Heu arribat al meu bloc a la xarxa. En aquest espai parlo sobre educació, TIC-TAC, experiències, política educativa, política en general i unes quantes reflexions personals. Són benvinguts tots els comentaris que es puguin fer sempre amb total respecte envers l'altre.
Amb el canvi de govern, la nova consellera ja ha manifestat la seva intenció d'eliminar la setmana de vacances al febrer/març introduïda aquest curs per l'anterior conseller. Es tracta d'una mesura per a estalviar recursos i poder-los destinar a altres actuacions més importants.
D'aquesta manera, si s'elimina la "setmana blanca", el Departament d'Ensenyament no haurà de dedicar recursos econòmics a l'organització d'activitats durant aquella setmana.
No obstant, el plantejament no és tornar a l'anterior calendari, sinó bescanviar aquesta setmana de vacances per 5 dies de lliure disposició, que s'haurien d'afegir als 3 que ja disposen els centres educatius. O sigui, 8 dies.
Intueixo ja la primera setmana blanca del proper curs. Del 3 a l'11 de desembre, i al cap de 2 setmanes, vacances de nadal.
Sóc viatger habitual dels regionals renfe ja que treballo a Barcelona i baixo cada dia des de l'estació de Caldes de Malavella. Ahir vaig tenir un incident força desagradable amb personal de seguretat de renfe a l'estació de Passeig de Gràcia, just abans d'agafar el meu tren. Però abans de continuar permeteu-me que us mostri l'escaneig del meu abonament mensual (si si, val 152 € al mes). Us fixareu que hi consta el meu DNI que podeu comprovar fent una búsqueda del meu nom a través de google.
El cas és que ahir, últim dia de mes, vaig anar a validar el meu bitllet i el torn em va dir que el bitllet no era vàlid. Vaig canviar de torn i l'error persistia. Així que em vaig adreçar a un pas per a personal de renfe i adif que hi ha un lateral i com que la porta estava oberta perquè hi passava personal vaig mostrar el meu abonament mensual i vaig passar.
A l'instant personal de renfe se m'adreça a mi dient-me que no podia passar i que me n'anés a "las taquillas" a que em fessin un altre bitllet. Acte seguit el personal de seguretat contractat per renfe ve cap a mi i em diu que l'acompanyi a fora. Abans d'entaular cap mena de conversació li mostro el meu abonament mensual i li dic que jo no tinc la culpa que els torns de la renfe no funcionin correctament però que li mostro el meu bitllet per a que pugui verificar la seva validesa.
El senyor (per dir-li d'alguna manera), em diu que l'acompanyi a fora i jo em nego. Li reitero que porto un bitllet vàlid que em permet fer viatges il·limitats durant el mes de novembre (com faig cada mes) i que els torns no estaven funcionant correctament. I que, a més, estic perdent el tren per culpa seva, i torno a insistir en mostrar-li el meu abonament mensual.
Acte seguit, em demana el meu DNI i li dic que prèviament s'identifiqui ell, que em mostri la seva identificació com a autoritat pública i que si no ho fa trucaré jo als mossos. Es nega a mostrar-me-la i truco al 112 que pren nota de l'incident i de la meua identificació i envia una patrulla dels Mossos d'Esquadra.
I mentre estava esperant, el vigilant, que em continua impedint la marxa en contra de la meva voluntat cap a qualsevol direcció, em mostra una targeta on vaig veure el logo del Ministeri de l'Interior. Quan li vaig demanar que em deixés apuntar el seu número de llicència la va amagar d'immediat. De fet portava un número teòricament visible a la solapa de la seva americana. Dic teòricament perquè aquella placa estava plena de ronyai impedia clarament la distinció dels números que hi figuraven. Si si, una placa plena de brutícia, de cosa negra, ...
En aquella estona, va acudir un altre treballador, que també es va negar a ensenyar qualsevol credencial, dient que havia de validar el bitllet. Jo li vaig tornar a mostrar el meu abonament mensual i li manifesto la meva disconformitat amb la retenció que m'estan fent. Aquest segon senyor em manifesta que a les guixetes diu ben clar que en cas de que el bitllet no funcioni s'ha de tornar a passar per la guixeta. Però s'oblida de dir que aquesta indicació és només per a trens de rodalies (competència de la Generalitat). Enlloc fa menció de que els usuaris d'abonaments mensuals de regionals haguem de tornar a passar per guixeta.
