divendres, de gener 16, 2009

La crisi i la "generación tapón"

Ahir a la tarda em va arribar via twitter un post que acabava d'escriure la Jessica Fillol, una blocaire molt activa amb reflexions més que interessants. Parla de la "generación tapón" i cita un fragment d'un altre blocaire, en Nacho de la Fuente. Aquí teniu la definició de la seva "generación tapón":

la Generación Tapón
, esa que en tantos sectores profesionales tapona y ningunea a los más jóvenes y mileuristas de sus plantillas para proteger sus cotizados altos cargos. Esos que detestan desde la ignorancia cualquier innovación, esos que nunca escuchan, esos que hacen oídos sordos cuando suena el tópico de “renovarse o morir”. Esos que echan pestes hacia Internet y los nuevos medios sociales desde su absoluta ignorancia y que se traduce en un temor supino hacia algo que no quieren aprender. ¿Para qué? Desde sus despachos y sus automóviles “full equip” no tienen por qué hacer caso a los niñatos y listillos que pululan por sus empresas. Ni 2.0 ni 3.0 ni leches enteras o desnatadas.

Los miembros que impulsan esa Generación Tapón están en todas partes. En la política, en el periodismo, en la banca, en la judicatura, en la sanidad, en la universidad, en la industria, en todo tipo de sectores económicos… es una generación que se aferra al poder de forma increíble y no deja dar un paso a las generaciones siguientes, que están quedando muy desaprovechadas. Y cuando los más jóvenes y sobradamente preparados dan pasos firmes y tropiezan –ojo, un riesgo necesario para triunfar– viene la carcajada por lo bajinis y el “ya te decía yo que estos niñatos se la iban a dar”
.

I remata el seu post la Jessica: "Ya me dirás si, con estos ingredientes, no está el terreno abonado para una crisis en cuanto se agranda lo suficiente la brecha entre empresa y sociedad, o en cuanto el contexto económico se agita siquiera un poquitín."

Estem en crisi, i crisi significa una possibilitat més de canvi, de noves oportunitats, de posada de manifest dels errors i de la possibilitat d'esmenar-los. Benvinguda sigui la crisi!

5 comentaris:

xbelanch ha dit...

Molt bona ;-)

Anònim ha dit...

Estem en crisi, i crisi no és res més que una possibilitat més de canvi, de noves oportunitats, de posada de manifest dels errors i de la possibilitat d'esmenar-los. Benvinguda sigui la crisi!

Això ho diu algú que no té por de perdre la seva feina, ans és funcionari.

Trobo frívol el final del post, tot i així m'ha agradat l'escrit de la Jéssica.

Jordi Perales ha dit...

Anònim, sento que no t'hagi agradat el comentari final meu.

Crec més encertat canviar el "no és res més que" per "significa". Crec que s'aproxima més al que jo volia dir.

I no et creguis, que jo sigui funcionari no vol dir que a mi o al meu entorn la crisi no afecti.

I per cert, jo seré funcionari i en principi, a no ser que no en faci una de molt grossa jo no perdré la feina, però jo tampoc cobraré l'atur mai de la vida, ni tan sols si jo ho vull i pacto amb el meu cap simular un acomiadament (no estic dient que tu ho facis).

Així que si, tinc el meu futur immediat "més assegurat" que els que no són funcionaris, però tu també tens l'oportunitat d'esdevenir funcionari. Només cal que et presentis a unes oposicions com hem fet la immensa majoria de funcionaris.

Anònim ha dit...

Benvinguda la crisi??? :(
De benvinguda res, això els que tenen feina fixa vale, però a vore qui me paga a mi ara que he acabat la prestació.
La crisi ha fet que alguns preus es moderin, però en som molts els afectats que reneguem d'ella!

Anònim ha dit...

Torno a ser el primer Anònim, veig que n'hi han hagut més.

L'aclaració m'ha semblat correctíssima i hi estic d'acord.

Quan raona que mai cobrarà l'atur entenc que és força trivial doncs ja hem aclarat que teniu la vida laboral força resolta.

Tant de bó tots els tècnics subcontractats tinguéssim la oportunitat de passar al cos de funcionaris (segur que si li dic que sóc a "Franja 2" sabrà perfectament de què parlo) De totes maneres les meves aspiracions a la vida no passen per aquí (suposo que m'estimo més accedir a l'atur ;) )

Ànims amb el blog i les seves iniciatives. El llegeixo força sovint i m'agrada com porta aquest indret.

PS: aviam si algún dia escriu sobre la nostra situació laboral. S'acosta l'agost i tot apunta a que anirem tots al carrer. Què passarà amb Linkat i amb tota la feina que hem fet aquests 4 anys?