dijous, de gener 08, 2009

El pas de primària a secundària. En música, missió impossible 2

Us comentava en un post anterior que es preveia la convocatòria d'oposicions de música de secundària i us anunciava els números que en aquest article us exposo. Abans de començar a parlar dels números, per a justificar la meva afirmació que sembla que en l'especialitat de música és gairebé impossible fer el pas de primària a secundària, deixeu-me dir-vos que totes les dades han estat localitzades en el DOGC corresponent fent simples cerques al google.

He localitzat 5 convocatòries de música, les correponents a l'any 2.001, 2.002, 2.004, 2.005 i 2.007. En total, durant aquests anys, s'han convocat un total de 200 places de professors de música del cos de professors d'educació secundària. D'aquestes, un total de 75 estaven en principi convocades per al torn d'accés a cos superior, o sigui un 37'5 % del total.

Però misteriosament, en totes les convocatòries de les que s'han localitzat dades a la xarxa, només hi ha aprovats en el torn restringit en la convocatòria de l'any 2.005. En aquesta convocatòria van aprovar 3 aspirants.

Per tant, si s'han convocat 75 places i només han aprovat 3 aspirants entre totes les convocatòries vol dir que només s'han adjudicat el 4 % de les places que en principi estaven reservades. La xifra encara és més escandalosa si es fa sobre el total de places adjudicades, 175. El percentatge de mestres que han aconseguit passar a secundària sobre el total de docents que han superat el procediment selectiu NO ARRIBA AL 2 % DEL TOTAL!!!!

Amb la qual cosa un només pot arribar a dues conclusions:

  1. Els mestres de música som realment patètics amb una formació penosa. Segur que podríem trobar partidaris d'aquesta opció per més d'un despatx.
  2. Aquí està passant alguna cosa rara rara rara. Bé, potser no és tant rara, no?
Quina escolliu?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon any,

M'interessa força aquest tema de les oposicions restringides. Desconenc quin és el motiu perquè sigui un tant per cent tant baix els que les hagin superats, perquè la veritat és que sorprèn...
Sols vull apuntar que considero que el nivell entre unes i altres és molt significatiu (potser podria anar per aquí el tercer motiu?).

Gràcies,
Estel

Anònim ha dit...

La veritat és que veus cada cosa en el que respecta a mestres de música en els coles que espanta la terra. En el meu cole, la mestra de música no en té ni idea, però ni idea i jo tinc que fer-me'n càrrec de la matèria,(tot i tenir la plaça de primària, a banda de tenir la especialitat de música) perquè ella és incapaç i té la plaça de música. O sigui, que teòricament, ha aprovat una plaça, fa 8 ó 10 anys, quan hi havia moltes i moltes i es donaven així com així, que no sap defensar. I així hi ha casos i casos. A més a més, no sap tocar cap instrument, musical, és clar. Ni cantar. Patètic. Aquí la culpa també és de la direcció que li permet adoptar aquesta postura. Però això ja són uns altres temes.
Menys mal que tot no és així i que hi ha molts bon metres i professionals.
Això és sol un aspecte. Hi ha de molts bons mestres de música, i tant.