Pensareu que estic ple de punyetes, i segurament tindreu raó. Però el cas és que a la guixeta de l'estació de Caldes de Malavella hi ha un cartell ben clar on diu que s'ha de validar el bitllet (cosa que jo vaig intentar) i que si per causes mecàniques no es pot validar, es notifiqui aquesta situació al revisor (ho sento però no disposo de cap fotografia). Interpreto que l'ordre és pujar al tren i notificar-ho al revisor.
L'incident va continuar quan van arribar els mossos. Dos agents (un amb número capicua i l'altre sense cap número visible, és cert que tampoc els hi vaig demanar la seva identificació eh!) van entrar a l'estació i, tot i que havia estat jo qui havia requerit la seva presència, van anar a parlar directament amb el "senyor" de seguretat. Abans de parlar amb mi els hi vaig mostrar el meu DNI i el meu bitllet mensual. Quan van parlar amb mi els hi vaig demanar que em deixessin apuntar el número de l'agent de seguretat, però no vaig obtenir cap resposta positiva. I només van fer que insistir en el fet que jo no portava bitllet vàlid quan jo els hi estava mostrant.
Això si, em van fer fora del recinte i em van obligar a passar per guixeta. Els hi vaig manifestar la disconformitat per enèssima vegada i els hi vaig dir que tornaria a entrar amb un bitllet de metro (com si anés a agafar un simple tren de rodalies) i que pujaria al tren i que si volien que em denunciessin.
El "segon senyor" de renfe, insisteixo en el fet que tampoc es va identificar en cap moment, em diu que si el revisor del tren em veia amb el bitllet sense "marcar" em sancionaria. I com que ja n'estava tip, li vaig dir que ell ja sabia que els revisors no revisaven si havíem picat el bitllet o no en els abonaments mensuals. I que si n'estava tant segur ens podíem jugar el salari de tot el mes de novembre a que el revisor no posaria cap problema. I a més, vaig tornar a dir-li que no l'havia picat pel mal funcionament del maquinari de la renfe, no per voluntat meva.
Efectivament, va passar el revisor del tren que sortia de Barcelona- Sants a les 16'15. I què va passar? Que em va donar les gràcies per ensenyar-li el bitllet!!!!!
Qun vaig arribar a casa, me'n vaig anar a la comissaria dels mossos. Els mossos em van parlar amb total franquesa (cosa que és d'agrair) i em van dir que la denúncia per detenció ilegal no aniria enlloc perquè el jutge l'arxivaria directament. Però que m'entenien perfectament i que em recomanaven fer pública la situació i la queixa (si, si, els propis agents em van recomanar que ho fes públic). I com que no han estat els únics que m'ho han dit, doncs aquí queda la meva versió.
Nota posterior a la publicació: Aquí teniu les condicions generals del transport dels bitllets de mitjana distància de renfe on es diu que un viatger no té bitllet quan "A los efectos de esta Condición, se entenderá que el viajero carece de título de transporte cuando no lo haya formalizado, haya caducado, lo presente con enmiendas, raspaduras, tachaduras, esté deteriorado de tal forma que impida comprobar sus datos, o plastificado, o cuando no lo acompane de la documentación necesaria habilitante para la naturaleza del título de transporte adquirido". Jo vaig formalitzar el títol a principis de novembre, l'he mostrat, està en bones condicions i vaig mostrar el meu DNI per a corroborar que aquell bitllet era meu!
Adenda 2: En les mateixes condicions diu "Los viajeros están obligados a presentar su título de transporte y los documentos expresamente determinados que autoricen su uso, cuantas veces lo solicite el personal de Renfe-Operadora, antes de acceder al tren, en su recorrido o antes de abandonar la estación de destino. De no presentarlo, a todos los efectos, será considerado viajero sin billete." Crec que ho vaig fer en tot moment!!!
Els que no sou d'Amposta difícilment entendreu aquest post. Fa referència a la possibilitat que les dues entitats musicals gairebé centenàries puguin rebre subvencions públiques directament, tot i que estiguin relacionades amb l'educació musical.
