actors del panorama educatiu. Anem a pams.
Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.
I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.
En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.
Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:
Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).
Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.
Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.
Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.
Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.
És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.
Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.
Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.
En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.
Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:
Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).
Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.
Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.
Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.
Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.
dijous, d’abril 10, 2014
Formació de directors. Quina? Quan? I qui?
Aquests dies s'estan produint les propostes de nomenaments extraordinaris en els centres en els que ha quedat vacant la direcció. Una de les novetats que s'havia introduit en la resolució de convocatòria d'aquest curs era una prelació de persones que s'han de valorar per a ocupar les places vacants.
En el punt 4 de la resolució ENS/2510/2013 s'especifica molt clarament quin és l'ordre sobre el que la inspecció del centre ha de formular la proposta de nomenament. A mode de resum és:
1.- Els directius professionals docents, dels que només n'hi ha 80 en tota Catalunya, pràcticament tots ells exercint ja la direcció o la inspecció.
2.- Docents que hagin superat el curs de formació inicial relatiu a la funció directiva organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament. En tota Catalunya hi ha 262 persones que han superat aquesta formació. A aquestes s'hi han de sumar les que tinguin algun postgrau o màster reconegut pel Departament d'Ensenyament. La convocatòria parla clarament de la formació és la referida en l'article 27 del Decret 155/2010.
3.- Els aspirants que tot i haver-se presentat al concurs, no han obtingut prou puntuació per a superar la primera fase del concurs de mèrits. Però no fa cap menció als que si que han superat la primera fase però no la segona.
4.- Tota la resta de professorat que mostri la seva disponibilitat.
Com que sembla que hi ha alguns dubtes respecte a qui està en possessió de la formació inicial, cal consultar què diu el Decret 155/2010. En ell cal anar als articles 27 i 28.
L'article 27 defineix la formació per a l'exercici de la direcció. En ell s'hi diu que la formació s'encomana a institucions públiques o privades, de reconegut prestigi o a les universitats. El Departament d'Ensenyament en valida el contingut i molts altres aspectes i en fa la convocatòria per a accedir-hi.
Fins al moment el Departament ha encarregat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya tres edicions, la darrera de les quals tot just està començant ara. El sistema d'accés, a partir de la segona edició del curs és el següent:
1.- Prova escrita amb casos pràctics
2.- Valoració dels mèrits acadèmics i professionals perfeccionats fins al moment de la convocatòria
3.- Entrevista individual i grupal
I un cop superada la selecció, cal formalitzar la matrícula i superar tots els mòduls del curs i el projecte final de curs, amb un reconeixement de 155 hores. Certament, no és un procés fàcil. Val a dir que en la darrera convocatòria s'hi van presentar 390 aspirants per a només 60 places. O sigui, una plaça per cada 6,5 aspirants.
També tenen el reconeixement d'aquesta formació els docents que han superat un postgrau o màster relatius a la formació de directors. Com a mínim la UB, la URV, la UdLL i la UdG ofereixen aquests estudis.
D'altra banda, l'article 28 del mateix Decret estableix un programa específic per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Aquesta formació, organitzada directament pel Departament d'Ensenyament està adreçada a les persones que s'incorporen a la direcció sense haver passat per la formació referida en l'article 27, ja sigui per la via del concurs de mèrits o del nomenament extraordinari.
Es tracta d'una formació d'unes 60 hores, amb elements de reflexió pràctica sobre l'exercici de la direcció. En aquest article hi troba cabuda la formació rebuda amb anterioritat a l'entrada en vigor del Decret que regula tots aquests aspectes. Així si un l'ha cursat amb anterioritat segurament tindrà el reconeixement d'aquesta formació de manera gairebé automàtica.
Però cal no confondre la formació referida en l'article 27 i la que fa referència l'article 28. I per sort o per desgràcia, la formació a la que dóna prelació el punt 4 de la resolució de convocatòria ENS/2510/2013 és la referida en l'article 27.
Sovint llegir la normativa ajuda a aclarir les idees i comprendre com està regulat el sistema. Una altra qüestió és l'aplicació que es fa i els objectius no propis del sistema.
En el punt 4 de la resolució ENS/2510/2013 s'especifica molt clarament quin és l'ordre sobre el que la inspecció del centre ha de formular la proposta de nomenament. A mode de resum és:
1.- Els directius professionals docents, dels que només n'hi ha 80 en tota Catalunya, pràcticament tots ells exercint ja la direcció o la inspecció.2.- Docents que hagin superat el curs de formació inicial relatiu a la funció directiva organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament. En tota Catalunya hi ha 262 persones que han superat aquesta formació. A aquestes s'hi han de sumar les que tinguin algun postgrau o màster reconegut pel Departament d'Ensenyament. La convocatòria parla clarament de la formació és la referida en l'article 27 del Decret 155/2010.
