divendres, de febrer 27, 2009

Fiasco awards: Windows Vista guanyador, accèssit per a SAGA

Ahir a la nit es va celebrar la festa dels "Fiasco awards". El resultat era el més lògic, el major fiasco va ser per a Windows Vista. No és estrany que la immensa majoria de vots fossin per a aquest sistema aplicatiu que ha revolucionat el mercat informàtic. Mai en tota la història dels ordinadors personals els usuaris havien arribat a preferir un sistema operatiu més antic per a no patir el mal funcionament del nou.

Es veu que l'Steve Ballmer es va emocionar molt en saber que el seu producte més nou obté un reconeixement tant important.



I l'accèssit d'aquests premis va ser per al SAGA, el Sistema d'Administració i Gestió Acadèmica del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha estat el segon projecte puntuat com Fiasco. No he trobat cap vídeo de celebració però via el bloc socmestre, descobreixo un vídeo en to humorístic:

dimarts, de febrer 24, 2009

Acord Microsoft - Generalitat. Pregunta al President de la Generalitat

És de sobres conegut en l'àmbit educatiu la signatura d'un acord entre la Generalitat i Microsoft per a fomentar l'ús del català a la xarxa i la creació de material educatiu per al seu ús a l'escola.

Sabeu que aquest acord no em sembla precisament allò més adequat en un moment de crisi econòmica, perquè suposarà unes despeses que no revertiran en el I+D del país sinó d'una multinacional situada a molts quilòmetres de distància.

Per això, el mateix dia que se signava l'acord vaig enviar una queixa al President de la Generalitat a través de la web institucional. Us haig de confessar que tenia poques expectatives de que em contestés algú, més aviat pensava que "oblidarien" la queixa. Doncs bé, el divendres em va contestar el Cap de Gabinet de Gestió del President. És d'agraïr que et contestin les cartes i/o queixes que puguis enviar a una autoritat. Ara bé, de les dades que em neguitejaven no n'he obtingut ni una. Aquí teniu la contestació a la meva queixa.

dilluns, de febrer 23, 2009

Propaganda dintre de sèries de televisió. Un cas flagrant de publicitat: Ventdelpla

Des de fa molts anys que les marques comercials estan interessades en incloure petits fragments de publicitat dintre dels propis programes de televisió. Així és normal veure bars caracteritzats d'una determinada manera perquè "la casa" patrocina aquella sèrie, o veure com en un moment es col·loca un determinat producte situat estratègicament.

Ara bé, el que ahir vaig veure a Ventdelplà va ser algo que supera el que fins ara havia vist. Fixeu-vos en com apareix un determinat formatge en un primer pla d'aquells que més a prop ja no hi poden ser.



Em pregunto si els senyors de TV3 no haurien d'haver inclòs a l'espai superior aquell avís que diu clarament que allò és publicitat.

diumenge, de febrer 22, 2009

Cinquè aniversari del blog.

Aquesta tarda mentre tornava cap a casa he recordat que tenia entre mans el post del cinquè aniversari del blog. Doncs si, ja fa cinc anys que des del portal de l'escola on treballava vaig posar en marxa el meu weblog. Us confesso que no tenia gaire fe en això d'escriure i explicar tot allò que em va passant en el dia a dia i els pensaments que em venen al cap. I malgrat això, ja veieu, 5 anys aquí donant la tabarra.

Durant els anys vaig canviar de plataforma i, sobretot, de continguts. El que al principi era simple text, avuien dia és el centre de la meva activitat a la xarxa on hi incorporo tots els recursos que, o bé crec interessants, o bé genero jo mateix.

Si el blog ha canviat molt des dels inicis, el públic i la manera com el consulten també. Mentre que al principi gairebé la totalitat de les visites eren directament al blog, avui en dia el 70 % de les visites que rebo són a través del canal RSS.

I a partir d'ara què? Doncs a partir d'ara igual que fins ara, explicant allò que m'interessa i exposant el meu punt de vista a aquells que vulguin llegir-me.

Moltes gràcies a tots per la companyia de la que m'heu permès gaudir durant aquests anys. Moltes gràcies, de veritat.

dilluns, de febrer 16, 2009

Acord Generalitat - Microsoft en matèria educativa

Aquesta tarda se signarà a les 18'30 un acord de col·laboració entre la Generalitat i Micro$oft un acord de col·laboració en matèria educativa. No sé ben bé a què es deu aquest acord perquè segons han anunciat repetidament diversos Consellers, la Linkat hauria de ser el sistema operatiu de la Generalitat.

