dimecres, d’octubre 15, 2008

Blogs, excel·lència i tecnologia educativa

Llegeixo amb molt d'interès l'entrevista publicada al 3cat24 amb la Margarida Capella, guanyadora de la categoria blogs educatius dels Premis Blocs Catalunya. Suposo que el periodista que ha fet l'entrevista buscava un titular fàcil i l'ha trobat en una frase que desconec si l'ha pronunciat l'autora: "Els blogs fomenten l'excel·lència en els alumnes". Déu ni do quina afirmació, no?

Tot i la repercussió mediàtica de l'afirmació, crec que en algun moment l'autora s'equivoca. No crec que els blogs fomentin l'excel·lència de ningú. Els blogs són una eina més que permet moltes coses, però no deixen de ser això, una eina més al nostre servei. Anem a analitzar el propi blog de l'autora. Si la seva afirmació fos certa, podríem agafar el seu blog, canviar el docent que hi ha al seu darrera i l'èxit hauria d'estar assegurat no? Em sembla que ningú s'atreviria a contestar afirmativament a la pregunta que acabo de plantejar.

Sovint tendim a confondre les eines de les que per fi podem disposar amb la tecnologia educativa, més lligada a qüestions pedagògiques i didàctiques que no tecnològiques (concepte actual). Allò que fa que un blog triomfi entre els alumnes no és el propi concepte de blog sinó l'ús que se'n fa d'ell.

Per altra banda en l'article reprodueixen una sèrie d'afirmacions que m'agradaria també comentar.

"Els blogs fomenten l'excel·lència en els alumnes bons i les ganes de treballar en aquells alumnes desmotivats". Doncs si que anem bé si comencem qualificant els alumnes de bons o dolents, però acceptarem "pulpo como animal de compañia". Segur que si llegíssim tota l'entrevista arribaríem a una altra conclusió però, com que només podem consultar aquesta part, ens hem de quedar amb el que hi ha. Dubto que un simple blog, per si mateix, fomenti ni l'excel·lència ni les ganes de treballar dels alumnes desmotivats (suposo que utilitza aquesta definició per no dir alumnes dolents).

"facilita l'accés a les proves de selectivitat de llatí i de grec". Bé, això no crec que sigui mèrit dels blogs. Suposo que haurà confòs "blogs" amb "TIC" (o TAC). De fet, fa molts anys, abans de tot el boom blocaire, que les proves de selectivitat de llatí i grec es poden consultar, ja sigui a la xarxa o als llibrets que s'editaven ja fa bastants anys (com a mínim 15, que són els que han passat des de la meva selectivitat). I ja que hi som, què pinten unes proves de selectivitat en un article d'educació? No ho entenc gaire, però vaja ...

"millora les competència lingüística, literària, digital, audiovisual i de recerca i també els llaços afectius amb el professorat i amb el món exterior a les quatre parets de l'aula". Tornem amb la mateixa història, allò que fa millorar aquestes competències i els enllaços afectius dels que parla l'autora no és un simple blog, és el seu ús.

I torno a fer la mateixa proposta, agafem el seu blog, portem-lo a un altre context, amb altres professors al darrera d'ell, obtindrem el mateix resultat que ella? Jo crec que no, però què en penseu vosaltres?

1 comentari:

Jose Martín ha dit...

L'any passat vaig fer un taller sobre blocs, per persones que no tenen gran domini informàtic.

La primera premissa era que anàvem a conèixer una eina de molt fàcil ús, però el que és realment important és quina finalitat li donem al bloc, és a dir, com tu bé dius, què farem amb el bloc, qui publicarà, qui ho rebrà, en definitiva, quin ús se'n farà.

Massa sovint caiem a aquell absurd que sembla que fer ús de les TIC (o TAC) és ja de per si un triomf. Ens equivoquem.