dimarts, de desembre 11, 2007

La promoció dels mestres de música - Qüestió impossible?

Com sabeu, en tots els organismes i empreses amb cert nombre de treballadors hi ha d'haver un seguit de polítiques de promoció del personal. En el cas dels mestres, la única possibilitat d'obtenir una promoció en el lloc de treball és a través de procediments selectius. M'he entretingut en revisar les dades publicades en el DOGC dintre de la meva especialitat i els resultats són més aviat penosos. M'explico:

En l'especialitat de Música del cos de professors d'ensenyament secundari s'han convocat procediments selectius 5 vegades des del 2001. En total s'han convocat 200 places, de les quals, 88 estaven reservades als mestres funcionaris del cos corresponent per a la promoció a un cos superior. Sabeu quants mestres han aconseguit aprovar les oposicions de música de secundària? Doncs només 3 a la convocatòria del 2005. En les altres quatre convocatòries ningú ha aprovat.

Del total de places convocades, al final, només un 1'69 % han estat ocupades per funcionaris del cos de mestres que han participat en un procediment selectiu d'accés a cos superior. Evidentment totes concentrades en una única convocatòria.

Evidentment les persones encarregades del procediment selectiu diuen que no hi ha cap irregularitat. Faltaria més! Però alguna cosa fa molt mala olor quan només 3 persones han aconseguit promocionar des del 2001 i en canvi la inspecció educativa no ha detectat entre els aspirants que han participat cap signe de mala praxis educativa. Llavors què està passant?

Son tant dolents tots els mestres que s'han presentat en les convocatòries del 2001, 2002, 2004 i 2007 que no ha aconseguit passar-ne ni un de sol???? Com és possible que només aprovin menys del 2 % del total d'aspirants que finalment acaben aprovant???? Com pot ser que tot i havent tingut reservades del 44 % de les places hagin aprovat menys del 2%????

Aquí us deixo un arxiu en openoffice amb les dades extretes dels diferents DOGCs. A veure si algú n'extreu alguna conclusió.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Doncs fa mal a les orelles de sentir-ho i mal als ulls de llegir-ho, però jo estic convençut del següent:
a aquest departament, i suposo que per extensió a tots els altres, es fa i es desfà com més li convé a la persona responsable de cada situació que s'esdevé. Tot dins de la legalitat (com tu dius: faltaria més!). Juguen amb les lleis i els decrets i els interpreten segons convingui quan li fa falta al responsable, no a l'afectat (i per tant també juguen amb ell; quan no s'en riuen...). Imagina't com poden jugar amb tot si no cal reinterpretar res; si només cal actuar d'una determinada manera.

Després jutgen als treballadors i a més els donen les culpes i els tracten d'incompetents si cal i els desacrediten si s'han de salvar ells. És clar que com tu dius, si som tan inútils com és que ningú no ens toca la cresta oficialment abans de que el "problema" estigui a la seva teulada???
Doncs molt fàcil, és que no ho som tant, només ho som en la mesura que els responsables ho consideren necessari pels seus interessos (de vegades prou foscos...).