divendres, d’agost 31, 2007

34 anys 11 mesos i 15 dies

Segurament us preguntareu què vol dir el títol d'aquesta entrada. M'explicaré. Estic escrivint aquestes línies quan falta poc més d'una hora per a que s'acabi el mes d'agost i, per tant, per a que molts dels mestres que es jubilen aquest curs que avui tanquem passin a dependre de les famoses "Clases pasivas".

Els anys, mesos i dies que he posat en el títol són els que ha estat en actiu el me pare, que com molts altres avui es jubila.

Us heu parat a pensar quants alumnes han passat per les "seves mans" durant tots aquests anys? Quantes classes ha hagut de preparar? ... Si, alguns també pensaran, i quants suspensos?!?!?! Si, si, segur que de suspensos també n'hi ha hagut. Però quan de tant en tant vaig en ell caminant pel carrer i es troba algun dels seus ex-alumnes "suspesos" són dels que més entusiastament el saluden.

Alguna vegada he pensat en tots aquests anys en què s'ha dedicat a ensenyar i en tal i com està avui la docència. Abans tenia 40/45 alumnes per classe, actualment bastants menys però em sembla que la situació és bastant desafavorida envers l'actualitat.

Una de les coses que més m'emprenyen d'aquestes jubilacions és que als 60 anys el sistema considera formalment aquests professionals com a persones no productives. Més d'una vegada he sentit a més d'un mestre que es jubila que no li importaria continuar treballant més anys si no no hagués de fer davant d'una classe. I aquí és on m'emprenyo, perquè l'administració no dedica aquests professionals ben preparats i que saben el que es fan a fer tasques de suport i/o d'organització? Perquè hem de perdre totes aquestes capacitats si realment voldrien continuar treballant. Definitivament el sistema no és que estigui molt preparat per a aprofitar l'experiència d'aquests mestres.

En fi, en qualsevol cas i des d'aquest bloc em permeteu que agraeixi a tots els que avui deixeu les "clases activas" per a passar a "clases pasivas" tot l'esforç que heu dedicat a l'escola. Particularment, a mon pare, gràcies per haver-me fet veure com hauria de ser l'escola i com hauríem de ser les persones.

Moltes gràcies

2 comentaris:

Sylvie ha dit...

Al meu pare li va passar exactament igual que al teu. Totalment d'acord Jordi.

Ricard ha dit...

Què gaudeixi de la jubilació! La té ben merescuda.