eyeOS per a escoles. Anem cap aquí?

Fa una estona he rebut un mail de David Comuñas en que presenta un vídeo d'un centre que utilitza eyeOS com a sistema operatiu en el centre. M'he mirat el vídeo i realment val la pena tenir en compte aquestes possibilitats per a posar-les en marxa en els centres. Clar que tot s'ha de dir, el centre és el CE Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia, i això explica moltes coses, no?

Aquí teniu el vídeo.

Les 100 millors eines per a l'aprenentatge, 2008

La Mar Camacho ha publicat aquesta nit un enllaç al llistat de les 100 millors aplicacions per a l'educació d'aquesta tardor. Aquest llistat fet pel "Centre for Learning & Performance Technologies". En cada diapositiva es veu la posició que ocupava cada aplicació l'any 2007 i la primavera del 2008, i finalment la posició ara a la tardor.

Aquí us deixo la presentació.

Top 100 Tools for Learning 2008

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: tools learning)

Si a una Llei necessària, útil i realista.

Ja veieu en els mitjans de comunicació i en molts blocs i pàgines web sindicals que avui hi ha convocada una vaga contra la Llei d'Educació de Catalunya, que ahir mateix va començar el seu tràmit parlamentari.

I com ja vaig fer la passada primavera, jo tampoc faré vaga. Bàsicament perquè a mi, aquesta llei, si que m'agrada. Ho he dit molts cops, i ho torno a repetir un cop més. La meva argumentació és purament personal. Si, sóc una mica egocèntric, ja ho sé, però és el meu raonament.

Tinc 33 anys, em queden, com a mínim, 32 anys de vida professional. "Només" porto 12 anys com a mestre i ja he vist mil i una situacions esperpèntiques. I sóc dels que pensen que cal posar ordre. Cal dotar els centres d'autonomia real per a prendre les seves decisions, dintre de la legalitat, però amb capacitat d'actuació real.

Per altra banda, no acabo d'entendre tot el raonament que es fa des d'alguns sindicats. Diuen que aquesta llei implica la privatització de l'educació. Sincerament, m'he llegit la Llei (si, sóc dels "pocs" que s'han llegit aquesta llei), i no veig per enlloc aquesta privatització.

Diuen que es continuarà amb els concerts a l'escola concertada. Doncs clar, clar que si, perquè aquesta no és una qüestió que vingui regulada per una simple llei, ve regulada per la pròpia Constitució. El que fa aquesta Llei és posar sobre la taula les condicions per a que un centre privat pugui aconseguir aquest concert. Si el que volem és que això no es produeixi, el que hauríem de canviar és la Constitució, i no una llei que, en relació a aquest tema, no pot dir altra cosa que la que diu.

I finalment, alguns sindicats afirmen que aquesta llei dóna afavoreix la participació dels municipis en la gestió educativa. Doncs si, I TANT QUE SI. No ens enganyem, els municipis són els que "pateixen" les decisions de l'administració educativa. I és als municipis, a les regidories d'educació, a les que recorren els centres, almenys els de primària, quan tenen un problema. O és que no truquen mai a l'Ajuntament per a demanar que vinguin a arreglar una canonada que s'ha embussat, o truquen a la policia local per a que posi ordre al carrer a la sortida de l'escola, o tantes i tantes coses que es fan des dels Ajuntaments? No seria lògic que a més de "patir" les decisions, en siguin coresponsables?

En fi, seguirem el debat parlamentari a veure com acaba aquesta llei.

Què NO és el MEU bloc

Sembla que últimament s'està posant de moda entrar en diferents blocs i dir la primera tonteria que a un li ve al cap a mode de comentari a algun post que hi hagi penjat. I no parlo només d'aquest bloc, que també, sinó que sembla que això sigui una pràctica bastant estesa últimament.

Aquest matí ho comentàvem entre alguns blocaires. Des de fa un any ençà que la xarxa s'ha omplert de nous "navegants" que arriben al bloc i pretenen dir la seva sense ni tan sols haver-te llegit. No es tracta ja de que comparteixin la teva opinió, és que molt sovint ni tan sols s'han llegit la teua opinió. Fins i tot m'he trobat amb gent que afirmen que has dit una cosa quan tu ni tan sols has dit allò. Increïble!

Per tant, per a tots aquests nouvinguts que es creuen en el poder de la veritat absoluta, aquí van algunes puntualitzacions sobre què NO és aquest bloc.

