Inicis joteros

Quan era adolescent anava a acompanyar al Teixidó amb la rondalla tocant el clarinet. L'estiu passat vaig decidir-me a fer un curs de cant de jota que feia Artur Gaya (Quico el Celio) a Roquetes. I fa uns mesos els meus amics Xavi i Maria van dir-me que se casaven i vaig pensar ... esta és la meua!!! Aquí teniu el resultat de tot plegat.

A una setmana de l'inici de les oposicions. 10 consells d'última hora

El divendres 16 d'abril, començaran les oposicions al cos de mestres més nombroses de totes les que recordo. S'han convocat 3.990 places i en algunes especialitats la ràtio opositors/places convocades és realment baixa. Al febrer ja vaig fer un post amb 10 consells per tal de preparar la prova. Em permetreu ara que us doni 10 consells d'última hora, quan estem a una setmana de l'inici.

1.- Acaba la programació immediatament. Si encara no la tens acabada, cal que l'acabis de manera immediata. Tingues en compte que la programació és molt extensa i que el tribunal n'haurà de llegir moltíssimes. Per tant, pots deduir que és impossible mirar-se-la a fons. No hi posis gaire més esforços dels que ja hi has dedicat. Tanca el tema com abans millor.

2.- Estudia intensament i utilitza la probabilitat. Fem càlculs ràpids si? Et queda una setmana per als examens. Suposem que puguis muntar-te la teva vida diària per a poder disposar de 4 hores al dia en dies laborables i 8 els dies festius. Això vol dir que ara mateix et queden 40 hores d'estudi. Podem suposar que molts dels temes ja saps "de què van" i per tant, preparar-los no et portarà gaire estona. Si dediques 4 hores a cada tema, podràs preparar-ne almenys 10. Doncs bé, en les especialitats amb 25 temes, si et saps només 10 temes, tens més d'un 80 % de probabilitat de que te'n surti 1 que et sàpigues. En el cas de l'especialitat de primària (amb 28 temes), tens un 85 % de probabilitat de que te'n surti un que hagis preparat. Vist així, no sembla tant difícil no?

3.- Revisa els criteris de correcció. Els tribunals tenen de temps fins demà a la tarda per a publicar els criteris de correcció de les diferents proves. Si pots, si demà a la tarda no estan penjats al web del Departament, passa't pel teu tribunal o per qualsevol altre de la teva especialitat i apunta't els criteris de correcció per a adequar la teva programació.

4.- Googleja els membres del teu tribunal. Fa unes setmanes que el Departament ja va publicar els membres dels diferents tribunals. Fes un repàs per google de les seves trajectòries professionals i/o personals per a saber quins són els seus punts forts i febles. I d'acord amb la informació que obtinguis, adequa la teva exposició. Tingues en compte que potser algun membre del tribunal canvia, per això, el dia de la presentació, estigues atent als seus noms i googleja'ls tant aviat com puguis.

5.- Distancia't dels membres del tribunal, però sense ser maleducat. En algunes especialitats és altament probable que coneguis algun membre del tribunal. No cal que el persegueixis, només l'incomodaràs. El dia de la prova, no cal el saludis afectuosament perquè només faràs el ridícul davant els altres opositors i a més donaràs motius per a presentar una impugnació del procediment per part dels altres aspirants.

6.- Intenta fer alguna cosa més que estudiar. Després de la teva vida professional i "estudiantil", has de fer altres coses, intenta relaxar-te, ves a comprar, passeja, ves al cine, ... Ves pensant en el temari però sense estudiar directament. Relaciona allò que estàs estudiant amb allò que vas observant. Això et permetrà tenir una visió més àmplia del tema i poder fer una millor exposició.

7.- El dia de les proves, cal anar correctament. Vesteix-te correctament, no cal que portis un vestit espectacular, ni una corbata despampanant, per descomptat que escots gratuïts o camises ben tibants sobren en una oposició. Se't valorarà allò que diu la convocatòria i no el teu aspecte físic. Ara bé, tampoc cal que vagis fet un fàstic. Nota: Els xandalls es toleren en l'especialitat d'educació física però no cal abusar tampoc eh!

8.- Higiene personal. Molt lligat al consell anterior, el dia de les proves dutxa't, fes bona oloreta. Et relaxarà i millorarà la teva presència.

9.- Comportament adequat. Veureu que el dia de les oposicions hi haurà gent que anirà com una moto, parlant a crits, movent-se d'un lloc a l'altre, rient histèricament ... No cal que et posis nerviós/a, o almenys no cal que els nervis et vencin. Abans de sortir de casa, si veus que estaràs nerviós/a, pren-te una til·la, una camamilla o una valeriana, però has d'arribar a la seu del tribunal amb una tranquil·litat, si més no, aparent.

