diumenge, de setembre 02, 2007

Ja ens toca anar al lloc de treball

Per fi avui tornem a la feina. Després de tres mesos de vacances toca tornar a l'escola. Per sort encara disposarem d'uns dies més per a poder preparar alguna cosa abans que arribin els nens. De fet, no cal preparar gaire perquè com ja fa anys que fem classe, ja ho tenim preparat dels altres cursos. O sigui, que encara tindrem una setmana més de descans abans de rebre els nens. Tot s'ha de dir, abans disposàvem de més temps de descans, perquè els nens començaven cap al 15 però no es podien conservar tots els privilegis. Vam perdre dos o tres dies que total no ens feien falta, però conservem moltes altres coses.

Per sort, els mestres som uns privilegiats, com a màxim fem 5 o 6 hores al dia, i ara fins i tot tenim algunes tardes lliures. Jo encara no he començat a treballar i ja estic pensant en el pont de la Mercè. Serà una setmana més de vacances, si no més! Després, ja haurem d'esperar al Pilar per a poder descansar, i després ja estarem de seguida a Tots Sants. Jo no sé perquè ens queixem tant els mestres, total, cada poques setmanes tenim uns magnífics dies de descans. En un obrir i tancar d'ulls ja serem a final de curs

El que més m'agrada de la nostra feina és que quan arribi nadal gaudirem de tres setmanes més i per setmana santa un parell més. Si fem comptes, a l'any treballem 6 mesos i en descansem uns altres 6. Ens queixem per simple vici.

Vaja, que som l'enveja de tota la societat. Només hi ha una cosa que no em quadra. Si tant de goig fa la nostra feina, com és que els estudis de magisteri no són els més demandats? Bé, una altra cosa que tampoc em quadra és perquè molts dels comentaris d'aquests dies diuen "Ja tinc ganes que comenci l'escola" i no el pronuncien precisament els alumnes. No em feu cas, els mestres només pensem en les vacances. És veritat.

Bon inici de curs.

PD: Aquest post va dedicat especialment a tots aquells que creuen que la feina més important dels mestres és fer vacances.

1 comentari:

David Ventura ha dit...

A vegades és simplement perque no apeteix fer aquesta carrera. Visc el batxillerat atossigat amb un professor que em diu que fagi la carrera de matemàtiques i em dediqui a la docència, que valc per fer-ho i no sé quantes coses més. La veritat és que poc a poc em va convencent... Però és que veig la docència tan monòtona i rutinària, (potser m'equivoco), però des de fora es veu la professió com "fer el mateix tots els anys, explicant les mateixes coses, només que canviant l'alumnat".
A mi almenys no m'atrau... Potser no és lo mateix que la realitat però sinó és així, Jordi explica'ns les coses bones de la professió, potser el pròxim any hi ha més mestres gràcies a tu.