3.- Els aspirants que tot i haver-se presentat al concurs, no han obtingut prou puntuació per a superar la primera fase del concurs de mèrits. Però no fa cap menció als que si que han superat la primera fase però no la segona.
4.- Tota la resta de professorat que mostri la seva disponibilitat.
Com que sembla que hi ha alguns dubtes respecte a qui està en possessió de la formació inicial, cal consultar què diu el Decret 155/2010. En ell cal anar als articles 27 i 28.
L'article 27 defineix la formació per a l'exercici de la direcció. En ell s'hi diu que la formació s'encomana a institucions públiques o privades, de reconegut prestigi o a les universitats. El Departament d'Ensenyament en valida el contingut i molts altres aspectes i en fa la convocatòria per a accedir-hi.
Fins al moment el Departament ha encarregat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya tres edicions, la darrera de les quals tot just està començant ara. El sistema d'accés, a partir de la segona edició del curs és el següent:
1.- Prova escrita amb casos pràctics
2.- Valoració dels mèrits acadèmics i professionals perfeccionats fins al moment de la convocatòria
3.- Entrevista individual i grupal
I un cop superada la selecció, cal formalitzar la matrícula i superar tots els mòduls del curs i el projecte final de curs, amb un reconeixement de 155 hores. Certament, no és un procés fàcil. Val a dir que en la darrera convocatòria s'hi van presentar 390 aspirants per a només 60 places. O sigui, una plaça per cada 6,5 aspirants.
També tenen el reconeixement d'aquesta formació els docents que han superat un postgrau o màster relatius a la formació de directors. Com a mínim la UB, la URV, la UdLL i la UdG ofereixen aquests estudis.
D'altra banda, l'article 28 del mateix Decret estableix un programa específic per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Aquesta formació, organitzada directament pel Departament d'Ensenyament està adreçada a les persones que s'incorporen a la direcció sense haver passat per la formació referida en l'article 27, ja sigui per la via del concurs de mèrits o del nomenament extraordinari.
Es tracta d'una formació d'unes 60 hores, amb elements de reflexió pràctica sobre l'exercici de la direcció. En aquest article hi troba cabuda la formació rebuda amb anterioritat a l'entrada en vigor del Decret que regula tots aquests aspectes. Així si un l'ha cursat amb anterioritat segurament tindrà el reconeixement d'aquesta formació de manera gairebé automàtica.
Però cal no confondre la formació referida en l'article 27 i la que fa referència l'article 28. I per sort o per desgràcia, la formació a la que dóna prelació el punt 4 de la resolució de convocatòria ENS/2510/2013 és la referida en l'article 27.
Sovint llegir la normativa ajuda a aclarir les idees i comprendre com està regulat el sistema. Una altra qüestió és l'aplicació que es fa i els objectius no propis del sistema.
dimecres, de març 12, 2014
RD que regula el curs de formació de la funció directiva. Nova invasió competencial?
Ja fa uns mesos que es va aprovar la LOMCE, i sembla que el govern central porta pressa en tirar endavant els diferents Reials Decrets que desenvolupen la nova norma.
Un dels punts que afecten a la direcció dels centres és el nou curs que hauran de fer els nous directors de centres educatius de tot el regne d'Espanya. Tot i que una disposició transitòria estableix que aquest curs no serà un requisit per a participar en els concursos de mèrits de selecció de directors fins a dintre de 5 anys, si que serà un mèrit important fins llavors.
Fa pocs dies s'ha publicat en la web del ministeri el projecte de reial decret que regularà aquest nou curs. Però cal analitzar en profunditat el contingut d'aquest projecte per a endevinar quines intencions porta el govern central.
En aquest post no analitzo el contingut del curs, sinó qui ha de regular-lo. En un de posterior ja faré l'anàlisi corresponent. Anem a pams.
El projecte de reial decret fa esment en els darrers paràgrafs previs a la part dispositiva a l'article 149.1.30 de la Constitució Espanyola on es diu que el govern central té les competències per a "Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia."
Fins aquí cap problema, però cal observar que ni en la LOMCE, ni el el projecte de RD es diu que aquest curs que es planteja condueixi a cap títol acadèmic i/o professional. Es tracta només d'un curs de formació permanent. Per tant, o es crea un títol oficial de director/a o no es pot invocar l'article de la Constitució Espanyola.
