dimecres, de gener 23, 2008

Perquè no faré vaga el 14 de febrer. La primera mentida en el pamflet de la USTEC

Com sabeu el 14 de febrer els sindicats han convocat una vaga per a protestar contra unes bases d'una futura llei que van ser presentades pel Conseller d'Educació fa un parell o tres de setmanes. Avui he començat a llegir les pàgines dels sindicats i m'he trobat amb una sorpresa desagradable, més d'una mentida en algun dels pamflets.

Especialment desafortunada em sembla la comparació entre la descentralització que ha engegat el Departament d'Educació amb el procés que va fer un dictador sudamericà. Em sembla d'extrem mal gust l'afirmació que fan en la pàgina 7 del pamflet el sindicat USTEC.

Menys mal que a ningú se li ha acudit comparar el comportament d'aquest sindicat amb algun altre sindicat d'algun altre país, que d'exemples n'hi ha a tot arreu.

Per cert, senyors de la USTEC; obliden vostès la tradició educativa municipalista que històricament hi ha hagut a Catalunya, o és que potser no saben que històricament a Barcelona hi ha hagut escoles municipals, i no ha estat la única població que les ha tingut. A què juguen?

2 comentaris:

Vida quotidiana ha dit...

Els sindicats del nostre país necessiten urgentment un reciclatge... Molt bona l'apreciació sobre les escoles municipals de Barcelona, que fins i tot tenien cases de colònies a altres llocs de Catalunya (per exemple a Berga)

Joan ha dit...

L’afirmació que has trobat en els papers del sindicat són com a mínim desafortunades. Ara bé, no diguis que per això no fas vaga. No faràs vaga per d’altres motius, igual que jo tampoc en faré, però ara no és el lloc per explicar-ne els meu.
Tot i així, estic molt indignat que afirmacions del nostre conseller, o el germà de, com a mi m’agrada anomenar-lo carinyosament, sobre la manca de formació del professorat, com a excusa que explica el desastre educatiu d’aquest país i sembla que hem perdut tant la dignitat que ni tan sols responem a aquest insult.
Crec que el pitjor de tot és que la majoria que no farem vaga, no serà perquè no creguem que s’ha de fer, sinó perquè hem decidit passar de tot.