El cas és que no hi ha massa dades difoses fins al moment. El que no dubto és que des de l'empresa que signarà l'acord es vendrà com un gran èxit. No és estrany que any rere any aquest home es dediqui a fer el que fa en alguna convenció de la seva empresa.

divendres, de febrer 13, 2009

Antonio Robles utilitza el fidbuc?

Fa uns dies vaig seguir la comissió d'educació de la LEC al Parlament. El cas és que el dia que va intervenir el Ferran Ruiz i va parlar de qüestions TIC amb unes aportacions certament valuoses, el diputat de "Ciutadanos" Antonio Robles va fer una intervenció en la que va demostrar que no en té ni idea de tot el que parlava. He capturat un fragment de la seva intervenció. A sota teniu la transcripció del vídeo ...



Pero he echao en falta algo que en mi modo de ver es mmm muy importante, no es porque lo sea más que lo otro sinó porqué no se ha dicho ... que no ... se ha tocado los protocolos de usos de las herramientas por ejemplo de internet eeee mmm estas herramientas han immersionado, nos han immersionado a todos pero nos están immersionando también a nuestros hijos en un peligroso mundo de eeeeee en un peligroso mundo en el sentido de desconocido donde hay de todo intt también existe el mal no? Y donde ellos pueden ser víctimas por ejemplo eeee herramientas tan interesantísimas para para casi todo como messenyer, las redes sociales como fidbuc etcéteca no? eee pueden ser mmm utilísimos los blogs, las páginas web, mil cosas ... pueden ser utilísimos pero mal utilizadas o sin criterios o protocolos pueden ser una trampa para todos nosotros, no sólo para nuestros pequeños, no? jjjmmmm ... eee Quiero hacer una referencia, estamos en un sist....

dimarts, de febrer 10, 2009

Programari lliure en temps de crisi. Una oportunitat per a la creació de llocs de treball.

S'ha parlat molt del programari lliure en els darrers anys. Personalment crec que aquest debat hauria d'estar ja superat, però les coses estan com estan. Deixeu-me que avui faci uns càlculs la mar de simples per a demostrar que, tot i el temps de crisi en el que estem, es poden generar llocs de treball simplement canviant algunes decisions preses.

Imaginem una multinacional o una administració bastant gran en la que es disposin d'uns 100.000 ordinadors. Un cost gens menyspreable és el dels sistemes operatius que suporten aquestes màquines. Generalment, en organitzacions tan grans s'arriben a acords de lloguer de llicències amb els grans proveïdors de sistemes operatius. Si el sistema suporta llicències privatives haurem de pagar una certa quantitat de diners. Podem suposar un cost anual de 30 € per ordinador només per a sistema operatiu. Això dóna un cost de 3 milions d'Euros.

Però què passaria si aquesta multinacional o administració decidís canviar de sistema operatiu i passar-se a un de lliure? Fem quatre càlculs? El que està clar és que un ordinador necessita un sistema operatiu i que aquest es pot obtenir o bé comprant-lo o bé fent l'adequació d'algun sistema que ho permeti sense haver de pagar per una llicència, ja que la pròpia llicència d'utilització ho permet.

Continuem imaginant? Posem que la multinacional/administració decideix "personalitzar-se" la seva pròpia distribució linux a partir d'una de ja existent. O sigui només es faria la personalització d'una distribució per a les característiques organitzatives pròpies. Això requereix un esforç inversor suplementari, no? Però ... i si aquests diners provenen de les llicències que s'han de pagar fins a l'actualitat?

Posem que s'hauria de disposar d'un equip humà altament qualificat, i que, per tant, hauríem de “pagar” molt bé als professionals que volem que ens fassin aquesta personalització de la distribució escollida. Quan ens hauríem de gastar? Doncs bastant menys del que es gasta en l'actualitat. Diguem que necessitaríem un director de projecte, al qual li pagaríem 60.000 € a l'any, tres directors d'àrea de projecte als que els hi pagaríem 40.000 € a l'any, i els enginyers informàtics que ens faran les feines encarregades, als que pagarem 30.000 € a l'any.

Recordem que com que estem gastant 3 Milions d'euros a l'any en llicències de sistemes operatius, aquest pressupost estaria disponible no? Fem el càlcul de quantes persones podríem dedicar a la personalització de la nostra distribució?

  • 1 director de projecte- 60.000
  • 3 directors d'àrea - 120.000
  • 50 enginyers informàtics - 1.800.000
  • Total 1.980.000
O sigui que el canvi de metodologia per a dotar a tots els nostres ordinadors de sistema operatiu propi fa que en realitat ens estiguem estalviant un 30 % del pressupost (Sistema propietari 3 Milions d'Euros – sistema lliure adaptat 2 Milions d'Euros).