10.- Somriu. Una de les millors mostres de tranquil·litat i de domini de la situació. Somriu i veuràs com la oposició et va bé.

Que tingueu molta sort.

Reflexions i relats des de Sant Celoni després de la tempesta

Si, és cert, ho havien avisat, com tants cops aquest hivern, i com tants cops al final he optat per anar a treballar. Cap a les 10 s'ha posat a nevar a Barcelona i veient com es posava de lleig he optat per marxar cap a casa. No hi havia incidències al servei, el tren ha sortit puntual a les 14'16. I ha funcionat correctament fins que en arribar a Sant Celoni ens han dit que el servei s'interrompria.

Hem continuat fins a l'alçada de Breda, i allà ens hem estat parats una bona estona fins que ... ens han avisat que tornàvem cap a Barcelona, era impossible continuar fins a Girona. Però el mal menor ha durat poca estona, en menys de 5 minuts tornava a passar el revisor per dir que un cable havia caigut a Granollers i que tampoc podíem tornar cap a Barcelona. Ens quedàvem parats a Breda durant 3 hores.

Al cap d'aquella estona hem tornat fins a Sant Celoni i aquí estem, al pavelló d'esports, amb matalassos i màrfagues al terra, esperant a poder continuar el viatge demà al matí.

Avui algú ha dit que aquesta seria la primera gran nevada 2.0. Jo he intentat anar retransmetent tot el que ens ha anat passant durant l'estona. Via twitter he aconseguit tota la informació que necessitava, no em feia falta mirar les webs ni tan sols els RSS dels grans mitjans de comunicació. De fet, malgrat les peticions que anessin penjant twits d'informació gairebé cap d'ells ho ha fet. Ni falta que fa, perquè sembla que els problemes s'han donat només a Barcelona, quan la realitat és que la part més gran de problemes ha estat a uns 80 km,

Per suposat, ja he començat a veure les primeres aus rapinyaires twitejant pels descosits igual com van fer al mes de juliol passat. No han esperat ni a que els viatgers haguem arribat a casa per a llençar-se com a animals famèlics. Avui no és el dia, demà feu el que us doni la gana, però avui no és el dia i menys quan molta gent està dormint fora de casa, amb matalassos i màrfegues ...

Abans d'acabar el post deixeu-me que agraeixi sincerament el treball que ha fet el revisor de la RENFE que per primer cop ens ha mantingut informats de tot allò del que l'anaven informant. Continuo els agraïments amb el personal de Protecció Civil i la resta dels serveis d'emergència, i finalment, a la gent de Sant Celoni que han permès que gent gran o amb alguna necessitat, puguin dormir en un llit. Gràcies

Comença a avançar la nit i la cosa no pinta gaire bé. Ens acaben de dir que fins a les 6 o 7 del matí no sabrem si hi ha trens cap a Girona. I jo em pregunto, si hi ha trens, podrem sortir de l'estació de Caldes de Malavella? Demà més.

Autonomia de centres i TIC, però autonomia real!

Des de fa uns quants anys que el concepte d'autonomia de centre està present en la nostra vida professional. I és al voltant d'aquest concepte que m'agradaria reclamar més autonomia, però més autonomia amb totes les seves implicacions. I m'explico:

En els darrers anys, els centres educatius han vingut experimentant un augment de recursos, però molts cops aquests recursos no s'han adequat a les necessitats dels centres, sinó a criteris generals establerts des d'uns serveis centrals del Departament.

Quants cops ha arribat al centre una dotació que ni tan sols se sabia que s'havia demanat? I de sobte, un dia, arriba un transportista i et diu que et porta això de part del Departament.

Però potser el cas més preocupant, potser perquè és el que més he patit en la meua vida docent és el de les TIC. Fa anys que em vinc preguntant perquè les dotacions dels centres educatius s'han de decidir en despatxos que potser estan a més de 200 km del lloc de destinació. Tot i que amb la posada en marxa del "catàleg" de dotacions l'any passat es va fer un petit pas endavant, no és menys cert que la situació està molt lluny de l'aplicació real d'una autonomia de centres. Perquè no donem uns diners als centres i que ells en facin l'ús que més els hi convingui?