1.- Aquest NO és un bloc institucional. Si algú es pensa que ha arribat al bloc institucional d'alguna persona, ja pot donar la volta i seguir navegant per la xarxa. Tal i com diu el títol d'aquest bloc, això és el "Weblog de Jordi Perales. Mestre d'educació primària". I res més que això. Així que si us plau, podeu tancar aquest pàgina i seguir navegant tranquilament si el que busqueu és informació corporativa.

2.- Aquest bloc NO és un espai on expliqui el meu dia a dia professional. Aquí hi penjo la meva opinió i només això. Segons el que acabo de dir, si algú espera tenir la vida professional meva, que continuï buscant, perquè aquest NO és el lloc.

3.- Aquest NO és un bloc propagandístic. Quan exposo una idea, una qüestió que crec novedosa, o qualsevol tonteria que se'm passi pel cap estic exposant únicament la meva visió de l'afer. Res més que això. De la mateixa manera, si alguna vegada parlo bé d'algun producte tecnològic, o d'alguna novetat educativa és perquè me l'he cregut i comparteixo la meva opinió. Segur que em poden enganyar, com a tothom, però si dic algo és perquè realment ho penso. O sigui, que si busqueu propaganda, aquest TAMPOC és el vostre lloc.

4.- Aquest bloc NO representa a ningú més que a mi mateix, i segons com, ni tan sols això. Si algú fa un comentari jo no tinc perquè compartir la seva opinió. Així si algu espera que parli en nom d'algu altre pot marxar perquè aquest NO és el seu espai.

5.- NO estic disponible les 24 hores del dia. Tot i que ho pugui semblar perquè veieu l'opció del xat com a "disponible", o que acabo de fer una intervenció en el twitter o plurk, o que s'acaba de publicar un nou post. Penseu que totes les intervencions que es fan en aquest bloc es programen per a que es publiquin en un moment donat. Per tant, si veieu que fa poca estona que s'ha publicat alguna cosa penseu que pot haver estat programada fa molta estona, fins i tot dies, i que no necessàriament puc estar disponible en aquell moment i molt menys dedicar temps en segons quin horari a aquest bloc PERSONAL. De tota manera, recordeu que em podeu escriure en qualsevol moment al meu correu electrònic.

6.- Aquest espai NO és un lloc on qualsevol persona pot dir la seva a qualsevol hora. I menys encara és un lloc on, amparant-se en la "llibertat d'expressió" es pugui dir la tonteria mes absurda que mai s'hagi dit, o desqualificar una proposta feta des de la sinceritat més absoluta. Si es vol dir una tonteria no teniu més que obrir un bloc propi. NO utilitzeu aquest espai per dir-les per què no serà publicat.

7.- Aquest NO és un espai "acadèmic" on el rigor és present a cada racó. És només un bloc personal, on expresso la meva opinió, o mostro alguna cosa que crec interessant. Però NO és cap publicació científica, així que deixeu-me explicar allò que a mi em vingui de gust. Si el que es busca és un espai acadèmic, segur que per la xarxa n'hi ha un munt, però aquest NO ho és.

En fi, ja veieu que intento clarificar què NO és el meu bloc. Per tal que ningú s'emporti cap engany o decepció, aprofito per comunicar que a partir d'ara els comentaris en aquest bloc estaran moderats. Vol dir que no publicaré cap crítica, comentaris, opinions o reflexions? No, no vol dir això. Vol dir que allò que publiqui a partir d'ara haurà d'estar fonamentat. Si, podeu fer una crida a la "llibertat d'expressió" i tot el que us vingui al cap, però aquest ÉS el MEU bloc i l'administro com crec que millor pot funcionar.

El coordinador TIC, la funció directiva i la LEC. M'agrada la Llei

Per qüestions que ara no venen al cas, estic revisant el Projecte de Llei d'Educació que va aprovar el govern i que ja ha entrat al parlament per al seu debat. La veritat és que des d'un punt de vista de les TIC les coses, crec, que milloren.

Anem a pams. En l'Article 88, en el seu punt primer diu textualment: "Els centres que presten el servei d'educació de Catalunya desenvolupen la seva autonomia organitzativa definint la seva estructura i les normes de funcionament intern del centre".


En l'article següent, també en el punt primer diu "Els centres públics poden determinar l'existència d'òrgans unipersonals addicionals als quals es poden assignar responsabilitats específiques".

I finalment, l'article 91 diu "... els centres públics disposen d'un conjunt de docents i altres professionals d'atenció educativa que formen l'equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu de centre. En funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, la direcció dels centres públics proposa al Departament llocs docents per als quals és necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent. A proposta de la direcció del centre, l'Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre".