D'altra banda, l'Estatut d'Autonomia vigent, en el seu article estableix que 131.2.F que la Generalitat té competència exclusiva en "La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directius d'actuació en matèria de recursos humans."
Estem davant un nou conflicte competencial entre el govern central i el govern del país? Doncs no sé fins on arribarà aquesta qüestió però crec que hi haurà autonomies que hauran de fer alguna cosa perquè els seus estatuts d'autonomia també preveuen aquestes competències exclusives.
Només a tall d'exemple, i en la mateixa situació que Catalunya trobem, entre altres:
- Andalusia. Article 52.1 del Estatuto de Autonomía.
- Extremadura. Article 10.4 del Estatuto de Autonomía.
- Castella i Lleó. Article 73.2 del Estatuto de Autonomía.
Cal preguntar-se si estem davant d'una simple iniciativa per regular un curs de formació o de l'ampliació de recentralització administrativa que porta a terme el govern de l'estat.. Potser l'article 2.3 del projecte de reial decret ens aporta alguna informació: "Tanto los cursos impartidos por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, como los impartidos por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas, tendrán validez en todo el territorio nacional".
I arribats a aquest punt us deixo alguna pregunta a l'aire, però invertida de l'argumentari tradicional:
Quin sentit té que un docent que ha fet un curs de directors a Catalunya, amb una llei pròpia, una normativa específica, unes característiques històriques, una llengua vehicular, unes tradicions consolidades, ... quedi acreditat automàticament per a exercir la direcció a Galícia, Extremadura, Madrid o Múrcia????
Un dels punts que afecten a la direcció dels centres és el nou curs que hauran de fer els nous directors de centres educatius de tot el regne d'Espanya. Tot i que una disposició transitòria estableix que aquest curs no serà un requisit per a participar en els concursos de mèrits de selecció de directors fins a dintre de 5 anys, si que serà un mèrit important fins llavors.
Fa pocs dies s'ha publicat en la web del ministeri el projecte de reial decret que regularà aquest nou curs. Però cal analitzar en profunditat el contingut d'aquest projecte per a endevinar quines intencions porta el govern central.
En aquest post no analitzo el contingut del curs, sinó qui ha de regular-lo. En un de posterior ja faré l'anàlisi corresponent. Anem a pams.
El projecte de reial decret fa esment en els darrers paràgrafs previs a la part dispositiva a l'article 149.1.30 de la Constitució Espanyola on es diu que el govern central té les competències per a "Regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia."
Fins aquí cap problema, però cal observar que ni en la LOMCE, ni el el projecte de RD es diu que aquest curs que es planteja condueixi a cap títol acadèmic i/o professional. Es tracta només d'un curs de formació permanent. Per tant, o es crea un títol oficial de director/a o no es pot invocar l'article de la Constitució Espanyola.
D'altra banda, l'Estatut d'Autonomia vigent, en el seu article estableix que 131.2.F que la Generalitat té competència exclusiva en "La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l'educació i l'aprovació de directius d'actuació en matèria de recursos humans."
Estem davant un nou conflicte competencial entre el govern central i el govern del país? Doncs no sé fins on arribarà aquesta qüestió però crec que hi haurà autonomies que hauran de fer alguna cosa perquè els seus estatuts d'autonomia també preveuen aquestes competències exclusives.
Només a tall d'exemple, i en la mateixa situació que Catalunya trobem, entre altres:
- Andalusia. Article 52.1 del Estatuto de Autonomía.
- Extremadura. Article 10.4 del Estatuto de Autonomía.
- Castella i Lleó. Article 73.2 del Estatuto de Autonomía.
Cal preguntar-se si estem davant d'una simple iniciativa per regular un curs de formació o de l'ampliació de recentralització administrativa que porta a terme el govern de l'estat.. Potser l'article 2.3 del projecte de reial decret ens aporta alguna informació: "Tanto los cursos impartidos por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, como los impartidos por las Administraciones educativas de las Comunidades Autónomas, tendrán validez en todo el territorio nacional".
I arribats a aquest punt us deixo alguna pregunta a l'aire, però invertida de l'argumentari tradicional:
Quin sentit té que un docent que ha fet un curs de directors a Catalunya, amb una llei pròpia, una normativa específica, unes característiques històriques, una llengua vehicular, unes tradicions consolidades, ... quedi acreditat automàticament per a exercir la direcció a Galícia, Extremadura, Madrid o Múrcia????
Subscriure's a:
Missatges (Atom)