A més a més caldria tenir en compte que s'estarien creant 54 llocs de treball altament qualificats, amb el que s'estaria contribuint a l'I+D d'aquest país i a reduir, ni que sigui mínimament, les llistes de l'atur. En canvi, si la multinacional/administració decideix continuar comprant els sistemes operatius a l'estranger, ni es creen llocs de treball, ni es fa desenvolupament de producte al país, simplement s'envien diners cap a una multinacional estrangera.

dilluns, de febrer 09, 2009

El "debat" entre docents a les xarxes socials

L'esclat de les xarxes socials que es va produïr durant l'any passat i, especialment el gran augment d'usuaris de facebook a l'últim trimestre de l'any, fa que molts mestres i professors s'estiguin incorporant a totes aquestes eines que, fonamentalment, afavoreixin els processos participatius de debat i presa de decisions.

En l'última setmana he rebut invitacions per a afegir-me a molts grups. He de dir que, alguns d'ells, són fins i tot ofensius. No seré jo qui defensi el conseller d'educació, més aviat ja ho deu saber fer ell mateix, però val a dir que grups del tipus “Ernest Maragall va tenir un trauma a l'escola de petit” no ajuden precisament al debat de les propostes presentades i dóna una imatge del “no a tot” que al final ens acaba traient la raó als docents. Compte! no estic dient que moltes de les propostes presentades siguin més que raonables.

Si feu una cerca al facebook veureu que surten un mínim de 5 grups relacionats amb l'educació quan el que busca és “ernest maragall” amb un total de més de 500 usuaris.

Cal observar l'evolució de tots aquests grups i l'increment constant de docents a les xarxes socials i veure si es tracta d'una simple febre passatgera o si s'està produïnt un accès a totes aquestes xarxes de manera definitiva. Parlant l'altre dia amb una persona de la que he aprés molt, em deia que molts mestres i professors estan “enganxats” al facebook. Doncs si, molts docents estan accedint a les xarxes socials i estan dient la seva (amb més o menys fortuna) i veurem en poc temps si només estan de pas o si s'hi queden definitivament.

I a tot això, quina és la presència del Departament d'Educació? Permeteu-me fer ús d'una frase famosa en la història d'aquest mes de febrer: “Ni está, ni se le espera”.

dissabte, de febrer 07, 2009

Fi del curs TAC i música a Olot

Avui he pujat a Olot per quarta vegada. Després de totes les sessions, hem aprofondit en un seguit d'eines 2.0 per a ser utilitzades pels mestres i professors de música. Ha estat un veritable plaer pujar cadascun dels dies i estar xerrant i ensenyant coses que poden ser molt útils.

Avui, hem treballat el Youtube i la pujada de vídeos a altres llocs. També hem vist com enviar el mateix vídeo al Youtube i al facebook. Crec que ha valgut la pena.

Aquí us deixo el vídeo que hem gravat dels mestres.



Moltes gràcies

dijous, de febrer 05, 2009

Cal baixar el sou als funcionaris?

Doncs si, inevitablement, estem en crisi. I com cada vegada que hi ha una temporada (sembla que aquesta serà una mica llarga) en que l'economia va malament, el punt de mira se centra en els treballadors. I tard o d'hora acabem arribant cap a una “subespècie” de treballadors, els funcionaris. Encara que caldria apuntar que de la mateixa manera que no tots els treballadors són funcionaris, tampoc tots els funcionaris són “treballadors”.

He començat a veure algunes notícies en diferents mitjans de comunicació/opinió en el que es planteja la possibilitat de rebaixar el sou als funcionaris. I clar, llavors és quan et planteges moltíssimes coses.

Que els funcionaris tenim la fama que tenim és quelcom indubtable, però qualsevol raonament també ens acaba portant a la conclusió que no tots els funcionaris, ni tan sols la majoria, són com diu el tòpic. I aquí és on volia arribar. Fins quan haurem d'aguantar tota aquesta massa de funcionaris que acaben generant més problemes que altra cosa?

L'administració pública hauria de ser referent en la optimització dels seus propis recursos perquè aquests recursos són els recursos de tots. Sembla que en les empreses privades, l'amo ja se'n cuida de no tenir persones improductives, especialment en èpoques en que els recursos disponibles són escassos, però en l'administració pública hi ha alguna cosa que acaba fallant. O és que no us heu topat mai amb el típic funcionari que enlloc de resoldre't un problema, te'n crea un de nou i no et resol l'antic?

Caldria disposar d'eines reals i “possibles” per a avaluar els llocs de treball a l'administració. I avaluar, implica que després s'han de prendre decisions. I si senyors, potser algun dia em tocarà el rebre a mi mateix, però el que no es pot admetre és que paguin justos per pecadors. Si un treballador fa la seva feina cal reconèixer-li, però si un treballador no la fa, també.