Menció especial es mereix la qüestió de la connectivitat dels centres educatius. I aquí si que no s'ha experimentat cap evolució. Els centres, sobretot els de primària, continuen tenint una instal·lació "oficial" sense cap mena de possibilitat real de sortir-se'n. I aquest fet ens porta a l'absurd, sabeu que els centres educatius han de pagar fins i tot les trucades locals? Això, en el mercat obert, fa anys que no es dóna. Un usuari pot contractar un servei adsl (que supera amb escreix la dotació "oficial" de 2 Mb) i amb el preu del servei li venen incloses les trucades a telefons fixes. No seria millor traspassar els diners als centres i que cadascú contracti el servei que més li convingui?

Això si, quan més autonomia cal també més control. Però d'això ja en parlaré en un altre post.

10 consells breus per als opositors docents

Aquest any hi ha una gran quantitat de places convocades al procès selectiu de places de funcionaris docents. Se'n convoquen 3.990 de totes les especialitats d'educació primària. M'agradaria escriure alguns consells personals, després d'haver passat per algunes experiències d'aquest tipus, tant com a opositor com tribunal, m'atreveixo a fer aquest decàleg a mode de consells breus:

1.- Una oposició és una oposició. I això vol dir que només aproven els X primers. De res et servirà ser el 101 si només hi ha 100 places. Per tant, avalúa quina ha de ser la teva estratègia davant d'aquestes proves per a ser com a màxim el número 100 i no el 101.

2.- Una oposició, diverses parts. Les oposicions tenen diverses parts, intenta compensar les parts que veus que t'aniran malament amb aquelles en les que tens millors aptituds. Si tens poca puntuació de mèrits, intenta arriscar en les proves de temari i programació, només així aconseguiràs aprovar.

3.- Els membres dels tribunals són mestres, com tu. Com a mínim 4 dels 5 components dels tribunals són mestres i coneixen la realitat professional. No intentis inventar el sistema educatiu, perquè aquest no és l'objectiu de les oposicions.

4.- Els tribunals no s'estudien els temes de les oposicions. El tribunal, encarregat de valorar el teu examen, no s'estudiarà el temari. Òbviament la seva feina no és estudiar-se el temari, sinó valorar allò que tu has plasmat en l'examen. Això no vol dir que no se sàpiguen el tema. De fet, la majoria de temes es poden desenvolupar amb alguns anys de pràctica docent. Els tribunals tenen un coneixement general dels diferents temes. Per tant, si et toca un tema que domines, aprofita i mostra tot el teu coneixement.

5.- Llegeix-te la convocatòria. Tot i que sigui un pal, cal saber exactament com es desenvoluparà tot el procediment. I cal tenir molt clars aspectes claus del procediment: convocatòries, citacions, exposició d'actes, criteris de correcció, funcions del tribunal, etc.

6.- No hi ha places reservades per tribunal. Antigament es reservaven unes places per tribunal (jo mateix vaig tenir aquesta sort en les oposicions de primària a l'any 98), però actualment totes les persones que aproven l'examen, passen a una llista general i s'elegeixen els X amb una nota més alta. No cal que aneu al tribunal a preguntar quantes places hi ha per a aquell tribunal, perquè no n'hi ha cap! No obstant, per sobre dels tribunals hi ha les comissions de selecció que són les que acabaran vetllant per a que no es produeixi un aprovat general en un tribunal i un suspens absolut en un altre.

7.- Adequa't als criteris de correcció. Els criteris es publiquen, com a màxim, una setmana abans de l'inici de les proves. En ells es fixa què és el que es valorarà i en quina proporció. Per tant, intenta adequar la teva feina prèvia a allò que s'ha publicat. Amb una setmana, en tens de sobres per a fer-ho.

8.- Utilitza les TIC ... si les domines. Tot i que encara no s'han publicat els criteris de correcció dels tribunals, veureu com les TIC hi tenen una part molt important. Utilitza-les adequadament, fes una presentació de cada tema, mostra amb el teu propi portàtil com ho utilitzaries amb els nens, però no et limitis a posar en pantalla una activitat "clic" perquè totes les activitats "clic" són conegudes per gairebé tots els mestres. Sigues creatiu, però amb seny!

9.- Coneix el teu tribunal. El Departament fa pública la composició dels tribunals un mes abans de l'inici de les proves. Intenta preveure el perfil dels diferents membres del tribunal per a adequar la teva presentació. "Googleja" el tribunal i obteniu els diferents perfils.

10.- El tribunal no et té mania. Són mestres igual que tu, i no tenen cap interès en anar a fer la punyeta a ningú. Es limiten a aplicar els criteris que s'han publicat. Res més que això. No obstant, si creus que cometen errors (tothom els pot cometre), demana les explicacions que creguis oportunes des del màxim respecte.

