dimecres, de setembre 23, 2009

Drets adquirits.

Fa dies que em volten pel cap algunes de les denúncies que estan fent alguns sindicats durant aquest inici de curs. Però és que avui ja ha vessat el vas. I és que m'he trobat amb aquesta carta-denúncia que titulen "docència per vocació. Atur per obligació".


En la carta hi figura un paràgraf on diu "per la manca en la seguretat i l’estabilitat de la nostra feina i, segon, per la vostra inacceptable tasca al capdavant del Departament d’Educació promovent mesures àmpliament criticades i aprovant la LEC d’esquenes al col·lectiu docent."


Analitzem les seves queixes. En primer lloc parla de la manca de "seguretat i estabilitat de la nostra feina". Suposo que algú els haurà enganyat en algun moment, però jo tenia entés que un interí té una feina temporal. Resulta que durant els últims anys hi ha hagut milers de places convocades a oposicions i clar, la gent que ha aprovat ara ocupa els llocs de treball que abans estaven ocupats per interins.


Però el que no diuen aquest "Col·lectiu d'interins exvotants del tripartit" és que ells han tingut moltíssimes oportunitats d'obtenir una plaça de funcionaris i que, per la raó que sigui, o bé no han volgut preparar-se les seves oposicions, o bé, han suspés any rera any. Això si, la seva posició dintre la borsa de treball els ha permès treballar en zones on els funcionaris tarden anys en arribar (per exemple Barcelona ciutat).


No nego drets laborals a ningú, però tampoc vull que uns "drets adquirits" passin per sobre dels principis d'igualtat, capacitat i mèrit. I és molt trist veure com el món sindical es preocupa més per reivindicar aquests "drets adquirits" que els principis que haurien de regir l'administració pública.

6 comentaris:

Sylvie ha dit...

Completament d'acord en tu. Un sempre ha de ser conscient de les característiques de la feina que ocupa. I ser interí, per molts anys que ho siguis ja et dona avantatges per quan fas oposicions, i més en la de mestres que s'han obert tantes els ultims anys, però no et dona estabilitat. Igual que una comisió de serveis, per molt de temps que fassi que la tens, no et dona ni molt menys, drets de propietat sobre la plaça que ocupes.
Les regles del joc son les que són. I les oposicins estan per lo que estan.

Anònim ha dit...

Si tu no haguessis tingut el factor sort de la teva part en les teves oposicions i haguessis suspés, et menjaries aquesta opinió amb patates.

Dr. Joan de Gracia ha dit...

Completament d'acord amb tú Jordi.

En el meu cas, abans d'aprovar les opos, estava a la cua de tot ja que no tenia la pila d'anys que tenien els interins més veterans. En aquest cas, els interins acumulen molts anys d'experiència i tenen la tranquilitat que l'any següent treballaran independentment del resultat de les oposicions.

Joan

Anònim ha dit...

Completament d'acord Jordi.
Tot i que he de reconèixer que no m'ha conveçut massa el procés selectiu d'aquests anys, el munt de places desproporcionades que han donat en un moment donat, i que ara ja no tinguin previsió de donar-ne cap. Acceptem que uns quants ens hem beneficiat d'aquest moment i que tindria que haver estat més repartit al llarg de tots els anys.

Anònim ha dit...

Anònim, tota tens tota la raó. Tot és molt més bonic des de la posició de seguretat.

gonalru ha dit...

Bé Jordi, ja sabem el que és ser interí o substitut, la majoria hem passat per aquesta circumstància. No deixes de ser un "parche" temporal, amb poca seguretat i estabilitat laboral, inherent a la pròpia definició d'interí o substitut, i tothom assumeix aquestes circumstàncies. Però penso que aquesta carta fa referència al fet de que, hem de tenir una mica d'empatia amb aquestes persones i des de l'administració tractar-les amb dignitat, decència i respecte, i no com simples números. Conec molts casos que amb els nous nomenaments telemàtics això no s'ha complert: el que s'ha guanyat en comoditat per gestionar-ho des de casa, s'ha perdut en transparència, comunicació i informació, i d'aquí venen les queixes.