Em permetreu que intenti aportar les justificacions per a entendre tècnicament perquè no es poden donar subvencions directes a escoles de música privades. Abans de continuar deixeu-me dir que jo no sóc juriste (ni ganes de ser-ho), així que si cometo alguna errada podeu rectificar-me eh! De fet us ho agrairé i tot (i parlo molt sincerament).
Perquè no es pot donar una subvenció directa a les escoles de música privades? Quan una administració pública fa una convocatòria per a la concessió de subvencions ha de contemplar tot el seu àmbit d’acció. Així, si l’administració que convoca una subvenció és la Comissió Europea l’àmbit és tota la Unió Europea, si ho fa un govern estatal l’àmbit serà el seu propi estat (i és obvi que si França fa una convocatòria de subvencions per un tema, no s’hi presentaran els alemanys, no?).
De la mateixa manera, si ho fa el govern de Catalunya, haurà de convocar subvencions per a tota Catalunya i no només per als usuaris d’una determinada ciutat. I finalment, si un Ajuntament convoca una subvenció ho haurà d’oferir a tots els “usuaris” de la seva ciutat.
Tot això ho podeu trobar en la llei 38/2003 de 17 de novembre, general de subvencions. La teniu aquí.
Queda clar l’àmbit d’aplicació de les subvencions no? Anem concretant una mica.
En el cas que ens ocupa, les subvencions a escoles de música privades. A Catalunya hi ha més d’un centenar d’escoles de música privades reconegudes pel Departament d’Educació. Per tant, i seguint amb l’aplicació de la Llei de Subvencions, el Departament d’Educació hauria de convocar una subvenció per a que s’hi poguessin acollir totes les escoles de música privades reconegudes pel Departament d’Educació.
I aquí intervé el principi de concurrència, que ve a dir (insisteixo que no sóc juriste), que tots els usuaris en una mateixa situació tenen dret a rebre el mateix tracte per part de l’administració.
Però ... i no es pot fer una excepció en l’aplicació de la norma?
Les excepcions estan previstes en el capítol III de la mateixa llei, que parla del “Procediment de concessió directa”. En el Reial Decret 887/2006, en els seus articles 66 i 67, es desenvolupa aquest procediment de concessió directa. Concretament, la lletra a del punt 3r de l’article 67 diu textualment que per a adjudicar una subvenció directa “s’ha de fer una memòria de l’òrgan gestor de les subvencions per raó de la matèria, justificativa del caràcter singular de les subvencions, de les raons que acreditin l’interés públic, social, econòmic o humanitari, o altres que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria.”
I està clar que a Amposta (i no oblidem, que a la resta del Montsià també) hi ha un interès social en el manteniment de les escoles de música de les diferents societats musicals; però és que a la resta de Catalunya també existeix aquest interès social. O algú s’atreveix a negar-ho? (tranquils, CAP polític de CAP partit s’atrevirà a negar això, perquè sap que li reportarà més vots en contra que a favor). El problema no està en que a Amposta (i la resta de la comarca també) hi hagi un interès públic i social per a atorgar una una subvenció. El problema està en que la subvenció directa només es pot donar si la situació singular (única), i com ja he dit abans, a Catalunya hi ha més d’un centenar d’escoles de música privades.
Però ... i perquè al Liceu si que els hi donen una subvenció?
En primer lloc, els ensenyaments que oferta el Liceu són de grau mitjà i és l’únic conservatori privat de tota Catalunya que ofereix el grau mitjà. I en ser l’únic, la situació de “singularitat” si que es produeix.
Si hi haguessin 100 “liceus” perdrien aquesta singularitat i tindrien el mateix problema que tenen actualment les escoles de música privades.
Però ... i perquè les escoles de música públiques si que reben una subvenció?
Perquè hi ha un acord de les 2 associacions municipalistes de Catalunya, (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la pràctica el 100 % dels ajuntaments de Catalunya) amb el govern de la Generalitat per a sufragar TOTES les escoles de música públiques de Catalunya. Insisteixo en TOTES, perquè només que n’hi hagués una que se li denegués, l’acord perdria la seva validesa.
Per això, cada any, les escoles municipals de música reben la seva subvenció.
Però ... si el Departament no pot donar subvencions directes a les escoles de música com la de la Lira, perquè ho pot fer un Ajuntament?