Doncs bé senyors i senyores, apliquem tots aquests articles a la figura de coordinador TIC i tenim que, segons articles el coordinador TIC pot estar inclòs en l'equip directiu. Si, és una possibilitat, però fins ara, això no era ni tan sols possible.

Crec que aquesta possibilitat és un gran avanç. Fixem-nos com estem ara i com podem estar. Alguns creuran que no s'avança, altres creiem que si que s'avança i a més, en la direcció correcta que necessita la societat!!!

Seguiment de la nit electoral dels EEUU - Sessió de Live Blogging

Com sabeu avui s'estan celebrant les eleccions als Estats Units i segurament seran les primeres eleccions globals transmeses per tots els mitjans imaginables.

Seguint la invitació de César Calderon, a partir de les 12 de la nit farem una sessió de Live Blogging totalment distribuït i global en el que participaran bloggers d'arreu del planeta.

Si també sou blocaires i voleu participar posar aquesta mateixa sessió en el vostre blog, podeu demanar-me el codi per correu electrònic i us el faré arribar.

I ja de passada, podeu seguir el canal a ustream de Barack Obama, aquí mateix (idea copiada de Marc Pallarès).

L'ordinador per als alumnes. Un ultraportàtil?

Fa molt de temps que hi vinc donant voltes. Quan tindran un ordinador els alumnes per a treballar cadascú amb la seva màquina? La resposta no és senzilla. Però deixeu que m'expliqui.

Tinc el convenciment que difícilment s'aconseguirà que l'administració doti a cada alumne amb un ordinador. De fet fa anys que es demana que els mestres i professors tinguin un portàtil, però sembla que això tampoc arribarà, si més no, a curt termini.

Llavors què hem de fer? Resignar-nos a continuar als centres igual que fa 200 anys? Doncs ara us explico la meva idea.

Tenim que els actuals ultraportàtils tenen un preu de 300 €, i són màquines realment interessants per a que els nostres alumnes puguin tenir la seva pròpia màquina amb la que poder fer la seva feina. Però clar, si a un pare se li demana 300 € de cop es queixarà. Doncs haurem de trobar la manera de finançar-ho, no? Som-hi doncs.

Suposarem que fins a 3r de primària els nens no necessitaran un ordinador personal. Però el nen entra al sistema educatiu a P3, no? Comencem els càlculs? Som-hi.

Des de P3 fins a 3r de primària hi van 5 cursos. Cada curs té 12 mesos, per tant, tenim un total de 12 x 5 = 60 mesos. Podríem finançar 300 € en 60 mesos? I tant que si! Sortirien a 5 € al mes. O sigui, que si en el moment d'entrar en el sistema educatiu, el pare comença a posar 5 € al mes en un compte, quan el seu nen arribi a tercer de primària podrà disposar d'un ordinador portàtil sense cap cost.

Si, ja sé que s'obren llavors múltiples inconvenients: manteniment de les màquines, arribada d'alumnes nouvinguts, beques de materials, ... Però no seria cap animalada començar a treballar amb aquesta idea, no?

D'educació, agressions i els mitjans de comunicació

Fa uns dies vaig veure al diari de girona que una escola de Platja d'Aro havia denunciat un pare per intent d'agressió a la tutora de la classe de la seva filla i a la directora. Pel que he anat llegint en premsa, el pare va entrar dintre de l'aula i es va discutir davant de tota la classe amb la tutora, i després, quan aquesta va cridar a la directora, la va emprendre amb ella. I tot això perquè? Doncs perquè la nena va estar uns dies treballant en una taula a part de la resta de la classe perquè s'havia barallat amb algú altre.

Però hi ha un parell de coses que no m'explico com han pogut passar. En primer lloc, en més d'un diari, veig publicades fotografies amb el peu “fotografia cedida pel pare”. Si, si, tal i com ho llegiu, el pare va entrar a l'aula i es va dedicar a fer fotografies saltant-se a la torera tota la normativa de protecció de la imatge dels menors. O sigui, que els centres hem de demanar permís per a reproduïr a una pàgina web o revista escolar, imatges dels menors (en festes, excursions, activitats generals, ...) però un pare qualsevol, pot entrar a dintre d'una aula, fer fotografies i difondre-les a tots els mitjans que li doni la gana sense que això faci pensar als responsables dels mitjans que les publiquen que potser estan incomplint algunes normes relatives a la protecció de la imatge dels menors, i encara menys en el mal que poden estar fent a la pròpia institució i per descomptat a la nena, que dintre d'uns anys podrà llegir aquests articles a través de la xarxa.

