dimarts, de juny 10, 2008

Eines 2.0, una possibilitat per a l'educació I

Relacionat amb el tema d'ahir (plurk), últimament, potser en els darrers dos anys, estan sortint una gran quantitat d'aplicacions que sumades unes a les altres conformen el que podríem anomenar la “web 2.0”. Certament hi ha hagut un gran augment d'aquest tipus d'aplicacions que permeten tot tipus d'interacció amb la resta d'usuaris de la xarxa, ja siguin del poble del costat o del més remot del planeta.

Potser, en el meu cas, el centre de totes aquestes aplicacions és el bloc, on podem concentrar tota la nostra activitat “2.0”. Però hi poden haver mil i una aplicacions on centrar tota aquesta activitat, i la immensa majoria d'elles permeten que els usuaris que estan llegint, veient o escoltant la teva aportació o proposta puguin interaccionar contínuament.

He fet un repàs de les aplicacions (online) que utilitzo i me'n surten un bon grapat. Blogger (on hi tinc el meu bloc), gtalk (amb un gadget que permet als usuaris xerrar amb mi des de qualsevol lloc on pugui incloure'l), netvibes (amb una part privada i una part pública on organitzar tota la informació que vulguem), picasa (hi tinc les meves fotografies i els usuaris si volen les poden comentar), youtube (estan els meus vídeos i les meves captures amb possibilitat d'interacció per part dels usuaris), flickr (hi tinc alguna fotografia penjada també amb possibilitat de comentaris o respostes), twitter (un servei de microbloging que tinc enllaçat en aquest mateix bloc), google calendar (on hi tinc la meva agenda personal i si volgués en podria fer una de col·laborativa), facebook (una gran xarxa social tot i que jo la utilitzo molt poc), plurk (servei de microbloging amb una línia del temps realment interessant), i tot això concentrat en el gmail (que jo considero ja fa temps una eina 2.0), amb continus missatges de correu electrònic que t'avisen de l'activitat en els teus espais.


És cert que en l'àmbit educatiu aquestes eines són utilitzades encara per un nombre molt baix d'usuaris i que la seva utilització a gran escala per part del professorat serà una qüestió difícil. No entraré ara en la motivació i possibilitats d'utilització d'aquestes eines perquè de segur que hi ha mil i una raons per a no utilitzar-les, però també n'hi ha d'haver mil i una raons per a utilitzar-les. De fet els nostres alumnes les utilitzen contínuament (i això que no hem parlat de messengers i myspaces!).

Davant d'aquest panorama i de la gran qualitat de les aplicacions em pregunto quin hauria de ser el paper d'una administració davant d'aquesta situació. Dedicar-se a desenvolupar les seves aplicacions “personals” o bé fer una mena de repositori “educatiu” i tirar endavant projectes directament sobre totes aquestes eines?

2 comentaris:

Manel Zaera ha dit...

Tirar endavant projectes sobre les eines esmentades? És una opció però, cal estudiar bé la delegació en terceres parts de les dades. No ho veig clar això. Des del punt de vista d'ús és un tema aparentment poc important però, ens hauria d'importar. Crec que hauria de potenciar-se una xarxa educativa 2.0 però, amb serveis proporcionats per l'administració. De programari per fer-ho n'hi ha, no cal implementar-ho tot de nou. I el control de la informació no queda en mans d'empreses dels EUA o d'altres llocs.

Jordi Perales ha dit...

Bueno, no perdríem gaire. Total, la immensa majoria de dades del Departament estan en mans d'alguna empresa alemanya, i ja veiem els serveis de què disposem.

Jo crec que, xarxa 2.0 i administració, almenys actualment són termes no gaire compatibles. L'administració sempre tendirà a "controlar" el que es fa amb les seves aplicacions, i això de 2.0 no en té gaire, no?

I d'altra banda, el control de la informació, que si fos una empresa catalana si que ho podríem fer? O potser el tema és si l'administració és la única propietària de les dades i la única que les pot difondre? A vore si tenim una sorpreseta aviat ...