Perquè el que dóna l’Ajuntament no és una subvenció. L’Ajuntament rebria uns diners (rep l’Ajuntament, no la dóna) en forma de subvenció i els destinaria a les seves escoles de música municipals (són subvencions finalistes i obligatòriament s’han de destinar al fi per al què s’ha donat).
L’Ajuntament podria fer gestionar les seves escoles de música com volgués. I sincerament, no m’imagino un Ajuntament com el d’Amposta, que sempre ha estat al costat de les entitats del poble, entrant en competència directa amb les dues entitats musicals casi centenàries de la ciutat.
Però ... Per a que les dues entitats puguin gestionar una de les dues escoles municipals, cal un concurs per a guanyar la seva gestió?
Si. I en un concurs tot pot passar, és evident. Però cal tenir en compte algunes qüestions:
Qui vulgui gestionar una de les escoles de música, hauria de tenir un edifici on fer-ho (coneixeu alguna entitat a Amposta que tingui aules suficients?), un professorat acreditat, un projecte educatiu.
En el concurs per a la gestió, es poden introduir qüestions de valoració com el coneixement de la realitat musical ampostina, el currículum del professorat, la seva relació amb tota la societat ... Realment creieu que alguna entitat, que no fos la Lira o la Filha, podria guanyar quest concurs?
Però ... ja és casualitat que tot això estigui passant ara que hi ha eleccions, no?
Casualitat? Des de l’any 2007 que hi ha gent que hi ha estat treballant i aportant argumentacions. Qui i quan? Això és el de menys ...
Us deixo aquest diamant en brut dels Maristes de Sanlúcar la Mayor. Felicito a tot el claustre per la seva magnífica visió pedagògica, i en especial als mestres que han preparat aquesta magnífica actuació ... Sincerament, m'avergonyeixo de pertànyer al mateix col·lectiu professional.
Avui comença la selectivitat que presenta algunes novetats certament importants. Es redueixen les matèries obligatòries i els estudiants poden escollir tres assignatures per a pujar nota. De fet, aquestes assignatures per pujar nota tenen diferent valoració en funció dels estudis que es volen cursar després.
Us deixo aquesta presentació amb alguns exemples pràctics inclosos. Espero que us serveixi per a veure com funciona.
Fa un parell de dies em va arribar la notícia que alguns tribunals d'oposicions estaven convocant a aspirants que havien superat la fase d'oposició perquè sembla que hi havien problemes amb alguns mèrits que s'havien presentat.
Quan m'ho van dir no acabava d'entendre de què podia anar la cosa. Així que em vaig posar a mirar per la xarxa. I ahir pel matí sembla que la cosa va quedar bastant aclarida. Els tribunals han detectat indicis del que poden ser indicis de cursos fraudulents que s'han presentat per a ser valorats com a mèrits.
Abans de continuar deixeu-me explicar que en una oposició, el fet de tenir mèrits pot fer que acabis superant-la, i per tant, quants més cursos presentis, més possibilitats de superar el concurs-oposició. I és aquí on alguns han abusat de la bona fe. I també és aquí on l'administració, els tribunals en particular, han acabat detectant el que és directament un frau. Si, ho heu llegit bé, qualifico els fets de frau. I cal felicitar-se que l'administració ho hagi acabat detectant i comenci a prendre mesures.
Anem a pams. En els mèrits, els cursos de formació compten a partir de 20 hores, amb especial èmfasi als cursos de 100 hores o més. I precisament aquests cursos són els més llaminers, perquè et donen de cop mig punt. I ja posats, us imagineu que algú et pugui certificar 100 hores de formació amb tan sols 20 dies? Si si, ja podeu fer números, això fa una mitjana de 5 hores al dia. Si a més s'ha de treballar i tenir vida pròpia a mi no em surten els números. Ni a mi, ni a molts de vosaltres, no?
Sembla que hi ha cert sindicat, que té col·laboracions amb una universitat privada, que es dedica a donar aquesta formació. Podeu veure el vídeo que he capturat de la seva pròpia pàgina.