Bon any ... fotogràfic

Tornem ja del descans de nadal i ara toca emprendre la part més dura del curs, el segon trimestre. Però durant aquests dies he estat fent cosetes amb la càmera de fotos. Aquí podeu veure el resultat.

Bon nadal

Com cada any, aquí us deixo el poema de nadal que vaig aprendre quan era petit.

L'escola és tancada,
hi ha llum al carrer
la senyora Pepa
saluda al carter.

Que tingui bon dia,
avui és Nadal,
no té una carteta?
no té una postal?

Li porto una carta
del seu fill Pasqual
que des de Suïssa
li diu ... Bon Nadal!

I us deixo també, un petit vídeo que he fet aquests primers dies de descans.



Que tingueu unes bones festes!

La dignitat de Catalunya

Aquest és l'editorial que han publicat avui dotze diaris publicats a Catalunya, i jo, en dóno suport.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Sobre competències educatives, Plan E i actualització de les escoles

Aquesta setmana s’ha conegut la dotació per al proper exercici del ”Plan E”, el pla de l’executiu central per a transferir recursos als Ajuntament per a que puguin tirar endavant projectes que estimulin alguns dels sectors més afectats per l’actual crisi.

Acte seguit, el govern de la Generalitat, de la mà d’algun conseller s’han donat pressa a recordar als municipis que no poden executar obres pel seu compte que afectin competències exclusives de la Generalitat. Per exemple, un ajuntament no pot construir una escola on ell vulgui sense haver-ho pactat amb el govern de la Generalitat. I em sembla bé recordar aquesta qüestió, perquè si no es fa ara, més endavant ens podem trobar amb unes inversions fetes i que no es poden destinar a l’objectiu amb el que es van construir.

Ara bé, caldria recordar a les administracions, a TOTES les administracions, que els edificis escolars també s’han d’actualitzar i que aquesta actualització potser no ha anat al ritme que calia. Tenim en el nostre país més de 3.500 edificis escolars entre primària i secundària.

Al nostre país tenim una gran quantitat de centres d’educació primària que presenten greus mancances d’infraestructures. No és que no hi hagi instituts que no tinguin aquestes mancances, però per una qüestió històrica (fins fa no gaires anys, l’educació obligatòria acabava amb l’antiga EGB) aquest fet es mostra amb major significat en els de primària.

En el final de la dictadura i els primers anys de la democràcia, ara fa 30 anys, es van edificar moltes escoles, amb unes característiques molt diferents a les necessitats actuals. Qui s’havia d’imaginar fa 30 anys que en una escola hi haurien 200 ordinadors ? Doncs amb els ordinadors “ZP” fàcilment s’arribarà a aquesta xifra.

És cert que s’han portat a terme programes com els desenvolupats des del programa red.es o el més actual Heura, però també és cert que aquests programes no han estat prou amplis com per satisfer les necessitats actuals.

Cal actuar amb urgència sobre dos aspectes fonamentals, l’actualització de la xarxa elèctrica i la xarxa de dades, i per a això, es podrien aprofitar els diners del Plan E, però cal la col·laboració de totes les administracions i cal fer-ho amb urgència.

Els governants tenen dues opcions, seure en una taula i posar fil a l’agulla o bé seure en una taula i posar-se a discutir eternament. De l’actitud que tinguin dependrà que tinguem una escola amb bones infraestructures o bé, edificis antiquats que no seran profitosos per al servei que s’ha de donar des de l’escola.

Corrupció, política i transparència de l'administració

Ahir va ser un dia mogudet. A mig matí es va fer pública la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, i a la vegada vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, entre altres càrrecs. I a més, pertany al mateix partit en el que milito, el PSC.

Els que em coneixeu sabeu que una de les coses que més detesto és l'aprofitament que fan de la política certs personatges. I no és una qüestió només de sigles de partits, perquè de merda i de merdosos n'hi ha a tot arreu, però de persones honestes també n'hi ha a tot arreu! És quelcom relacionat amb la manera d'entendre la política, la manera com s'exerceix el poder, i les persones amb les quals t'envoltes. Perquè una sola persona, per molt alcalde que sigui, no fa aquestes coses ell sol.

M'emprenya moltíssim haver de dir un cop més que no tots els polítics són iguals. Perquè és cert que no tots són (som) iguals.

I davant de tot això què cal fer? Doncs en primeríssim lloc fer fora els merdosos, però a mitjà termini cal fer transparent tota l'administració. Els polítics i els funcionaris només administren els béns públics, res més!! I si són bens públics, perquè no han de ser realment públics?