dimecres, de febrer 21, 2007

Lideratge en projectes educatius

Aquesta tarda estava llegint alguns articles sobre el món escolar i el lideratge. Me n'he adonat que aquests tipus d'articles m'aburrien moltíssim quan estava fent pedagogia, potser no m'interessaven prou, però de sobte avui m'han cridat l'atenció. En el món educatiu, com en tots els àmbits de la nostra societat, es necessiten líders, gent que tiri endavant projectes, que encertin en les seves decisions però que també s'equivoquin i puguin aprendre de l'error.

Buscant pel google la primera de les referències que m'han aparegut m'ha semblat interessant. Un dels apartats parla de la diferent tipologia de líders i les agrupa en tres grans grups.

EL LÍDER AUTÓCRATA: Un líder autócrata asume toda la responsabilidad de la toma de decisiones, inicia las acciones, dirige, motiva y controla al subalterno. La decisión y la gula se centralizan en el líder. Puede considerar que solamente él es competente y capaz de tomar decisiones importantes, puede sentir que sus subalternos son incapaces de guiarse a sí mismos o puede tener otras razones para asumir una sólida posición de fuerza y control. La respuesta pedida a los subalternos es La obediencia y adhesión a sus decisiones. El autócrata observa los niveles de desempeño de sus subalternos con la esperanza de evitar desviaciones que puedan presentarse con respecto a sus directrices.

EL LÍDER PARTICIPATIVO: Cuando un líder adopta el estilo participativo, utiliza la consulta, para practicar el liderazgo. No delega su derecho a tomar decisiones finales y señala directrices específicas a sus subalternos pero consulta sus ideas y opiniones sobre muchas decisiones que les incumben. Si desea ser un líder participativo eficaz, escucha y analiza seriamente las ideas de sus subalternos y acepta sus contribuciones siempre que sea posible y práctico. El líder participativo cultiva la toma de decisiones de sus subalternos para que sus ideas sean cada vez más útiles y maduras. Impulsa también a sus subalternos a incrementar su capacidad de auto control y los insta a asumir más responsabilidad para guiar sus propios esfuerzos. Es un líder que apoya a sus subalternos y no asume una postura de dictador. Sin embargo, la autoridad final en asuntos de importancia sigue en sus manos.

EL LÍDER QUE ADOPTA EL SISTEMA DE RIENDA SUELTA O LÍDER LIBERAL: Mediante este estilo de liderazgo, el líder delega en sus subalternos la autoridad para tomar decisiones Puede decir a sus seguidores "aquí hay un trabajo que hacer. No me importa cómo lo hagan con tal de que se haga bien". Este líder espera que los subalternos asuman la responsabilidad por su propia motivación, guía y control. Excepto por la estipulación de un número mínimo de reglas, este estilo de liderazgo, proporciona muy poco contacto y apoyo para los seguidores. Evidentemente, el subalterno tiene que ser altamente calificado y capaz para que este enfoque tenga un resultado final satisfactorio.

Crec que en el món escolar aquell líder que té més incidència en la pràctica diària és el que permet la participació tot i que l'autoritat final en els assumptes d'importància continua en les seves mans, que per a alguna cosa és el líder (o director/a). Es necessita sempre una referència clara, una persona en la que demani la opinió, que la consensuï, però que pugui tirar endavant el projecte si aquest corre risc d'encallar-se. Crec que és més important dedicar el temps precís per a la presa de decisions però tirar endavant si no hi ha possibilitat d'acord, si no, correm el risc d'acabar discutint sobre el sexe dels àngels ... però això interessa a l'escola o als nens?

També m'ha semblat interessant els factors externs i interns que intervenen en la tipologia de lideratge. Intervenen:

- La personalitat del líder - La personalitat dels membres del grup

- Naturalesa de la tasca - Naturalesa de l'ambient


Penso que són quatre factors fonamentals que determinen el funcionament del grup i del líder. Però quin d'aquests factors acaben tenint més pes? S'hauria de pensar i avaluar diverses situacions i lideratges però en una professió amb tant contacte humà com la nostra, no serà la personalitat dels membres del grup un factor diferencial important?

2 comentaris:

Sylvie ha dit...

Tot i que teoricament el lideratge millor és el participatiu ( en l'escola i en la fàmilia: el tercer lider que has posat, també anomenat laisser faire és el que han adoptat els pares en aquests últims anys amb alguns resultats espantosos) el que acava necessitant el nen és una inteligent combinació dels tres, tremendament díficil d'assolir...
Respecte els factors que has mencionat diria que tots quatre han de tenir la mateixa importancia, ja que la naturalesa d'un condiciona la d'altre, i si ben es cert que la naturalesa del grup és un factor d'alt pes a l'escola, també ho es el contexte on és situada l'escola, la forma de ser i de fer líder, les tasques desenvolupar...

Elísia ha dit...

Si bé crec que el lideratge educatiu ha de ser compartit i distribuït, no penso que hi hagi un lideratge més bo que d'altres, sinó que un bon líder serà aquell que sap adequar el seu estil a la situació de cada persona en el moment present, tot potenciant sinèrgies i vetllant per l'aprenentatge de cadascú i de l'organització. El lideratge transformacional és el que em sembla més adient en el món de l'educació.