En aquest enllaç podeu veure els diferents períodes per als diferents cursos. Observeu amb deteniment que per 140 € (que raro, demanen diners per aquests cursos), pots tenir un certificat en menys d'un mes. I de pas, 0'5 punts per cada curs, per a les teves oposicions. Bravo! Negoci rodó. Però si no us ha agradat el curs que acabeu de veure, podéu provar amb aquest altre, o aquest altre. En teniu moltíssims per escollir.
Certament, es poden fer cursos de 100 hores (en alguns casos 110) en poc temps, però amb només 20 dies ho veig francament complicat. I ho dic des de l'experiència com a formador que porto al darrera. Quan a les escoles d'estiu has de donar 30 hores en dues setmanes ja vas de cul, imagineu-vos si has de donar 100 hores de formació!!
Arribats a aquest punt suposo que ja no us sorprendrà el que us trobareu en aquest post a partir d'ara. Resulta que tots aquests cursos, que són online, tenen un peculiar sistema d'avaluació, un simple examen tipus test que fas a casa tranquil·lament. Si, tal i com ho heu llegit, un simple test et servirà per a valorar positivament el teu curs. Fixeu-vos com en fan propaganda aquí:
Supera con comodidad las pruebas de evaluación tipo test, con múltiples opciones de realización, posibilidad de repetir los cuestionarios, corrección automática y resultados inmediatos consultables en tu expediente académico virtual. Recibirás por e-mail confirmación de tus resultados.
Siente que tu esfuerzo ha merecido la pena cuando recibas el certificado del curso, con todos los requisitos que la Ley vigente exige, válidos para las Oposiciones a la Función Pública Docente (Cuerpo de Maestros y Cuerpo de Profesores de Educación Secundaria y FP) en todas las Comunidades Autónomas según R.D 276/2007; en un plazo de tan sólo 20 días, por correo certificado y en un embalaje especial.
Pero, tal i com diria "Superraton", no se vayan todavía, aún hay más! Us creieu que tots aquests examens tipus "test" són difícils? En molts fòrums podeu aconseguir les respostes a aquests test. Només cal que busqueu a google les paraules "test curso anpe". Us trobareu amb gent que fa la següent intervenció:
"Alguien podria pasarme las respuestas tipo test del curso: Recursos didácticos y psicopedagógicos: dinámicas de relación interpersonal en el aula Tengo las respuestas de otros 4 cursos, pero me falta este, podria pasarlas si alguien las necesita......"
No, encara no ho heu vist tot. I sento si us esteu cansant, però val la pena continuar llegint. Us trobareu també a gent que directament ven les respostes a aquests cursos. Que ja té XXX vendre les respostes per a cursos tant i tant rematadament fàcils, però el cert és que hi ha qui les ven.
"Estos cursos se realizan completamente online y a distancia desde la pagina de anpe albacete y estan completamente homologados por todas las comunidades autonomas. (lo podeis comprobar en la pagina de dicho sindicato) Por lo que tan solo tendreis que copiar y pegar las respuestas que yo os enviare. Hay un total de 6 cursos. Cada uno de ellos os aportara 0.5 puntos en la fase de meritos de cualquier especialidad. El precio de las respuestas de cada curso es de 10 euros. Si os decidis a por todos ellos; el precio es de 40 euros por todos. Interesados mandar un mail a la siguiente direccion: xxxx@yahoo.es"
Òbviament, tot això no fa més que tirar merda a sobre la nostra professió. Molts opositors estan enfadats perquè veuen com gent que simplement ha pagat els cursos, aniran al màxim de mèrits mentre altra gent que han fet cursos de plans de formació de zona, d'universitats transparents, d'associacions professsionals ben vigilades per Universitats o Departaments, o simplement formació ben clara, aquesta gent anirà amb molta menys puntuació.
Sembla també que el mateix CSIF signa convenis per a fer formació permanent del professorat amb la Universidad "San Jorge" de Saragossa. I ofereixen també cursos de 101 hores (curiós eh, 101 hores per si hi ha dubte en el límit de 100 hores) en tan sols 1 mes! Aquí els teniu tots. Però mireu quina quantitat de cursos que ofereixen en aquesta captura de pantalla que he fet de la seva pròpia web.