Menció a part mereix l'article que van publicar durant el cap de setmana els responsables del diari ABC. Mireu com començava l'article i opineu vosaltres mateixos “El padre de una niña de seis años escolarizada en un centro de Primaria de Playa de Aro ha denunciado que fue sometida a un castigo psicológico más propio de la escuela franquista que de la teóricamente moderna y progresista red escolar de la Generalitat de Cataluña.” Clar que, de franquisme en deuen poder parlar molt a l'ABC, per això fan tantes comparacions.

He de dir que en totes les notícies publicades he trobat en falta la versió del centre. I no és que m'estranyi, al contrari, crec que és la manera correcta d'actuar. Entenc que el centre s'haurà limitat a informar del cas a la inspecció i que sigui aquesta qui determini la idoneïtat o no de les accions que s'han pres. I aquest comportament em xoca frontalment amb l'actitud del pare, que s'ha dedicat a emprendre una mena de creuada mediàtica sense sentit. Em podria explicar el pare què aconseguirà amb tot el que ha fet fins ara? Quins beneficis obtindrà la seva filla?

Suposo que al centre deuen respirar tranquils perquè ahir vaig llegir que el pare havia sol·licitat canviar de centre a la seva filla. No obstant, algú hauria d'explicar els pares que l'educació de la seva filla implica un pacte de confiança entre la família i el centre docent.

Els alumnes puntuen el professorat ... a Amèrica

Fa un parell de mesos el Xavi em va passar l'enllaç d'una pàgina americana on els usuaris poden puntuar el professorat universitari. En aquesta pàgina es demana a l'usuari, qualsevol usuari, puntuï el professorat que li ha donat classes, i aquesta puntuació serveix per a fer-se una idea del que es pot trobar en les seves classes.

Vaja, que l'estudiant, a l'hora d'escollir les seves assignatures té un element més per a escollir el professorat. I no us cregueu que hi ha gaires disbarats en aquesta pàgina, és més, en moltes ocasions, els propis estudiants valoren amb molts bons qualificatius els seus propis professors.

Quan es fa la puntuació es demana que valoris 5 punts claus i també et deixen una caixa en blanc per a que l'usuari hi escrigui la seva opinió més enllà d'una simple valoració numèrica. Els 5 punts que demanen que puntuis són: facilitat, ajuda, claredat, nivell d'interès abans d'assistir a classe, utilització de llibres de text.

Per suposat, un professor (en tant que usuari) sempre pot entrar a aquesta pàgina i contestar les opinions que li donen els seus alumnes

Us imagineu una pàgina semblant per a les universitats d'aquí? Quin rebombori s'armaria, no?

12 anys de servei actiu: 4 trienis i 2 estadis

Al juny va fer 12 anys que vaig sortir de la facultat de formació del professorat de la UB i al cap de pocs dies m'apuntava a les llistes d'interinatges del Departament d'Educació. Poc després em van oferir una plaça que havia quedat vacant a l'anexa de magisteri, al CEIP N-II de Pràctiques.

Després van venir un parell de substitucions més, i en dos anys aprovava les oposicions de mestres en l'especialitat musical.

Han anat passant els anys i aquest mes d'octubre, la meva suma d'anys treballats arriba a la xifra de dotze. I què vol dir? Doncs ni més ni menys que aconsegueixo el meu quart trieni i el segon estadi (alguns també li diuen sexeni).

Per a aconseguir els trienis, només cal haver demanat el primer, i la resta ja venen sols d'una simple actualització, però els sexenis has de fer la instància corresponent amb tots els mèrits per a que te'l reconeguin. Crec que els requisits són una mica baixos i mancats de rellevància professional efectiva. En els 6 anys de cada estadi, tan sols has de fer unes 100 hores de formació, ja sigui com a alumne o com a formador. Em sembla que hi ha hagut anys en què he multiplicat per dos les hores de formació "exigides" per al conjunt de sis anys. Tot i això, encara hi ha gent que es queixa de les hores de formació que ha de fer si vol aconseguir un complement econòmic major.

I tot això perquè ho dic? Doncs per res en particular. Simplement, a partir d'aquest mes, entro a formar part del grup de docent que ja tenen 12 anys de servei. I si mires enrera, te n'adones de tot allò que has anat fent, però si mires endavant, veus tot allò que encara et queda per davant.

Veurem on ens porta tot plegat.