Arribats a aquest punt em pregunto sincerament, què cal fer. Per un costat em sento com un imbècil per haver-me passat molts anys rebent i donant formació per a poder anar al màxim de puntuació, i en canvi alguns "llestos" aprofitant-se de la situació, han comprat els certificats. Com a persones em mereixen el més absolut despreci, però com a docent, que no esperin de mi ni el més mínim reconeixement ni respecte.
Després, aquests que han comprat els cursos, vindran a queixar-se de les seves condicions laborals, de que els rebaixen el sou, de que no hi ha dret de que els hi facin no sé què. Vergonya us hauríeu de donar d'haver comprat els cursos amb els que heu aprovat la oposició. I per culpa vostra, la resta de docents patirem la manca d'ètica que acabeu de demostrar. Heu posat sota sospita tot el sistema de reconeixement de la formació. Felicitats llestos, però si algun dia tinc fills i sé on treballeu, no dubteu que no hi portaré al meu fill/a.
Demano als sindicats que defensin el joc net, que s'oposin al reconeixement com a mèrits d'aquests cursos manifestament fraudulents. Igualment demano a l'administració que actuï amb contundència contra les entitats que han estat realitzant aquestes pràctiques i contra la gent que, amb coneixement de la il·legalitat que estaven comentent, han continuat practicant-la i presentant uns mèrits més que dubtosos.
Estic trist i enfadat, ho sento, però estic com estic i no hi puc fer res més. O potser si, anar a la fiscalia?
M'he despertat aquest matí amb la notícia que més tard s'ha confirmat un parell d'hores més tard. Ens baixen el sou als treballadors funcionaris una mitjana del 5 %. Que consti que és una mesura que no m'agrada i que a més m'afecta. En la retransmissió des del Congrés veig que el President del Govern ha dit que el sou dels funcionaris havia recuperat el poder adquisitiu. I no me n'he pogut estar i he consultat les nòmines des de l'any 2004 fins a la última.
Hem de tenir en compte que una font de millora del salari final que rebem els mestres i professors es basa en l'antiguitat i en una petita formació que puguem fer. Doncs bé, agafant les xifres finals, afirmo que el meu salari (que inclou salari base, trienis, estadis, algun altre complement i un canvi de cos) ha pujat una mitjana del 6'11 %.
Si, si, heu llegit bé, a mi m'ha pujat el sou un 6'11 % de mitjana (36,7 % en 6 anys). I com el meu, el de la immensa majoria del professorat.
Si mirem el sou base, tenim que ha pujat un 1'80 % anual.
Em limito a presentar les dades, insisteixo en que no m'agrada la mesura perquè continúa tractant a tots els funcionaris per igual. Vull que se m'avalui la meva feina i que se'm retribueixi en funció del que pugui fer. I no vull que al "vividor/a" del costat el continuem mantenint amb un sou fix a final de mes.
Si és hora de sacrificar-se, ho faré, però exigiré que igual que es demana el canvi del mercat laboral, hi hagi un canvi del sistema funcionarial.
Els que em seguiu per les xarxes sabeu pel twitter que sovint em queixo del funcionament de la renfe. És cert que hem aconseguit que el tren arribi amb molt poc retard (dos o tres minuts), però la informació que dóna RENFE és realment dolenta.
A continuació us deixo un vídeo on podeu comprovar que la informació de la web de RENFE i la de les guixetes són totalment diferents en relació a l'afectació dels trens durant els tres dies de vaga d'aquesta setmana.
Nota: El vídeo està en castellà per si algú el vol fer arribar a algun responsable de RENFE.
Quan era adolescent anava a acompanyar al Teixidó amb la rondalla tocant el clarinet. L'estiu passat vaig decidir-me a fer un curs de cant de jota que feia Artur Gaya (Quico el Celio) a Roquetes. I fa uns mesos els meus amics Xavi i Maria van dir-me que se casaven i vaig pensar ... esta és la meua!!! Aquí teniu el resultat de tot plegat.
El divendres 16 d'abril, començaran les oposicions al cos de mestres més nombroses de totes les que recordo. S'han convocat 3.990 places i en algunes especialitats la ràtio opositors/places convocades és realment baixa. Al febrer ja vaig fer un post amb 10 consells per tal de preparar la prova. Em permetreu ara que us doni 10 consells d'última hora, quan estem a una setmana de l'inici.
1.- Acaba la programació immediatament. Si encara no la tens acabada, cal que l'acabis de manera immediata. Tingues en compte que la programació és molt extensa i que el tribunal n'haurà de llegir moltíssimes. Per tant, pots deduir que és impossible mirar-se-la a fons. No hi posis gaire més esforços dels que ja hi has dedicat. Tanca el tema com abans millor. 2.- Estudia intensament i utilitza la probabilitat. Fem càlculs ràpids si? Et queda una setmana per als examens. Suposem que puguis muntar-te la teva vida diària per a poder disposar de 4 hores al dia en dies laborables i 8 els dies festius. Això vol dir que ara mateix et queden 40 hores d'estudi. Podem suposar que molts dels temes ja saps "de què van" i per tant, preparar-los no et portarà gaire estona. Si dediques 4 hores a cada tema, podràs preparar-ne almenys 10. Doncs bé, en les especialitats amb 25 temes, si et saps només 10 temes, tens més d'un 80 % de probabilitat de que te'n surti 1 que et sàpigues. En el cas de l'especialitat de primària (amb 28 temes), tens un 85 % de probabilitat de que te'n surti un que hagis preparat. Vist així, no sembla tant difícil no?
3.- Revisa els criteris de correcció. Els tribunals tenen de temps fins demà a la tarda per a publicar els criteris de correcció de les diferents proves. Si pots, si demà a la tarda no estan penjats al web del Departament, passa't pel teu tribunal o per qualsevol altre de la teva especialitat i apunta't els criteris de correcció per a adequar la teva programació.
4.- Googleja els membres del teu tribunal. Fa unes setmanes que el Departament ja va publicar els membres dels diferents tribunals. Fes un repàs per google de les seves trajectòries professionals i/o personals per a saber quins són els seus punts forts i febles. I d'acord amb la informació que obtinguis, adequa la teva exposició. Tingues en compte que potser algun membre del tribunal canvia, per això, el dia de la presentació, estigues atent als seus noms i googleja'ls tant aviat com puguis.
5.- Distancia't dels membres del tribunal, però sense ser maleducat. En algunes especialitats és altament probable que coneguis algun membre del tribunal. No cal que el persegueixis, només l'incomodaràs. El dia de la prova, no cal el saludis afectuosament perquè només faràs el ridícul davant els altres opositors i a més donaràs motius per a presentar una impugnació del procediment per part dels altres aspirants.
6.- Intenta fer alguna cosa més que estudiar. Després de la teva vida professional i "estudiantil", has de fer altres coses, intenta relaxar-te, ves a comprar, passeja, ves al cine, ... Ves pensant en el temari però sense estudiar directament. Relaciona allò que estàs estudiant amb allò que vas observant. Això et permetrà tenir una visió més àmplia del tema i poder fer una millor exposició.
7.- El dia de les proves, cal anar correctament. Vesteix-te correctament, no cal que portis un vestit espectacular, ni una corbata despampanant, per descomptat que escots gratuïts o camises ben tibants sobren en una oposició. Se't valorarà allò que diu la convocatòria i no el teu aspecte físic. Ara bé, tampoc cal que vagis fet un fàstic. Nota: Els xandalls es toleren en l'especialitat d'educació física però no cal abusar tampoc eh!
8.- Higiene personal. Molt lligat al consell anterior, el dia de les proves dutxa't, fes bona oloreta. Et relaxarà i millorarà la teva presència.
9.- Comportament adequat. Veureu que el dia de les oposicions hi haurà gent que anirà com una moto, parlant a crits, movent-se d'un lloc a l'altre, rient histèricament ... No cal que et posis nerviós/a, o almenys no cal que els nervis et vencin. Abans de sortir de casa, si veus que estaràs nerviós/a, pren-te una til·la, una camamilla o una valeriana, però has d'arribar a la seu del tribunal amb una tranquil·litat, si més no, aparent.
10.- Somriu. Una de les millors mostres de tranquil·litat i de domini de la situació. Somriu i veuràs com la oposició et va bé.
n primer lloc, els ensenyaments que oferta el Liceu són de grau mitjà i és l’únic conservatori privat de tota Catalunya que ofereix el grau mitjà. I en ser l’únic, la situació de “singularitat” si que es produeix.
